DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
exili M 2707 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb exili Freqüència total:  2707 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

presoner —presoner de la malaltia, de la guerra, de la boira. Nou mesos d'exili! Aquesta guerra interminable pesa com una llosa. Al diari sempre
, ara, és això: mort i flors, cicuta florida. Déu meu! Quan s'acabarà l'exili? 3 juny. Vaig a un poble veí, on encomano mel. Quin dia
tot ens sembla meravellós per contrast amb la rusticitat del llarg exili. Sí, era la pau. Després d'un temps tan llarg, tan feixuc, era la pau
setembre de 1808, en les seves memòries, quan sospira en el seu exili de Berga, on es refugià la Junta del Principat després de les derrotes de
havia mort, no sabem exactament quan, probablement en el temps del seu exili, però ell no en va fer ni el més petit comentari, encara que podem
estat així si la seva posició afrancesada no li hagués aconsellat l'exili, que ell acceptà amb una perversa satisfacció, car ¿no se sentiria sempre
circumstàncies polítiques actuals? Què l'ha fet decidir a tornar de l'exili? Jo et vaig respondre que venia a cercar una onada de mar que acabava
-lo a viure de bell nou, per ajudar-lo a no deixar-se morir en l'exili de tot l'enyor i tota la ràbia dels vençuts. Helena retornava, al costat
borda la impotència, com és de fort el crit dels eixorcs! Sí, Helena, a l'exili, amb tantes coses perdudes per sempre més, vaig deixar-hi també el sexe.
d'antuvi una fe, sols que té menys espera i arrenca de tots els exilis cap al seu crit, i els batuts van retrobant-se soldats.
i s'acompanya ja de l'abraçada i la veu, ara jo, tornat a l'exili on callen les coses, on es mesura el temps pel que s'espera tan
més romàntica que el seu pobre marit, va fugir a menjar el pa de l'exili amb els altres aristòcrates. Així ho digué a les seves coneixences,
i de comunista, havia estat a la presó i havia viscut bastant temps a l'exili. Un cop en possessió del seu càrrec de govern, a Josep Safont li donà per
?—: "He estimat la justícia i he odiat la iniquitat, i per això moro a l'exili." Voldria dir tantes coses que m'estimo més, ara, no dir res. Un altre
c. s.), fill gran de Josep Maria Capdevila. El pare és a Colòmbia, a l'exili: m'imagino el seu terrible dolor. La tuberculosi ha destruït aquest noi
Potser el més fort fins que, vint-i-sis anys més tard, vaig tornar de l'exili. Però són dues coses tan diferents, i les raons de la impressió tan poc
el fet nou d'ésser-hi tot sol. Passats sis anys més, la llarga estada en l'exili —més de dinou mesos— va tenir, més accentuades, les mateixes
estat més inconscients. No hi havia en elles la ruptura neta, que l'exili produeix, amb la vida normal —una ruptura sabuda i admesa com a tal— sinó
vida, poden tenir un cert interès per als altres: de la guerra i de l'exili, per exemple, i també de la postguerra, aquí. Però hi ha, sobretot, les
d'un rei, expulsat de la seva ciutat nadiua, es resigni mansament a l'exili i se'n vagi capcot com un perdiguer? ¿És aquesta, la teva voluntat? No
entre les meves ovelles. La teva llibertat és una ronya que fa picor, un exili. Orestes. —Així és: un exili. Júpiter. —El mal encara
és una ronya que fa picor, un exili. Orestes. —Així és: un exili. Júpiter. —El mal encara no té arrels profundes, tot just data
creure, amb tot i la desfeta, que aquestes legions que amb llur exili van deixar buit el Cel, mai no es redrecin i tinguin
el que se'n seguirà i que prou sabien: grillons, exili, vilipendi o càstig, llei de llur Vencedor. I aquesta és ara
totals perfeccions—, i on l'Home viu en un Paradís, pel nostre exili, venturós. Amb enganys vaig allunyar-lo d'Aquell qui
