×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb extàtic |
Freqüència total: 149 |
CTILC1 |
el patrimoni. Balzac ho endevina. El malalt que, amb la mirada | extàtica | , s'enlluerna davant el munt de lluïsos refulgents, és l'avar per | d'uns quinze anys, i un minyó d'uns disset. Tenien un aire encisat, | extàtic | , enduts en la melodia del "temps clar", en la música incomparable de la | M'he assegut una estona als Sis Avets. Era un capvespre tebi, | extàtic | . Una breu, una gairebé invisible veta d'or a ponent i més amunt Vèsper, | or vell i plata. 21 octubre. Matí d'or, tranquil, | extàtic | . Les fagedes cada dia groguegen més. Hi ha fumerols de carbó vora les | merles que passen cap a uns raïms tardans. És un dels dies de tardor més | extàtics | , més daurats i més purs que recordo. 25 octubre. El dia | aquest so sinistre en els boscos quiets, entre els roures daurats i | extàtics | ! 21 desembre. Quin fred! A les 9 estàvem a | Buits d'alè, s'estellaran per deixar-nos sentir l' | extàtic | espetec de l'ideal. Literatura Tan vehement, va dir-se un | setena [Golferic, sol, i totseguit, Rosaura] Golferic [(Entra | extàtic | , amb una branca florida al voltant de la viola. Deixa aquesta damunt | que no semblava d'aquest món. Aquesta dolçor tenia quelcom de místic, d' | extàtic | . El somrís dels ulls i dels llavis vagava misteriosament per tot el | ! Sento així, ara, què hi faré?, mentre el tinc a la vora, callat, | extàtic | , amb una mena de beatitud interior que no li coneixia. Endevino que la | Però el segle novell s'espanta d'aquesta exhuberància, d'aquesta vigoria | extàtica | . Per aquesta temença, com Saturn, s'esmerça en devorar els seus fills. | la seva fatalitat. Aquest caràcter sagrat de la poesia, aquesta sobirania | extàtica | i suprema del misteri poètic, sembla tingut en menor compte, entre | aristocràcia. Però jo m'inclino a creure que el ver badoqueig és tan | extàtic | , que el petit parèntesi d'atenció necessari per a una iniciativa en ell, | religiós, altres vagament panteista, com únicament inspirat per l' | extàtica | contemplació de la Naturalesa. A l'Exposició General celebrada el | uns cops, altres vagarós i indefinit, com inspirat únicament per l' | extàtica | contemplació de la natura. Un esforç comú d'idealitat, de somni i de | l'ànima i els ulls al toc de l'oració crepuscular... nenes bosqueroles, | extàtiques | , embadalides davant les aigües d'un rierol, com deixant-se hipnotitzar | de les dònes somiades per Dante i per Petrarca; i el donzell | extàtic | de /La Pintura\, embadalit davant la processó virginal que passa | Temorenc, es refugiava en el seu esperit, defugint-les. Esperit | extàtic | , voltat de blaneses. Viatjà, de jove. Indiferent, avorrint-se, enyorant | i se sentia cridòria de criatures. Era molt entretingut, en aquella hora | extàtica | i encantada veure volar els coloms d'un tal senyor Marquès. El colomar | segon. Li vaig veure els ulls blaus amb una punta de gris, grans, oberts, | extàtics | , plens de malenconia. Era al mig de la llinda amb la boca mig oberta, les | Tenia uns cabells castanys d'una finor extraordinària, uns ulls grans i | extàtics | , d'un gris esborrat, una boca roja i fresca i una pell mòrbida i | sense voler. Jo semblo un enze. Dec fer uns ulls de mussol; m'he quedat | extàtic | . Els homes de les perxes em guaiten estranyats. No saben pas que | tinc, ja et veig...! —barbotejà atropelladament en retornar-se, els ulls | extàtics | , paralitzats en mi.