Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—i torno a l'exemple d'adés— al cas de les terres occitanes. No hi	excel·líem	, però igualment no ens frustràvem. En aquests últims anys hem vist
—de qualsevol economia. La supèrbia és nociva: l'amor propi i l'afany d'	excel·lir	són, en canvi, factors eficaços, que impulsaran l'home a realitzacions i
de la seva mare i estimat de tots els qui el tractaven o el coneixien. Si	excel·lia	en la vida del poble, en les gresques i les festes, destacava també en el
del XIX trobem una generació de professionals i educadors que	excel·leix	en el conreu de les ciències de tota mena, parlen de química, es fan un
seny, mesura i ironia. Aquestes són les que m'han semblat sobresortir i	excel·lir	damunt les altres, les que se m'han revelat com a tendències que s'obren
ha estat ben sovint impotent la paraula. Però si alguna hi ressalta i	excel·leix	és precisament la mesura, que troba en la sardana el seu més bell
el privilegi insospitat? ¿Per què no acceptes ardentment l'esposa que	excel·leix	a tota altra en majestat? Margalida ¿No sospitau, Senyor, qui
i despietats, hom pretenia que els del casuari tenien cames llargues i	excel·lien	en la cursa. (Frazer, vol. II, pàgs. 3*9, citant Haddon
havia estat, i amb llur ajuda, volent senyorejar els qui no	excel·lia	, confiava igualar l'alta Potència, posada enfront;
on és llur Cap; divina és llur figura, de la humana	excel·lint	; dignitats règies i Potestats al Cel entronitzades,
auguri per a tota l'empresa; qui en fets d'armes	excel·leix	sobre tots i desconfia del seu consell i l'excel·lència pròpia,
la Natura, quan aquell qui governa és el més digne i	excel·leix	sobre aquell en qui té imperi: servitud és això: l'obediència
tot només per la força, i no són èmuls de cap altre	excel·lir	i gens no els importa qui pugui ultrapassar-los-hi, consento
les boscúries; pel seu posat de dea i pel seu aire,	excel·lia	, però, damunt de Dèlia, bé que el seu arc i el seu buirac no
del creat, la millor i l'última de les obres de Déu, en qui	excel·lia	tot el que per al seny o la mirada pot ser fet de
ser vista pel Dimoni mateix; presumptuosa, pensaves	excel·lir	amb la teva astúcia; però en trobar el Serpent vas ser
desferra de l'exèrcit de Nícias: només pogueren lliurar-se'n aquells qui	exel·liren	declamant les tragèdies d'Eurípides. Poble de raça dòrica, més militar
En resum: la raça forta, creadora de cultures, com el poble ressorgent,	excelleixen	en la ciència i en l'art: transformadors de les condicions del viure.
privada. Apareixía igualment desproveit de l'ambició que m'empenyía a	excel·lir	, i de l'energía apassionada que me'n donava els mitjans. En aquesta
el que cal per poder escriure alguna cosa. Loti —o Pierre Loti—	excel·leix	en aquestes insignificances (que estan ben d'acord amb el projecte ètic
reialme. Doncs aquesta branca carlina —i l'argument és "a fortiori"— ha	excel·lit	, també, en els tics cesaristes i centralistes més típicament borbònics.
