Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

li mig amaga la cara, perquè ha anat relliscant per la carn cendrosa i	exsangüe	, i ell només pot veure el nas, les galtes xuclades, una orella que
de les finestres del primer pis els contemplen uns rostres tristos i	exsangües	, exemplars. —Ja hi som —fa l'home més baix. El vehicle alenteix, s'atura
filla; en els ulls s'encengué per un moment una viva guspira; els llavis,	exsangües	, es mogueren, com si volguessin parlar, i unes llàgrimes grans, rodones,
cristianisme català, com el basc i el castellà, anaven a restar gairebé	exsangües	. Per a una consciència pregonament religiosa és una forta topada moral
amb llet i sucre. Totes aquestes matèries s'havien destriat, i una gata	exsangüe	—que probablement devia haver saltat per una finestra oberta, perquè no
i el coloret presentava solucions de continuïtat poc hàbils sobre la pell	exsangüe	. Guillem estava furiós, i a les dues bufetades seguí un cop de puny
alenava. De tard en tard un dèbil somiqueig es desprenia dels seus llavis	exsangües	. Un fil de saliva se li escorria coll avall. Cosme cloïa els dits amb
el vaig deixar. Tot allò em semblà, per primera vegada aquell dia,	exsangüe	, inodor, sense substància humana. Paraules d'un blau esvaït, buides,
les preserva de la condemna a la clorosi, a l'anèmia, a l'estupidesa	exsangüe	. Evidentment. Però no posseeixen "defenses" davant els seus mateixos
la majoria dels nostres tripijocs de rutina, quan ens servim del volapuk	exsangüe	que flota en l'aire urbà i comercial. Parlar és una altra cosa. Si se'm
temps més obscurs de la nostra història, havia donat nova vigoria al cos	exangüe	i esmortuït de la pàtria. Aquest cos rejovenit de bell nou resplendia amb
melangia que anava desprenent-se del relat, es veia reflectida a la faç	exangüe	del meu amic. "Arribàrem al lloc fatídic —va seguir dient— els nens
dir l'oració del mal de ventre, però un fatídic matí va trobar-la erta i	exangüe	dintre el pot de llauna que li servia d'estatge. En la història de cap
serenament. Llavors noteu que la carn és blanca, carn de cargol, però no	exangüe	, que palpita, vibra i s'estremeix amb certa voluptuositat de sargantana.
la Goja, tota pàl·lida, amb els ulls verds, amb els cabells rossos, amb l'	exsangüe	cos fluvial. Ell se n'era follament emprendat, de sa venustat meravellosa
marquesà, senyor. Val només quatre cents dòlars! —¿I aquesta pàl·lida i	exsangüe	figura de fusta, mena de monstre dissecat, amb totes les costelles
anar encorvada i amb un gest de dolor estereotipat en els seus llavis	exsangües	. I quan la gastràlgia semblava compadir-se d'ella i deixava
El fred del carrer m'acaba de donar, del meu cos, una sensació de cosa	exangüe	. Aviat sento la cinta de cuiro del barret, fredíssima, sobre el front. La
d'aquella pelussa esborrifada de bigoti. El seu rostre era totalment	exangüe	i la seva mirada clara feia una més cèlica claror. Semblava un sant de
amb grisos i perles. Les coses es desdibuixen, es tornen pàl·lides i	exsangües	com si es desmaiessin, i conserven a primer terme una duresa de ratlles
primets i provincians. Els crepuscles inacabables donen a la vida un aire	exsangüe	. El que sorprèn realment de Trondhjem és trobar-hi una catedralassa
l'un de l'altre, tòraxs enfonsats de fatic, i parracs de carn que pengen	exsangües	dels flancs ressecs i dels ventres esbotzats i rosegats pels corcs. En
mosques arrapades al vidre que li deuen estar xuclant les últimes i	exsangües	reserves de vida... No et perds ni una sola de les intermitents
punt de dolça malenconia. A la platja no es veu ningú. La claror darrera,	exsangüe	, de la tarda, mor a les parets blanques de les barraques del racó de
Acabat el berenar, les senyoretes es passen el paper fi sobre els llavis	exsangües	i s'espolsen una engruna de pa caiguda sobre la tavella de la faldilla.
