×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb eximir |
Freqüència total: 263 |
CTILC1 |
es nega a "comprometre's" —a "enrolar-se"—, no ho fa per | eximir | -se de responsabilitats i tancar-se en la suposada torre d'ivori de | la intenció de fer-lo girar de panxa enlaire. —L'interrogatori no us | eximeix | de treballar —li diu—. Agafeu la galleda. —És un interrogatori, doncs? | veure obligats a imposar-vos sancions que, d'altra banda, tampoc no us | eximirien | de seguir-nos... —Quines sancions? —pregunta ell, ullant cap a la porta, | sancions, ja? —No puc oblidar-les, no les conec. —Sancions que no us | eximeixen | de res —recorda encara l'home—. Aneu a buscar aquesta documentació. | pagar grosses contribucions als nobles, a la clerecia, als fabricants, i | eximir | -ne els qui guanyen un jornal. Fa treure les forques de l'Esplanada. A | que demana ésser pintat: el nivell destrona la jerarquia; la indiferència | eximeix | de fer antologies. La jactància de la carn, de la carn nua i lluïdora, | , o amb una fantasia? Si un hom és verídic, humil, ni el temps mateix no l' | eximirà | de dubtar de la certitud dels moments divins de la seva existència. Tot | si necessitava passaport, si el fet de tenir nombre alt de quintes m' | eximia | de tot requisit i podria partir lliurement quan volgués. Inexperimentat i | és molt pròxim; el qui crèiem fugitiu de la lluita ve a | eximir | -nos de córrer-li a l'encalç; la seva fuga no heu de | prou sàviament, i no podem sobtar-la: més temeria jo que, no | eximint | -nos l'arrabassada mort de sofrir el càstig al qual | ja està manifestada a bastament, ja consta com un fet provat, i per tant, | eximeix | a Catalunya i a Bascònia d'haver-la d'acreditar amb un plebiscit els | les cases dels egipcis, i també la terra sobre la qual ells seran. Mes n' | eximiré | , el dia aquell, la terra de Gessèn, en la qual és sojornador el meu | no pot rebre ni injúria ni deshonorança. Molt importa, però, de saber si | eximeixes | el savi d'indignació o d'injúria. Perquè si dius que la suportarà amb | i prestem l'ànima disposta i l'orella atenta a aquesta doctrina que | eximeix | el savi d'injúria. No per això es sostreu res a la vostra arrogància ni a | És per això que diem que al savi no esdevé res d'impensat: no pas que l' | eximim | de les vicissituds humanes, sinó de les errors, ni diem que tot li surti | de mà la revoltura d'abundosos cabells del xavalet de deu anys, no podia | eximir | -se de l'esgarrifança que li causava el record d'aquest cap pelat i | Car el que és reprovat pels déus és també plaent als déus. Per tant, t' | eximeixo | d'aquesta tasca, Eutífron; suposem, si tu vols, que tots els déus tenen | com més difícil, tant més preclar; ja que cap ocasió no hi ha que pugui | eximir | l'home d'ésser just. Així, doncs, els qui han d'ésser tinguts per forts i | exaltada i la voluntat inanimada. Esperava. Havia trobat una excusa que l' | eximia | d'escometre el seu enemic mentre hi hagués claror. Ell també va fer-lo | de Bones Lletres, entitat que es podia considerar prou acreditada per a | eximir | -se d'aquella farda. En realitat, però, tant com del fuero | detenció; percebre, percepció; absorbir, absorció; distingir, distinció; | eximir | , exempció; corrompre, corrupció; absoldre, absolució; dissoldre, | dirigible; corregir, corregible; elegir, elegible; reprimir, reprimible; | eximir | , eximible; distribuir, distribuïble; traduir, traduïble; deduir, | prové el prefix català es). Ex.: exhibir, explicar, exclamar, | eximir | , extingir, emergir, erupció. Notem: extensió, amb ex, | que la naturalesa ha posat a les mares conscients que saben que no poden | eximir | -se d'alletar (amb la saba materna) els fills, no han de fer sinó esperar | de la convivència entre àrabs i mossàrabs. No és que el nostre país s' | eximís | de la invasió sarraïna, sinó que aquesta no hi fou més que una | pateix ha de pensar que, per molta justícia que li fassin, no per això s' | eximirà | del dolor: que les revolucions no faran més que augmentar-ne la | família digna i casa decorosa. Garantir l'estada de les dones a la llar, | eximint | -les sobre tot a les casades, del treball de les fàbriques. Abolir el | recalcitrants a treballar el camp o a servir l'Exèrcit. Generalment eren | eximits | d'aquestes lleves els pobres pertanyents a la Confraria del Sant Esperit | veiem en una declaració dels diputats, feta en 1422; en ella | eximeixen | de drets d'entrada i sortida. A principis de la centúria següent encara | petites coses són les que descoratgen més. El fet d'estar en guerra no | eximeix | de curar el detall. Si hem de caminar a les fosques almenys hauríem | del domini franc. Eren associacions de diferents pobles a l'objecte d' | eximir | -se del pagament dels impostos sobre circulació de bestiar —impostos | de fanga, a les escriptures d'establiment no hi mancava mai una clàusula | eximint | -lo de pagar cànon del llegum fet fangant. En els contractes d'establiment | pare Vicens va dir, ja aleshores: "No hem d'oblidar que cap pecat no ens | eximeix | del deure de caritat, és a dir, d'amor". Sí, caldrà, una vegada més | rapidíssimament, i, en conseqüència, modificar el règim de successió i | eximir | una part de propietat de tota expropiació coactiva destinada a pagar | les lleis i que revesteixi la forma deguda. I encara així no serà prou a | eximir | de responsabilitat criminal per les conseqüencies que l'acte hagi pogut | amb els ulls benignes de la paternitat i un somriure indulgent l' | eximia | per endavant. Sebastià comprenia que l'Andreu, amb el seu daurat | ésser exigida la responsabilitat civil per un delicte o falta quan hom | eximeix | de la penal el seu autor declarant obligada la persona que té sota la | llur amo o pare, respectivament, mitjançant les quals el demandat era | eximit | de la responsabilitat que l'afectava abandonant l'esclau o el fill | però si hom dirigeix contra ells una causa criminal per difamació pot | eximir | -se al·legant que les manifestacions considerades ofensives foren | suades o peludes en excés. Les dones que tenien unes belles mans, podien | eximir | -se de llur ús, però no deixaven de lluir-los al carrer i en les visites. | generals d'ensenyament primari i gramàtica catalana. Podran ésser | eximides | d'aquest examen, les aspirants que posseeixin els títols de batxiller, | del Sant Ofici i èsser pare de huit fills vius, bastant elles per | eximir | -li la llei de mès obligacions, no sols no se'l va sentir, sinò que fon | relativitat de les xifres normals de la pressió sanguínia no ens | eximeix | , però, de la necessitat d'assenyalar els límits dintre els quals es mou | absoluta, és inútil de voler cercar per a l'home privilegis que l' | eximeixin | de la necessitat universal dels esdeveniments. Cada cosa és el que és i | enfront de l'Ètica de valors absoluts té la màxima eloqüència per | eximir | -nos de noves argumentacions. Una fonamentació lògica en els postulats de | com l'anterior, i a Francesc se li concedeixen tots els honors i se l' | eximeix | de gairebé totes les prestacions; porta la següent data i signatura: | del pecat, si pecat hi ha en usarla, ni per altra part crech que'ns | eximeixi | de responsabilitat tal procedencia, perque es precís confessar que en | les persones a les quals ens referim pendríen a mans besades que se'ls | eximís | d'aqueixa carrera d'obstacles que se'n diu ortografía, hem de creure que | ha d'ésser el propi directiu. Cap raó no pot ésser prou forta per a | eximir | -lo d'ésser el primer a complir les ordres donades per ell mateix. Si el | sinó obtant entre els indicats extrems: les societats modernes no podran | eximir | -se de la llei general: els símptomes que nosaltres presenciem indiquen |
|