Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

altrament, als sentits. Huizinga, l'historiador holandès ara citat,	exhuma	unes paraules del Buonarotti a Fancesco d'Ollanda que, d'ésser
Encara que aquestes deduccions sempre són perilloses, car poden	exhumar	-se documents que les tirin per terra, observem que en les partides
Té els seus temors. Recorda escenes lamentables; resultaria trist	exhumar	-les precisament en hores tan solemnes. —Si més tard m'haguessis de dir
tan fàcil, que vostès tindran tota la raó si em reprotxen la temptació d'	exhumar	-la. D'altra banda, no costa massa treball de sospitar que el Cresques
he trobat el que aleshores buscava. Potser no val la pena d'	exhumar	uns quants versos medievals, d'escassa entitat, subalterns. Però... És
trobar-se eliminada del govern municipal. Els agermanats de 1520	exhumaran	el privilegi de 1278 per donar un aire "legal" a llurs
usats en la confecció de les solucions colorants. En alguns dels trossos	exhumats	pel Sr. Llubià el verd té una tonalitat maragdina que és desconeguda en
un cert nombre d'objectes terris d'aquell mateix tipus i forma, que foren	exhumats	a les ruïnes del castell d'Artana (Província de Castelló). En alguns dels
a la del més nombrós conjunt de fragments i exemplars pintats que foren	exhumats	al "Testar". Potser els seus components testimonien l'existència d'una
©". I com a conclusió de les conclusions direm que el poble capaç d'	exhumar	en ple segle XX formes de dret com l'heretament i l'emfiteusi,
de la compilació codificada. El darrer dels esmentats va més enllà i	exhuma	l'argument patriòtic, que ja semblava arreconat a les golfes de l'oblit.
morí amb ell. I si bé no es pot constatar la seva eficiència, hem volgut	exhumar	aquí aquesta figura perquè és ben representativa del tipus de tipògraf de
molins del Jonquet són esmentats en un document de 1680,	exhumat	per E. Fajarnés, el qual conta que: "Rafael Sitjes, Guillem Oliver,
i expel·lir; inhalar i exhalar; inhumar i	exhumar	; immergir i emergir; immigració i emigració;
Mitjana valorava les jerarquies. No oblidem que estem comentant fragments	exhumats	per l'arqueologia literària, la majoria dels quals tenen només una valor
l'ús oficial de les denominacions catalanes corresponents, hom	exhumà	el nom de "regidor", per tal de substituir l'inacceptable castellanisme
econòmica té lloc sota l'ègida d'un nou apòstol, Henry George. Ell	exhuma	el tresor de coneixements i d'experiències legats pels mestres antics, i
reconstitució d'Espanya; és dir, no és el federalisme de Pi i Margall que	exhuma	l'autor d'"On va Catalunya?"; el nostre federalisme no va
vida jurídica de Catalunya. Per a aquesta conferència d'avui hauré d'	exhumar	l'inèdit Llibre del Pastoret, el qual precisament pel seu esperit ben
seva font o matriu: Llibre dels Costums escrits de Tortosa. I en	exhumar	avui el Llibre del Pastoret amb l'objecte de reconstituir la seva
artifex de la decoració amb metalls. El gravat Segons alguns inventaris	exhumats	pel savi arqueòleg Mossén Josep Gudiol, ja a principis del segle
en la infantesa la superioritat dels models llatins que el Renaixement	exhumà	, influint i desviant del camí que haurien seguit fins aquells dos teatres
espigolava incansablement en les seves pelegrinacions el lèxic popular i	exhumava	amb mà piadosa els mots i les expressions de sana arrel catalanesca que
juntament amb l'altar a la iglesia gran i posats rán mateix de la trona,	exhumant	-se també el cementiri primitiu situat darrera de cál Pere Coll á
el pati de davant de la iglesia i el trós corresponent de carretera, fou	exhumat	en l'any 1893, traslladant-se á un qüart escás del poble,
