×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb extenuar |
Freqüència total: 55 |
CTILC1 |
amb inquietud. La dona també. —Què li passa? —pregunta. —Dues dones l'han | extenuat | i després l'han pegat. —És un procediment nou —diu ella. Però ell | d'un fanal; aquella infeliç que havia entrellucat en moments de lassitud, | extenuada | , pobreta, per la disbauxa o, tal vegada, pel llarg trotar pel carrer, a | comparable, però augmentada infinitament, a la lassitud de l'amant | extenuat | pel gaudi amorós. Suposem que llavors es produís un desmai dolcíssim com | tot no havia estat sinó un malson? Jo era el meu pitjor enemic. Lluitar m' | extenuava | . No em limitava a veure't en els meus pensaments, et trobava com un foc | els teus decrets sobre les teves obres; ¿qui pot | extenuar | -te?" De seguida lloaren el seu Fill, cridat a ésser | a cantar o bé a udolar el verb abundós i tràgic. És ell, qui a voltes s' | extenua | en un crit, i per saber cridar de nou, ha de prendre en les seves mans la | folla, apilant formes finites, muntanyes i mons de coses limitades, i s' | extenuarà | sense omplir el freu esgarrifós del no-res que li donarà un | patrimoni més del que podia resistir, l'altre amb un ofici treballós ha | extenuat | el seu cos frèvol. Alguns, la timidesa els fa poc idonis als afers | Mentre ell maldava esbufegant, i ara sortia del pis, i ara tornava, i s' | extenuava | damunt del bagul, que no hi havia manera de tancar de tan atapeït de | de cara a l'espadat, del que els separava el gorc, i d'esquena a la mar. | Extenuats | per la fadiga i les emocions, els dos companys es van deixar caure damunt | el d'ell, vaig córrer nits i dies, fins que, retuda pel cansament i | extenuada | per la fam, vaig caure sense sentits vora un camí. Les mans caritatives i | engabiats, frenètics... Es fa de dia. Finalment la llarga vigília t' | extenua | ; caus al llit rendit per la son i la fatiga. Només mitja hora, dius, per | des de feia dos mesos, aquelles hores de furiós exercici hípic els havien | extenuat | . —No sé de quin cantó girar-me —deia el Roig tractant d'adormir-se. | buidor ens caigué damunt i sentírem el seu pes que ens aixafava, ens | extenuava | , fins a evaporar-nos en l'aire; de tant en tant la mà de l'un trobava | una alimentació suficient per a viure i el malalt es demacra i s' | extenua | i marxa ràpidament cap a la mort per inanició o bé cap a la mort en coma, | intervenien la mocadera i el mosso de la cansaladeria Masferrer, fins a | extenuar | -se. Es tractava de tallar, seccionar, classificar i distribuir. La | Aquesta disbauxa d'unions passatgeres feia avorrible el matrimoni i | extenuava | la virilitat. La població descreixia. Roma no engendrava fills. Roma no | els desequilibris psíquics i la debilitat del Jo en les neurosis ( | extenuat | per un esforç repressiu massa gran). La importància que té aquest triple | les dones formaven rotllanes i amb torxes enceses a la mà dansaven fins a | extenuar | -se. Algunes d'aquestes festes s'escalonaven al llarg del mes de | contra totes les ciutats hagudes i per haver, que desolen els camps i | extenuen | els homes amb llur insaciable avidesa... Aquest sentit profundament humà | va deixar lloc a la més febril de les exaltacions. Les bessones s' | extenuaven | a còpia d'imaginar solucions desesperades: el cotxe d'en Palamède, una | temps els costums d'asceta, complaent-se amb la companyia dels monjos, | extenuant | -se amb dejunis, dormint a terra portant un cilici que li havia llegat son | el pòndol de la casa patriarcal. Només eren pobres dones que s'havien | extenuat | treballant tota llur joventut i que ara ocupaven encara un lloc darrera | del Art demanen, com los nostres gastrònoms, un plat del día. Los vicis | extenúan | les naturaleses, y aquesta lley general de totes les existencies deu | quan la lley civil