Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

inflamava l'atmosfera. Més lluny encara, un cor de veus infantils anava	expirant	en el silenci. Tot el poble per tots els carrers, la nit sencera,
sota el llit i no hi va haver manera que sortís d'allí, i allí mateix va	expirar	. El metge no ho volia creure, perquè hi ha la convicció que el gos rabiós
sobre el coixí, i, quan la filla entrà a l'alcova, la vella Pigada havia	expirat	. Ella es llançà sobre la seva mare plorant, cridant-la amb desesper,
resplendent! [(Bernat a Estel d'Or)] Encar que de dolor i angoixa	expiri	, no podrà occir la nostra amor ningú. Joia serà per mi el cruel martiri,
als vents donaven les campanes, quan el sol era moridor. Ara ha	expirat	l'últim fulgor, i de les torres llunyedanes no és
dels "collages", nascuts al moment en què l'artesanat	expirava	, podria no ésser, per la seva banda, res més que una transposició del
uns moments havia d'anar, aquesta Camarga cantada per Mistral, on havia	expirat	Mireia vora la mar? Encara una terra de llegenda i de poesia on jo anava
Dintre pocs dies serà la seva festa, el quinze d'agost. —L'església on	expirà	Mireia?, faig jo. —L'has llegida? Li demostro que conec el poema de cap a
anar a veure la teva naixença i, d'allí, seguir-te fidel fins al mar on	expires	, Roine, això sí, que ho faré! Perquè ara, el que veig amb el record és
Com si ell fos allà només per donar testimoni que mentre la seva dona	expirava	tot era igual que altres tardes. Hi havia error, un error tanmateix
Un profund sentiment de pietat va envair-la tot d'una: pietat pel dia que	expirava	, pel seu marit, pel seu fill, també per ella, també per Lluís, que Déu
ens criden per al càstig? Més, ja fóra total destrucció, i	expiraríem	. ¿Què témer, doncs? ¿Qui dubta d'arborar-li la més
sojorn, i a les cadenes de fosca, i a aquell foc que mai no	expira	, puix que la teva justa obediència van poder refusar,
cap avall. S'anà consumint, i dos mesos després era morta. En el moment d'	expirar	, em clavà la vista; esbufegà com una tortuga i estengué la seva mà
s'esvaí amb la de l'últim dels gatzarers. I les flames dels trespeus	expiraren	. I les Tenebres i la Ruïna i la Mort Roja tingueren sobre tota cosa
i descobrí un telèfon. Es decantà al damunt, i quan la darrera nota	expirava	, esclatà amb una exclamació: —Oh! Gràcies al Cel, l'he trobada a la fi!
triomf? ¿O bé és que ho ignora que l'home que duu entre els braços hagi	espirat	, i somriu davant la felicitat amorosa que l'espera? ¿És inconsciencia,
de la calitja. L'hora fosquejava, perquè ni l'astre ixent ni el crepuscle	expirant	no irradiaven gaire claror; però l'aire era tan serè, que la vista
i a la qual se li havia complicat una úlcera a l'estómac. Marià Fortuny	expirà	el 21 de novembre del 1874, a les sis de la tarda.
he de tornar al front de seguida, sinó que he de presentar-me, quan haurà	expirat	el permís, a un curs en un campament. Els altres m'envegen. Kat em dóna
tota una muntanya, que s'esfondri damunt meu el pes d'una sola casa i jo	expiri	sota el seu exigu munt i la seva pols o que tot l'orbe de la terra em
auxilis espirituals que pogué. Abans del migdia l'infeliç frare ja havia	expirat	. Així que el missatger hagué sortit del despatx, el pare Armengol
fill absent que ella creia tan convençudament mort com si l'hagués vist	expirar	en els seus braços. Al cap de més d'una setmana, una carta, que em donà a
arrupit en aquell sot, a tocar de la seva víctima, que va desangrant-se,	expirant	lentament, amb una ranera que no s'acaba. Dos dies i dues nits mirant-se
