DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
excursionista AI 622 oc.
excursionista F 4 oc.
excursionista M 853 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb excursionista Freqüència total:  1479 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

del llavi com una mica de rostoll cloròtic, i es trobava amb les colles d'excursionistes vestits de blanc —de vegades d'un blanc brut— profanant la Rambla, Bobby
el botànic, el que pinta l'artista, el que troba el caçador, el nen o l'excursionista? Cap, ni un. Tots estan davant del mateix arbre i cadascú xucla les
una hostaleria. Hi acudia poca gent. Altrament no l'hauria escollida. Els excursionistes de Canigó ignoraven aquella vall perduda, encara que fos la més ampla i
hostalatge, a despart d'una almoina a la capella. Així, volguis o no, l'excursionista es convertia en romeu. A Núria hom sentia a la mà el fil de la llegenda
s'hagi presentat aquesta afició a la geologia fins al punt que el Centre Excursionista va obrir una càtedra, i segona: la que els geòlegs i els catedràtics
Mossèn Fabra catedràtic actual de la càtedra de geologia del "Centre Excursionista" com a successor de Mossèn Norbert Font i Sagué. Capítol LIII
d'Història, hem conegut els herois de la nostra; per ell, quan la dèria excursionista ens empenyia a recercar els paisatges i els monuments de Catalunya, en
a la seva tasca, sovint ocupava la càtedra Jaume Massó i Torrents, l'excursionista de Croquis pirinencs. Amb un curs sobre els poetes
com l'Adolf de la cultura no és tan lluny com podia semblar d'un jove excursionista o d'un ballador de sardanes—. Aquí reposava una mica el diàleg. ¡Valga'm
amb els seus rius i serralades, amb els plans i les viles —talment com l'excursionista encimbellat a Sant Salvador, dalt de la carena de Sant Pere de Roda,
que no necessiteu —sigui dit en bona hora— oint agudeses als joves excursionistes que criden l'embriagament selvàtic amb anticipació, i els reposats
de l'espectacle sublim de la Natura. Al cap de pocs dies passaven uns excursionistes que anaven al cim del Querlit, i varen trobar uns farcells sota una
per a la Pastorella. Ja diu sovint en Janret, quan algun que altre excursionista que puja al Canigó el troba d'estada a Cadí: —Jo som lo pastor; i, com
vinyes per a renovar les memòries del món antic. Si avui encara vols tu, excursionista sentimental, aspirar el perfum de lo que fou redós d'adustes aventures o
en la reconstrucció d'Europa. Va ésser aleshores que s'acudí a un grup d'excursionistes que a llur país li era impossible de tenir una política exterior, si no
a fer niu i en la roca una sargantaneta. El dromedari El dromedari és un excursionista que es porta la muntanya a l'esquena. Té una cara petonera i remou les
per conquerir en el món artístic el lloc honorable que ocupa avui. Com un excursionista que sap estalviar, ha cercat els seus models a París, inexhaurible font
sé quin any, el dotze de setembre, la Sumpta, el Josep i jo érem els tres excursionistes que les empreníem riera avall, a l'hora que el sol encara cremava. Pel
manera: ¡Canigó, ja t'arreglaràs! El Vallespir almenys, és a la mida de l'excursionista repatà. Després de Ceret, ve Amelie-les-Bains. És un poble que fa una
produeixen a la gent de la meva classe i de l'aire desagradable d'excursionista conscient que agafeu de seguida que us trobeu a una certa alçada. Com que
intentada pel vell no havia presentat grans dificultats... Els dos excursionistes s'atançaren encuriosits a l'entrada del jardí que voltava el mas. Era un
Què hi vindran a fer en tals terrampers els homes de ciutat o els excursionistes oficials que només han après els clàssics itineraris? Són agres aquestes
camins. Seria bo de saber quants Centres, Agrupacions i Associacions excursionistes existeixen actualment a Catalunya. Certament que deuen formar un galant
aquells tocoms? Fixeu-vos, només, en les fulles d'excursions dels Centres excursionistes de Catalunya. Totes les seves sortides les trobareu reduïdes o bé als
La conseqüència que un hom en treu del què hem dit és: o que els Centres excursionistes hauran de modificar la norma llur de dinàmica cultural, o bé canviar de
de ciutadania i temples d'amadors de la terra, mare de tots. Un Centre excursionista en un poble com el nostre on hi ha tantes coses a fer, ha d'estar sempre
de rompre-us l'ànima, un anglès ja us ha pres la mà; si sou un intrèpid excursionista i teniu el gust de fer proeses, mai que per dissort us falli un peu i
l'aspecte és gairebé irreal, de cosa inacabada. —La majoria deuen ser excursionistes... com nosaltres. —Confessa-ho: ara t'agradaria més anar d'excursió al
allò que penseu tots dos sense parlar-ne, també us podrien prendre per excursionistes: dels d'espardenya i americana blava... Al llarg de l'andana, amunt i
la campana, la cantina, com a Montgat... —No ha baixat ningú amb pinta d'excursionista, com nosaltres. —Però allà, sí, que veus els túnels, oi?... El de
de debò la gàbia, no en dubtis pas, faríem el mateix efecte d'aquells excursionistes que el diumenge, així que es fa de dia, surten feliços amb la motxilla a
sospito que aquesta classe d'amors han de resultar caríssims. Quan els excursionistes arriben a la meta, prenen seient en amfiteatre davant del panorama que el
es diu "Calle de la Religión". En Santi era llobató del centre excursionista de la parròquia. Enraonava de les sortides, de l'equip de muntanya, de
Batllori anava amunt i avall, amunt i avall. Com a bon membre del Centre Excursionista, hi tenia dèria. I en Santi, després de picar l'ullet a en Peia gran: —
al pare, pobre. Es girà cap a nosaltres. —En Batllori és tan del Centre Excursionista que em faria anar a Calella només per prendre el pèl al pare. Mare de
a picar l'ullet al Peia gran. —Ah! De manera, que tot un membre del Centre Excursionista, per a anar a Masnou, pren el tramvia? —A Masnou no hi va, el tramvia
avinent, perquè així mateix ho transmeti als seus germans, que els bons excursionistes mai no tenen gana fins que arriba l'hora i el lloc de menjar, i com que
pare. Recollida la llenya, l'esmorzar fou preparat en poca estona i els excursionistes, els petits sobretot, van menjar amb una gana que feia respecte. Una
gust; em fa l'efecte que llença la carn per quedar-se l'os. En això els excursionistes van arribar al peu de la notable roca. Era una penya d'uns set metres de
prehistòrics dignes d'ésser coneguts, àdhuc dels nois. La colla dels excursionistes estava integrada pels tres germans, ja amics nostres, els seus pares, en
d'una xamosa pageseta d'uns cinc o sis anys. —Bones tardes! —feren els excursionistes en arribar davant del parral. —Bones tardes tinguin! —respongué la
cadires i, després, pa, vi, uns plats amb fruita i un tupinet de mel. Els excursionistes, el mateix els petits que els grans, van menjar de tot sense fer-se
amb molt i molt de gust, i això és massa! Em sap molt de greu! Quan els excursionistes anaven a desaparèixer pel revol del camí, el senyor Josep digué,
aquelles pèrdues. Com que tenien permís per a visitar la central, els excursionistes, una mica cohibits, van entrar a la gran sala de turbines i dinamos. Als
gran, més imponent. Abans de que ningú donés mostres de cansament, els excursionistes van arribar a un poblet de cases escampades per la vall. Prop del riu i
fer és anar a dinar. Al mig del prat, al redós d'una gran noguera, els excursionistes van asseure's per fer passar la minestra a millor vida. Acabat el repàs,
les muntanyes es van esfilagarsar parracs de boires de mal averany. Els excursionistes tenien por d'una forta gotellada, i encara més quan van sentir uns trons
mirant-se les boires,— això no és res. —Moltes gràcies —respongueren els excursionistes. —Bon viatge —feren els segadors. A desgrat de la seguretat amb què havia
un immens llençol, baixava des del cim a la conca del riu. Els nostres excursionistes, que ignoraven les facècies d'aquella mena de pedregal, així que hi
però conservant, això sí, el seu alterós plomall allà dalt de tot. Els excursionistes no sabien com expressar la seva admiració; les seves veus entusiastes

  Pàgina 1 (de 30) 50 següents »