DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
excessiu A 3287 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb excessiu Freqüència total:  3287 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de la flauta. Amb la lira va derrotar Màrsias i, com a càstig —tal vegada excessiu—, va fer que l'escorxessin. Mentre li llevaven la pell, durant
Honor, un sentiment avui gairebé incomprensible. Aquesta qualitat moral —excessiva, fora del punt just que anomenem seny, en l'ànim de l'aquí afligit— va
que mana de debò. La de Teseu, potser no ben injusta però que ens sembla excessiva, destrueix Hipòlit, un punt astuciós i força equívoc. Els llegidors i més
de franc", s'enriolava la senyora Marigó. "Però aleshores sobraven les excessives gesticulacions prèvies." "D'esma, d'ofici", contestava, lacònica, la
va escoltar fins a la fi. La història fou atenuada en alguns punts d'una excessiva cruesa per no torbar la innocència de Mila ni ferir massa durament la
que sembla necessària a tots els capitostos per a contrabalançar l'excessiva severitat que els imposa llur càrrec. El Sagristà en l'esforç cercava
cada cop més noble i feliç. Crec que dir-ne "desconfiança" no serà excessiu. Només els romàntics de la branca reaccionària, i la seva descendència
mostrat entusiastes de la guerra. Potser parlar d'entusiasme semblarà excessiu. De tota manera, crec que cal dir-ne entusiasme. No unànime, sens dubte:
és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seva manera. Llibertat Potser fóra excessiu, gairebé una broma, al·legar-hi allò de "la música de les esferes". La
particularisme, no podia deixar d'admirar-se'n: sens dubte li semblaven excessives. Per això ens titllava de bandolers: de sectaris. Un sectarisme de
havien "escrit" els seus predecessors. Dir-ne "plagi", per tant, és excessiu. Ell no "copia": "empra" com a material literari el que els altres
contra els núvols blancs, omplint l'espai d'aquell roncar poderós, excessiu —com un borinot en una cabina. Era un avió de guerra? S'ha perdut cap al
solament no n'hi ha, sinó que no pot haver-n'hi. Vós teniu una confiança excessiva en el cervell de l'home i en les seves facultats. Si pogués fer trampa,
despatxos semblen funcionar normalment, ara la gent entren i surten sense excessives dificultats, s'allunyen amb els dits carregats de papers multicolors i de
-ho repetir. —Què? —Xafarranxo! És el dia de xafarranxo! —No ho trobeu excessiu? —crida ell a la seva vegada. I l'home, sever: —En un hospital cal
a pagar el preu que ell exigeixi. Sap no deixar-se temptar per una excessiva eufòria i espera. El seu bon sentit li permetrà mantenir-se a flot,
i bancs i una arca. Als peus del llit hi havia ben plegada, i amb una excessiva cura, l'esfilagarsada sotana. Sense la toga llarga Erasme tenia un aire
respectabilitat. I potser no sols els diners havia deixat, no sols una excessiva abundància de diner que provoca una corruptora indiferència pel diner,
el record de Jeroni investit d'una categoria si no gratuïta, em temo que excessiva. Justificada, però, perquè el personatge semblava creat per causar
Per donar més solemnitat a la victòria i potser per entretenir l'excessiva eufòria del poble, les autoritats reclamen el cos putrefacte del general
els solcs amb una gran atenció, aplicat en la feina, amb una cura excessiva, i s'endevinava, també ara, absort en una idea, llunyà; es redreçava;
tornava a l'aixada; tornava a arreglar els solcs, amb la mateixa cura excessiva; tornava a les cols, al magraner; però no estava ni en els solcs, ni en
A la nostra taula serveix el negre més alt i més ros de la colla. És tan excessiu, que sembla que a cada llavi hi porta un filet de bou a la brasa. Al
un temps radiant —com sempre— i amb una temperatura dolcíssima, més aviat excessiva. En la nostra cabina, la nit passada, no podíem suportar la calor, i al
