Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

trossos de la llei que ens assignen a cadascú. És probable que la Moira	existeixi	des dels orígens, darrera el Caos, possibilitant i potser exigint, per la
que mai no ens enganya. I us sentireu potser més propers a Déu,	existeixi	o no, compti o no per a molts, per a pocs o per a ningú, que l'
d'envanir-te amb les teves experiències i aventures a Nysa, perquè no	existeix	sinó en la faula. En el mite, és una muntanya plena de meravelles, de
més declarada a partir de la seva darrera aventura, però, en realitat,	existia	ja des de molt abans. Un rotlle de velles, a la plaça, a la vora dels
per tal de precisar la data en què podria celebrar-se el casament, car no	existia	ja cap motiu per a esperar més. Els promesos tenien l'edat; els sogres
en realitat valia. Se't descobriran belleses que no pogueres sospitar que	existissin	, gaudis nous, i la vida s'obrirà davant teu com un camí fàcil i clar, i
nosaltres quedà enterrat amb els nostres avis. Arribem aquí: els pares no	existeixen	, els amics han desaparegut. Però ací hi ha els vells arbres, les places
casualitat: —És una d'aquelles coses, Mila, que un no voldria saber que	existeixen	al món; preferiria ignorar-les i viure amb la convicció que l'home no pot
és una d'aquelles coses, t'ho repeteixo, que un no voldria saber que	existeixen	. I Mila callà: es sentí embargada d'horror i de pietat; el cor li feia
seu conjunt oferia quelcom de monstruós. Que éssers com aquell poguessin	existir	en la humanitat era una de les coses que més havien contorbat Tino Costa;
Verge Maria, que els defensava dels perills. Però nosaltres sabem que no	existien	. Aquella nit estaven asseguts tots dos a la vora del foc, i l'ancià va
el col·locaren d'aprenent en una de les dues botigues de queviures que	existien	al poble. Tino Costa per aquells dies havia fet ja la seva coneixença: no
secretament, per ell i per sa filla, no la hi desitgés. Per a ell ara no	existia	més que Sileta; fins a tal punt, que a penes podia separar-se'n. De tant
tenia raó en la seva incredulitat; que era cert que el miracle no havia	existit	sinó en l'ànima bondadosa del qui compongué la cançó i que l'infant del
que hi ha sempre a exagerar aquesta mena de notícies. Si no hagués	existit	la possibilitat de què es creuessin pel camí, de que el seu germà pugés
preguntant per ell, fins que un dia s'assabentà que Candi havia deixat d'	existir	. Només aleshores Tino Costa no pogué resistir la temptació de veure'l per
dia a la nit, quan tornessis del treball, trobessis que havia deixat ja d'	existir	, ja no em trobessis, veritat, pare, que no sentiries cap remordiment a
excepcionals. Gairebé podria dir-se que els "grans enamorats" només han	existit	en el món de la ficció llibresca: els Werther, els Romeo, les Karènina,
donava. I no s'hi donava potser perquè, per la banda de la clientela, no	existia	una veritable demanda de confort. A nosaltres podrà xocar-nos aquest
Potser perquè la reflexió aïlla. En tot cas, pot afirmar-se que la gent	existeix	únicament en tant que els congregats no hi pensen: no pensen que són
acostar-se a un enteniment més subtil i net del món que l'envolta.	Existeix	, també, el lector professional: el que llegeix per vocació o per
animal —una vaca— sa: ell seria l'animal sa. Però aquest home no	existeix	: l'home és sempre un animal malalt. I quan no busca remei —o calmant— en
a la suggestió adormidora que n'emana. Hem de tenir sempre present que	existeix	la "possibilitat" contrària: la llibertat, quan no la tenim; la falta
apreciar els límits exactes de la nostra salut "auditiva". Perquè si no	existeixen	les "esferes" de Pitàgoras —ni la seva "música"—, si tot allò dels
que, en definitiva, és algú que ens ofèn pel simple fet d'	existir	. I una ofensa solament admet de ser considerada com a tal —com a
