Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

perquè algú, de darrera, empeny i bat alhora la porta i l'home és	expel·lit	endavant, fins al munt de palla on cau de quatre grapes. El llindar
de la concupiscència. Promet, i promet tant! cada represa.	Expel·lim	en tumult una profunda força, Virtut atresorada en el silenci
vaig poder resistir la temptació de mirar la saliva, com temorenc d'haver	expel·lit	una substància estranya, verdenca i terrosa. El llibre parlava de mercuri
de matèria, per mitjà del qual els àtoms són constantment introduïts i	expel·lits	de l'organització que constitueix l'ésser vivent. En realitat, aquest
fotoelèctric exigia que la transmissió d'energia a cada un dels electrons	expel·lits	per les substàncies materials correspongués a l'absorció d'un sol quàntum
per venjança i per enveja, la mare dels humans: lluny,	expel·lida	pel seu orgull del Cel amb els seus Àngels abans
el seu tron, no essent capaç de màcula, i l'etèria substància	expel·liria	aviat el seu dany, fent anar enrera els focs
un coval que la Llum i la Foscúria recull i va	expel·lint	, per torn i sempre, i porta al Cel uns canvis agradívols,
i de renom no menys desficiosos, com que del Cel van ser	expel·lits	i, en càstig, foragitats de la memòria sacra, dintre
treta de mi; que bé si, per sobrera, se l'hagués	expel·lit	, deixant les justes! Oh! ¿Per què, per què Déu, el savi Artífex
i, baixant a les venes de la terra, per la boca d'un antre va	expel·lir	-los, o duts per un torrent, de les fondàries); el
més. Encengué un cigarret, aspirà amb delit, i els seus narius peluts	expel·lien	núvols de fum blau. Doblegà la cama dreta sota d'ell i s'acomodà a la
micro. L'home, tot i ésser moro, rosseja una mica i gesticula amb èmfasi;	expel·leix	els versos, sembla ésser, a base d'arronsaments de celles, d'arrugar el
rebre cada vegada més monòxid de carboni, i uns altres monòxids i biòxids	expel·lits	per les màquines de tràfec habitual... El remei no és la bicicleta, per
el mal catedràtic; el bon catedràtic, per contra, pot corretgir o	expel·lir	el mal alumne. Veiem cada dia a l'entorn de certs catedràtics —els
soplete on el catedràtic ens ensenyava a bufar d'una guisa rara,	expel·lint	l'aire per la boca i alhora xuclant-lo pel nas, la qual cosa mai dels
les cigales cantaven en les branques dels suros i el bosc i els roqueters	expel·lien	una alenada fragant i ardent, com si la fullaraca, les maleses i els
la seva imatge, reflectida en el mirall, amb els ulls fermats, ell,	expel·lint	una pluja de capellans esborniadora —tan entusiàstica era la seva
la temor sense remei és pròpia dels estults; en els intel·ligents, la raó	expel·leix	el terror i els ignorants troben en llur desesperança una gran seguretat.
circula l'aire, que quan s'hi filtra en gran quantitat i no n'és	expel·lit	, fa tremolar la terra. [2] Per si la multitud de testimonis ha
sinó mentre cauen. el cometa té el seu lloc; per això no és immediatament	expel·lit	, ans va fins a la fi del seu curs. I no s'extingeix, sinó que surt del
Llúcia", aquest les hi atribueix virtuts guaridores, especialment per a	expel·lir	de l'ull les brosses que s'hi fiquen, el que fa encara més meritòria la
la parpella i l'oval de l'ull actua movent-s'hi en sentit fricatiu, fent	expel·lir	l'objecte que hi troba. D'aquest aplec farem esment, si bé no es celebra
El punt d'articulació. En eixir de la glotis, l'aire	expel·lit	pels pulmons passa a la faringe, al cim de la qual es troba el vel del
damisel·la, destil·lar, el·lipse, escarapel·la, estel·lar, excel·lent,	expel·lir	, fal·laç, fal·lera, fal·lible, fil·loxera, flagel·lar, franel·la,
poma, coneix que no cogità bé. Llavors recorda que com la flama en acte	expel·leix	fum, així la vegetativa, que és en acte a la poma, duent a l'acte la