de la menor feblesa. Corneille no pot ésser igualat en els indrets on	excel·leix	. Té aleshores un caràcter original i inimitable, però és desigual. Les
res més enllà; no poden ésser més que els primers d'una segona classe i	excel·lir	en el mediocre. Hi ha esperits, si goso dir-ho, inferiors i subalterns,
i, si hi ha perill, amb perill; inspira el coratge o el supleix. Quan hom	excel·leix	en el propi art i hom li dóna tota la perfecció de la qual és capaç, surt
d'un alt coratge, ferm en els perills, intrèpid, i que l'altre	excel·leixi	per un gran sentit, per una vasta previsió, per una alta capacitat i per
de virtut i de reforma que té quelcom de la gelosia. No odien pas d'	excel·lir	en aquesta nova llei de vida com feien en la que acaben de deixar per
d'una indústria en la qual els catalans han donat mostres d'	excel·lir	i que és de les més adequades a les llurs aptituds [XXI]. Però
Coffic Exemple polit del regionalisme tal com els francesos poden fer-lo	excel·lir	: humanista i local inconfusiblement bretó i estrictament francès dins la
de l'urc, extrem de la bravesa, borbollant com l'aigua: no	excel·liràs	. Car pujares al tàlem de ton pare, hi pujares,
petits per a tenir l'audàcia de menysprear allò que tan per damunt els	excelleix	. La contumèlia ve de "contemptus" (menyspreu) perquè ningú no
qui, en el seu llibre /Discurso de las armas y las letras\,	excel·lí	en la superació de l'unilateralisme castellà amb fecunda flexibilitat; i
de la França en armes, que, per damunt de totes les confusions,	excel·leix	amb clara fulguració en aquests instants de lluita: moment que anomenàvem
particulars de finals del XVIII —els anglesos i els alemanys hi	excel·liren	— comencen a presentar unes floracions arquitectòniques absolutament
l'elegància d'aquest gran artista, dibuixant agut, colorista refinat, que	excel·leix	sobretot en la decoració i la il·lustració, dins les quals ha fet coses
espanyola durant la primera meitat del segle dinovè. A Catalunya	excel·leix	, sobre els seus contemporanis, Damià Campeny. El seu art acadèmic recorda
que l'afecció a les línies corbes no fa més que accentuar. Màrius Vives	excel·leix	en les petites figures, en les quals les formes dures i rodones,
i duts irresistiblement cap a un afany de coneixement i de ciència;	excel·lir	-hi, ho tenim per bell, lliscar sobre la veritat, en canvi, errar, ignorar
més amplament. Perquè, quan una cosa és tal que no admeti que molts hi	excel·leixin	, es produeix d'ordinari una contesa tan forta, que esdevé dificilíssim de
M. Marcel, i d'altres innombrables; i sobretot el mateix poble romà	excel·leix	en grandesa d'ànim. I aquesta passió per la glòria militar es demostra en
dels lacedemonis era la passió inflamada de vèncer", així, com més	excel·leix	cadascú en magnanimitat, tant més pretén ésser el primer de tots, o
a nosaltres, en canvi, la natura mateixa ens imposa un personatge que	excel·leix	sobre tots els altres éssers animats i està molt al davant d'ells. Per la
del fet d'ésser tots partícips d'aquella raó i noblesa per la qual	excel·lim	damunt les bèsties; d'aquesta prestància deriva tot el que és honest i
en particular. Car si són grans les dissemblances físiques, si els uns	excel·leixen	en la cursa, els altres en la lluita, si en la presència dels uns hi ha
civil, d'altres a l'eloqüència; i de les virtuts mateixes, cadascú vol	excel·lir	en una de particular. Aquells, els pares o avis dels quals han excel·lit
excel·lir en una de particular. Aquells, els pares o avis dels quals han	excel·lit	en algun gènere de glòria, s'afanyen generalment per excel·lir-hi també;
quals han excel·lit en algun gènere de glòria, s'afanyen generalment per	excel·lir	-hi també; així Q. Muci, fill de Publi, en el dret civil, l'Africà, fill
que escau. La conversa, art en la qual els socràtics per damunt de tots	excel·leixen	, ha d'ésser, doncs, tranquil·la i sense gens d'obstinació, i que la
coses. Resti, doncs, això establert, que en el conflicte de deures	excel·leix	aquell gènere de deures que es basi en la societat humana. Efectivament,
Valèria Lefebvre descendia del gran Mariscal del mateix cognom, qui tant	excel·lí	durant l'epopeia napoleònica. Malgrat sa figureta delicada i trencadissa,
L'àvia Marieta ha enviat un pa de pessic, en l'elaboració dels quals	excel·leix	. La meva mare ha fet crema. Però, així com la crema i el pa de pessic del

Pàgina 1 (de 9)

50 següents