Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que morien sense trepitjar les illes, i que l'única cosa que feien era	expatriar	les rendes de les seves investidures. I la fam escampava periòdicament el
la sort dels nostres obrers que se'n van a córrer món. El català que s'	expatria	no acaba en manobre. Té un fons d'enginy i prou traça als dits per poder
bisbe de Perpinyà, i, sens dubte després d'un madurat examen, va resoldre	expatriar	el pobre rector que havia comès la falta d'estimar massa la llengua dels
estranger en un recó i entre gent que pertanyen al mateix departament,	expatriat	amb tota intenció pel seu bisbe, conscient que el càstig li havia de
ens han fet universalment coneguts. Tot mallorquí és un gran rodamón. S'	expatria	fàcilment, aprèn totes les llengües i tots els oficis. Avui el trobareu a
pròpia terra. Un sentiment misteriosament fort empeny sovint l'home que s'	expatria	de jove a tornar a la pàtria per a morir-hi. Però aquest sentiment,
també a casa nostra i féu fugir jueus preclars, fou la causa que se n'	expatriessin	molts definitivament. Llavors féu també aparició el que en deien els
sa pàtria, però exclaustrades per un govern sectari, es varen decidir a	expatriar	-se voluntariament emprenent un llarc viatje plé de molèsties i penalitats
el muntanyenc amb encisos pregonats de fa centúries. Però no acostuma a	expatriar	-se. Ell, tot caminant, s'ha enamorat d'un bocí de món. Els altres paratges
al començament, tota llei de contrarietats; com Vilar i Roca, que ha d'	expatriar	-se a Mèxic; com Juli Martí, que mai no pot arribar a desenrotllar el seu
cap a l'obscur treball de col·laboració, com tants d'altres que s'	expatrien	, que es cansen, que es moren rendits, i dels quals mai més no se'n sap res
viva resplendor de l'esperit de finesa esclatant en una nació estranya, s'	expatrien	o sense moure's l'empren i se'n revesteixen fàtuament. Les paraules
dolors? Però, no: malgrat els contracops de la fama, no li reca d'haver-se	expatriat	, d'haver-se arrencat dels lligams de la seva terra i de la seva tradició.
totes les guerres civils, un crescut nombre de ciutadans es veu obligat a	expatriar	-se. Així va passar també amb l'anomenada guerra de Successió a la Corona
i ordena pregonar que tots els vagabunds tenen tres dies de temps per a	expatriar	-se; passat aquest terme, seran presos i castigats segons les
l'accés de la propietat dels pagesos. Les seves tendències l'obligaren a	expatriar	-se. Dirigí el Jardí Botànic de Barcelona. Professionalment es distingí
de totas menas, ó si 'ls barcos son de guerra, protegint als qui s'	expatrian	, defensant la dignitat nacional y sos interesos. Per certs esprits ardits
d'Eleusis, ha de comparèixer acusat davant de l'Areopag, que l condemna a	expatriar	-se. Més, després de sa mort, la revindicació arriba. Licurg, amb un
Qualsevol día ens podem trovar en la trista necessitat d'havernos d'	expatriar	, y en aquest cas —que volem suposar y molt esperem de la Divina Bondat
de possehir. Moguts per ell los homens han atravessat los mars, se han	expatriat	, han sacrificat les sues afeccions, s'han imposat privacions, perden les
que els mallorquins que no s'haguessin convertit de veres haurien pogut	expatriar	-se, com ho feren a fora Mallorca els qui no es volgueren convertir.
y que llevaren. Jaume Nogués conseguí extreure de Barcelona, d'hont s'era	expatriat	, varis texits de la fàbrica d'en Parellada. El Comandant Militar de la
als que's trobessin en llochs ocupats per l'enemich. Haventse	expatriat	de Barcelona, reclama l'Alguer dita quantitat y, com per lo vist la
resulta injust en el cas en que sos propietaris ò armadors s'haguessin	expatriat	. Per axò demanen que no s'apliqui tal disposició a sos barcos, ja qu'ells
a axò lo més distingit de l'oficialitat y la gent intelectual que s'havía	expatriat	de Barcelona, trobant allí un redós, pera completar el quadro de vida y
de resolis. Molts dels que reclamen per industries y fondes son	expatriats	de Barcelona. Quan en Malcdonat invadí'l Panadès, qu'havía tingut la sòrt
del geni per la fredor de la edat, per altres mes ardents atletas, s'	expatriavan	voluntariament, anant á morir lluny dels objectes y dels sers que
Terrades, que se n'anava a Florència. Sembla que no trigarà gaires anys a	expatriar	-se. M'ha parlat amb afecte de la P·, i m'ha explicat el seu
ser director de un periódich catalá, pera ferse amo absolut de la terra y	espatriar	al qui l'hi plasca, no; los catalans dehuen tenir y tenen en general, á
axí en flor en aquesta terra, si no tenen prou decisió ò protecció per	espatriar	se! Al meu entendre l'Estruch es un gran observador, y per lo mateix, té
marit. Úrsula: Vaig llegir, per atzar, en un diari, que s'havia	expatriat	. No n'he sabut cap altra cosa. Fèlix: Ha passat gairebé tot
hi hauria diferència fonamental entre els bàrbars que ens han obligat a	expatriar	-nos i els que no tinguessin prou sensibilitat per a acollir-nos. I això
allavors entreveu lo trist pervenir, la negra miseria que l' obligará á	expatriar	se ell y sa familia, abandonant sa terra, sa estimada vinya, al gobern que
pays la oligarquia que 'l domina. Fins las criadas mes ignorants, que s'	expatrian	per pura miseria, son un instrument de castellanisació. Repareu á las que
treuren la recompensa en gloria, honors ó riquesa, no té més recurs que	expatriar	se, puig entre nosaltres li fora completament impossible realisar sos
[(Pausa.)] Quant la faccia va acabarse vencent lo ban lliberal, s'	espatriá	, son cor lleal no volgué may doblegarse. Y prenent per pátria 'l mar, ha
i, en canvi, va moure els seus contactes al govern de Ginebra per a	expatriar	-lo. A partir d'aquell moment va començar la meua aventura pel món... Ma
llibres que de segur jo no hauria escrit mai si no m'hagués hagut d'	expatriar	l'any 1939 a les acaballes de la guerra incivil. Perquè l'exili,
que va viure al llarg del segle xiii i que després d'	expatriar	-se va morir a Ceuta. Antologat a les millors recopilacions d'aquests
Ploma el mes de desembre. Finalment, va decidir-se, amb pena, a	expatriar	-se. A començaments del 1902 es va tornar a convocar la plaça de l'Escola
una obra escrita el 1983 contra la tendència dels alemanys de Romania a	expatriar	-se a Occident, una feixuga novel·la sermonejadora que vol representar
la seva llengua d'identitat. Ningú no hauria de veure's forçat a «	expatriar	-se» mentalment cada vegada que obre un llibre, cada vegada que s'asseu
esdeveniment es mastega a l'obra en tot moment. O el fet que quan era	expatriat	a la condemna de katorga féu amistat amb un jove, Llinski, que