Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

censurada. Mila estava cega amb el seu amor, i res del que passava a l'	exterior	no la impressionava. Deien, els qui la van conèixer, que era una noia més
desconeguda; la masia havia estat renovada a l'interior, arrebossada a l'	exterior	i emblanquinada tota; els conreus floriren, els seus habitants s'havien
les guerres civils. Poc amic de paraules, i menys donat a manifestacions	exteriors	, era, en canvi, afectuós i alegre de caràcter; alegria que anà perdent
desperta, l'ànima del qual estava oberta a totes les suggestions de l'	exterior	, àvida de saber. Tino Costa acabà per cansar-se d'ell, comprenent que no
de la Fam, com se l'anomenà després—, mentre Pisa continuava vivint a l'	exterior	. I després l'apòstrof del poeta, aquell crit esfereïdor de la gran ànima
ja penosa); obrí les portelles i es deturà un moment a mirar a l'	exterior	. Les estrelles brillaven en el cel alt amb llur incessant parpelleig; la
en el seu pensament, quan la veu de Sileta li havia arribat des de l'	exterior	. La veu de la noia li arribà, com sempre, amb una sensació consoladora;
bosquet d'àlbers, va caure del seient on anava assegut, situat a la part	exterior	del carro a la base de la barra. Tal vegada l'animal s'espantà amb el
i sentí que li mancava l'aire. No obstant, tancà el balcó i continuà a l'	exterior	, esperant. La calma s'havia restablert, i era una calma tan perfecta, que
què? Es desprengué de la seva mà i continuà caminant en la doble nit de l'	exterior	i de la seva ànima; a les fosques. Caminà maquinalment cap a casa seva,
corria fugitiu en la nit, amb l'ànima traspassada, sense sentir res de l'	exterior	; sense veure res. Després hi havia sa mare, dreta davant d'ell, vestida
s'emmiralla la fina silueta dels àlbers. La masia, en el seu aspecte	exterior	, apareix un xic ruïnosa, però per dintre el seu estat, mantingut amb
seu cervell. Fora, el padrí, dret davant de la finestra, està mirant a l'	exterior	. Té un aire reflexiu, preocupat. Mila se li acosta en silenci; mira en la
la seva mare a la taula, i la nit santa de Nadal amb música i cançons a l'	exterior	, amb sons de campanes, ressonant de la més pura de les alegries, passà
del capvespre anava velant-se sobre Santa Maria i els seus tossals. A l'	exterior	tot era bell: les serres amb llurs gracioses ondulacions, i amb la copa
del gresol, vetllaven tot resant el cadàver. Quan Maria Àgueda sortí a l'	exterior	, els últims homes tornaven ja pels carrers; per totes bandes regnava
possibilitat d'entendre les incidències de la seva política interior i	exterior	. Una cosa de semblant pretèn l'historiador respecte al passat. L'objectiu
cabdills, les oligarquies, obren en la història a impulsos d'una pressió	exterior	a ells mateixos, encara que sigui en definitiva la pressió de la seva
intel·lectual. Només si té garantida la seva llibertat —interior i	exterior	— l'home de lletres es creu en possibilitat de seguir sent home de
el pas del temps, eren, segons sembla, unes formes de constatació	exteriors	i rígides: no arribaven a afectar la consciència de temporalitat que, més
generals), i von Ribbentropp substitueix von Neurath al ministeri d'Afers	Exteriors	. Aquestes decisions de Hitler troben dues interpretacions oposades: els
ascensors i tot seguit retrocedeixen una mica com si s'encaminessin a l'	exterior	, però abans d'arribar-hi l'home tomba cap a l'esquerra, on s'allarga un
seu acompanyant, sorprès i aturant-se a tocar de l'obertura que mena a l'	exterior	. —Ja plovia quan he entrat. Però ara ho fa més fort. L'aigua, que cau
únicament la persona moral entra en una relació suficient amb el fenomen	exterior	i residualment inassimilable, inassimilació que garanteix, però, el
