Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sóc capaç d'algun sentiment, ni que sigui només d'ordre estètic", es mig	excusava	i mig es consolava el geni, a bon compte susceptible de ser vulnerat per
també ell disgustat per la conducta de Tino Costa respecte a Mila, va	excusar	-se de fer-ho exposant-li el seu convenciment que per aquell camí no
per a la qual cosa li sortí al pas quan tornava de l'hort. Maria Àgueda s'	excusà	dient que tenia pressa. Parlà amb Sileta; però aquesta, preocupada amb
li dirigien a propòsit del fill i d'allò en què s'ocupava. Maria Àgueda s'	excusava	sempre de contestar. Darrerament, després de la tornada del seu fill i,
molt bé, i en sabia encara moltes altres que la dona ignorava. Així, s'	excusà	amb el pretext d'una ocupació urgent i se n'acomiadà sense deixar que
Covardia Si volem —i ho hauríem de voler—, sempre trobarem una raó per a	excusar	les accions del covard: la seva covardia. Perquè, ¿qui és que no ha
Oberg i Knochen, no promouen un acord total: sempre trobaran algú qui els	excusi	, i una passivitat majoritària que toleri l'excusa. Massacrar circumcisos
a tothom. D'ençà de l'Edat Mitjana som un poble providencialment —	excuseu	-me l'adverbi— predestinat a una mena de vocació "nacionalista"
—un plagiari, sens dubte— ha dit que el plagi és un "robatori" que s'	excusa	amb l'"assassinat": quan el "lladre" supera de tal manera la seva
"Tout désespoir en politique est une sottise absolue". M'	excuso	de citar un venerable barba reaccionari; però, si hem de creure allò que
dos testos sense flors. —Perdoneu la meva desconfiança de primer —s'	excusa	l'home—. Ignorava que coneixíeu el comissari... —Ens veiem sovint —fa
Torneu a pujar abans no us arrepleguin. —L'ascensor no funcionava... —s'	excusa	ell. —Sí, des d'ahir que el tenim espatllat. —Què he de fer, doncs
vau quedar molt malament. —Hi havia un tècnic a la sala, no ho sabia —s'	excusa	l'home. Ell només fa que mirar de l'un a l'altre, incomprensiu i
diari molt carregat... —Estàvem discutint les baguetes de la guerrera —s'	excusa	el xicot. —Quines baguetes? —Les del cinturó que subjecta les pistoles.
I vós, què? —li borda un uniformat que s'atansa. —Jo... —va per	excusar	-se. —No ho sabeu que en aquesta hora, aquí, només hi poden haver els
conill. —I si ho fos? —pregunta. —No ens podeu fer cap mal —s'	excusa	el funcionari—. Tots dos portem més de vint-i-cinc anys al departament
voluminosos com els d'una dona. —Ja sé que no és gaire reglamentari —s'	excusa	—, però suposo que us en fareu càrrec. Ell s'asseu als peus d'una altra
setmana: Estimat Erasme. Vine! Per favor, vine! La gravetat del meu mal	excusa	el meu egoisme. Deixa-ho tot i vine. Et necessito. Jeroni Oleguer Jeroni
una projecció al futur que no havien tingut mai. Estimat Erasme: No t'	excusis	més. Tu no pots deixar les teves lleis ni la teva ciutat fluvial, jo no
sempre arribes a tal i quina hora. Tens ganes de fer-me patir. Ell s'	excusava	, mentre desenganxava l'animal. Havia hagut de cavar al racó, podar un
indiscreció, em diu /Gute Nacht!\ amb el millor somriure, i jo,	excusant	-me, deixo caure la tapadora del seu llit orejat i original. I aleshores
¿Soparem tots quatre plegats? —En gran secret. Els teus ajudants sabran	excusar	-nos. —Ja hi estan avesats. Un telegrama urgent de Madrid... Anem, mentre
on remuguem veus i silencis arrapats i les fosques. Don Joan,	excusi	la franquesa; però no oblidi que vostè i jo venim de
[(Dret, amb el got d'aigua a la mà.)] No cal pas que t'	escusis	, Ernestina. M'enorgulleixo d'ésser tractat com un de la família. Respecte
mon cor us adora! Rosaura [(obrint bruscament la porta)]	Excuseu	, el meu nom, qui us l'ha dit? Golferic L'he sabut per atzar.
