×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb excepcional |
Freqüència total: 2815 |
CTILC1 |
El trencava amb valentia, en mesurar, rellotge en mà, la seva | excepcional | durada, Herr Doktor Herbert Johannes Dinkelhauser, de Giessen. "Caldrà | malgrat el que pugui semblar. El que sí que és segur és que és un artista | excepcional | . Et mostraré la figura que em regalà el dia del meu sant: podràs jutjar | es dóna sinó rarament en una dimensió absoluta: els grans enamorats són | excepcionals | . Gairebé podria dir-se que els "grans enamorats" només han existit en | persones, retinguin en les seves mans una quantitat de poder decisori | excepcional | , sempre hi ha un "nas de Cleopatra" a l'aguait. Fullejant els periòdics | empirisme dels usuaris. O potser no tant dels usuaris com d'alguna | excepcional | i esporàdica fantasia que fusters i ebenistes introduïen en les seves | que, d'altra banda, l'oportunitat que se li brinda és la d'una posició | excepcional | —la guerra—, les seves accions repel·lents tenen la possibilitat de | —i esmento els de Dostoievski per la fama que tenen d'estranys i d' | excepcionals | —: tots som potencialment personatges de Dostoievski, a l'espera | continua sent, esforç incessant i genial, confirma certament la condició | excepcional | de l'home dins la naturalesa. Tanmateix, és un esforç que no arribarà mai | i tot fresc. No descobreixo en els nostres companys de taula cap cosa | excepcional | . Semblen gent modesta i de preocupacions limitades. Això en primer | és metge, però sembla que és metge de gàngsters i només actua en casos | excepcionals | . Una altra americana, Mrs. F., cosida de milions, és la dona més lletja | que una festa així, que en qualsevol lloc de terra ferma hauria resultat | excepcional | per la seva brutalitat, aquí, sobre la fusta del "Ramel", i entre les | de tebiors humides la set insaciable dels ulls; perquè en aquestes zones | excepcionals | la retina mai no està contenta i sempre demana més sensació, més angles | no és gens exagerat dir que cada una d'elles resulta un tipus | excepcional | , com una selecció i una superació de la raça més fresca i més amable de | de Gerbault. Des d'aquest aspecte em sembla un home notable i, si voleu, | excepcional | . Però moltes coses que ell diu d'aquests països són filles d'un partit | ferocitat de la Nova-Guinea. A més a més de la dansarina hi ha un xicot | excepcional | ; es diu Mari. Aquest minyó deu tenir una trentena d'anys, és casat i és | de Rafael. I m'arriscaria a dir que els ulls d'Henri projecten una llum | excepcional | , una gràcia de déu i una gràcia de murri, o, si voleu, un punt dolç entre | de les noves terres oceàniques hauria estat d'una importància | excepcional | , comparable a la dels pobles que més s'hi han distingit. Ben al contrari, | de Sixt V (1588) hagué d'establir a Catalunya jurisdicció | excepcional | per a castigar els "crims atroços" dels eclesiàstics. Però així i tot | dintre la seva manera d'ésser era un original, un home d'excepció; un | excepcional | llauna, vil i cavalleresc, innocent i mal pensat, generós i ple de | a base l'any 1500: hi trobarem com a contemporanis dos pintors | excepcionals | , Van Alken el Bosco, i Leonardo de Vinci. Van nàixer —i van morir— en | quan retorna la còpia als hàbits de la pintura, en casos ben concrets i | excepcionals | : aquests pintors recauen novament en la reproducció de la realitat, per | de l'art viu acceptaren el quadre de l'ase com si fos de qualitat | excepcional | , i elaboraren al seu entorn la corresponent retòrica literària. Quan es | important. I el mateix s'esdevé amb Joan Miró. I també amb la plèiade | excepcional | dels jueus: Chagall, Modigliani, Soutine, Pascin, Kisling. I | a en Plandiura (ara és al Museu); considera que l'home és un venedor | excepcional | —dels seus quadres, o d'altres— amb un cert món i amb la traça de fer- | Crusat, on li feia observar com l'obra subratlla precisament la grandesa | excepcional | de Juli Cèsar, i també com hi ha crítics que semblen —o són— beneits; | qual tots dos fan una gran obra. I que en Riba —com ella— tenia el mèrit | excepcional | d'haver acomplert una gran missió en aquest món —una missió de gran home— | de molt jove—, i veure com els tallaven em va fer una impressió de cosa | excepcional | , perquè semblaven ben bé de seda; tots blancs, sense ni un que no ho fos, | només ho podien fer un cervell i un sistema nerviós d'una solidesa | excepcional | . Diu que tenia ja pràcticament resolt que la Fundació March el | elegit —sembla— pensant en una transició, ha resultat d'una envergadura | excepcional | i ha gosat fer allò que els antecessors temien: enfrontar-se amb els | tan rars com perspicaços —per exemple, Cushing— no destaquen casos | excepcionals | , ans denoten formes de saber i de reflexió extremament difoses en les | el de la caça d'àligues dels hidatsa —però només gràcies a la perspicàcia | excepcional | de l'observador G. L. Wilson, pàg. 150*151—, és generalitzable a | i conclouen la caça d'àligues és, doncs, la contrapartida de la posició | excepcional | que ocupa al si de la tipologia mítica, que en fa l'expressió concreta | meticulós en l'aplicació pràctica d'un esquema lògic no és pas un fenomen | excepcional | . A Hawai, la mort d'un cap anava seguida de violentes manifestacions de | per què, el pensament salvatge continua prosperant. Els caràcters | excepcionals | d'aquest pensament que anomenem salvatge i que Comte qualifica | seu sistema de parentiu traçant un diagrama a la sorra —aptitud no gens | excepcional | , puix que la literatura etnogràfica conté qui sap quantes observacions | es compra ni es ven; els grans poetes són raríssims, perquè són uns homes | excepcionals | . Aleshores, en veure que m'agradava aquella conversa, afegí que esperava | que no trigà a prendre caràcters de noblesa, de serietat i d'idealitat | excepcionals | . Afecte i respecte, il·lusions i quimeres elevaven les nostres relacions. | i de primer antuvi es planten a les privilegiades files de l'heroic i | excepcional | ." "Els seus escrits, tot allò que va fer enmig de les més grans | arriscadament. La il·lusió de les coses imprevistes i de les coses | excepcionals | em treia el regust amarg del meu fracàs. Una riuada de llum Jo que volia | i en fan un moment únic, irreal, fantàstic. Era un d'aquells estats | excepcionals | que solem anomenar poètics, de pregona emoció. Dintre aquest èxtasi | al seu voltant. Ell l'amoixa distret, no li diu res. Avui és un dia rar, | excepcional | . La fàbrica quedarà tancada, els embarrats en repòs, els motors | ràpida però intrigada. Com l'hauria volguda retenir, aquella mirada | excepcional | que encara no sabia què significava! Però Cosme reprenia la seva | vosaltres! "No la sents, Mònica? No la veus? La mare d'aquesta criatura | excepcional | era igual que nosaltres. Mira la filla que n'ha sortit! Beu amb una boca | aparentment desentès de la seva presència... Eren moments decisius, | excepcionals | . Una sola frase comprometria el seu futur, arrasaria les seves esperances | Deus conservar una idea equivocada o et recordes massa d'una nit | excepcional | . Potser creus que em vaig separar de tu per timidesa, oi? Suposo que te'n | la vida ha estat igual: hi estic acostumat. —Però la d'avui és una nit | excepcional | ! —Qui sap! —Vindràs? —No, gràcies. —Però, papà, es tracta | . Insisteix i tortura't... No, avui, no; ells ho han dit, és una nit | excepcional | ." S'abocà una altra copa de conyac. Es passejà una estona contemplant | vegada era patent que estava trasbalsat; la notícia devia ser realment | excepcional | ; se li dilataven les aletes del nas com si li faltés aire, es refregava | es miren als ulls, en silenci, i s'allunyen per sempre en aquella nit | excepcional | , sense edat, sense història... Barcelona, desembre 1954. | tan jove i tan innocent que fins ignoraves el seu nom: quina ocasió més | excepcional | ! Ara li sembla que es confessa per primera vegada. Clitemnestra. |
|