Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

masculins de Solange, sinó que de vegades el seu amor a la virtut s'	exterioritzava	en fets: vol dir amb algun cop de pedra. Avui, els forasters poden tenir
endevina la profunda raó que n'és l'origen; és la necessitat d'	exterioritzar	uns greuges no formulats mai, reprimits com la corba del pit dins la
del record; l'evocació d'un temps i d'unes escenes que només un sospir	exterioritza	, a la manera d'una aigua quieta que en ésser ferida per qualsevol lleu
casa m'estima i l'estimo molt... Laura és tan feliç, que, no sabent com	exterioritzar	la seva felicitat, obre el balcó. Li sembla que necessita aire fresc per
éssers naufragats en l'amor, immerescut com la majoria de dissorts, s'	exterioritza	amb tot de silencis penosos, inaguantables; despunta l'agulla en topar el
i se'n va amb l'amiga. El senyor Llibori i la vídua de Torroella no gosen	exterioritzar	el desig de saber el misteri; però no es mouen. —No vol escoltar-me
dona reclinada a la soca del roure mort: feliç també perquè podia	exterioritzar	el seu temperament sense disfresses; presonera que feia d'escarceller del
per l'art" és el seu propi fi per ell mateix. De retop, es veu empès a	exterioritzar	l'ocasió —que demana al model que li ofereixi—: d'aquesta manera,
tenen una realitat independent de les circumstàncies, i intemporal— i	exterioritza	l'execució i la destinació, que esdevenen, doncs una part del
comparables a les dels fenòmens naturals? Aquest home, que l'home	exterioritza	, només pot servir per a modelar un déu si les forces de la natura se li
plena en fí d' aquell malestar, d' aquella inconstancia abrumadora que	exteriorisa	la lluyta tremenda que sostenen l' esperit y la materia quan vé la mort á
fet la mateixa pregunta al matí, n'estava certa. Potser ara el seu rostre	exterioritzava	senyals d'inquietud, d'impaciència... —Sí, Elvira, gràcies. A vegades
tant d'encert i contundència que el públic congregat no pot estar-se d'	exterioritzar	l'admiració. A mi, però, allò que més em sorprèn, és el coneixement que
Mallorca, moltíssims d'indigents, també immigrants, captaven pels carrers	exterioritzant	la insolidaritat d'aquell poble, que ni tan solament en els moments més
a dia. Malgrat tot, és durant aquest període turbulent quan els illencs	exterioritzen	més clarament un desig palès de resoldre els seus problemes interns. Però
Hi ha individus i societats que semblen especialment aptes per a	exterioritzar	-se en el cant, i especialment ineptes per a d'altres formes d'expressió.
la petita i la gran burgesia, entre els industrials i els agraris, s'	exterioritzen	a l'interior del partit fins a tal punt, que sovint adopten el caràcter
quan s'adonà que el seu nebot anava trona avall, no pogué menys d'	esterioritzar	una ganyota i fer una mica el paperot amb els seus germans; i digué al
voltor, després de restar potser un quart d'hora dalt de l'arbre, sense	exterioritzar	cap mudament interior, sobtadament mig obre les ales, i baixa. Si el
lo estrany de la invenció i pels medis singularíssims de què es val per a	exterioritzar	-la. Fa l'efecte del somni d'un poeta apocalíptic, posat en escena per un
no ho resulta menys en el procediment amb què els interpreta i	exterioritza	. Tots els meus llegidors coneixen sens dubte el Raffaelli dibuixant, el
universal; sinó que, a més de tots aquests objectius, s'aspirava a	exterioritzar	, a suggerir, l'estat d'ànima d'aquells éssers representats, el més
més que en l'elecció dels temes, s'endevina en la manera subjectiva d'	exterioritzar	-los. L'ordre dels temes, la categoría dels assumptes, poca cosa importa:
successius capítols la tasca de veure la menor o major fortuna amb què ha	exterioritzat	el seu pensament o traduïda la seva sensació. III
col·lectiva, l'expressió individual; ni del personatge anecdòtic que	exterioritza	efectes (pot ser instints només) en míseres situacions de l'existencia
