DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
exterior AI 6318 oc.
exterior M 3012 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb exterior Freqüència total:  9330 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

censurada. Mila estava cega amb el seu amor, i res del que passava a l'exterior no la impressionava. Deien, els qui la van conèixer, que era una noia més
desconeguda; la masia havia estat renovada a l'interior, arrebossada a l'exterior i emblanquinada tota; els conreus floriren, els seus habitants s'havien
les guerres civils. Poc amic de paraules, i menys donat a manifestacions exteriors, era, en canvi, afectuós i alegre de caràcter; alegria que anà perdent
desperta, l'ànima del qual estava oberta a totes les suggestions de l'exterior, àvida de saber. Tino Costa acabà per cansar-se d'ell, comprenent que no
de la Fam, com se l'anomenà després—, mentre Pisa continuava vivint a l'exterior. I després l'apòstrof del poeta, aquell crit esfereïdor de la gran ànima
ja penosa); obrí les portelles i es deturà un moment a mirar a l'exterior. Les estrelles brillaven en el cel alt amb llur incessant parpelleig; la
en el seu pensament, quan la veu de Sileta li havia arribat des de l'exterior. La veu de la noia li arribà, com sempre, amb una sensació consoladora;
bosquet d'àlbers, va caure del seient on anava assegut, situat a la part exterior del carro a la base de la barra. Tal vegada l'animal s'espantà amb el
i sentí que li mancava l'aire. No obstant, tancà el balcó i continuà a l'exterior, esperant. La calma s'havia restablert, i era una calma tan perfecta, que
què? Es desprengué de la seva mà i continuà caminant en la doble nit de l'exterior i de la seva ànima; a les fosques. Caminà maquinalment cap a casa seva,
corria fugitiu en la nit, amb l'ànima traspassada, sense sentir res de l'exterior; sense veure res. Després hi havia sa mare, dreta davant d'ell, vestida
s'emmiralla la fina silueta dels àlbers. La masia, en el seu aspecte exterior, apareix un xic ruïnosa, però per dintre el seu estat, mantingut amb
seu cervell. Fora, el padrí, dret davant de la finestra, està mirant a l'exterior. Té un aire reflexiu, preocupat. Mila se li acosta en silenci; mira en la
la seva mare a la taula, i la nit santa de Nadal amb música i cançons a l'exterior, amb sons de campanes, ressonant de la més pura de les alegries, passà
del capvespre anava velant-se sobre Santa Maria i els seus tossals. A l'exterior tot era bell: les serres amb llurs gracioses ondulacions, i amb la copa
del gresol, vetllaven tot resant el cadàver. Quan Maria Àgueda sortí a l'exterior, els últims homes tornaven ja pels carrers; per totes bandes regnava
possibilitat d'entendre les incidències de la seva política interior i exterior. Una cosa de semblant pretèn l'historiador respecte al passat. L'objectiu
cabdills, les oligarquies, obren en la història a impulsos d'una pressió exterior a ells mateixos, encara que sigui en definitiva la pressió de la seva
intel·lectual. Només si té garantida la seva llibertat —interior i exterior— l'home de lletres es creu en possibilitat de seguir sent home de
el pas del temps, eren, segons sembla, unes formes de constatació exteriors i rígides: no arribaven a afectar la consciència de temporalitat que, més
generals), i von Ribbentropp substitueix von Neurath al ministeri d'Afers Exteriors. Aquestes decisions de Hitler troben dues interpretacions oposades: els
ascensors i tot seguit retrocedeixen una mica com si s'encaminessin a l'exterior, però abans d'arribar-hi l'home tomba cap a l'esquerra, on s'allarga un
seu acompanyant, sorprès i aturant-se a tocar de l'obertura que mena a l'exterior. —Ja plovia quan he entrat. Però ara ho fa més fort. L'aigua, que cau
únicament la persona moral entra en una relació suficient amb el fenomen exterior i residualment inassimilable, inassimilació que garanteix, però, el
ell. —No. Per això ho faig d'amagat. Gairebé tot... Prop de la porta exterior algú esclafeix una rialla i, en girar-se, tots dos poden veure l'individu
a l'estiu. El mar s'obria allí enfront; dintre del mar es veia la costa exterior, la "costa de fora" amb els edificis de les salines a l'esquerra; a les
—tant se valia, però deure a la fi—. Besava la nora, amb aquella rudesa exterior que posava sempre en les qüestions de sentiment, i els acomiadava
tenia llavors disset anys. No era bella, era d'una certa rusticitat exterior i tenia un cor ple de simplicitat. Com a filla única, la Pigadeta havia
francès ho deixaren córrer. A més a més, per als efectes de la moral exterior, els protestants, aquí, han estirat la corda mala més que els catòlics.