volent organisar les Comunitats apila als homens, | extenua | les agrupacions naturals y vol concentrar y distribuhir la vida social á | producció minera. Franco i Giron prou s'han adreçat als minaires perquè s' | extenuïn | treballant per treure el carbó que cal cremar a Espanya perquè el dèficit | nerviós i vascular. Contenen també uns altres verins: l'àcid úric, que | extenua | els ronyons, i l'àcid tànic, que causa indigestió. El cacau conté | de roba, una almoyna; tot ho necessita: ó'l fret el corgela, ó la fam l' | extenúa | , ó la miseria'l mata, y aquell pare que demana la salut de son fill, que | vici del memorisme, que són les très potes ab que'l cranch del verbalisme | extenua | y atrofia la educació intelectual de gran part d'Europa. La Educació | i jardins paterns i es donà per sis anys a un ascetisme rigorós que l' | extenuà | . Practicà després un règim menys dur per assolir la il·luminació | desesperats, cridant, renegant, plorant, rebel·lant-se contra l plor i | extenuant | -s'hi. Dos personatges d'aquesta tragedia són a Espanya en Bartrina i en | y no pot sostenir sens defensa sa competencia, deu matársela ó | extenuár | sela, ¿quína manifestació de l' activitat quedará en peu en Espanya? | el metabolisme, i entrena els òrgans. Portada fora dels seus límits, | extenua | , crema, fa emmalaltir i mata. El cicle complet de l'experiència interna | o el de Renato Guttuso, amb les seves composicions de camperols sicilians | extenuats | pel treball, que només celebren un reduït cercle de diletants, | despòtica de pedra. Xarxes lleus, febres primes l'agafen, l' | extenuen | , agonitzant de corbes, embriaga de puntes. I ella | que de sobte, suplicant, la vida esclata en un extrem | extenuar | -se en abundors ardents —oh llàgrimes, oh llàgrimes!, | cridant pau als horitzons. La natura, eterna mare que el part èpic no | extenua | , m'oferí totes ses gràcies, el seu verb, la color nua | d'una múltiple flor jovenívola i nua que el propi aroma | extenua | —calze desclòs com un desig gentil. Tot torna a sê | t'estreny i absorbeix, l'última i nua realitat copsar, quan s' | extenua | damunt de ta aparença. Ah, el goig novell de | aquell llàgrima viva, ajudà a depositarlo en son llit y fins que'l plor l' | estenuà | no s'adonà de la extranya absensa de sos sirvents. ¿Serien complis? | el pensament polític del nostre poble fins al darrer obrer que s' | extenua | , tots se senten decidits a evitar la pèrdua de les llibertats nacionals i | per conservar unes engrunes de llum —el gris també cedia, defallint, | extenuant | -se. Quan l'ombra del mirall coincidia amb l'ombra de la cambra, jo tenia | penso. —Ell, vinga afanyar-se al Senat o amb els clients! Com s'hi havia | extenuat | treballant, roncava tota la nit! És fent el fet fora de casa seva que, a | Judá, quant després de ser perseguits, saquejats, cremats, morts y casi | estenuats | en tota Espanya, no'ls queda mes recurs que reconcentrarse en sí mateixos | reys intrusos, y sostenint una guerra de onze anys, despues de la qual, | estenuada | y combatuda tan heróyca terra, tingué que rendirse al obcecat monarca, | voliors de pardals. Cançó de Rut a les espigues Una llum s' | extenua | en mon cor glacial. La tarda, tota nua, | gent fastigosa, sense les escenes més cotxines i renyides amb tota moral. | Extenuats | pel cansanci, els vingué l'abatiment: l'un s'estirava damunt del banc, | tres dies, Lia s'esforçava per veure la seva pròpia ombra i l'esforç l' | extenuava | . L'espaordí veure que aquell home ros podia esser part de l'ombra que | i si parés, què se n'hauria d'anar de mi! Solament que ara m'ha | extenuat | , m'ha atuït, tot el meu mal m'apodera, s'ha tornat | al furor de les peixateres; quan encara un excés de faustesa no l' | extenuava | ... Ara, el marxant era a l'indret on s'havia lliurat una de les conteses |
|