estretes. Naturalment, ni el cant ni l'humorisme deturaren l'ineluctable.	Expirà	definitivament el carro de parell, i el temut monstre de ferro s'ha
I) li ha arrabassat el regne. Dient aquestes paraules	expira	, i Hèrcules, entendrit, ... sospira y plora, com arbre á qui ses
Déu Pare natura el Fill, naturat de la seva natura, i el Pare i el Fill	espiren	l'Esperit Sant per l'estimar. D'on coneix l'intel·lecte que com en Déu hi
amb l'hàlit de l'amor etern ha fecundat les vostres entranyes virginals,	espirant	-hi una vida nova, la vida de l'home Déu. Vull fer constar encara altres
Imaginem-nos el turment d'ofec del qui pot aspirar l'aire, però no el pot	expirar	. És la disnea, l'asma i a la fi l'asfíxia. La suor és abundant, els
No és possible de saber quantes vegades va fer Jesús aquest esforç per	expirar	l'aire, però es pot assegurar que el va fer almenys set vegades, per dir
caballo. És l'adéu que l'ocell envia al dia que	expira	; després ja només se sentiran les veus dels mussols i les òlibes, la
va repetir: —Pero digues, hòme, ¿tots moriren?— Com persona que está ya	espirant	sense fòrçes ab veu que apenes li eixía de la gola, y casi la mansaneta
de 2.425 francs. El valor d'un simple dret d'arrendament que	expirava	el present any 1927 i l'experiència i coneixements tècnics del
una fidel còpia. El brogit sord i confós de l'ona, empesa per la brisa i	expirant	a la sorra, i els crits d'alguns animals aquàtics, únics habitants
influència que exerceix la respiració. Un home, si està sà, segons Dumas,	espira	un aire que conté de 3 a 5 per 100 d'àcid
s'ensopeix en el son; com diu Wordsworth "el pensament deixa d'ésser,	expira	en la joia". L'emoció ontològica omple l'ànima d'aital manera, que
a Cuba pogueren veure, amb sorpresa, que els nadius tenien el costum d'	expirar	pel nas el fum produït per uns curiosos cilindres formats per fulles
no es deixa intimidar. Edip li venta un cop mortal. El desconegut	expira	als peus d'Edip. ¡El mort era Laius, el seu pare veritable! I.
les mans del sacerdot i penetrà invisiblement al pit de la Santa i ella	expirà	dolçament. Després es pogué observar al costat esquerre del pit, impresa
creu (n. 296), i al matí, des de què fou alçat en creu fins que	expirà	(n. 297); després, les dues repeticions i els sentits.
El primer preàmbul és la història, que és aquí com després que Crist	expirà	en la creu, i el cos quedà separat de l'ànima i amb ell sempre unida la
als seus fills allà presents, va recollir els seus peus en son llit i va	expirar	. Josep va caure sobre el rostre de son pare, i, plorant damunt ell, el va
XII. Després de llarga agonía lo bon Jesús ha	espirat	; davant seu ¿no ploraría lo gran crim d'haver pecat?
llevat del remei lent del temps i de l'absència, fins que, las,	expiri	. A molts guarí el pudor en sentir-se assenyalats amb el dit i convertits
Josep i Maria, assistiu-me en l'última agonia; Jesús, Josep i Maria,	espiri	en pau, amb Vós, l'ànima mia. Los deu manaments de Déu Jo só lo Senyor Déu
i autònoms, units per un ideal d'emancipació comú, o, pel contrari,	expirarà	devorada per l'Estat unitari". El programa del Partit Federal el
el tirà perquè sols tenint els ossos logrés fer-vos	expirar	; mercès vós a Déu donant perquè al fi, màrtir
com la coneguda comparança del moviment i la bicicleta: neixen, creixen i	expiren	en espais de temps que no permeten ni l'ampla mirada, ni la serena
s'hi associés amb les parets cobertes de pompa decorativa, sinó que fins	expirés	el terme de la contracta i s'apuressin les dues anyades de pròrroga
realitats del somni d'or que havia de revestir la Seu. Per això, si veié	expirar	la contracta, en reprenia una de nova, pel gener de 1922, que

Pàgina 1 (de 6)

50 següents