que si no vol avalar la lletra està en el seu perfecte dret; però que per	excusar	-se em digui si jo sóc això i allò, i m'amenaci amb maleir-me... —
entrecreuament de tendències que és cada moment històric. Voldria	excusar	-me així del simplisme a què m'obliga l'ús de conceptes esquemàtics. Una
algú. —Ens escolten, d'amagat? —pregunta ressentida. —No en facis cabal —s'	excusa	l'oncle. —És la Beatriu. No podem desavesar-la d'escoltar rera les
. —Què hi véns a fer, aquí? —interroga mossèn Joan al nebot. L'altre s'	excusa	: ahir a casa els Muntanyola parlaven de la passejada d'avui; ell havia
devota les veiés enraonar. —Oh, no! jo no ho voldria pas... Són ells —s'	excusa	. —No volen que vinguem. —Tant de mal els faig? —Diuen... diuen... —
amb setanta-cinc de còrpora. I va dient-se, ben alt, com si es volgués	excusar	en algú: —Jo no ho mereixia. Nit d'insomni per a Laura i Teresa;
de cavall la volguéssets vendre" (II, pàg. 53). I Curial s'	excusa	: "Ell alçà lo cap en manera que yo, contra mon grat, ferí allà on no
sobre l'origen de l'atordiment de Diego de Bazán amb la finalitat d'	excusar	la fulminant inutilització del mantenidor i la fulgurant victòria de
per saber tot el que fos possible, ens deia que el recader contava —com	excusant	-se, potser, d'una primera narració una mica fantàstica— que ell no ho
hi era el van avisar que hi havia el perruquer, i ell em va demanar que l'	excusés	si interrompia la conversa, i jo li vaig dir que no calia i que es fes
canvi mateix. N'he de veure el sentit, diríem, en l'ordre ontològic. M'	excuso	, però és així com ho he entès. O potser m'ho sembla... Deu ésser per això
Després va parlar el director general de no sé què —el ministre es va	excusar	d'assistir-hi—, i tot plegat no va ésser tan llarg com el començament ens
ja no tenia coratge d'afrontar-lo. Moltes vegades ella —no ho dic pas per	excusar	-me— em portà a cometre disbauxes i turpituds, més que no pas la
He vist que l'entrada aquí li feia angúnia, al teu amic. Jo em vaig	excusar	com vaig poder. Vaig dir que al carrer m'havia entrat un mareig. No ho
objecte que estudiar els homes, la vida. Dic això humilment, com qui s'	excusa	, per fer-me perdonar. Ell exclama, de sobte: —Trobo aquí el nom de Josep
el coneixia, tenia estretes de mà, frases i somriures per a tothom. Va	excusar	-se de no menjar amb nosaltres perquè a Floreal, que era a un
—Així com vaig? —És igual. Vina, llença la forca. Baroni diu que ell m'	excusarà	prop de l'amo. —Diré que jo t'he pres per força... Al capdavall sóc el
murmurar, maleir i, finalment, plorar. Ell hauria volgut explicar-se,	excusar	-se, discutir, barallar-se: tot menys aquell silenci meu. Les paraules
més. Ha anat d'un dit com no he agafat una altra carretera... Jo em vaig	excusar	com vaig poder tot retraient el meu disgust de no haver pogut arribar
ça ne remplit pas le bidon, vous savez!\ El mosso envermelleix, s'	excusa	... —/Ah, oui, tout de suite... un moment... pardon...\ Se'n va
Xich. Ja ho sé, home. Pep. No n' era cap malifeta. [(	excusant	se)] Xich. [(fingint ressentiment)] Vos me tractabau
i era aquella la seva boca... Desconcertat pel seu propi gest va recular	excusant	-se i apagà els llums. Es va asseure. ¿Què en trauria, "ara",
altres, impàvids; alguns amb un levíssim rastre d'ironia. Anava a	excusar	-se, dir que es tractava segurament d'un malentès, i que tots, tant com
la seva existència que ell s'ha posat a ocupar imperiosament tot d'una. S'	excusa	bonament. —No us molesteu, estic emocionada, però al mateix temps serena.
—Ja era hora! Vet aquí l'excusa. Orestes. —No m'	excuso	pas. Júpiter. —De debò? ¿Saps que s'assembla força a una excusa,

Pàgina 1 (de 26)

50 següents