Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

proporcionat Crisafi. Això, però, no fou obstacle per a condemnar-lo,	excomunicar	-lo i desposseir-lo quan es va negar a sotmetre's... S'atura en sentir el
no gosava enlluernar parlant dels llibres que llegia per por de ser	excomunicada	. Fingia ignorar-ho tot, quan hauria volgut proclamar que tot ho sabia.
bosc de Bellver. I en ple segle XVIII moltes altres persones són	excomunicades	per resultar sospitoses de càrrecs d'heretgia. Després de tota una
ombrívola i fosforescent als petits genis locals que un dia es veieren	excomunicats	pels representants de la religió oficial. Totes aquestes consideracions
no gosava a enlluernar parlant dels llibres que llegia, per por d'ésser	excomunicada	. Fingia ignorar-ho tot, quan hauria volgut proclamar que tot ho sabia. De
que si l'Església s'hagués obert en aquell moment de bat a bat, hauria	excomunicat	, probablement, tota l'expedició, començant per Joe i per mi. Laic com
del sant pare, Jaume I li suplica que faci observar el seu testament, i	excomuniqui	tots els qui contravinguin, i mani a l'arquebisbe de Tarragona i al bisbe
o no en complissin totes les prescripcions, tinguin llicència d'	excomunicar	-los. En tot el testament s'observa, d'altra banda, un desig de posar els
com a un suïcida. Bé, es digué Aspriu, qui eren ells i amb quin dret l'	excomunicaven	? Donya Carola, vídua i màrtir d'un home neuròtic i egoista que
aventura, i l'energia que li havia mancat a Sèvres la va treure per	excomunicar	vigorosament els kemalistes, contra els quals envià un petit exèrcit —no
per alguns teòlegs de Bonn i per professors secundaris, els bisbes els	excomunicaren	i prohibiren d'ensenyar més. Bismarck intervingué en la qüestió per a
—segons es diu— dugues campanes del cloquer, una d'elles anomenada la d'	excomunicar	i l'altra era l'antecesora de la Narcisa moderna, que fou trencada
el Ritual romà "qualsevol persona, sia clergue o seglar, encara que fos	excomunicat	fidel o infidel, catòlic o heretge, home o dona observant la forma i la
impiu i sòrdid a què s'ha destinat l'església; sepultura d'un infidel o	excomunicat	per sentència. c) Simonia. És la voluntat deliberada de
per Pius IX; en 1884, per Lleó XIII. L'Església condemna i	excomunica	la francmaçoneria. El seu objecte és la destrucció del cristianisme i de
mot és objecte de debat, però basta per a provocar la crisi. Cada camp	excomunica	l'altre i transforma així una divergència doctrinal en cisma. En altres
nom de la comunió d'església, el ministre de la seva unitat pot llavors	excomunicar	-lo, fins que es converteixi. Sobre el principi mateix de l'excomunió i a
la festa esdevenint-ne un actor entre els altres, es talla de la festa, s'	excomunica	, no pot comprendre res, i per consegüent jutjar res sanament, del que
participa de debò i que resta en l'actitud crítica de l'espectador. Bo i	excomunicant	-se, pot, ell sol, destruir la festa de la comunió. No solament la festa ha
I acaba anunciant una pena severa: "si obrava altrament, que sigui	excomunicat	". És evident que per a sant Benet la clausura no era un valor absolut:
amb la praxi sinagogal, lligar o retenir era, en la primera Església,	excomunicar	el pecador, excloure'l de la comunitat on Jesucrist manifesta i dóna la
aquesta reacciona, a través dels seus caps, excloent-lo de la comunitat o	excomunicant	-lo, amb una doble finalitat: salvaguardar la santedat de la comunitat i
de la vida, segons que hem avançat. Es revesteix de modernitat,	excomunica	despectivament allò que s'hi oposa i qualifica l'oponent amb denominació,
excomunió contra el rei n'Alfons. En saber el rei que el Papa l'havia	excomunicat	, va anar a Roma a suplicar perdó i a oferir-se a complir dura penitència,
sisè de Toledo, de l'any 633, en el seu cànon 17, "	excomunica	el qui no admeti el llibre de l'Apocalipsi". I, d'on venia la