— M'he volgut matar perquè no et veia, perquè eres | enlloc ni existirà; vaja, en un mot, va fer una estàtua marmòria d'home, | extàtica | i del tot estranya a qualsevol sentiment humà. Que frueixin, doncs, de | i se sentia cridòria de criatures. Era molt entretingut en aquella hora | extàtica | i encantada veure volar els coloms d'un tal senyor Marquès. El colomar | bosquet d'acàcies bordes, pomposament arramades i florides. Allà romangué | extàtic | una bella estona i, després, prosternant-se, besà la terra i, de | dels dos expedicionaris; els varen guaitar una estona amb llurs mirades | extàtiques | i inexpressives i varen seguir rosegant l'herba amb una tranquil·la | les dents. Tenia els ulls extraordinàriament oberts com si miressin, | extàtics | , a totes bandes. Tenia els braços creuats, i amb les mans s'agafava les | refugiat en la pau d'aquelles muntanyes, amb el cap descobert, els ulls | extàtics | i els braços extesos, avença desafiant el vent i crida: Guiomar! | de si mateixa en el misteri operat en el seu ventre, amb un arrobament | extàtic | , on li haurien passat els moments i les hores i els dies entre emocions | visió beatífica. Les ànimes santes que durant alguns moments d'alienació | extàtica | han fruït de les intimitats divines en aquesta terra, després en viuen | en les altres narracions, és associada a una mena d'estat contemplatiu o | extàtic | . Més avall torna a dir-nos Bulons que la causa material primària de | és una ciutat vivent. Si té carrerons on la vida sembla haver-se deturat, | extàtica | , té vies concorregudes i, alguna hora, gairebé trepidants. Saber el | tan imminent... Va haver de ser Martel qui la convencé que continuar | extàtica | potser ja seria morbós. I no va ser-li pas gens fàcil al capità | de genives i dents que no té a veure res amb el somriure cerebral i | extàtic | del professor. El professor viu l'apoteosi de la llampegadera | oir-la. Era la mateixa al·leluia! "—Gess!—", em va dir, | extàtica | . I el meu nom, com si fos el d'un fill, se li ajocà a la falda | opulència de la saba, la contemplació de la mar era d'una bellesa clara i | extàtica | , com un insospitat present de confort ofert per la naturalesa. A primers | sobre dels quals la llum semblava aturar-se daurada, amb una morbidesa | extàtica | . Les viandes s'hi donen primerenques. Els pèsols, sobretot, hi tenen una | no podia plorar per falta de líquid mirava al món exterior amb uns ulls | extàtics | de mussol parat. El col·legi costava setze duros al mes tot comprès: | el qual es veu un àngel meravellós, de grans ulls negres, malenconiosos, | extàtics | —uns ulls que per la seva intensitat hauria pogut dibuixar Pau Picasso. | per no dir decrèpita, agafa un aire alat i sembla com suspesa en la llum | extàtica | del sol. El baf acarminat que nimba el ram toca l'aire d'una matisació | endarrera. Seguim avall, llevat de l'amic del sol, que no es vol moure, | extàtic | i nu sobre la prada com un insecte embriac de llum, ple de profundes | i unes maneres tedioses. Els ulls havien d'ésser grossos, una mica | extàtics | , i havien d'ésser circuïts per l'arc moradenc de les ulleres, que les | la vostra imaginació, en el vostre cor i en el vostre pensament allò que | extàtics | heu anat contemplant en les grans revelacions cinematogràfiques. | no tenia ni cames ni esme per a pujar o baixar res i, en un pur lironisme | extàtic | , anava xuclant les hores del dia sense moure's del domicili que compartia | de llibres, paper i objectes d'escriptori, s'endevinava la silueta | extàtica | d'un mussol amb bigotis blancs i casquet de seda negra. Aquest mussol era | repliqui que hi ha quelcom que espera ésser cantat tots els temps, l' | extàtic | clar de lluna malaltíç, nosaltres preferim sense fugir d'això si ens és | dret la escalfor suau del cos del home, bo y contemplant la expressió | extàtica | d'aquella cara barbameca y la blancor daurada del front, inflat per | una nova conciencia superior. Al mateix temps se li despertà una devoció | extàtica | per aquell homenet remirgolat, que a forsa d'enginy y bona volensa | en els dos respectes ja dits: algunes són més especulatives que no pas | extàtiques | , i les que són extàtiques acuden a diversitat d'expedients. El nom |
|