×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb exhaust |
Freqüència total: 288 |
CTILC1 |
de la muntanya, precisament allò que Anselma li advertí. Mila es sentia | exhausta | , sense forces per a res i amb prou feines si sabia ja per on caminava ni | camí serà el meu camí; allà on tu moris vull morir amb tu." Mila està | exhausta | . Però aquests pensaments la salven. Cada dificultat, cada nou patiment, | i és ella la que damunt les seves forces crebantades, sobre el seu cos | exhaust | , sembla empènyer-la endavant com per un impuls miraculós. Era ja en | caixes d'un extrem a l'altre del recinte, ell cada cop més dèbilment, més | exhaust | , ullant superficialment els rostres de cera de les difuntes recents, | cansada puja. —Feu davallar del cel la pluja damunt l' | exhausta | soledat! Seques les branques, que el febrer omplí de flor, pel | nues o en mallot —segons la moralitat del governador de torn— el deixava | exhaust | . Aquella egua normanda, que responia plenament al seu ideal de bellesa | bressen amb llur ronca música els mariners per massa vetlla | exhaustos | que, feliçment, després de la tempesta, obtenen | llur força, i llur vigor acostumat s'eixuga, caiguts, | exhaustos | , afligits, exànimes. No els combaté, però, amb tot el seu | amb un objecte que ultrapassa la resistència dels sentits, | exhaustos | , enlluernats, i m'esvaneixo, i cerco el son, que cau | rengles, o perquè li fallà la força antiga, del tot | exhaust | per a crear més Àngels (si va crear-ne), o per a més | hi va caure una vegada. Així és com se'ls tortura, fins que, | exhaustos | per la fam i la llarga xiuladissa que mai no acaba, | sinó per la poquesa de la seva feble voluntat." I aleshores, com | exhausta | de l'emoció, deixà decandir els seus braços blancs, i retornà solemnement | tots!... Passats uns minuts d'agonia, el pobre màrtir, sotmès, resignat, | exhaust | , declarà d'ell mateix, sense noves instàncies, que... al capdavall... | que ha passat amunt i avall, mira endarrera, endebades, amb una mica d' | exhausta | cançó, a la boca, ni empeny, tot estrafent el cremallot que s'apaga, el | sovint, desertes. Qui no té ganes de viatjar per elles és que està | exhaust | del virus de l'explorador. Els coneixements previs que hom té del país | d'una deducció fanàtica. Les coloracions clares, intenses, vives, | exhaustes | de betums preparatoris, proclamades a Anglaterra amb igual fervor que en | tan intensa. Tots n'hem passades, d'aquestes hores que deixen el cor | exhaust | , tant que, estroncada la fluència del goig, l'ànima s'amara d'una | esvelta. Quan la deixava, la fascinació s'havia esvaït, i el propi cor | exhaust | li feia l'efecte de la copa de xampany en haver-ne begut la darrera gota. | creu i em deia: Mira, Enric, mira". "Quan gosi, tornaré, l'ànima | exhausta | , el cor definitivament envellit, sense esma per al vici, ni per a la | Castella ajudava el monarca francès no sols amb la passivitat del país | exhaust | que havia perdut la sang dominant el món, sinó per les maniobres | dir no a res, i que m'havien escurat la butxaca fins a deixar-la gairebé | exhausta | , feren que ho comencés a veure tot molt negre. Un articlet publicat a | petites dones en camisa sota d'una llum mòrbida, la perfumada virilitat | exhausta | ens semblen postals d'un rococó ridícul. Aquesta és la tardor dels | colors primitius i brutals. Els ocells volen aplegats sobre les figueres | exhaustes | . El to general és d'argila, però poseu-hi a sobre els calius i brases | aquí? —Guai! M'ho han dit les dones d'aquella casa —fa ell amb un posat | exhaust | , bo i assenyalant-me un mas, la corpenta del qual tot just clareja dins | sense pressa un minso galet d'aigua, de bell antuvi us han deixat | exhaust | . Diríeu que heu caigut en un paratge de damnació, en un món apocalíptic, | aquesta