es pot imaginar una cosa més trista, pobra, freda, esqueixada, macilenta,	exsangüe	, tronada, crua, cruel, inapetent, que un d'aquests antres vilatans del
simple, insigne, enorme, inerme, bimembre, multiforme, bilingüe,	exsangüe	, unànime, cèlebre, fúnebre. Els terminats en aç,
no per taques. La pintura i l'escultura abandonaren els patrons acadèmics	exsangües	i es renovaren encarant-se de nou amb el natural i reprenent l'estudi
li havia quedat, no dolor, sinó aterriment. El germà tan gran era estirat	exsangüe	i mai més no li parlaria amb aquella veu feta de tendreses dels seus
i un pàl·lid salfumant corrosiu li mossegava els costats dels llavis	exsangües	. —I ara anem per feina. Heus aquí el meu projecte: vós us encarregareu de
les conques morades, el nas sortit com una fina proa d'acer, i els llavis	exsangües	, amb un lleu tremolor de feblesa i un tic nerviós que li feia estrènyer
franciscanament, amb la blancor feblement encesa dels seus llavis	exsangües	. Hi havia en ell una blancor i una rigidesa d'anacoreta laic. La noble
que els cabells i la barba se li haguessin emblanquit i en els llavis	exsangües	, una mica torçats vers el costat esquerre, hi havia un deix d'amargor i
hi posa un color d'ivori desmaiat, una blancor malaltissa, morbosa,	exsangüe	. El poble sembla suspès en èxtasi conformat, flota estàtic en l'aire i
Quan s'encenen els llums, fan un esparpell moll, groguenc, rogenc,	exsangüe	. Hom queda impregnat de mar, els sentits dispersos, els ossos afluixats,
és la suavitat, una noia de teler de mà, una dona casolana, ombra blanca,	exangüe	. (Morta, també?) La Ramona és l'aspror. Pobra germaneta dels pobres,
cares del paper. N'Eusebi Lagrifa aclucà els ulls, es fregà amb una mà	exsangüe	el front perlat de suor freda i es deixà caure d'esquena contra el silló.
mirant amb les mans a les butxaques, la punta del cigar en els llavis	exsangües	. —Mai no s'havia vist una cosa semblant! Poca-vergonya, barrut!...
i grisa. En canvi, els roures tenen una agonia meravellosa, més clara i	exsangüe	que la dels faigs, més irisada de roses i vermells. Els oms treuen grocs
es cobreix d'unes minúscules flors d'un roig evaporat, pàl·lid,	exsangüe	, flors que segueixen les branques nues de l'arbre com petits cucs de
El sol li treia reflexos blaus dels cabells, li feia brillar les ungles	exsangües	mentre les mans nuaven el cordill. S'apropà a la criatura i s'agenollà al
espatlles als genolls, deixant-li nus braços i cames d'una pell blanca i	exsangüe	. Els cabells, llisos i negres, li queien, mig trenats, a banda i banda de
dels radicals d'aleshores i s'assemblava a Balzac; però un Balzac tou i	exsangüe	, i a estones presentava la total indiferència d'un peixàs difunt estirat
El cambrer fou foragitat a empentes de la llotja, completament	exsangüe	; el vi anà per terra, els ous moriren sobre la fusta vil del passadís,
jo he conegut amb tota la canyella i tot l'anís, avui dia completament	exsangües	, amb façanes modernes i amb aparadors més o menys rutilants, són uns
la carn i la pell de la persona a qui no ha tocat mai el sol i es torna	exsangüe	, però sense perdre ni una gota de greix; el bigoti de Carrère no tenia
i mística; no és una pietat irrealitzable, vèrbola de dogmes i mots	exàngües	, pobre exercici de prova en seminari, com un tema de grec o alemany, no:
el "happy end" tradicional, en un de tants exemplars de la literatura	exsangüe	de color de rosa, molt distret, això sí, ben escrit i amb uns apunts
i d'esmerçaments inútils, i les ciutats de província romanen	exsangües	. VII. L'endegament de les aglomeracions Durant el segle passat,
de Morella, en aquell moment, seia al seu despatx, amb la faç lívida,	exsangüe	, recolzant la testa en un coixí. Sofria unes periòdiques pèrdues de sang,

Pàgina 1 (de 3)

50 següents