Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

medigo." "Zè una donna, muggier d'un zaveter", oferia la veïna. I	expressava	també l'opinió que potser calia que Dànae es llevés. Amb exercici, tal
sobre el braç, envoltada d'una commoguda admiració. La vella Càndia	expressà	quasi amb llàgrimes el seu contentament: —Quina parella que fan! Déu els
els temps i les estigués repetint dia i nit, ni encara així no podria	expressar	el meu sentiment per tu. Et diré tot allò que pugui dir-te, i el meu amor
no vacil·là. Recordà, a més a més, que en una certa ocasió ell li havia	expressat	el desig de trobar-se sol amb ella. "Com m'agradaria, Mila —li havia dit
i personatge en un gest magnífic, com si formessin un sol cos per a	expressar	la gallardia i l'ímpetu contingut. De bronze, sobre el seu cavall, el
plegats; veu la muda mirada de gratitud: aquella gratitud que no podia	expressar	-se amb paraules... Tino Costa apressa el pas inconscientment; es diria
una dona ja d'edat, sense que es pogués dir que fos vella. El seu rostre	expressava	bondat, i bondat havien expressat les seves paraules. La dona repetí la
dir que fos vella. El seu rostre expressava bondat, i bondat havien	expressat	les seves paraules. La dona repetí la pregunta, i Mila va romandre
al seu cor, com si ella fos de cristall... Tal vegada el rostre de Déu	expressarà	un dubte; sí, tal vegada la castigarà... —I, amb tot, hauré de castigar-
més amunt, en el recinte solitari on dormia ell, segons l'última voluntat	expressada	per Mila: dins el silent recinte, sense flors, sense creus, quasi sense
actuals de les novel·les rosa o dels films acaramelats, com l'	expressà	el Petrarca i el dramatitzà Shakespeare, és tota una altra cosa. En
uneixen un sentit voluptuós dels valors econòmics. No sé si m'	expresso	bé. Penso que no basta l'"execrable fam d'or" per a dictaminar la
El fi de la seva obra no era —com vol de la seva l'escriptor d'avui— "	expressar	-se" ell mateix: era crear-la de tal forma que fos "admirable" o "
visió és la més justa, la més realista, la més coratjosa de les que han	expressat	els dirigents obreristes durant la guerra civil. Al vespre tornem al
premisses, complicades i subtils, que ens han menat a la conclusió que	expressem	amb el nom de veritat. Tots els conceptes, explicats a nivells
vostra veritat... —Es talla, els llambrega intencionadament—. Perdoneu. M'	expresso	així per fer possible la discussió, suposo que no caldria dir-ho... Els
al cim del paladar perquè ressonin a les fosses nasals. Quan li caldrà	expressar	la seva tristesa, la seva desesperació, el seu desig d'amor, si no
d'allò que estava fent, fos inclinar-se, o saludar, o enamorar, i	expressaria	el seu desacord i la seva rancúnia. I per això l'univers blau-rosa i els
fos amic del seu fill, perquè les mirades llisquents de Cinta li	expressaven	tot el menyspreu de la dolça dama; i més furiós encara amb la vella
de Valera, com llegir les Súmules sense previ permís, com	expressar	públicament admiració per les victòries del Gran Cors. Probablement, en
amb el mateix plec trist i sever en els llavis, abans tan bonics, que	expressava	tot el seu sofriment, tota la seva abnegació, tota la seva rectitud,
de tot això, només n'era culpable l'amor, que mai no li havien ensenyat a	expressar	d'una manera adient, un amor tendre, adolescent i bell com el que
de la guerra..." Sent intensament cada paraula i no tenc altra manera d'	expressar	-me, perdona'm. M'has demanat que t'escrigués i et parlés de la vostra
funcionaris i aquests mariners del Port Vell de Marsella. Pagnol ha	expressat	tot això amb una gran sagacitat, però en els originals encara hi ha molt