obertes. No hi ha, naturalment, cap casa de més de dos pisos, i pel seu exterior Papeete ofereix l'aspecte d'una vila colonial tranquil·la, plena de
la Corona als vells estatuts de la monarquia i de dur una política exterior contrària als interessos del país (cosa que era una veritat a mitges). En
mediocre, però satisfeta. Castella havia pres la direcció dels afers exteriors de la Monarquia hispànica, tant a la vella Europa com a la nova Amèrica,
les limitacions que experimenten pel mateix fet de llur situació exterior a la Monarquia. Voldrien comerciar amb Amèrica, però Amèrica és un feu de
I, per no embolicar-nos-hi, tanquem amb pany i forrellat les portes exteriors i ens complaem en una insociabilitat aparent, esquerpa i sorruda, mentre,
alguna cosa, de palesar que s'és home i que es dominen les circumstàncies exteriors —malgrat que la processó vagi per dintre—. Perquè la rauxa no és un atac
color verd clar. Dintre l'encanyissat, dues taules i quatre bancs. A l'exterior i de cara al públic, un banc entre dos testos amb fulles de palmera
a la taverna. Andreu es queda assegut al banc que hi ha a la part exterior de l'encanyissat, de cara al públic. Se sent cantar Anguila, Musclo
casa, encara que sigui un cop de puny, hi ha feina llarga. [(Des de l'exterior se sent cridar: "Maurici!".)] /Maurici\. [(Traient el
bé del cert: potser un paper d'estrassa. /Maria\. [(Des de l'exterior.)] Que no vens, tu? /Antònia\ Ja tornaré més tard. Bon dia.
No serveixo per fer de llençadora. /Maria\. [(Des de l'exterior.)] Amèlia! Amèlia! /Amèlia\ Què passa? [(Surt i es queda
molt pintoresc, es comentava la política. La rigidesa moral, purament exterior, no era obstacle perquè en el cor de les famílies més enxarolades es
que el cervell elabora i en totes les impressions que es reben del món exterior. L'home estima i no sap ben bé el què estima ni el què vol; hi ha tots
art, que aspiren a una total desvinculació de tuteles ja sentides com a exteriors. La civilització europea del Renaixement ençà és, potser, l'única
el pes d'un parentiu suprem, la mà creadora que ho endegava tot a un fi exterior a ell. Per això, fins i tot quan aquell home més s'acosta a les coses, als
occhi piace", de què parlava Miquel Àngel? La "bellesa de fora", exterior, de les aparences carnals, els objectes bells segons el criteri dels
o pseudofilosòfic, la qual, de tota manera, encarna en objectes del món exterior més o menys estranyament combinats. Però açò només és un parèntesi, i al
els surrealistes: ells es desprenen no sols de la realitat exterior, però també de la realitat interior; la del món dels somnis tant com la
concrète", la qual se serveix de la realitat del món exterior "comme illustration et preuve". I és clar, donat aquest
ho era per als surrealistes— perquè "fotografia" les coses del món exterior, quan això ho obtindria millor a través d'un procediment mecànic, més
el segle XIX, els "naturalistes" amb el "model purament exterior". Les possibilitats plàstiques del surrealisme quedaven així

  Pàgina 1 (de 187) 50 següents »