Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

escanyaven el sacerdot i els dos escolanets, fills seus." "Que bé!", s'	extasiava	la senyora Tecleta Marigó. "Si amb això som a les acaballes, gràcies a
a tu la mort et vindrà del salobre." Els de la docta reunió s'	extasiaven	i sucaven melindros en el seu canònic gaudi, però l'eficient Sorabis els
i crec que aquests tindran més raó que els qui triïn l'agraït expedient d'	extasiar	-se, els ulls en blanc. Esdevindré la santa per excel·lència, l'única
el calze, l'alça una mica més alt, hi ha dies s'hi	extasia	, que no el baixaria mai. La gent que hi va a oir
que, quan esteu sols, només de confegir-lo, amb el balbuceig de l'amor, us	extasia	com si haguéssiu formulat un pensament sublim. Era la primera fase del
vespral tot fresc. Les olors, els colors, la llum, tot m'impressiona. M'	extasio	, m'emociono. Oblido les angoixes recents, la meva depressió. S'esvaeixen
amb la maleta penjada a l'esquena a tall de sac del caminant, amb	extasiar	-me davant les estàtues de Corneille i Molière. Però ja ho veuran. Aquí,
que als llullistes ens encanta tant que només de pensar-hi ja ens	extasiem	i què si En Ramon Llull la va aplicar al món de la fe catòlica, que és un
com extasiat i acabava dient que no es podia definir, perquè diu que s'hi	extasiava	fins al punt que segons ens havia contat En Maragall que ho havia sentit
és sovint molt saludable als pobles que es contemplen a si mateixos i s'	extasien	davant la pròpia grandesa. Aprenen, amb les sotragades, a esguardar més
a un Fabrice del Dongo la lectura de Walter Scott, la que havia d'	extasiar	a Marian Aguiló en la seva primera joventut. No són incurants de la
miraculosa. Quadrado era un purista del castellà; ara, la seva prosa, que	extasiava	els nostres avis, no ens apar ni tan viva ni tan poc culterana com s'ha
parats com dos enses. Jo la mirava extassiat, però no n'hi ha prou d'	extassiar	-se quan se té una dòna al davant, se li té de dir alguna cosa, per curta
reteniu l'alè quan la pilota roda pels volts de la vostra porta i us	extasieu	quan els vostres davanters galopen cap a la porta contrària. Tan aviat
els pins y bàlechs que sota meu s'arruen timbes avall, me corprenen y	extasíen	, y penso en el tremp que necessiten aquells bons hostalers per viure, al
la podría calificar de real mossa. —Y aquella cabellera! —exclamà,	extasiant	se, la senyora Solís,— es una hermosura, filles!... es una hermosura
Ni un pensament, ni una petjada, ni l'ombra de la nostra còrpora. Ens ha	extasiat	el passeig. Hem fet immersió dins la vagància. Som a la terra o a
llevava el barret, com si passés per davant d'un temple. Una temporada s'	extasià	tardes senceres amb els billars de Novetats: n'aprengué el vocabulari
la una té un respatller de fosques i encavallades muntanyes, l'altra us	extasia	amb la seva eixida a la mar. A poques passes de vorejar el bosc el camí
espiritual que sembla muntar-me del pit s'exhala de mi i alhora m'	extasia	i desmaia. Jo sóc perquè vull, que si no volgués ni
despertaven infinitat d'admiracions. Els vells terrassans anaven a	extasiar	-se en la ufana i lluc de les viandes; les comares, en l'abundor de fruita
l'home meditant els secrets misteriosos de la fossa; la noia impúber,	extasiada	per l'espectacle de la vida universal; el pastor de les muntanyes
l'ànima catalana entrant pels ulls i les orelles dels catalans, que s'	extasiaven	i es llepaven els bigotis, que en aquella època portaven els
l'Empordà la bota del recó que guarda aquell vinet ranci que el commou i	extasia	. La seva natural tendència a la xerrameca socràtica i al desvagament farà
clos a tota mena d'especulació, la bellesa de les formes i els colors l'	extasiava	. Davant la natura no feia frases, es fonia en ella; semblava copsar-ne el
