DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
exorcisme M 134 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb exorcisme Freqüència total:  134 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

vegades els seus cabells; no foren traçats damunt d'ell els acostumats exorcismes, ni el sacerdot no alenà tres vegades sobre el rostre de l'infant per tal
pope. I tot seguit, en veu baixa: —Toca ferro! Sentia, però, que aquests exorcismes no eren suficients per a allunyar la desgràcia, i s'endinsà, nerviós, en
cant búdic, assegut a terra, vora el braser encès. Lluitava, fent i fent exorcismes, per treure del meu esperit un cos amarat de pluja, d'anques onduloses,
agafava força, sentia que el temptador es retirava, expulsat per l'exorcisme totpoderós, la paraula. Lluitava, de dia, amb totes les meves forces,
jo escrivia. Aquell dia havia vist la primera oreneta; estava content, l'exorcisme contra Buda corria sense obstacles sobre el paper, la meva lluita contra
posà l'estola, agafà el salpasser i començà mirant el pal, a vocalitzar l'exorcisme: "...i l'assentaren sobre una roca sòlida que ni el vent ni l'aigua
ordenar que Buda es dissolgués en mi. A corre-cuita, amb l'ajuda dels exorcismes totpoderosos, les paraules, vaig fer desaparèixer el seu cos, després la
que està en el si del Pare és qui l'ha revelat". El gran exorcisme és, doncs, parlar de Déu en tant que se'ns manifesta en Jesús. És anar
i el menic, doblegats els tres dits mitgers mouen la mà al compàs de l'exorcisme /lagarto, lagarto, lagarto\... Aquest Senat és el d'Espanya. Diu
Qui sap si l'encerclament d'ermitatges us amara de confiança i d'exorcisme. Resseguir-los un per un en la melangia d'un crepuscle de tardor, és
que guareixen i que provoquen els gastaments amb herbes i amb signes i exorcismes i que senyava la roba nova per resguardar del mal donat. Pina no tenia
vol entrar." És a dir, la importància dels orificis. En les pràctiques d'exorcisme hom demanava sempre per on havia entrat el maligne i per on seria més
dels clotarals. Llavors pels corriols abans deserts, com si obeïssin a un exorcisme, apareixien alguna noia trescadora amb el cistell del dinar cobert per un
veure. I aquest va venint per parts. Mossèn Cinto és acusat de practicar exorcismes i de dilapidador, i exiliat a La Gleva. D'allí intenten tancar-lo a
i extravagants, o senyant la part adolorida amb acompanyament d'alguns exorcismes "sui generis". Els saludadors es creien posseïts d'una gràcia especial
minerals de Culip i Montjoi, Cala Parona i Galladera. Hi ha llibres d'exorcisme molt detallats per a treure els esperits malignes dels animals, de les
el pescador resignat i trist. Es vestia, prenia el paraigua, el llibre d'exorcismes, obria la porta, sortia al carrer i amb el pescador emprenia la marxa. De
com és, serà el que és, una part del destí",— no és sinó igualment un exorcisme per a tot escepticisme pertinent a les nostres pròpies facultats
l'estima de les gents, es va decidir adoptar-lo també, de primer en els exorcismes amb el fi de contrarestar la nauseabunda fetor que, segons es creia,
escupían terrabastalls de notes que queyan sobre'l concurs com màgich exorcisme, commoventlo estranyament y fentlo bellugar tot d'un cap al altre. Y, com
per a la espersió en moltes ceremonies, sobre tot de benedicció i d'exorcisme, i per a fer el senyal de la creu al persignar-se. La sal, símbol
de la consagració serveix la cendra, mesclada amb aigua, sal i ví, com d'exorcisme. Els ciris són usats continuament en la Liturgía, i, amb una
sacerdotal. Igualment es fa l'imposició de mans en la confirmació, en els exorcismes, en la ordenació de diaques i en altres consagracions. Aquesta ceremonia
d'ell mateix, i sobre la oblata i amb aquest signe beneeix al poble. Els exorcismes, les absolucions, les benediccions, els principis i acabaments dels actes
