Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

es nega a "comprometre's" —a "enrolar-se"—, no ho fa per	eximir	-se de responsabilitats i tancar-se en la suposada torre d'ivori de
la intenció de fer-lo girar de panxa enlaire. —L'interrogatori no us	eximeix	de treballar —li diu—. Agafeu la galleda. —És un interrogatori, doncs?
veure obligats a imposar-vos sancions que, d'altra banda, tampoc no us	eximirien	de seguir-nos... —Quines sancions? —pregunta ell, ullant cap a la porta,
sancions, ja? —No puc oblidar-les, no les conec. —Sancions que no us	eximeixen	de res —recorda encara l'home—. Aneu a buscar aquesta documentació.
pagar grosses contribucions als nobles, a la clerecia, als fabricants, i	eximir	-ne els qui guanyen un jornal. Fa treure les forques de l'Esplanada. A
que demana ésser pintat: el nivell destrona la jerarquia; la indiferència	eximeix	de fer antologies. La jactància de la carn, de la carn nua i lluïdora,
, o amb una fantasia? Si un hom és verídic, humil, ni el temps mateix no l'	eximirà	de dubtar de la certitud dels moments divins de la seva existència. Tot
si necessitava passaport, si el fet de tenir nombre alt de quintes m'	eximia	de tot requisit i podria partir lliurement quan volgués. Inexperimentat i
és molt pròxim; el qui crèiem fugitiu de la lluita ve a	eximir	-nos de córrer-li a l'encalç; la seva fuga no heu de
prou sàviament, i no podem sobtar-la: més temeria jo que, no	eximint	-nos l'arrabassada mort de sofrir el càstig al qual
ja està manifestada a bastament, ja consta com un fet provat, i per tant,	eximeix	a Catalunya i a Bascònia d'haver-la d'acreditar amb un plebiscit els
les cases dels egipcis, i també la terra sobre la qual ells seran. Mes n'	eximiré	, el dia aquell, la terra de Gessèn, en la qual és sojornador el meu
no pot rebre ni injúria ni deshonorança. Molt importa, però, de saber si	eximeixes	el savi d'indignació o d'injúria. Perquè si dius que la suportarà amb
i prestem l'ànima disposta i l'orella atenta a aquesta doctrina que	eximeix	el savi d'injúria. No per això es sostreu res a la vostra arrogància ni a
És per això que diem que al savi no esdevé res d'impensat: no pas que l'	eximim	de les vicissituds humanes, sinó de les errors, ni diem que tot li surti
de mà la revoltura d'abundosos cabells del xavalet de deu anys, no podia	eximir	-se de l'esgarrifança que li causava el record d'aquest cap pelat i
Car el que és reprovat pels déus és també plaent als déus. Per tant, t'	eximeixo	d'aquesta tasca, Eutífron; suposem, si tu vols, que tots els déus tenen
com més difícil, tant més preclar; ja que cap ocasió no hi ha que pugui	eximir	l'home d'ésser just. Així, doncs, els qui han d'ésser tinguts per forts i
exaltada i la voluntat inanimada. Esperava. Havia trobat una excusa que l'	eximia	d'escometre el seu enemic mentre hi hagués claror. Ell també va fer-lo
de Bones Lletres, entitat que es podia considerar prou acreditada per a	eximir	-se d'aquella farda. En realitat, però, tant com del fuero
detenció; percebre, percepció; absorbir, absorció; distingir, distinció;	eximir	, exempció; corrompre, corrupció; absoldre, absolució; dissoldre,
dirigible; corregir, corregible; elegir, elegible; reprimir, reprimible;	eximir	, eximible; distribuir, distribuïble; traduir, traduïble; deduir,
prové el prefix català es). Ex.: exhibir, explicar, exclamar,	eximir	, extingir, emergir, erupció. Notem: extensió, amb ex,
que la naturalesa ha posat a les mares conscients que saben que no poden	eximir	-se d'alletar (amb la saba materna) els fills, no han de fer sinó esperar
de la convivència entre àrabs i mossàrabs. No és que el nostre país s'	eximís	de la invasió sarraïna, sinó que aquesta no hi fou més que una