els efectes d'"una exaltació d'opinions tan desenfrenada", Soler	exhuma	l'obra de Montanyés. No era una lectura "popular": l'idioma del
el projecte i, amb els detalls pristins o amb retocs secundaris, l'	exhuma	del fons de la seva rabieta i va a la càrrega de nou, fins que l'excursió
o comprador del seu treball. Agustí Duran i Sanpere, per exemple, ha	exhumat	del fons judicial de l'Arxiu Històric de Barcelona un curiós document pel
Als sis anys, en 7 de Novembre de 1585, son	exhumats	els seus osos i treslladats a Valencia. Formarien un pintoresc quadro
R. Dart a Buxton, a 10 quilòmetres de Taung (Bechuanaland), fou	exhumat	en una cova oberta en unes calcàries dolomítiques. Es trobava a
Uns anys més tard, a l'illa de Java, a la vora del poble de Trinil, va	exhumar	una coroneta craniana, un fèmur i algunes dents. Aquesta descoberta fou
gran girafa i un elefant amb dents que s'assemblen a les dels mamuts. Hom	exhumà	, també, una indústria de bifaços de tipus acheulià. La morfologia de la
va descobrir-hi nous individus. Un crani incomplet de nen petit va ser	exhumat	a Modjokerto (Pithecanthropus modjokertensis); més endavant, el
al 1937. Nombroses restes fòssils de l'home de Pequín van ser	exhumades	, com també una gran quantitat d'ascles de quars de Pei Wen Xung reconegué
(Alemanya Oriental) Entre el 1972 i el 1974 van ser	exhumades	unes terrasses a Bilzinsgleben, a la regió d'Erfurt, a l'Alemanya
(Alemanya) El 1914, prop del poble d'Ehringsdorf (Alemanya), fou	exhumada	una mandíbula pertanyent a un individu adult de la terrassa d'un afluent
excavat posteriorment per R. de Bayle dels Hermes i J. Tixier, els quals	exhumaren	tota una sèrie de restes antropològiques i paleontològiques, i com una
i s'especialitzà en la lletra anglesa, estudiant Charles Snell, de qui n'	exhumà	l'obra ja oblidada Art d'escriure amb tècnica i pràctica,
de les despeses de la processó del Corpus de l'any 1400,	exhumat	per Manuel Carboneres, revela que ja en el començament del segle
en el llibre d'actes de les sessions municipals de l'any susdit, text	exhumat	per Carboneres. "Die veneris, XIII aprilis, MDXXXXVII."
oblidat el text de Salvà fins que un besnét seu, Vicent Salvà, el va	exhumar	. La data, 1831, ha permès a alguns estudiosos de la Renaixença
la respectiva ànima, deguts precisament a qualque mancament. En tal cas s'	exhuma	el cadàver, es celebra el sant sacrifici de la missa, es prega Déu que
Andamans, quan hom suposa que les carns se són completament destacades, s'	exhuma	l'esquelet, i cadascun dels parents del difunt s'apropia una ossamenta.
la vida de l'Empúries grega. Perquè justament la part que ha estat	exhumada	d'una manera més completa és la Neàpolis, la ciutat pre-romana de més
del Portitxol, que tenia les tombes més antigues que fins avui s'han	exhumat	als voltants d'Empúries, i que es poden datar vers la meitat del segle
ni una paraula de veritat; el valor històric de la lletra de la cançó,	exhumada	per Milà i Fontanals en el seu /Romancerillo catalán\, està a
meitat del segle XIV. Notem, però, que, segons el text gironí	exhumat	per Pons Guri i el fogatge de 1378, l'Espluga Jussana passa de
Jerusalem. Aquestes estimes ens les proporciona el text de 1358,	exhumat	pel senyor Pons Guri i ofereixen els següents detalls: Albió, 4
de Sant Domènec. Sota el paviment d'aquest passatge les excavacions han	exhumat	la fonamentació del mur. A l'altre costat, on hi ha la casa-rectoria de
l'esperit evangèlic. Com exemple d'un contracte emfitèutic ressenyarem l'	exhumat	per l'erudit gironí Pelai Negre i Pastell referit a Pineda del Maresme.

Pàgina 1 (de 3)

50 següents