davant del nét, que junt amb la seva muller Almodis havien estat	excomunicats	pel concili de Tolosa i pel papa Víctor II perquè havien comès violències
Pare i Fill i Esperit Sant, i de tots els sants i en nom nostre, l'	excomuniquem	; i restarà excomunicat de tot consorci amb els cristians fins que
confirmant-li tots els béns sota l'autoritat de l'Església romana,	excomunicant	els violadors, excomunió que ha estat després subscrita i confirmada pels
nostre comte Hug (d'Empúries), que ens féu dret i s'ha portat millor, no l'	excomuniqueu	: admoniu-lo només com a fill a fi que millori. Els homes del país,
admoniu-lo només com a fill a fi que millori. Els homes del país,	excomuniqueu	-los. Si no ens socorreu, haurem d'abandonar el monestir. Per la misèria
no el podem seguir; el bisbe Oliba ja era mort quan el seu nebot es féu	excomunicar	dues vegades per dos papes diferents. Les intervencions pacificadores
Església davant dels sobredits canonges en l'espai de tres mesos, sigui	excomunicat	del cercle de l'Església i de la comunitat dels cristians". "I, perquè
en les seves esglésies amb l'excomunió per als violadors. Aquests seran	excomunicats	, privats dels divins oficis, fins que s'hagin esmenat bé i s'hagin encara
bé i s'hagin encara presentat a la seu al nostre judici. També seran	excomunicats	els qui falsegin la nostra moneda, la disminueixin o la retallin, llurs
amb la noblesa anglesa, es barallà també amb l'Església i Innocenci III l'	excomunicà	. Carta Magna (1215) Els nobles havien suportat el
Enric VIII, va casar-lo secretament. Mentre Anna era coronada, el Papa	excomunicava	al Rei, qui sap si amb massa pressa. És així com comença la llastimosa
enmig de la plaça del Born. Don Joan de Bayarte Calasanz i Avalos va ser	excomunicat	i subjecte a penitència pública per haver fet matar a la illeta del Rei
amic, el cavaller francès. Si trigàvem, encara ens amenaçaria amb fer-nos	excomunicar	. Fa un parell de dies que Bernat de Rocafort torna a riure. La seva
de la Mediterrània per les barres catalanes, si a Roma hi ha un Papa que	excomunica	el que hi ha a Avinyó, i cada cristià pot triar al seu gust quin dels dos
viles eren enumerats amb una monotonia dramàtica. Quan el bisbe de Girona	excomunicà	Juan d'Arce pels sacrilegis de Sant Pere Pescador, deien que el castellà
vegada, pels exèrcits del rei França. El rei Pere el Gran havia estat	excomunicat	del papa Martí IV, i la possessió dels seus regnes havia estat atorgada
trobava a Alcoll (Africa), passa amb el seu exèrcit a Sicília. Martí IV l'	excomunica	i dóna els seus reialmes a Carles de Valois, fill de Felip III de França,
publica una falsa butlla exagerant les pretensions pontifícies. El Papa l'	excomunica	. Felip envia a Anagni el seu conseller Nogaret, empresonant el Papa, que,
del bisbe pels actes de sacrilegi comesos pels soldats, i aquest va	excomunicar	els tercios. El càstig de Santa Coloma de Farners no féu sinó
el papa Martí IV, que era francès i molt amic de Carles d'Anjou, havia	excomunicat	el rei Pere i havia donat la investidura dels seus regnes a Carles de
ha congriat França i l'Església contra seu. El Papa el deposa i l'	excomunica	, i una croada envairà Catalunya. En aquests moments tèrbols, incerts,
l'arquebisbe de Tarragona. El juny del 1549, el vicari general	excomunica	el governador, per insistir aquest a sotmetre judicialment un tonsurat a
i per haver intervingut en les rendes dels cosenyors eclesiàstics, és	excomunicat	. Per la captura d'un soldat, acollit també, segons sembla, a l'església,
s'incautà de sis escopetes. Es creuaren protestes i reclamacions.	Excomunicà	el vicari general, doctor Francesc Orvay de Blanes, ardiaca de Sant
les satisfaccions, les disputes esdevingueren més greus, i l'arquebisbe	excomunicà	l'assessor (doctor Miquel Rubí, natural de Menorca i originari de

Pàgina 1 (de 4)

50 següents