ell. —No. Per això ho faig d'amagat. Gairebé tot... Prop de la porta	exterior	algú esclafeix una rialla i, en girar-se, tots dos poden veure l'individu
a l'estiu. El mar s'obria allí enfront; dintre del mar es veia la costa	exterior	, la "costa de fora" amb els edificis de les salines a l'esquerra; a les
—tant se valia, però deure a la fi—. Besava la nora, amb aquella rudesa	exterior	que posava sempre en les qüestions de sentiment, i els acomiadava
tenia llavors disset anys. No era bella, era d'una certa rusticitat	exterior	i tenia un cor ple de simplicitat. Com a filla única, la Pigadeta havia
francès ho deixaren córrer. A més a més, per als efectes de la moral	exterior	, els protestants, aquí, han estirat la corda mala més que els catòlics.
obertes. No hi ha, naturalment, cap casa de més de dos pisos, i pel seu	exterior	Papeete ofereix l'aspecte d'una vila colonial tranquil·la, plena de
la Corona als vells estatuts de la monarquia i de dur una política	exterior	contrària als interessos del país (cosa que era una veritat a mitges). En
mediocre, però satisfeta. Castella havia pres la direcció dels afers	exteriors	de la Monarquia hispànica, tant a la vella Europa com a la nova Amèrica,
les limitacions que experimenten pel mateix fet de llur situació	exterior	a la Monarquia. Voldrien comerciar amb Amèrica, però Amèrica és un feu de
I, per no embolicar-nos-hi, tanquem amb pany i forrellat les portes	exteriors	i ens complaem en una insociabilitat aparent, esquerpa i sorruda, mentre,
alguna cosa, de palesar que s'és home i que es dominen les circumstàncies	exteriors	—malgrat que la processó vagi per dintre—. Perquè la rauxa no és un atac
color verd clar. Dintre l'encanyissat, dues taules i quatre bancs. A l'	exterior	i de cara al públic, un banc entre dos testos amb fulles de palmera
a la taverna. Andreu es queda assegut al banc que hi ha a la part	exterior	de l'encanyissat, de cara al públic. Se sent cantar Anguila,
casa, encara que sigui un cop de puny, hi ha feina llarga. [(Des de l'	exterior	se sent cridar: "Maurici!".)] Maurici.
cert: potser un paper d'estrassa. Maria. [(Des de l'	exterior	.)] Que no vens, tu? Antònia Ja tornaré més tard. Bon
No serveixo per fer de llençadora. Maria. [(Des de l'	exterior	.)] Amèlia! Amèlia! Amèlia Què passa? [(Surt i es
molt pintoresc, es comentava la política. La rigidesa moral, purament	exterior	, no era obstacle perquè en el cor de les famílies més enxarolades es
que el cervell elabora i en totes les impressions que es reben del món	exterior	. L'home estima i no sap ben bé el què estima ni el què vol; hi ha tots
art, que aspiren a una total desvinculació de tuteles ja sentides com a	exteriors	. La civilització europea del Renaixement ençà és, potser, l'única
el pes d'un parentiu suprem, la mà creadora que ho endegava tot a un fi	exterior	a ell. Per això, fins i tot quan aquell home més s'acosta a les coses, als
occhi piace", de què parlava Miquel Àngel? La "bellesa de fora",	exterior	, de les aparences carnals, els objectes bells segons el criteri dels
o pseudofilosòfic, la qual, de tota manera, encarna en objectes del món	exterior	més o menys estranyament combinats. Però açò només és un parèntesi, i al
els surrealistes: ells es desprenen no sols de la realitat	exterior	, però també de la realitat interior; la del món dels somnis tant com la
concrète", la qual se serveix de la realitat del món	exterior	"comme illustration et preuve". I és clar, donat aquest
ho era per als surrealistes— perquè "fotografia" les coses del món	exterior	, quan això ho obtindria millor a través d'un procediment mecànic, més
el segle XIX, els "naturalistes" amb el "model purament	exterior	". Les possibilitats plàstiques del surrealisme quedaven així

Pàgina 1 (de 197)

50 següents