malencònica solitud que t'amoixa, aquest sol bleïdor que et deixa | exhausta | sovint, aquests nuvolets de rosa que passen gronxant-se esbalaïts per | en les nits crues, morint-se de fam xuclant la seca mamella de la mare | exhausta | , no és una indecència i un crim revoltant atipar i conviure amb aquells | sinó el morir com cal. L'escena del traspàs del meu pare va deixar-me | exhaust | d'alegria i xop de sèver. Que hòrrida era la mort! I, tanmateix, fent | se li fon en aigua insípida, el fa glatir més i li estraga la còrpora, | exhausta | l'ànima i defraudada la il·lusió? La bona voluntat de la Lluïsa no | el seu plaer, i quan el sentia despendre's dels seus braços desenganyat i | exhaust | , com més extremava els seus ardits, la desventurada, en comptes | horror. Si en moments així no fóssim autòmates, quedaríem estesos, | exhaustos | , sense voluntat. Però ens sentim arrossegats altra vegada cap endavant, | les trompetes", ¿de què servirien, digueu-me, aquests savis que, | exhausts | per l'estudi, amb la sang dèbil i glaçada, a penes respiren? Calen homes | de Déu. Un hort ben regat, la verdura fresca, són una delícia; un hort | exhaust | , la verdura eixarreïda i polsosa, són una calamitat —encara que aquestes | una calma xafogosa i pesada. Parlo de molts anys. Sobre el mar, cremaven, | exhaustos | , els focs de les teranyines. Del poble, en venia el soroll escandalós | dones en camisa sota d'una llum mòrbida, la malenconia de la virilitat | exhausta | , semblen postals esbravades, passades de moda, impresentables. La tardor | sense efecte una idea d'aquest tipus. El doctor Poch arribà amb un posat | exhaust | que li era habitual. Escoltà en silenci l'estranya relació que entre tots | rumís, apedregar nius o xipollejar al torrent, l'assenyada Kdija arribava | exhausta | a la casa i s'ensopia damunt del matalàs, pàl·lida, amarada de suor | gossos) Tobias, Feliu i Fausta, herois d'una història | exhausta | , veniu, doneu-vos les mans (i tan amics com abans); | en canvi, de "vils eunucs i favorits". L'Erari romania sempre | exhaust | . Els nostres formidables batallons constaven només damunt el paper. Les | quan Ulisses tirat per la tempesta a les costes dels Feacis, dorm | exhaust | entre'l materal i brostam del marge d'un riu, diu d'aquesta gent el | ¡mai no seria possible d'aconseguir tal cosa del nostre noi! Bru caigué | exhaust | . Ja no tornà a obrir la boca en moltes hores, més que per preguntar o | el moble inic pel sòl amb tanta de fúria, que en féu estelles. Després, | exhaust | , es desplomà en braços del cadiral que havia abandonat Aspriu, | obstinadament a les quatre lletres, i com començava a tremolar | exhausta | , anorreada, vençuda, esclava ja de l'insaciable monstre! Segona part | un feix d'esparraguera en forma de cercle, lligada amb infinits cordills. | Exhaust | de cor i d'ànima, Aspriu es deixà caure al fons del cotxe de lloguer que | Innocenci, al final de les sessions, a voltes interminables, es sentia | exhaust | . Havia obtingut una collita de paperassa considerable; una barreja de | que cada una era cobrada a deu rals, i jo tenia por de quedar-me | exhaust | de moneda i fet una cinquena ombra, entre les quatre. Recepta, cap. Vull | de la colla que tenim més pèl sota l'aixella. Plegàvem a mitjanit, | exhaustes | les ampolles destinades a aquella sessió. I ens ficàvem a les xaboles | a fer res de bo. Finalment se m'endugueren a pes de braços, malalt, | exhaust | . El Col·legi de Sant Miquel de Vic En vista del meu fracàs en el Col·legi | pel secà. En el secà baix, faltat d'aigua, tot era massa lluminós, | exhaust | de color, excessivament groc. Ara el país s'ha ondulat i tot em sembla | maduresa, a l'hora del migdia; a les sis de la tarda mor completament | exhaust | , groguenc. Ha complert el seu cicle vital enter. La nostra vida dura una |
|