destruíd!\" aquí es perdia i no sabia continuar. Però el desig d'	exterioritzar	les idees i els sentiments que l'escena passada li havia desvetllat,
i empenyia la bicicleta com mai no ho havia fet. Tota la meva felicitat s'	exterioritzava	amb la força dels alens i l'empenta de la màquina. Feia dies que no havia
colors o simplement que brillessin posades al seu abast, rebé el cadàver	exterioritzant	una pena real i commovedora. Va manar que destapessin el taüt i que fos
baixa, de manera que Xebo, que estava intrigat però feia l'esforç de no	exterioritzar	-ho, no podia saber què era allò que es preparava. A mesura que avançava
Després de Gadal, les coses van arreglar-se, però aleshores el motor va	exterioritzar	més marcadament la seva dolença. Tenia una ronquera gairebé humana que
que ell havia copsat certes olors de l'Ordre, certes exhalacions que se n'	exterioritzen	: elegàncies de pobresa, dolçors de puritat, belleses de reglament; però
d'algun altar, animada d'un alè de vida sobrenatural que quasi no s'	exterioritzava	. La seva testa era la ideal d'un apòstol: gran frontalera; cerclet de
però, així que va sentir que els vells rondinaven, va sentir-se animat a	exterioritzar	la seva antipatia... A l'entorn de Joanet cada dia va anar espesseïnt-se
masculins de Solange, sinó que de vegadas el seu amor a la virtud s'	exterioritzava	en fets: vol dir amb algun cop de pedra. Avui, els forasters poden tenir
del sud, tenen una afició accentuada pel cant, i cantant els agrada	exterioritzar	llurs penes i benestars. Estirant el coll, veiem de tant en tant algun
extravagant. No cal dir que el recurs de portar-se les mans al cor per	exterioritzar	una passió amorosa era sovint repetit. Veritablement, era un boig, un
però el seu cos no descansava. La nerviositat que seguia dominant-la s'	exterioritzava	amb un lleu i constant picament del peu dret a terra. Els seus ulls es
Gironès, rebèrem igual la teva desfeta. No tots la sentírem igual ni la	exterioritzàrem	de la mateixa manera. Oblida, primer, aquella vergonya, —l'afront que més
perfecció als fenòmens meteorològics. Pel fet de viure a Barcelona i d'	exterioritzar	-se més, sobretot com a polemista, Salvà tenia més fama que Martí i
etc.—. Les segones són les institucions-coses en les quals no s'	exterioritza	ni el poder organitzat, ni el llaç de comunió, com la regla de dret
i no havent fet mai res de mal no tenia res a témer, no s'abstingué d'	exterioritzar	públicament les seves idees d'àcrata romàntic, la qual cosa li valgué que
marcada trajectòria d'un comú pensament, que aleshores no tenia per què	exterioritzar	-se potser, però que avui és lògic fer-ho. Contràriament a allò que en els
aferrats a les lluites prosaiques de la vida, estrets d'horitzons i sense	exterioritzar	grans desigs, no deixen de tenir llurs ideals secrets, per més que a
no es pot negar per simples aparences actuals. Els homes, quan senten, no	exterioritzen	a cada moment el que volen. Són els grans moments els que justifiquen
i txecs, i ucrainians i tants i tants de pobles infeliços, que no poden	exterioritzar	llurs respectius amors a la pàtria..., però que la senten per tots
d'ençà que la humanitat existeix, han trobat sempre la manera d'	exterioritzar	-se. I de poc serviria una unitat de paper si els pobles, sentimentalment,
en les manifestacions diverses en què el pensament polític ha d'	exterioritzar	-se: periodistes, autors d'assaigs i de llibres, professors, tota mena
a la qual atribuïm una cabdal importància, o almenys que no l'	exterioritza	. En aquest cas, el mestre posarà a prova tota la seva tenacitat, donant
ha estat intervingut en els inicis del procés sèptic, llavors podrà	exterioritzar	-se el tub de goma a través d'un trau efectuat en el guix en el moment de
Sitjar Coreta, etc., no tardà, al retorn a la seva ciutat nadiua, a	exterioritzar	el llevat que informava ja tot el seu món afectiu. Així, quan la seva veu

Pàgina 1 (de 8)

50 següents