dos profans, i comunica'ls, a ells i als seus, l'irrevocable exili. Amb tot, per evitar que es descoratgin en escoltar
i reforçà el desastre. Es multiplicaren les penes de mort, els exilis, els empresonaments. Les composicions pecuniàries foren agrament
els esdeveniments es precipitaren. En 1609 Felip III ordenava l'exili massiu dels moriscos. Allò era la ruïna. Els cent anys escassos
del país. Una ànima càndida com el vicari Porcar podia escriure que l'exili dels neoconversos "fonc de grandíssima alegria per als
ja aleshores, però. En molts llocs l'abandó de terres que va subseguir l'exili dels "cristians nous" plantejà ja una nova situació en el repartiment
responien. Era el "centre" —radiqués al Madrid oficial, al Vevey de l'exili carlí, o fins i tot a l'Alcoi anarcoide— el qui prenia l'"autoritat". El
excel·lent, si no ens hagués semblat més just i més noble, en lloc de l'exili i de la fuga, sofrir per la ciutat la pena que aquesta ordena. Ara, donar
l'empresonament i la mort; si nosaltres mateixos només gràcies a l'exili ens n'hem pogut fer escàpols, no és pas perquè escrivíem
part preponderant en la catalanitat insubornable que ens ha llançat a l'exili? ¿No és el seu /Emigrant\ que, posant-nos un nus a la gola o
ha vingut instintivament al nostre record a les hores més tràgiques de l'exili? L'amor de Verdaguer a Catalunya —"la nació catalana, que si ha de
de París, de Maisons-Laffitte i del Rosselló, que marquen etapes del seu exili. L'altra secció, /Intermezzo\, té caràcter més íntim. Plana
l'edició que havia de sortir a Buenos Aires. Poemes escrits a l'exili, però no "poemes de l'exili". Només com de passada, recordant-se a París
de sortir a Buenos Aires. Poemes escrits a l'exili, però no "poemes de l'exili". Només com de passada, recordant-se a París, en el trànsit
una mena de simbiosi va establir-se entre les seves dues produccions a l'exili, la crítica de la pintura catalana i els darrers poemes. Domina aquests
dir: del meu treball res no ha estat debades. A les hores més dures de l'exili Pompeu Fabra ha rebut el reconfort de l'agraïment i de l'amistat. Quan
i poeta Josep Sebastià Pons; l'any 1946, els seus companys d'exili, per iniciativa de Ferran Cuito i de la revista /Quaderns\ de
que ací va deixar bocins de la seva ànima. Per als catalans del nostre exili Rafel Sala és una mena de precursor. Amb les seves exposicions atragué la
Rafael Altamira; coneixença que esdevindria bona amistat, en compartir l'exili de Mèxic i consagrar-nos a estudis comuns. Llavors, però, quan vaig
a la Universitat de Cambridge, estàvem ben lluny de preveure, ell l'exili i jo l'ocupar-me dels primers cronistes de la Nova Espanya. Recordo la
que vaig conèixer Mallorca! Més de vint anys, feixucs, de guerres i d'exili! Joan Alcover, Costa i Llobera, Miquel S. Oliver, Gabriel Alomar, Miquel
marxants amb botiga en el veïnatge s'havíen resignat, durant el període d'exili, a fiar a una garantía tant insignificant. Però entre'l poble colpit de
la cambra que s'il·lumini amb una tela del Sunyer. No em fora estrany l'exili al cor d'un país de boires i de pluges si no em mancava a prop una natura
un territori propi. Els pobles sense territori nacional són ombres en exili, inconscients o torturades, com el poble jueu dels vint segles cristians.
la muller i ambicions pròpies, vengué el cafè i emprengué el camí de son exili, amb la tristor als ulls, la lassitud als membres i la mort arrupida en
fora de Barcelona la vida fos per a nosaltres, arreu de casa nostra, un exili insuportable. El menyspreu per tot el que no sigui capitalitat, ha

  Pàgina 1 (de 55) 50 següents »