miren amb impertinència; tot allò agre que l'ull del polinesi no us pot	expressar	i que sentiu moltes vegades en l'ull del camperol europeu, aquí va a
les coses. No totes les dissidències, no totes les insurreccions,	expressen	una mentalitat social diferenciada; ben al contrari, moltes vegades sols
vocal indefectible creat per la nostra mentalitat col·lectiva per a	expressar	una de les seves més punyents realitats socials. Som de can Pau o de can
la Verge Bruna al patronatge del país (1881). Montserrat ha	expressat	la força del redreç del sentiment català. I no fou ell sol a
els enviats— i una burocràcia que no solament era castellana sinó que	expressava	respecte a Catalunya parers de mala voluntat. "Són enemics nostres",
que s'adscriu al tarannà pactista de la terra. Però, d'altra banda, s'	expressa	per primera volta un desig intervencionista, que si en la seva definició
qui pega vergassades.)] Flis... flis! Em fa una gràcia! I la manera d'	expressar	-se? Sentint-lo es fa estimar encara més que mirant-lo. Cert, o no
una tasca penosa, perquè l'omnipresència de la mesura ens forçaria a	expressar	en mots allò que desborda a cada instant tota paraula: la vida mateixa,
mai per la comoditat de l'idea expressiva, sinó que vol efectivament	expressar	-la, és a dir, assolir aquella transformació de la realitat concreta que
perquè vol sobretot —àdhuc amb el sacrifici de l'emotivitat—	expressar	. Però de la mateixa manera que l'art plàstic és sempre a Catalunya una
oposat al que es pronuncia quan és vist des de dintre i en moviment. En	expressar	-se, la seva primitiva gravetat sembla esvair-se, volatilitzar-se i
ironia és aquella actitud que renuncia a la drecera, que deixa d'	expressar	-se directament per a dir el mateix a través d'un rodeig. Tal és poc més o
principi. Ara: tampoc no vacil·laríem a dir que sí que sabem què es vol	expressar	amb allò. Un quadre és bell perquè és bella l'equació de "plans, colors
una escola literària ni un programa per a artistes; es proposava, només,	expressar	"le fonctionnement réel de la pensée". I més que expressar-lo,
expressar "le fonctionnement réel de la pensée". I més que	expressar	-lo, descriure'l. "L'oeil existe à l'état sauvage",
ans l'abraça sense por ni vergonya, perquè la torna a trobar apta per a	expressar	-se a través d'ella. No la copia —no la pot copiar—, però tampoc no
el forceig espiritual de l'artista amb la forma amb la qual intenta	expressar	-se. Un Crist romànic no és bell; és, jutjant-lo a tenor de les percepcions
La disjuntiva és absoluta: "tertium non datur". El pintor s'	expressa	en la seua obra i expressa el seu temps. Una època tèrbola produeix un
"tertium non datur". El pintor s'expressa en la seua obra i	expressa	el seu temps. Una època tèrbola produeix un art agredolç, incisiu,
(o sia mig superposades, com les teules d'una teulada, situació ben	expressada	amb el verb "cavalcar"), suficientment juntes o espesses perquè la
sin dobladura" (1522). De vegades aquesta oposició era	expressada	indicant si les armes havien d'ésser dobles o senars, això
juny; 1415). Quan Eiximèn Pérez de Romaní (1467) vol	expressar	que divisa una celada sense cara ni ventalla, recorre a una comparació
e axí com a cavaller armat", la segona al·legoria del qual és	expressada	així: "Jesucrist... vench axí com a cavaller armat, per combatre's
amb punyal silencia la daga i la copagorja. Una vegada, només, hom	expressa	una certa opció entre el que designen dos d'aquests termes, quan el
della Francesca (fig. 230). 76. Amb molta vaguetat s'	expressa	Pere de Tous (1439) quan escriu: "me trameteu a dir que us
final és de gran interès i revela, com tots els altres (si fossin més ben	expressats	), la pràctica de junyidor que tenia Ponç de Menaguerra: "Aprés de

Pàgina 1 (de 267)

50 següents