m'adono que he estat lleugerament robat, perquè el preu era més que excessiu. Consulto amb la senyora Stuart, i la bona dona m'explica que ella no ha
causarà, per altra banda, la deshonra de ningú ni tindrà una importància excessiva. També és possible que, gràcies al pas del protector americà o europeu,
És en tot i pertot. El seu cant, o els seus xiscles, d'una estridència excessiva, els sentireu des de quarts de cinc del matí, que és l'hora que es lleva,
ens oferiren tot el que tenien de vasos, forquilles i ganivets, excessiu, però, perquè a la guerra com a la guerra i a les goletes com a les
sense cap grandesa, de les pústules d'Europa. Però no vull ser excessiu; no vull infamar Tahití, que només m'ha ofert la seva delicadesa i la
de la vostra vida física i moral. Sota aquesta calor —que no és excessiva, que no és violenta, però que és monòtona, constant, i sobretot humida i
és el que ens convindria. Si no sabem o no podem fer-ho és perquè portem excessiva càrrega explosiva per a les nostres facultats d'ordenar el món, encara
Jahvè... ¿Què et sembla? Ben demanada, eh? [(Agafant l'espasa amb cura excessiva.)] Deixa-me-la tenir una estona... Quer· [(Amb
finor del bisturí que esquinça l'úter amb la imposició de l'excessiva vida, o també la llum mateixa, quan clivella la mà
com aquell dia, uns passos ferris se'ns tiren al damunt, i l'excessiva cançó dels homes verds, cascats d'acer, ens encercla,
cap a sols més madurs —i ella neda, oh ritme! cap a l'estiu excessiu— ella i els déus i els meus ulls! V Clou-te, cúpula
de Guermantes, veu des de lluny una senyora desconeguda que li somriu amb excessiva naturalitat. Els salons de Guermantes (faubourg Saint-Germain
enfront del món, una manera d'ésser on sembla eliminar-se tant l'excessiva ingenuïtat com l'excessiva malícia. Això ens confirma que ésser home
manera d'ésser on sembla eliminar-se tant l'excessiva ingenuïtat com l'excessiva malícia. Això ens confirma que ésser home assenyat no significa merament
a cert punt és veritable l'afirmació que hi ha a Catalunya un amor i una excessiva preocupació pel que és formulari. Allò que refusa el català és la fórmula
a llur natural inclinació, tendiran gairebé sempre i sense esforç excessiu a la mesura. La mesura és, per dir-ho així, la tendència general de la
tot ho domina. L'horror que experimenta l'home grec enfront del que és excessiu i desbordant no li impedeix, certament, mostrar-se en innumerables
l'expressió més tumultuosa d'aquesta desmesura mateixa. Però, àdhuc excessiu i desmesurat, l'home grec té sempre la tendència a la limitació, la qual
les coses allò que una visió directa no pot proporcionar-nos: el caràcter excessiu de llurs trets, la línia desmesurada de llurs perfils. Abandonem,
mar del dolor i de la consciència; evita que es perdi per una confiança excessiva en ella mateixa; elimina l'arrogància i la supèrbia. Però aquesta ironia
fresca i brillant; rossa, grasseta, amb els impertinents i el maquillatge excessiu —en aquella època les senyores encara no es pintaven— atreia al voltant
més trista, perquè els mobles eren de mal gust, però de bona qualitat i excessius per l'espai del pis; en el rebedor Frederic ho tenia tot farcit d'escuts,
Les modistes de més fama, quan volien imposar un barret de preu excessiu, utilitzaven com a argument que era un model que havia triat la senyora
sentiment insatisfet. Encara que era molt jove, tenia ja una experiència excessiva; li havia passat el moment d'aquelles grans àries que ell no havia
mateix subjecte proporcionat per la modista. Amb aquesta por, Guillem era excessiu, perquè Conxa Pujol no el va reconèixer, ni va sospitar, ni de lluny, que
s'estigués de res en aquell sentit. A Guillem li estranyà la generositat excessiva de Conxa i fins la forma de trobar naturalíssima la petició. De seguida,

  Pàgina 1 (de 66) 50 següents »