recomanació de l'ànima i exequies, benediccions; processons i rogatives; exorcismes); el ceremonial de bisbes (rúbriques per a quan els sacerdots i
al Baptisme. Son aquestes: interrogatori, exsuflació, un exorcisme, el senyal de la creu en el front i en el pit, imposició de
pit, imposició de mans, ritu de la sal; per segona vegada, exorcisme, senyal de la creu i imposicio de mans; processó a les fonts
recitació del símbol de fe i de l'oració dominical; nou exorcisme, obertura dels sentits espirituals; triple renuncia a Satanàs;
, la serenor, en temps de peste, de guerra, etc., i per últim, un llarg exorcisme per a els posseíts del dimoni. En el Pontifical, hi ha els Sagraments i
respongué que el seu màxim anhel era morir en un hospital. Practicà els exorcismes, i acabà, també, amb les mans al cap. Fou divuit anys capellà i almoiner
recursos per tal d'aconseguir-ho, i fins i tot muntà una cerimònia, l'exorcisme, avui dissortadament desueta, però que devia ésser d'un gran efecte. En
desueta, però que devia ésser d'un gran efecte. En algunes èpoques l'exorcisme va tenir un gran prestigi, tan gran, que un home de la saviesa i de la
Agustí el va incloure entre el nombre dels sagraments. Entre nosaltres l'exorcisme resistí fins al XIX; i possiblement, amb una convicció més o
quedat memòria de poblacions que es feren famoses per la solemnitat dels exorcismes que s'hi celebraven d'una manera pública i que constituïen, si hi
facilitat que els queixals un dentista. La festa assenyalada per als exorcismes era la del Sant Misteri, que s'escau a primers de febrer. L'acte tenia
esperitats es col·locaven als primers bancs. Les anècdotes sobre aquests exorcismes són nombroses i voregen alhora el còmic i el patètic: "Una vegada,
dels boscos i la pedra és llavors una necessitat: constitueix alhora un exorcisme alliberador i una recerca de la pròpia identitat en un àmbit on no hi ha
al tenebrós racó. Allà també va aconseguir desxifrar complexes fórmules d'exorcismes, indubtables variants del Liber Ordinum i de sant
no tan divulgada potser, una altra fórmula més civilitzada: la de l'exorcisme. Aquesta, acompanyada de la cantarella Hi dorm amb la lluna i el sol,
punt de colgar-se. El canonge Matons s'avançà i amb veu solemne resà els exorcismes. Se sentí un soroll estrany que eixia d'aquell cos prostrat. Quan acabà,
molt distints. La cuina és una espècie de baptisme. El baptisme és un exorcisme per a treure els dimonis del cos de l'infant que es vol batejar —un
per a treure els dimonis del cos de l'infant que es vol batejar —un exorcisme per a treure els pecats capitals. És probablement gratuït, però molt ben
de frenesí caritatiu. b) El 1890 inicia la pràctica d'exorcismes en un pis del carrer dels Mirallers —la famosa "Casa de l'Oració"—, en
senzill i suggestible de mossèn Cinto, que acaba introduint la pràctica d'exorcismes a la seva cambra, al palau del marquès. c) Tres anys més tard,
com no ho sap veure, és el motiu de la decisió del marquès: la pràctica d'exorcismes, el tracte amb gent dubtosa, etc.. Les lletres II i III
114). Per això prefereix el terror a l'amor, i els crits i els exorcismes a la paciència i la benignitat. En presentar-se "com un sacerdot de
dimonis, és a dir, de problemes psíquics. Això és el ritu del teatre, un exorcisme que escampa els dimonis per mitjà del riure o del terror —comèdia o
que Aristòtil anomenava catarsi, que nosaltres anomenem impacte o emoció, exorcisme. Aquest efecte és la segona vida de l'art; la primera la té dins del
ser —explica l'autor— una desmitificació de tots aquests temes d'exorcisme i d'altres que darrerament ens ha anat servint a través de la literatura
qual privaren les ciències ocultes, les nigromàncies, els conjurs, i els exorcismes. El cert fou que Sibil·la de Fortià, vídua del rei Pere, manà empresonar

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »