DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
expirar V 257 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb expirar Freqüència total:  257 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

inflamava l'atmosfera. Més lluny encara, un cor de veus infantils anava expirant en el silenci. Tot el poble per tots els carrers, la nit sencera,
sota el llit i no hi va haver manera que sortís d'allí, i allí mateix va expirar. El metge no ho volia creure, perquè hi ha la convicció que el gos rabiós
sobre el coixí, i, quan la filla entrà a l'alcova, la vella Pigada havia expirat. Ella es llançà sobre la seva mare plorant, cridant-la amb desesper,
resplendent! [(Bernat a Estel d'Or)] Encar que de dolor i angoixa expiri, no podrà occir la nostra amor ningú. Joia serà per mi el cruel martiri,
als vents donaven les campanes, quan el sol era moridor. Ara ha expirat l'últim fulgor, i de les torres llunyedanes no és
dels "collages", nascuts al moment en què l'artesanat expirava, podria no ésser, per la seva banda, res més que una transposició del
uns moments havia d'anar, aquesta Camarga cantada per Mistral, on havia expirat Mireia vora la mar? Encara una terra de llegenda i de poesia on jo anava
Dintre pocs dies serà la seva festa, el quinze d'agost. —L'església on expirà Mireia?, faig jo. —L'has llegida? Li demostro que conec el poema de cap a
anar a veure la teva naixença i, d'allí, seguir-te fidel fins al mar on expires, Roine, això sí, que ho faré! Perquè ara, el que veig amb el record és
Com si ell fos allà només per donar testimoni que mentre la seva dona expirava tot era igual que altres tardes. Hi havia error, un error tanmateix
Un profund sentiment de pietat va envair-la tot d'una: pietat pel dia que expirava, pel seu marit, pel seu fill, també per ella, també per Lluís, que Déu
ens criden per al càstig? Més, ja fóra total destrucció, i expiraríem. ¿Què témer, doncs? ¿Qui dubta d'arborar-li la més
sojorn, i a les cadenes de fosca, i a aquell foc que mai no expira, puix que la teva justa obediència van poder refusar,
cap avall. S'anà consumint, i dos mesos després era morta. En el moment d'expirar, em clavà la vista; esbufegà com una tortuga i estengué la seva mà
s'esvaí amb la de l'últim dels gatzarers. I les flames dels trespeus expiraren. I les Tenebres i la Ruïna i la Mort Roja tingueren sobre tota cosa
i descobrí un telèfon. Es decantà al damunt, i quan la darrera nota expirava, esclatà amb una exclamació: —Oh! Gràcies al Cel, l'he trobada a la fi!
triomf? ¿O bé és que ho ignora que l'home que duu entre els braços hagi espirat, i somriu davant la felicitat amorosa que l'espera? ¿És inconsciencia,
de la calitja. L'hora fosquejava, perquè ni l'astre ixent ni el crepuscle expirant no irradiaven gaire claror; però l'aire era tan serè, que la vista
i a la qual se li havia complicat una úlcera a l'estómac. Marià Fortuny expirà el 21 de novembre del 1874, a les sis de la tarda.
he de tornar al front de seguida, sinó que he de presentar-me, quan haurà expirat el permís, a un curs en un campament. Els altres m'envegen. Kat em dóna
tota una muntanya, que s'esfondri damunt meu el pes d'una sola casa i jo expiri sota el seu exigu munt i la seva pols o que tot l'orbe de la terra em
auxilis espirituals que pogué. Abans del migdia l'infeliç frare ja havia expirat. Així que el missatger hagué sortit del despatx, el pare Armengol
fill absent que ella creia tan convençudament mort com si l'hagués vist expirar en els seus braços. Al cap de més d'una setmana, una carta, que em donà a
arrupit en aquell sot, a tocar de la seva víctima, que va desangrant-se, expirant lentament, amb una ranera que no s'acaba. Dos dies i dues nits mirant-se
estretes. Naturalment, ni el cant ni l'humorisme deturaren l'ineluctable. Expirà definitivament el carro de parell, i el temut monstre de ferro s'ha
(estr. 54, I) li ha arrabassat el regne. Dient aquestes paraules expira, i Hèrcules, entendrit, /... sospira y plora, com arbre á qui ses
Déu Pare natura el Fill, naturat de la seva natura, i el Pare i el Fill espiren l'Esperit Sant per l'estimar. D'on coneix l'intel·lecte que com en Déu hi
amb l'hàlit de l'amor etern ha fecundat les vostres entranyes virginals, espirant-hi una vida nova, la vida de l'home Déu. Vull fer constar encara altres
Imaginem-nos el turment d'ofec del qui pot aspirar l'aire, però no el pot expirar. És la disnea, l'asma i a la fi l'asfíxia. La suor és abundant, els
No és possible de saber quantes vegades va fer Jesús aquest esforç per expirar l'aire, però es pot assegurar que el va fer almenys set vegades, per dir
l'anomenin /caballo\. És l'adéu que l'ocell envia al dia que expira; després ja només se sentiran les veus dels mussols i les òlibes, la
va repetir: —Pero digues, hòme, ¿tots moriren?— Com persona que está ya espirant sense fòrçes ab veu que apenes li eixía de la gola, y casi la mansaneta
de 2.425 francs. El valor d'un simple dret d'arrendament que expirava el present any 1927 i l'experiència i coneixements tècnics del
una fidel còpia. El brogit sord i confós de l'ona, empesa per la brisa i expirant a la sorra, i els crits d'alguns animals aquàtics, únics habitants
influència que exerceix la respiració. Un home, si està sà, segons Dumas, espira un aire que conté de 3 a 5 per 100 d'àcid
s'ensopeix en el son; com diu Wordsworth "el pensament deixa d'ésser, expira en la joia". L'emoció ontològica omple l'ànima d'aital manera, que
a Cuba pogueren veure, amb sorpresa, que els nadius tenien el costum d'expirar pel nas el fum produït per uns curiosos cilindres formats per fulles
no es deixa intimidar. Edip li venta un cop mortal. El desconegut expira als peus d'Edip. ¡El mort era Laius, el seu pare veritable! I.
les mans del sacerdot i penetrà invisiblement al pit de la Santa i ella expirà dolçament. Després es pogué observar al costat esquerre del pit, impresa
creu (n. 296), i al matí, des de què fou alçat en creu fins que expirà (n. 297); després, les dues repeticions i els sentits.
El primer preàmbul és la història, que és aquí com després que Crist expirà en la creu, i el cos quedà separat de l'ànima i amb ell sempre unida la
als seus fills allà presents, va recollir els seus peus en son llit i va expirar. Josep va caure sobre el rostre de son pare, i, plorant damunt ell, el va
XII. Després de llarga agonía lo bon Jesús ha espirat; davant seu ¿no ploraría lo gran crim d'haver pecat?
llevat del remei lent del temps i de l'absència, fins que, las, expiri. A molts guarí el pudor en sentir-se assenyalats amb el dit i convertits
Josep i Maria, assistiu-me en l'última agonia; Jesús, Josep i Maria, espiri en pau, amb Vós, l'ànima mia. Los deu manaments de Déu Jo só lo Senyor Déu
i autònoms, units per un ideal d'emancipació comú, o, pel contrari, expirarà devorada per l'Estat unitari". El programa del Partit Federal el
el tirà perquè sols tenint els ossos logrés fer-vos expirar; mercès vós a Déu donant perquè al fi, màrtir
com la coneguda comparança del moviment i la bicicleta: neixen, creixen i expiren en espais de temps que no permeten ni l'ampla mirada, ni la serena
s'hi associés amb les parets cobertes de pompa decorativa, sinó que fins expirés el terme de la contracta i s'apuressin les dues anyades de pròrroga
realitats del somni d'or que havia de revestir la Seu. Per això, si veié expirar la contracta, en reprenia una de nova, pel gener de 1922, que

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »