DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
exhalar V 681 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb exhalar Freqüència total:  681 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

es va asseure amb dignitat en el trípode, prop dels vapors mefítics que s'exhalaven de les profunditats de la terra. "Saps què?", es malfiava el pelegrí.
la callada penombra de la cel·la, quan les flors de les acàcies del pati exhalaven llur aroma vora de la finestra, i les branques flexibles, carregades de
mirada al seu entorn com en una vana súplica d'auxili; de la seva gorja s'exhalà de sobte un crit ofegat, i volgué córrer cap a casa seva, devers els
de sa germana, que no podia ni pronunciar el seu nom; dels seus llavis s'exhalava una mena de gemec repetit. De sobte, la veié; li agafà la mà entre les
fumejants rodaren damunt la gespa. Algunes dones es cobriren els rostres exhalant alarits d'horror; després, les que no havien trobat encara llurs fills,
seus dintres: "I ella es deixaria matar sense mudar d'actitud, sense exhalar una queixa. Tan segur com hi ha Déu." Ell, Joan del Santo, acabada la
pel reflex dels llums, adquirien expressions bestials; les boques exhalaven crits, i en l'espessa atmosfera de fum vibrava una sorollosa animació.
El seu cap topà amb força contra les rajoles i els seus llavis exhalaren un gemec. El crit de la dona féu tornar en si Tino Costa. Ella deixà el
els ulls en l'obscuritat. A poc a poc es dugué les dues mans al rostre i exhalà un crit de terror, mentre s'estirava els cabells, s'arrencava els
El d'André Gide, d'una banda. Els papers autobiogràfics de Gide exalen una obstinada passió sexual, que en el seu cas pren l'aire d'una
trobat moltes moixines. Eren grosses, humides, entre l'herba. La terra exhalava una mena d'alè càlid. 6 octubre. Al matí fa ploviscons; a
tècniques. Això els elimina igualment. Clava una gran pipada al cigar, exhala un núvol de fum que va enlairant-se cap al sostre, en direcció als
nosaltres... —allarga la pausa, fitant-lo més intensament, sense deixar d'exhalar tot de reguerols precipitats de fum—. O vós —acaba. —Jo? Si m'heu portat
fera i que morí revolcant-se sobre la terra, la boca plena de bromera i exhalant en crits, en udols, tot el dolor i tota la fúria que el posseïa: com una
aire clar. Maria Rosa, de la masia estant, va dir-se: "Ja està"; exhalà un sospir d'alleujament i es disposà a sortir. Però no estava. L'animal
curiositat i un dia em ve a veure. Vostè es preguntarà per què arriba exhalant l'olor de mar i de roses qualque dia de pluja. Per a mi no és gens
amb els dits fins, enjoiats, vestida de moaré gris i blondes fines, que exhalava perfum de violetes al seu pas. Ta mare és de viatge, li digueren.
olor desconeguda dins la teva petita cambra conventual. Els teus hàbits exhalaven un tuf una mica ranci, una mescla d'olor del teu cos, de la teva suor i de
peu nu i pit a l'aire, suats i estibats sobre el pont. Llur pell exhala aquest tuf d'animal que fan els homes, i entre pit i pit de polinesi les
natura que estimes. Quina prefereixes, noia que s'exhala, dona que es recull? Menes la segura
Agar, la rosa púdica del Nil, qui no s'adona del perfum que exhala, i, si passa el vident, els ulls acala amb reverència
foren descloses amb perfum tan exquisit, com el que exhalen les roses invisibles de son pit. V. /Rossa la
el Verb que es fa carn. Campanes. Un plor que exhala l'Infant. Nadal, Hossanna! Epifania,
bescanvien un esguard i un altre cop de colze. El senyor Llibori exhala, compungit: —Me'n faig càrrec. Com s'enginyarien, si no, certes dones per
y esclatavan rialletas en tots los llabis, com fá descloure flors y exhalar aromas lo sol al llambregar la campinya. —Quan lo veyém venir, fem: ja ve
la Toneta, qu' asseguda en lo primer grahó de l' escala de marbre seguía exhalant lo dolor de son pit amorosament arrapada al nen. La Madrona á son costat
antics, amarats d'ombra i de frescor sota la claror matinal començaren d'exhalar evocacions antigues, emocions dolces i indeterminades que vanament vaig
Després em sembla millor reclinar-me al coixí. I respiro profundament, exhalo uns sospirs feixucs. Aquesta simulació em cansa. De tant en tant obro els
facin la gara-gara. Jo m'irritava contra Josep quan començava a petar i a exhalar altres ventositats; quan badallava sonorament el mateix que els gossos;
serà només ossos i cendra, però cendra i ossos d'ell, encara... Mònica exhala un crit. —Mamà, per Déu! Lluïsa l'estreny entre els seus braços: aquell
neguitós, malhumorat. Als primers alens d'aire quan el cotxe arrenca, exhala sorollosos esbufecs. Intenta rectificar-se: —Al capdavall és un consol
ella acabava de moure un braç i es passava lentament la mà pels ulls; exhalava un sospir. —Tinc set! —va dir amb veu dèbil. Cosme seguia cada un dels
tan bé coneixia, el seu respir excitat, contingut a moments, com si temés exhalar-lo en sospirs. —Esperes que et digui que fas goig, potser? —No, ara
el ventre d'aquestes cases hipòcrites, i per les seves ferides badades exhalaran una olor de menges i d'encens; em convertiré en picassa i m'enfonsaré en
i dubte i por i tristesa i pena de mortals i immortals. Així exhalaven llur força unida pel fixat propòsit, i anaven
tota la caixa. Llavors, de sobte, un edifici enorme, com si fos exhalat, sorgí de terra, al so de dolces veus i simfonies,
que segui l'envejat Sobirà, talment un dèspota, i exhali el seu altar flors d'ambrosia, servil oferta nostra? Aquesta ha
i Tirèsias, vells profetes: llavors em peixo amb pensaments que exhalen harmoniosos nombres espontanis, talment l'ocell,
alambí. ¿Pot estranyar-nos que un elixir tan pur els camps hi exhalin, i un or potable dins dels rius s'escoli, veient que
en els arbres i flors i fruits i herbes resplendents de rosada; exhala flaire, després d'haver plogut, la Terra fèrtil; i és
d'influx divers escalfen i estimulen, temperen i nodreixen, mig exhalen llur virtut estel·lar en les espècies nascudes a la
que s'alcen de la sang pura com l'alè benigne que exhala un riu molt pur, i que, aleshores, almenys li neixin pensaments
per massa impurs, en la substància pròpia; i també exhala nodriments la Lluna des del seu orbe humit vers altres orbes
fúlgides, als sons instrumentals de l'harmonia que exhala heroic ardor de fets intrèpids sota excelsos cabdills, per a
càntics dels chors celestials, llavors que veien com exhalava l'Orient clarícia nascuda dins mateix de la foscúria,
Així ho resol; abans, però, el mal íntim, la roent passió, exhalà amb tals queixes: "Oh Terra, oh Terra, com al Cel retires, i
prop d'una font, deixant unes boscúries que exhalen mirra i bàlsam; si m'acceptes per conduir-t'hi, tot seguit t'hi
com alè llançat al vent, que torna sufocador damunt del qui l'exhala: al seu gran manament, doncs, em sotmeto. Sobretot,
i no es podia desfogar amb respostes; fins que exhalava uns mots, i així li deia: "Oh tu, profeta de joioses noves,
la testa de Satan per aquest acte serà esclafada, exhalarà la força, vençuts Pecat i Mort, els seus dos braços,

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »