×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb exterior |
Freqüència total: 9809 |
CTILC1 |
| censurada. Mila estava cega amb el seu amor, i res del que passava a l' | exterior | no la impressionava. Deien, els qui la van conèixer, que era una noia més | | desconeguda; la masia havia estat renovada a l'interior, arrebossada a l' | exterior | i emblanquinada tota; els conreus floriren, els seus habitants s'havien | | les guerres civils. Poc amic de paraules, i menys donat a manifestacions | exteriors | , era, en canvi, afectuós i alegre de caràcter; alegria que anà perdent | | desperta, l'ànima del qual estava oberta a totes les suggestions de l' | exterior | , àvida de saber. Tino Costa acabà per cansar-se d'ell, comprenent que no | | de la Fam, com se l'anomenà després—, mentre Pisa continuava vivint a l' | exterior | . I després l'apòstrof del poeta, aquell crit esfereïdor de la gran ànima | | ja penosa); obrí les portelles i es deturà un moment a mirar a l' | exterior | . Les estrelles brillaven en el cel alt amb llur incessant parpelleig; la | | en el seu pensament, quan la veu de Sileta li havia arribat des de l' | exterior | . La veu de la noia li arribà, com sempre, amb una sensació consoladora; | | bosquet d'àlbers, va caure del seient on anava assegut, situat a la part | exterior | del carro a la base de la barra. Tal vegada l'animal s'espantà amb el | | i sentí que li mancava l'aire. No obstant, tancà el balcó i continuà a l' | exterior | , esperant. La calma s'havia restablert, i era una calma tan perfecta, que | | què? Es desprengué de la seva mà i continuà caminant en la doble nit de l' | exterior | i de la seva ànima; a les fosques. Caminà maquinalment cap a casa seva, | | corria fugitiu en la nit, amb l'ànima traspassada, sense sentir res de l' | exterior | ; sense veure res. Després hi havia sa mare, dreta davant d'ell, vestida | | s'emmiralla la fina silueta dels àlbers. La masia, en el seu aspecte | exterior | , apareix un xic ruïnosa, però per dintre el seu estat, mantingut amb | | seu cervell. Fora, el padrí, dret davant de la finestra, està mirant a l' | exterior | . Té un aire reflexiu, preocupat. Mila se li acosta en silenci; mira en la | | la seva mare a la taula, i la nit santa de Nadal amb música i cançons a l' | exterior | , amb sons de campanes, ressonant de la més pura de les alegries, passà | | del capvespre anava velant-se sobre Santa Maria i els seus tossals. A l' | exterior | tot era bell: les serres amb llurs gracioses ondulacions, i amb la copa | | del gresol, vetllaven tot resant el cadàver. Quan Maria Àgueda sortí a l' | exterior | , els últims homes tornaven ja pels carrers; per totes bandes regnava | | possibilitat d'entendre les incidències de la seva política interior i | exterior | . Una cosa de semblant pretèn l'historiador respecte al passat. L'objectiu | | cabdills, les oligarquies, obren en la història a impulsos d'una pressió | exterior | a ells mateixos, encara que sigui en definitiva la pressió de la seva | | intel·lectual. Només si té garantida la seva llibertat —interior i | exterior | — l'home de lletres es creu en possibilitat de seguir sent home de | | el pas del temps, eren, segons sembla, unes formes de constatació | exteriors | i rígides: no arribaven a afectar la consciència de temporalitat que, més | | generals), i von Ribbentropp substitueix von Neurath al ministeri d'Afers | Exteriors | . Aquestes decisions de Hitler troben dues interpretacions oposades: els | | ascensors i tot seguit retrocedeixen una mica com si s'encaminessin a l' | exterior | , però abans d'arribar-hi l'home tomba cap a l'esquerra, on s'allarga un | | seu acompanyant, sorprès i aturant-se a tocar de l'obertura que mena a l' | exterior | . —Ja plovia quan he entrat. Però ara ho fa més fort. L'aigua, que cau | | únicament la persona moral entra en una relació suficient amb el fenomen | exterior | i residualment inassimilable, inassimilació que