produït cap efecte; Saumell, al seu pensar era un infeliç incapaç d'	extasiar	-se davant de res; una animeta rosegada per l'ambiciós, un minyó sense
abrivades que l'aturmenten... Quin delit! Tot canta i s'arbora, tot s'	extasia	a l'escalf de les besades d'aquest sol vermell i flaó que penetra al dins
venia a visitar-me la meva mare, i el prodigi de la seva cara tant com m'	extasiava	em feia por. Al fons dels seus ulls jo hi veia la mort. Per això, en
aigües quietes de les cales que es deixen penetrar per les mirades que s'	extasien	amb els panorames submarins, en aquelles matinades de calma, que les
d'orella d'En Joan, a esmentar la pastisseria de câ el Corderet; i s'hi	extasiava	parlant-ne. "Corderet de Tarragona!" exclamava, aixecant les mans i els
dolçament els ulls, i la contemplava dormint ben a la vora meu, i	extasiant	-se amb aquell mar que ens passava fugaçment darrera el vidre de
ocells, i el vent i la pluja em repetien Abraham al meu pas. Judita s'hi	extasiava	i m'agafava per l'espatlla mirant-me dolçament, dins els seus ulls una
aquella estranya i perillosa criatura que a l'hora dolça del capvespre s'	extasiava	enfront del grandiós paisatge djebalí, i després del sopar, aprofitant la
que desitjava que enviessin el meu vestit a casa seva, i ell va	extasiar	-se en veient-se distingit en tanta de manera. Vaig dir-li la raó que em
e ciascuna regina -Ramondo Beringhieri...", exclamava Dante, tot	extasiant	-se davant l'obra de Romeu de Vilanova i tot planyent-se que tan
de menuda. Ara ella haurà d'entrar al menjador, suportar com Robert s'	extasia	amb la loquacitat i gràcia de Coral, com sense voler els ulls se li'n van
de Warwick i de Leicester, de contemplar-hi el singular cloquer, i d'	extasiar	-se amb els sons de les seves campanes, que fan que les hores llisquin
En destriar l'esglesiola sota els arbres gegants, vora el riu que s'	extasia	en amables bassals, la meva companya, de la qual l'abdomen prominent m'ha
se'n recorda, i jo no comprenc aquest goig. M'adono que una altra amiga s'	extasia	devorant els ulls d'algun xicot, i jo aleshores els miro i no hi veig
el límit del seu comportament en la intimitat d'una hora propícia. I s'	extasiava	deixant-se gronxar riu avall per totes les aigües que afluïen en aquell
Zeni que es movia entre un món de fades, que encara s'entretenia	extasiant	-se en llur amor. Víctor el reprengué faceciosament i acabà per
frontera txeca: un inspector duaner s'encantà amb l'aparell de ràdio i s'	extasiava	en descobrir aquella música familiar. En aquell instant els tzigans
parió. Moltes tardes, des del balcó de la dispesa, Urània i August s'	extasiaven	en la contemplació de l'incendi dels núvols i del seguici mitològic de
admirablement. De llur mateixa perfecció es desprèn una claredat que	extasia	l'aire de llur modèstia. Són sempre plens de gent. S'hi sent enraonar
passa en les pel·lícules. Horror! Som només espectadores de la vida. Ens	extasiem	contemplant la nostra civilització, les nostres conquestes, la gran
programa era sempre a petició del públic i molts dels nostres companys s'	extasiaven	amb les melodies. Allò era una evidència que la música té influències
de les runes i una posta de sol de follia, com poques n'he vist, van	extasiar	-nos molta estona. La bondat d'aquella gent que havíem conegut,
gra colltorça com una galta rossa. Els núvols blancs s'allunyen, passen,	extasiats	per l'ordre perfecte. Per influència, potser, d'aquest ordre, les mirades
diferent: els dies s'escurcen, la llum, més dolça, es morbiditza i s'	extasia	, l'aire malenconiós que la declinació de l'any posa sobre la terra és ja
doctrines i dels afanys legítims del poble. Les assemblees legislatives s'	extasien	en l'estèril vacuïtat de perorates intranscendents; l'executiu, en plena

Pàgina 1 (de 5)

50 següents