pateix ha de pensar que, per molta justícia que li fassin, no per això s'	eximirà	del dolor: que les revolucions no faran més que augmentar-ne la
família digna i casa decorosa. Garantir l'estada de les dones a la llar,	eximint	-les sobre tot a les casades, del treball de les fàbriques. Abolir el
recalcitrants a treballar el camp o a servir l'Exèrcit. Generalment eren	eximits	d'aquestes lleves els pobres pertanyents a la Confraria del Sant Esperit
veiem en una declaració dels diputats, feta en 1422; en ella	eximeixen	de drets d'entrada i sortida. A principis de la centúria següent encara
petites coses són les que descoratgen més. El fet d'estar en guerra no	eximeix	de curar el detall. Si hem de caminar a les fosques almenys hauríem
del domini franc. Eren associacions de diferents pobles a l'objecte d'	eximir	-se del pagament dels impostos sobre circulació de bestiar —impostos
de fanga, a les escriptures d'establiment no hi mancava mai una clàusula	eximint	-lo de pagar cànon del llegum fet fangant. En els contractes d'establiment
pare Vicens va dir, ja aleshores: "No hem d'oblidar que cap pecat no ens	eximeix	del deure de caritat, és a dir, d'amor". Sí, caldrà, una vegada més
rapidíssimament, i, en conseqüència, modificar el règim de successió i	eximir	una part de propietat de tota expropiació coactiva destinada a pagar
les lleis i que revesteixi la forma deguda. I encara així no serà prou a	eximir	de responsabilitat criminal per les conseqüencies que l'acte hagi pogut
amb els ulls benignes de la paternitat i un somriure indulgent l'	eximia	per endavant. Sebastià comprenia que l'Andreu, amb el seu daurat
ésser exigida la responsabilitat civil per un delicte o falta quan hom	eximeix	de la penal el seu autor declarant obligada la persona que té sota la
llur amo o pare, respectivament, mitjançant les quals el demandat era	eximit	de la responsabilitat que l'afectava abandonant l'esclau o el fill
però si hom dirigeix contra ells una causa criminal per difamació pot	eximir	-se al·legant que les manifestacions considerades ofensives foren
suades o peludes en excés. Les dones que tenien unes belles mans, podien	eximir	-se de llur ús, però no deixaven de lluir-los al carrer i en les visites.
generals d'ensenyament primari i gramàtica catalana. Podran ésser	eximides	d'aquest examen, les aspirants que posseeixin els títols de batxiller,
del Sant Ofici i èsser pare de huit fills vius, bastant elles per	eximir	-li la llei de mès obligacions, no sols no se'l va sentir, sinò que fon
relativitat de les xifres normals de la pressió sanguínia no ens	eximeix	, però, de la necessitat d'assenyalar els límits dintre els quals es mou
absoluta, és inútil de voler cercar per a l'home privilegis que l'	eximeixin	de la necessitat universal dels esdeveniments. Cada cosa és el que és i
enfront de l'Ètica de valors absoluts té la màxima eloqüència per	eximir	-nos de noves argumentacions. Una fonamentació lògica en els postulats de
com l'anterior, i a Francesc se li concedeixen tots els honors i se l'	eximeix	de gairebé totes les prestacions; porta la següent data i signatura:
del pecat, si pecat hi ha en usarla, ni per altra part crech que'ns	eximeixi	de responsabilitat tal procedencia, perque es precís confessar que en
les persones a les quals ens referim pendríen a mans besades que se'ls	eximís	d'aqueixa carrera d'obstacles que se'n diu ortografía, hem de creure que
ha d'ésser el propi directiu. Cap raó no pot ésser prou forta per a	eximir	-lo d'ésser el primer a complir les ordres donades per ell mateix. Si el
sinó obtant entre els indicats extrems: les societats modernes no podran	eximir	-se de la llei general: els símptomes que nosaltres presenciem indiquen

Pàgina 1 (de 6)

50 següents