Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un llarg silenci, fins que del fons de tot els arriba un crit ofegat, una	exclamació	contundent que els empeny tots endavant. Però només poden veure les
on el xicot té la precaució d'obrir sense trucar. Dins, se senten	exclamacions	, el vell surt immediatament, disparat, i s'abalança cap a l'ordenança. Un
i carro i animal es precipitaren al desguàs. Se sentiren crits d'espant,	exclamacions	de terror, i de seguida ho cobrí tot un silenci pesant. Només se sentia
dura, entre coses obscenes i coses delicades,	exclamacions	brutals d'un sexe poderós, notacions ingènues de quadern
manera que es projecta actualment a Borabora, no es diferencia gens de l'	exclamació	que els mateixos polinesis feien abans que aquí arribessin els
d' aquestos, sense solució de continuitat, l' assaltava una dolorosa	exclamació	: "ah, tenirlo de batejar sense darli pare, presentarlo al món deshonrat,
tots los detalls y alabada y comentada com robeta de nina, entre joyosas	exclamacions	. L' acudit de las fillas de la Madrona no podía esser ni més oportú ni
exclamá: —Cóm pòts pensar aixó de quí tan de bé 'ns ha fet!— Aquesta	exclamació	arribá al cor de la Toneta, y prompte amararen son rostre llágrimas de
sorpresa s' escapá de sos llabis y, després d' un curt xarroteig, plé d'	exclamacions	y riallas, eixí com la pedra d' una fona cap á la sala de la despesera,
les seves imitacions. De sobte, enmig d'una estrofa, un surt, una	exclamació	d'esverament: —Quina hora és? —Un quart de vuit. Em plantava, fugia
se'ns acostaven i se'ns oferien. Sentia sorollets de besos, rialles,	exclamacions	, sospirs. Tot em produïa una sensació de disgust, de pànic. —De debò no
dits, sembla sosa càustica... Hi vam acostar l'espelma. Josep va fer una	exclamació	d'alegria. —Has trobat el pot de la confitura, noi! No saps què és això?
—Qui? vaig fer jo, sorprès de la seva alarma, que, més que en la seva	exclamació	, li vaig endevinar en la cara. —Els gendarmes! No els veus? Acaben de
un gran riu! "I Lió en té dos!" em diu Josep, responent a la meva	exclamació	. Un gran riu dins una gran ciutat és una cosa tan bonica com el mar,
qual solament s'ou el trot desacompassat, el cluixir dels fuets i alguna	exclamació	d'ànim del públic. —Hala, tordilla!— La gentada que s'arredossava a les
qu' es lo meu honor... Un crit d' indignació va respondre á las mevas	exclamacions	. Capitol XVII. La cassa del Esparver. En aquell moment la mare
d'escoltar-te, t'ho prometo! Mònica profereix instintivament aquesta	exclamació	. Un sobtat murmuri de veus al seu entorn la fa reaccionar. No està sola
—Casat? Lluís acotà el cap. Cosme el rebutjà amb menyspreu i amb una	exclamació	de fàstic. Es va precipitar al vestíbul, agafà el barret de Lluís i des
què dir, es movia inútilment per la cambra. —Què fas? Mònica proferí una	exclamació	de temor. Recelava que no es reproduís l'agror de sempre, que no
disparat des d'aquí dins... No protesteu, ara! En aquests moments tota	exclamació	resultaria inútil. No us he cridat pas per acusar-vos. Si heu pres la
seves dues nores, va fer la seva entrada al saló. Sense fer cas de les	exclamacions	d'admiració dels seus fills, explorà entorn seu amb mirada inquieta. —I
pallassos arribà fins a la plaça de l'ajuntament. Un cop allí feren grans	exclamacions	en veure el castell, s'hi aproparen amb exagerades falagueries, i
estadants com per un bosc de columnes. Unes senyores que identifiquen amb	exclamacions	de joia els qui circulen per la plaça. Un parell de marits que esperen
A més de guspires i de fum, d'aquella caldera en ebullició n'emergeixen	exclamacions	a manta. I algun xiscle. Hi ha qui es crema i empeny el qui té davant.