garanteix, però, el | | ell. —No. Per això ho faig d'amagat. Gairebé tot... Prop de la porta | exterior | algú esclafeix una rialla i, en girar-se, tots dos poden veure l'individu | | a l'estiu. El mar s'obria allí enfront; dintre del mar es veia la costa | exterior | , la "costa de fora" amb els edificis de les salines a l'esquerra; a les | | —tant se valia, però deure a la fi—. Besava la nora, amb aquella rudesa | exterior | que posava sempre en les qüestions de sentiment, i els acomiadava | | tenia llavors disset anys. No era bella, era d'una certa rusticitat | exterior | i tenia un cor ple de simplicitat. Com a filla única, la Pigadeta havia | | francès ho deixaren córrer. A més a més, per als efectes de la moral | exterior | , els protestants, aquí, han estirat la corda mala més que els catòlics. | | obertes. No hi ha, naturalment, cap casa de més de dos pisos, i pel seu | exterior | Papeete ofereix l'aspecte d'una vila colonial tranquil·la, plena de | | la Corona als vells estatuts de la monarquia i de dur una política | exterior | contrària als interessos del país (cosa que era una veritat a mitges). En | | mediocre, però satisfeta. Castella havia pres la direcció dels afers | exteriors | de la Monarquia hispànica, tant a la vella Europa com a la nova Amèrica, | | les limitacions que experimenten pel mateix fet de llur situació | exterior | a la Monarquia. Voldrien comerciar amb Amèrica, però Amèrica és un feu de | | I, per no embolicar-nos-hi, tanquem amb pany i forrellat les portes | exteriors | i ens complaem en una insociabilitat aparent, esquerpa i sorruda, mentre, | | alguna cosa, de palesar que s'és home i que es dominen les circumstàncies | exteriors | —malgrat que la processó vagi per dintre—. Perquè la rauxa no és un atac | | color verd clar. Dintre l'encanyissat, dues taules i quatre bancs. A l' | exterior | i de cara al públic, un banc entre dos testos amb fulles de palmera | | a la taverna. Andreu es queda assegut al banc que hi ha a la part | exterior | de l'encanyissat, de cara al públic. Se sent cantar Anguila, | | casa, encara que sigui un cop de puny, hi ha feina llarga. [(Des de l' | exterior | se sent cridar: "Maurici!".)] Maurici. | | cert: potser un paper d'estrassa. Maria. [(Des de l' | exterior | .)] Que no vens, tu? Antònia Ja tornaré més tard. Bon | | No serveixo per fer de llençadora. Maria. [(Des de l' | exterior | .)] Amèlia! Amèlia! Amèlia Què passa? [(Surt i es | | molt pintoresc, es comentava la política. La rigidesa moral, purament | exterior | , no era obstacle perquè en el cor de les famílies més enxarolades es | | que el cervell elabora i en totes les impressions que es reben del món | exterior | . L'home estima i no sap ben bé el què estima ni el què vol; hi ha tots | | art, que aspiren a una total desvinculació de tuteles ja sentides com a | exteriors | . La civilització europea del Renaixement ençà és, potser, l'única | | el pes d'un parentiu suprem, la mà creadora que ho endegava tot a un fi | exterior | a ell. Per això, fins i tot quan aquell home més s'acosta a les coses, als | | occhi piace", de què parlava Miquel Àngel? La "bellesa de fora", | exterior | , de les aparences carnals, els objectes bells segons el criteri dels | | o pseudofilosòfic, la qual, de tota manera, encarna en objectes del món | exterior | més o menys estranyament combinats. Però açò només és un parèntesi, i al | | els surrealistes: ells es desprenen no sols de la realitat | exterior | , però també de la realitat interior; la del món dels somnis tant com la | | concrète", la qual se serveix de la realitat del món | exterior | "comme illustration et preuve". I és clar, donat aquest | | ho era per als surrealistes— perquè "fotografia" les coses del món | exterior | , quan això ho obtindria millor a través d'un procediment mecànic, més | | el segle XIX, els "naturalistes" amb el "model purament | exterior | ". Les possibilitats plàstiques del surrealisme quedaven així |
|