Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mort ínfamanta front á front dels catalans que malehirán sa infamia,	execrarán	sa memoria, li escupirán á la cara y fins ventarán sas cendras perque no
victoria sens morir en la palestra: no abaixém la nostra destra sens	execrar	sa memoria. Jurém morir al combat, si aquesta es la nostra estrella, ó
de nou a la natura, fill desnaturalitzat: reconeix la teva falta,	execra	-la, arrenca-te-la com una dent corcada i fètida. O bé prepara't que
el pas de l'oca dels regiments prussians. Adoràvem el déu-individu,	execràvem	el déu-estat: érem lluny de sospitar que l'anarquisme pogués menar-nos al
en el seu estil ni en la seva posició ideològica, fos successivament	execrat	o exaltat només pel motiu que en les seves obres predominessin o no els
i escarràs i aiguarells: aiguarells i fangueig i boira i escarràs. Ambdós	execraren	aquell indret amb paraules gruixudes; i gradualment anaren extingint el
5); particularment abrandat en l'article on són denunciats i	execrats	uns /Horrendos sacrilegis en la Catedral de Tarragona\ (núm.
en la realització dels projectes que s'han acaronat de temps".	Execrava	el comunisme, per ser una regressió que només pot cristal·litzar en les
conseqüències; aquestes, com estàn a la vista de tothom, per tothom són	execrades	; i, a més o menys tardar, poden obtenir la seva disminució o el séu
conciència i sense pudor, que, en justa comminació, vos avorreixi i vos	execri	! Raça perduda, enemiga de Déu i de la societat; millor t'hauria estat
i en el fons les orientacions culturals de Prat de la Riba.	Execraven	la poesia de Carner i de tots els joves i en general venien a ser com dos
a mitges, que arrufaven el nas amb el noucentisme, que sense excepció	execraven	Eugeni d'Ors i no acabaven d'entendre —o no ho volien— els millors
d'escampar-ne. Igualment, quan ell ha perdut el daurat de dins. Un cop	execrats	(o pel temps o per un accident), en rigor, poden servir de vasos
que ell visqui en una societat on es practica la monogàmia no el durà a	execrar	la poligàmia, que és una institució familiar normal d'altres societats.
de la burgesia, força més avorrible que el Lumpenproletariat que	execrava	Marx. No; aquests no compten. Però els veritables catòlics ¿com han
la memòria del qual, com la de la seva filla Isabel, és avui generalment	execrada	. —Fixa't —me deia— que l'acusen pels fets més contradictoris. Tan aviat
expressions de dolor i llágrimes el grán sentiment dels fels cristians,	execrant	fòrtament este crimen sacrílec. Tal fon la pena causada en els còrs
ha anat apilant sobre ella, no hi ha calificatius prou enèrgichs pera	execrar	los. En diferents estudis meus, alguns publicats molts anys enrera y en
els que'ns fessen el desservei de rebatejar-nos; doncs si no n'hi ha per	execrar	-los, tampoc mereixen cap làpida de gratitud. Els edils d'aquells dies,
, la caritat d'una persona, sols dihem: té un bon cor; al contrari, pera	execrar	á un malvat, pera donar á compendre y pera compendiar tot lo dolent que
l'infant que dorm en la teva ànima i es desperta en el cant. No	execraràs	el sí que hi ha en el nu total. No lligaràs ta sang davant les caravanes
matí contradiu la seva vetlla... Exalta, avui, la guerra i, l'endemà, l'	execra	. Diu que tem la mort però en canviar el seu estat d'ànim menysprea la
Ara el meu nom anirà unit a la destrucció de Troia i la meva memòria serà	execrada	. Calcas [(entrant).] Calmau-vos, reina. Algun dia se sabrà que
he fet callar les lleis i plorar la innocència, que per ell, dels persans	execrat	i avorrit, he volgut i he cercat de ser-ne maleït. I per premi a una vida
vestida de monja. ¡Horror dels horrors!... Ja podrás anatematisar y	ecsecrar	la impietat de semblant somni! Hi tornarás com perduda l' esma. Y la
durá sóls breus instants. La fera s' arrepentí de tornar á ésser home, y,	ecsecrant	sos plors y sos duptes, se llensá de nou á la vía del criminal.
sever, ab gestos de profeta santament irat, disposat a avergonyirlos, a	execrar	los, a fuetejarlos la cara ab dicteris que condemnessin tanta iniquitat,
de la desventura d' aquella dóna, cregué que se li esberlava 'l pit, s'	execrá	á si meteix, malehí la propia existencia y envejá la mort, únich refugi
al or venal ni al pler qu'embruta rendires homenatge. Fins	execrares	la més docta lira, si ab sò d'adulació fou profanada,
¿no estás content de haver fet ma desgracia, que encara m' hajas de	execrar	sent aixis que devia ser jo la que ho deuria fer ab tú? seguí dihent la
El nostre gran amor per tots serà blasmat, els homes i Déu, plegats, l'	execraran	, i fins la mateixa Natura, freda assassina de l'Eduard, revoltada voldrà
Qui diu a l'inic: Tu ets just, el maleiran els pobles, l'	execraran	les nacions; però qui el condemna, s'ho trobarà en bé,
i contra el teu ungit t'has arborat d'enuig, has	execrat	el pacte conclòs amb ton servent, has profanat per terra sa
d'un dolor encara llunyà. Aquesta lleugeresa d'esglai li feia enyorar i	execrar	—per què m'has abandonat?— la feixugor que abans li donava cos, aquella
de l'equívoc i l'afany... I l'Absent, qui més	execra	és aquell que es descompon... Per ventura serà hàbil
la transgressió i la inversió de normes i valors. Res més combatut i	execrat	pel republicanisme blasquista. Ben al contrari, i com ja s'ha vist,
l'imperi, de l'emperador i dels legistes que el van fer possible van ser	execrats	gairebé sense excepció per la història xinesa, ben poques de les seves
Hamlet de Dinamarca», el nom del fill, no del pare, que té por que no ens	execri	deixant-nos astorats. ¿Quina és la seva consecució? En proporció amb els
amb humilitat vaig respondre: quin és el deure d'una Mestra Templera?	Execrar	Jesús, maleir Adonai, venerar Llucifer. No és així com ho hauria volgut
tenia els anys romàntics que travessa tota persona jove, però que ara	execro	, com Gabriel Ferrater. A aquesta van seguir dues traduccions més del
qüestió: Friedrich Nietzsche, involucrat a fons en la universitat, però	execrant	-la sempre; filòleg de formació clàssica, però convençut que era una tasca
maldir, menysprear, vilipendiar, burlar-se, trepitjar, denigrar, maleir,	execrar	i condemnar l'alcalde i el regidor d'urbanisme i a tots els seus
jazzband inclosa, malgrat que la societat benpensant	execra	d'aquest instrument —la bateria—, considerant-lo més propi de salvatges.