que és en acte a la poma, duent a l'acte la vegetativa en potència,	expel·leix	del primer graó fumositats, que són subjecte de l'olor, mitjançant l'aire
i es posa davall altra espelma encesa apropant-la, la flama de l'encesa	expel·leix	altra flama, que és filla seva individuada i que, baixant pel fum, encén
l'afat diu que pel vegetar hi ha en el lleó atreure, retenir, digerir,	expel·lir	, créixer i nodrir. IX. L'intel·lecte torna a baixar al sentir,
I com en la vegetativa hi ha digestiva, el fetus digereix, la lleona	expel·leix	i la retentiva reté la natura del fetus, vivint l'humit radical de
i coneix que la vegetativa, atraient, retenint, digerint, i	expel·lint	de l'elementativa, augmenta la substància del lleó. Però, també d'això
reté i per la digestiva les paeix; però el cèrvol, per la seva expulsiva,	expel·leix	i deixa a la pedra el seu olor; i com la pedra és retentiva per la seva
fent la vida de bèstia, ajuntant-se en públic com el gos i la gossa,	expel·lint	els seus excrements com ells on bé els venia, sense mirament a lloc ni
col·laborar, col·lecció, col·lisió, col·locar, destil·lar, excel·lent,	expel·lir	, fal·lible, hel·lènic, idil·li, il·legal, il·legítim, il·lícit,
esmentat. Cp.: incloure i excloure; impel·lir i	expel·lir	; inhalar i exhalar; inhumar i exhumar;
helicoidals; sobresurten entre elles els becs que, a manera de gàrgoles,	expel·leixen	l'aigua de les cobertes. A cada tram de galeria li correspon una prima
bancs sinuosos recoberts de ceràmica. Els caps de lleó, bocabadats per a	expel·lir	l'aigua, i les gotes de les mutules i triglifs de l'entaulament són d'un
Així podríem recordar la discussió sobre l'origen del seu poder d'	expel·lir	els dimonis i tantes altres de semblants, fixant-nos expressament en la
i diafragma), els pulmons s'omplen a vessar d'aire que no poden	expel·lir	, per tal com els músculs expiradors, també envaïts, són molt més dèbils
fumar allibera el cos dels líquids que es coagulen i que seria difícil d'	expel·lir	per altres mitjans. Potser, després de Le Roy, cap sistema curatiu fou
no matar-s'hi i cobrar a fi de mes. Enllestien de pressa, com un home sa	expel·leix	els residus de les seves magnífiques digestions. No trigà a descobrir que
de la seva ploma suaus, arrodonides i manyagues, i ara aquelles dones les	expel·lien	mateix que si fossin espines de bacallà clavades a la gorja. "Déu meu
una lleugera tos, curta i apagada com la d'un nadó, com si tractés d'	expel·lir	una insignificant teranyina que li embussés la gorja. Mai Aspriu no se
per a sentir-se venturós. El cas era que els torterols de fum blavís que	expel·lia	amb calmosa voluptuositat, apomellant els llavis, prenien sovint la forma
per una viscositat especial. Aquests ous, una vegada incubats, són	expel·lits	per les dues cames posteriors de l'animal, que tenen una forma de pinta.
de la realitat. Hem perdut absolutament el seu contacte. Argumentem	expel·lint	fórmules mentals, fórmules verbals, sonoritats més o menys amables,
car allavors venia notant-se que tal com era, pel seu poc ambit per a	expel·lir	l'eco o ressó, es trencaven sovint les campanes. L'actual ha sigut pagat
a l'entrada i l'altre per a la sortida— era insuficient per a engolir i	expel·lir	el tràfec intens de la Riba i la Barceloneta amb el moviment eixordador
per rems helicoïdals; que omplia un dipòsit d'aigua per a la submersió,	expel·lint	l'aigua per mitjà d'una bomba per a posar-se a flotació; que en un globus
l'ictini. Aquest es submergeix admetent aigua en el seu interior i puja	expel·lint	-la mitjançant les veixigues de pressió, que estan servides per un joc de

Pàgina 1 (de 5)

50 següents