inherent a tota societat. La societat, qualsevol societat, pel sol fet d'	existir	, és partidària de la regulació —de la regla— i la garanteix: en
de negociacions, però no afirma com a cosa certa que les negociacions	existeixin	. 26 novembre. Torno a Viladrau en cotxe. Venien donya
en aquells oficis de les esglésies cremades, de la Bonanova que ja no	existeix	, on només hi ha l'espai nu. Aquest matí he vist cantar un cucut, a unes
"No és pas —ve a dir— ni quan el cant et delira al llavi, sinó un	existir	, un vent en el déu." 9 setembre. Realment, els trons
no és un sentiment específicament burgès i contemporani, sinó que ha	existit	sempre. Marc Aureli, Maquiavel i Marx tenien la seva torre de vori —però
és de naturalesa tan radical que ja no es fonamenta en unes qualitats que	existeixen	objectivament; es basa en les pròpies projeccions de l'individu que ha
cos de lleis per ser més exactes, ho comprèn tot, ho preveu tot, i no pot	existir	res que el contradigui en la seva essència més profunda. —En aquest cas
també a l'error. Nestori havia sostingut que en el fill de Déu havien	existit	dues persones i Eutiques arribà a negar fins i tot les dues naturaleses
de fer d'amagat, en veu baixa, entre nosaltres. A poc a poc obliden que	existim	... Més: ens esborren literalment de l'existència. —Fa un gest que abraça
la cosa, que prèviament era allí, sinó que creava la cosa que abans no	existia	. Si tu deies: La mula d'en Tai està enaiguada. La mula emmalaltia i en
S'havia fet col·locar una taula a la seva cambra, car la biblioteca no	existia	encara, ni en forma de projecte, i la gran sala que havia estat després
mai el color d'uns ulls i ni tan sols, si	existeixes	. Perquè t'he creat jo, amb el meu propi
tot allò que els seus dits toquessin no en or sinó en cendra. Ella havia	existit	naturalment, i la unió física, forma primitiva i bàsica de l'amor havia
naturalment, i la unió física, forma primitiva i bàsica de l'amor havia	existit	. I Jeroni era capaç de ser subjecte agent d'aquest acte perfecte. La
que intangibles i imaginades farses. Jo he inventat una Carolina que no	existeix	, l'he inventada com no era ni podia ser, com no era ja en el temps de la
dia més sòlida i robusta, pregonant una salut insuportable, perquè no	existeix	. Com no ha existit mai Luciènne, com no ha existit mai aquella noia que
robusta, pregonant una salut insuportable, perquè no existeix. Com no ha	existit	mai Luciènne, com no ha existit mai aquella noia que no puc recordar com
perquè no existeix. Com no ha existit mai Luciènne, com no ha	existit	mai aquella noia que no puc recordar com se deia, una noia o una dona ja,
estúpidament, gloriosament orgullós de ser home. Però no era ella qui	existia	per a mi, sinó jo en el meu fingit amor per ella. No sé ni com era,
vell que hi ha, recordes? abans d'arribar a la masia de la Creu. Ja no	existia	, llavors, quan jo la tenia agafada ben fort, amb la força del meu desig
traçuda, que després vaig bandejar, que només el meu amor o el meu desig	existien	, i que ell, el meu desig, creava l'objecte, la cosa desitjada, com jo
que ella, la noia, la dona després masovera de la masia de la Creu, va	existir	, més o menys com hem tractat d'evocar-la. Potser no era bonica, o en tot
dona, de Maria Escolàstica Jansana, aquella dona que a penes havia	existit	, que ni un retrat no havia deixat, a no ser que Cinta l'hagués fet
a ser més profundament aquella màxima perfecció, que amagada en ella, ja	existia	. Carolina també estimaria Jeroni, i el seu amor seria fins i tot de
l'esvelta Torre de Padrós, solitària i bonica en un paisatge que només	existeix	en el meu somni. La trobo sempre sobre una immensa plana de verd onejant

Pàgina 1 (de 417)

50 següents