quan algunes frases dites al costat meu per algú de la companyía, i una	exclamació	de Glendinning evidenciant una completa desesperança, em donaren a
la petita paraula Déu formi part encara de moltes de les nostres	exclamacions	i d'expressions corrents, en realitat vivim i pensem no en nom de Déu,
un xic tremolosa, quan de sobte es detura en mig de la plaça i una	exclamació	lleugera li surt de la gola: allà entre els pals negres d'una bastida
fi pot esguardar al seu entorn l'espectacle li arrenca del pit una lleu	exclamació	; allà al fons l'aurora esclatava com una flor immensa sobre la mar i el
més i més; no té pas temps de respirar, amb prou feines té el de l'	exclamació	i l'aplaudiment. He cregut en altre temps i en la meva primera jovenesa
que Nostre Senyor hi mostrà.\" Així no ens estranyaran les seves	exclamacions	i reticències, quan el dia del Corpus de 1396 veié a Pisa
esperansa tan vaga comensà a perfilarse, concretantse a la fi en aquesta	exclamació	: "De mica en mica hi veurà clar. Tornarà, tornarà, sí." Y durant dèu
visió directa de la destrossa del país de ses afeccions arreu li arrencà	exclamacions	de condol que'ns arribaven a l'ànima, li feya rodar el cap ab
Espanya.— Una gran riallada d'aprobació s'escapà de tots els llavis. Les	exclamacions	, les invectives, els fàstichs més cohents qu'anaven saltant ensà y enllà
Y després del devassall de llàgrimes que seguí a aquestes últimes	exclamacions	de desesperació, caygué altra volta en aquell afrós silenci que tant
bastant descompassats. Un pich jo assegut, esclataren quatre ò cinch	exclamacions	ocioses sobre la calor impropia del temps, y al punt en que la
totseguit la seva pista. Hawes, Detectiu." Vaig prorrompre en	exclamacions	de joia. L'inspector es mantenia amb tant de domini de sí mateix com una
Es decantà al damunt, i quan la darrera nota expirava, esclatà amb una	exclamació	: —Oh! Gràcies al Cel, l'he trobada a la fi! Parleu-me, Rosanna
paraules". Volia saber còm em colpien les següents paraules, com a	exclamació	d'un morent: —Moro per mon Déu, pel meu país, per la llibertat de la
gàstrica. La tia Paulina besava la seva neboda amb fúria, amb plors i amb	exclamacions	. Els invitats ballaren, digueren inconveniències i lloaren el menú;
que portava al primer pis, d'on a l'hora en sortiren les ponderatives	exclamacions	de la Tecla i la Joaneta, dient: —Oi, Jesús! Quina sorpresa! I quina
deia allò de: si caigués una agulla... Però, de sobte, una canonada d'	exclamacions	va interrompre l'escena; tothom redreçà el cap interessadíssim: en el
algú, talment com si veiés rodar l'esfera per l'espai. I tot seguit l'	exclamació	era copsada pels demés, la feien seva; cadascú se la rumiava... Com
civils, i, a Puigcerdà, el jutge. Va venir el rector, i després de grans	exclamacions	, va resar davant del cadàver i hi va fer encendre dos ciris. La parella
galant del divuitè, la qual acusava un dels seus festejadors de masses	exclamacions	i poques reflexions. Viatges i lectures A la simple diversió preferim el
deixen una coïsor dolorosa. Ho recordava ben clar, tal com havia anat. L'	exclamació	d'ella no havia estat, com altres vegades, entre rialla i rialla, ni amb
En el seu ensopiment, els xiscles dels homes grocs alternen amb les	exclamacions	contingudes de la Caterina. Donya Maria a l'oval del retrat, té l'aire
blanques i arcs enreixats. De la pescateria venia un remoreig ofenós d'	exclamacions	i regateigs. Els peixos, verds i blaus a la llum del gas, relliscaven de
interrompia sinó per a repetir amb veu embofegada i xisclosa aquella seva	exclamació	, cada cop més admirativa: —Llamp de llamp de rellamp! Quan eixírem del
seva obra amb aire satisfet, va girar-se i, adonant-se de mi, proferí una	exclamació	de joia: —Hola!— i, acostant-se tot afectuós i afalagador, amb aquell
arreu remorosos de converses i, ací i allà, lluny i a la vora, sonaven	exclamacions	i rialletes de joia. Amb això el meu esperit va passar, quasi d'un salt,

Pàgina 1 (de 15)

50 següents