Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb freqüència falsament sòlides, incompletes i nècies tàvegues de l'	expressió	. Amb el mot que entenguis, sàpigues que l'obscur teixit ens fa
va ser feliç", va afirmar, procurant d'endevinar l'abast de l'antiquada	expressió	, Pulcre Trompel·li. "No n'hi ha cap que ho sigui", tallava, eixuta,
en un costat del front. Mirava amb els seus ulls grans i apagats, d'una	expressió	dolça, quasi sense expressió, i de tant en tant espolsava el cap
amb els seus ulls grans i apagats, d'una expressió dolça, quasi sense	expressió	, i de tant en tant espolsava el cap alçant-lo al cel, intentant
estat un dia d'un ros clar; però ara eren gairebé del tot blancs. L'	expressió	del seu rostre era greu, potser dolorosa, però serena. S'hi havien
a la plaça. La tocà al muscle, suaument: —Mila... Es girà ràpida, amb una	expressió	de viva alegria a la cara; s'agafà al seu braç i s'estrenyé contra ell.
mans. Un destí tràgic semblava pesar sobre aquest home de front noble i d'	expressió	adusta, d'una austera virtut, a qui la vida havia negat tota felicitat:
sobre el sòl. Arribat a casa, cridà la seva filla. Una calma greu, una	expressió	de dignitat ofesa s'havia imprès en el seu rostre. La cridà amb la
sols, Mila, i d'ençà que ens trobàrem estem en companyia. Que bella l'	expressió	, i que exacte el pensament! "Ambdós estàvem sols, i d'ençà que ens
total suspensió de sentits; la seva cara anava assumint a poc a poc una	expressió	de terror. Un dels de la colla, refet per fi de l'estupor, va acotxar-se
Els rostres estaven suats, desfigurats per la ira; els ulls, dilatats en	expressions	d'una alegria feroç; les boques, obertes, udolant no es sabia quines
Sortí a l'encontre de sa mare. En el seu rostre hi havia impresa una	expressió	tan nova, tan estranya d'alegria, que àdhuc ella se n'adonà. Tino Costa
el que havia succeït; però en el fons es sentia preocupada per l'	expressió	del rostre del seu fill. Ell, per la seva part, sentia que en aquell
encertir-se que parlava seriosament. L'anciana s'esglaià una mica de l'	expressió	del rostre de Mila. Pensà: "Tot és inútil: hi anirà." I es sentí
del poble. I ell la mirava, la mirava amb aquells ulls terribles en l'	expressió	dels quals s'havia concentrat tota la seva ànima, amb tot l'amor i tota
Una serietat reflexiva, gairebé trista, s'havia sobreposat a l'	expressió	alegre i desperta que animava sempre les seves faccions. Tino Costa només
submergida, un gest que no acompanyava la severa i quasi ombrívola	expressió	de la figura. Però per fi havia aparegut el fruit de tants d'esforços,
saber res de tu, perquè lluny de tu em moria..." Però la veu d'ell, l'	expressió	del seu rostre li arrabassà l'ànim, i es sentí envaïda d'una desolació
en l'obscuritat; les cares, il·luminades pel reflex dels llums, adquirien	expressions	bestials; les boques exhalaven crits, i en l'espessa atmosfera de fum
de borratxo, de malvat, de gandul, a contestar els insults d'ell amb	expressions	no menys grolleres. Tot plegat era tan grotesc, que Tino Costa no sabia
El tenia al seu davant, alt i robust, amb un rostre rude i la seva	expressió	d'animal atordit; un rostre de camperol fet malbé per la ciutat; ara el
flaquesa increïble, blanca, afinada, gairebé immaterial, amb la seva	expressió	de dolor tranquil i la muda aspiració celestial, sobre la qual ell havia
amb el mocador negre, semblava més blanc, i als seus ulls surava una	expressió	més seriosa i reflexiva. De moment, la noia havia passat a viure amb
dels seus deixebles, ningú no hauria notat el menor canvi en la seva	expressió	. A Santa Maria dels Monts la vida anava girant així, amb el ritme
la pregunta, i Mila va romandre mirant-la encara un moment amb aquella	expressió	absent a la cara que s'havia fet habitual en ella. De sobte, somrigué a
agafar la mà entre les seves i tornà a cridar-la dolçament: —Sia... Una	expressió	d'horror cobrí de sobte el rostre de la malalta; els seus ulls, dilatats,
l'íntima tortura de no saber si podria imprimir en el seu rostre l'exacta	expressió	de la seva ansietat i de l'alegria silenciosa que li endevinava cada cop
encara pel seu cervell en terbolí. Caminava a passos vacil·lants, i en l'	expressió	del rostre de la mare en veure'l, ell pogué advertir, com en un espill,
sent astorat d'un terror nou: en la cara de la mare persisteix la mateixa	expressió	d'angoixosa ansietat. Maria Àgueda l'estreny de nou, l'oprimeix contra el
defensant-lo a ell dels embats en una lluita incessant, desesperada. En l'	expressió	angoixada del rostre d'ella hi havia, amb tot, una ferma decisió, tan
el més lleu senyal de gaudi: al rostre d'ella es pintava la mateixa	expressió	d'abans, angoixada i desoladora; i ell sentí que l'alegria se li glaçava
nit es mirés en un espill, Tino Costa no es coneixeria: s'esglaiaria de l'	expressió	que contreu les seves faccions. Si el veiés la seva mare, si el veiés
No plorava ni es commovia, i en els seus ulls es pintava la mateixa	expressió	distreta i absent d'altres dies. Els mesos de repòs al llit l'havien
del cinema", "la gent que assistia a la manifestació": aquesta mena d'	expressions	solen ser dites de vegades pels mateixos que hi eren i que, això no
aquesta "voluntat" —aquesta "esperança"— no passa de ser una	expressió	de vindicta: transferim a Déu-Jutge les nostres justificades ànsies de
esmussar-nos els "sentits": els nostres "sentits civils", i valgui l'	expressió	. La particular "sordesa" que ens impediria de sentir la "música de les
és vàlida: la pornografia, quan s'endega en paraules, ha de resignar-se a	expressions	d'un to bufonesc irreductible. La reacció davant la pornografia, fins i
de si mateix. He dit "la més animal de les accions". Objectivament l'	expressió	és falsa. La qualitat fisiològica del sexe no és més —ni menys—
del liberalisme, i sobretot a la més típica de les seves llibertats: la d'	expressió	, la de premsa. És arrimant-se a aquesta llibertat que la restauració
El mateix camperol em deia: "Avui fa un vent de dolçor". Quina	expressió	més bonica! i encara: "El temps s'ha amoriscat força".
i la grandesa, la tendresa i l'horror de la guerra troben en Owen l'	expressió	de la més noble poesia. "La poesia és un sondatge de la vida",
molts combatents evacuats d'Astúries: homes ferrenys, mal rasurats, amb	expressió	brutal, jaquetes de mostra quadriculada, sabates de trinxera. Deambulen
per als qui no hi pertanyen. Això explica, potser, la presència d'	expressions	gràfiques que detonen en un estil tan elevat: familiaritat ardida de
intel·lectualment materialista. Parla escoltant-se, amb gest contingut i	expressió	justa. Però, en el fons, és un sentimental, revestit d'un gèlid
que disposen clarament dels propis òrgans a través de la família i l'	expressió	..." Tanca els ulls per combatre un rodament de cap i la rialla que li
somrís radiant, i ell observa que desplaça els ulls per mirar-lo amb una	expressió	interessada i vagament hostil. —Ben cert... Hi confiem, és clar... Penja,
El rostre cansat sembla dissoldre's abans de recompondre's en una	expressió	entre dolguda i espantada. —És veritat? —Sí. Perquè els he dit que era un
la llengua —fa ella simplement. Acaricia el rostre de l'infant amb una	expressió	trista i meditativa i després segueixen tots dos cap al lavabo, on ell es
discrets a la porta i, immediatament, la dona surt de la cuina amb una	expressió	consirosa. Ell fa grinyolar la cadira enrera, s'aixeca. —M'he de tornar a
obeeix a poc a poc, com amb recança, però no sembla amoïnat, la seva	expressió	és burleta, despectiva. —Què penseu fer? —Retrocediu —ordena ella. —No

Pàgina 1 (de 274)

50 següents