Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

es deia resignada: "És el meu càstig; no podré mai ésser feliç; he d'	expiar	la meva culpa." Així, quan el fill tornava, ella ja no podia dir-li res
a punt! El foc abrusador! Golferic [(al cel):] Si he d'	expiar	mon tort, preneu ma vida. Jovita [(també mirant pel
la vida de castedat, de devoció i de sacrifici que ella havia dut, per	expiar	els grans pecats del difunt. En les seves confessions, el canonge l'anava
que arbora un llamp per fuet, i si en fa mal ús no	expia	els delictes que comet. Car ell per son propi dret
se'n penedia i demanava perdó a Déu; es sotmetia al seu voler i acceptava	expiar	la seva falta segons el seu designi. De la primavera, d'observar amb
li acudirien. Havia implorat a Déu tenir prou força per a confessar-se,	expiar	la seva falta, a canvi de morir immediatament després. Mentre avançava
desig que ha tingut de morir no pas per estalviar-se sofriments, sinó per	expiar	la seva falta. Era imprescindible aquest final; ho reconeix, l'accepta.
plenes de sang que acaba d'escorxar a la botiga? Electra. —Vols	expiar	per nosaltres? Orestes. —Expiar? He dit que instal·laria en mi
botiga? Electra. —Vols expiar per nosaltres? Orestes. —	Expiar	? He dit que instal·laria en mi els vostres penediments, però no he dit
el teu crim m'era útil. Egist. —T'era útil? Fa quinze anys que l'	expio	i t'era útil? Quina desgràcia! Júpiter. —I què? Em serveix
desgràcia! Júpiter. —I què? Em serveix precisament perquè l'	expies	; m'agraden els crims que es paguen. El teu m'ha agradat perquè fou un
tu deixa de banda el teu orgull: no escau gens ni mica a un culpable que	expia	el seu crim. Orestes. —No sóc culpable, i no em pots fer expiar
expia el seu crim. Orestes. —No sóc culpable, i no em pots fer	expiar	una acció que jo no considero un crim. Júpiter. —Potser
força. Afectant Déu, i tot així perdent-ho, per a	expiar	el seu crim res no li queda, ans prest i consagrat a
duran perfecció a les bones obres, i, per la mort,	expiaré	les altres. Accepta'm, i, per mi, d'ell vulgues rebre
vils, les ànimes que es veuen forçades a divagar entorn d'aquests llocs,	expiant	així la mala criança de la seva vida anterior. I divaguen fins que, per
per l'art, etc.. Cal confessar que si hem passat moments d'expiació,	expiàvem	els nostres pecats. Els nostres, no els dels altres. Cal l'humil
de sobte contra una casa o un llinatge? Quins vells pecats insabuts fa	expiar	? ¿Quin excés de ventura, que faria l'home massa semblant a un déu? Encara
la mà llur. I cada dia immolaràs un vedell per pecat, en expiació; i	expiaràs	per l'altar amb l'expiació que faràs damunt seu; i l'ungiràs per tal que
que faràs damunt seu; i l'ungiràs per tal que el consagris." "Set dies	expiaràs	damunt l'altar, per consagrar-lo; així l'altar serà santíssim: tot aquell
cap libació no escampareu damunt ell." "I Aaró, una volta a l'any,	expiarà	sobre sos corns: amb la sang dels sacrificis d'expiació, una volta a
sos corns: amb la sang dels sacrificis d'expiació, una volta a l'any	expiarà	damunt ell en les vostres gèneres. Cosa molt santa és ell per a Jahvè."
i no reflexionem en allò que pot fer, sinó solament en allò que fa. I	expiem	aquesta descurança essent aterrits per fenòmens que ens semblen nous,
una fina melanconia.— Els penitents podrien venir a aquest indret a	expiar	llurs culpes, segurs de trobar-hi un ambient auster, malgrat la seva
la qual, si no ens ha arribat precisament cantant, sinó sofrint, o	expiant	, ha restat eternitzada, per a record i edificació nostra, en el cant dels
s'esfumava; si no, el transgressor era sotmès a una pena temporal que	expiava	la culpa totalment. Moral fluixa, superada naturalment pels grans
i el dolor que havia forçosament de congriar fos per castigar-lo, fos per	expiar	-lo. El dolor, la catàstrofe, la mort, són la paga tenebrosa del pecat. I
entengués què és el pecat i quin esforç sobrediví va haver de fer Déu per	expiar	-lo. 3. La missa perpètua Així ens ha estat donada la gran
es van abraonar totes les conseqüències del pecat original que venia a	expiar	: les tres concupiscències personificades en els tres tribunals, les males
perquè el preu de valor infinit era introbable, la víctima capaç d'	expiar	l'ofensa de Déu no era possible. La solució fou que Déu es fes víctima
amb la seva mare, crims que portaren conseqüències terribles i que Èdip	expià	privant-se ell mateix de la vista. El complex d'Èdip representa una
els fills experimentaren un sentiment de culpabilitat que els calgué	expiar	. La culpabilitat era el resultat dels sentiments positius dirigits al
passarien anys i anys, fins potser la vida entera, sense preocupar-se d'	expiar	els seus pecats en el sant tribunal de la penitència. Llavors perdrien
el dejuni, és de gran utilitat per a l'home. 1er·, serveix per a	expiar	els pecats passats, apaivagant la ira divina; 2on·, preserva
estat tot soldadesc i els cristians no hi entraven ni hi sortien; però l'	expiaren	els cristians: /Quidquid delirant Reges, plectuntur Achivi\.
n'anà a consultar l'oracle. —Què cal fer per a conjurar el perill? —Per a	expiar	l'orgull de la teva dona i de la teva filla, has d'encadenar Andròmeda a
seva mateixa vida. Tràgicament significativa! Als trenta anys, comença a	expiar	el seu ardit repte al destí, la seva absoluta fidelitat a la puresa de
i víctima alhora dels déus; mitjancer entre els déus i els homes, ha d'	expiar	en ell tota la misèria humana, té d'immolar-se com víctima propiciatòria
si no està unit al cep. Segons Sant Pau, Jesús viu en nosaltres, ora i	expia	en nosaltres; i nosaltres vivim, sofrim i orem en Ell. Aquesta
una ànima del purgatori, pot donar una alegria a un Sant del cel, pot	expiar	i servir de penitència pels pecats d'un altre cristià, que, gràcies al
alcorànica n'encoratjava la manumissió; més d'un tort podia ésser	expiat	mitjançant d'atorgar-la. Altrament, no en descoratjava en cap manera la
d'Alí i Fàtima per mahometans sembla un crim considerable; mai no podria	expiar	-lo prou sang. Baldament en fos escampada molta per culpa d'això,
inícua, llargues restelleres de captius clavats en creu, com si fos per	expiar	el sacrilegi, així com Déu tingué els set fills de Saúl crucificats pels
Déu ofès pel pecat. Així és la penitència: el pecat passat detestar-lo,	expiar	-lo i no consentir-lo mai més. La delectació passa; resta el rosec, la
s'ofereix incessantment al Pare fins a l'oferiment suprem de la creu,	expiant	les nostres faltes i mereixent-nos el perdó. Per ell Déu ens santifica:
pecadora, i que demana per tant que els excessos siguin realment	expiats	. Mai no ens semblarà que hem subratllat prou com el misteri de
car vindica la perfecta suficiència de la seva mort i resurrecció que	expia	el pecat i l'objectivitat dels fets redemptors portats a terme en el
que poden intercedir pels vius (c. 15) i que els vius poden	expiar	o intercedir pels difunts (c. 12). En el primer llibre, el
expiacions", que consisteix en un dejuni absolut i de mortificació, per	expiar	els pecats comesos durant l'any. Aquesta data coincideix amb el dia que
els convertiré en matossars, que brostejarà la bèstia salvatge. Li faré	expiar	els dies dels baals, quan els cremava sacrificis, i, adornada amb l'anell

Pàgina 1 (de 4)

50 següents