DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
extrínsec A 197 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb extrínsec Freqüència total:  197 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en el transcurs de l'operació. Finalment, la contingència pot ésser extrínseca, com en el primer cas, però posterior —i ja no anterior— a l'acte de
mereixeria aquest nom si es deixava copsar sencer per les contingències extrínseques, ja siguin les de l'ocasió, ja les de la destinació; car l'obra cauria
Les dificultats que il·lustren aquests exemples són de dos tipus extrínseques o intrínseques. Les primeres resulten de la ignorància en què ens trobem
a l'empresa de classificació. En virtut, doncs, d'una determinació extrínseca, un cert nivell de classificació requereix denominacions que poden ésser,
no li ve d'ella mateixa, sinó de fora d'ella, a la manera d'un element extrínsec al qual ha d'apropar-se i apropiar-se, i amb el qual ha de conformar-
En Cambó exclou la solució separatista per impossible a causa de raons extrínseques i per indesitjable a causa de raons intrínseques. L'ocupar-se'n en les
del qual cal deduir el percentatge dels no desenvolupats per causes extrínseques a la irradiació i que ens donen els cultius de control no irradiats.
actes són verament intrínsecs; però, ell mateix té altres sis actes extrínsecs, ço és: veure, oir, olorar, gustar, tocar i rugir; i també
etc.. D'antuvi tractarem dels actes intrínsecs, després parlarem dels extrínsecs. II. El tacte de l'home al lleó, hi aprehèn caliditat, pes,
sobre l'imaginar el lleó, o qualsevulla altra bèstia, no té, intrínsec o extrínsec, qualque acte. VI. L'afat diu que lleonar és acte propi del
i rugir. Però, dubta i demana si aquests són actes intrínsecs o extrínsecs. I llavors baixa a la flama, en la qual l'elementar és acte intrínsec, i
a la vista, olfacte, gust i tacte. D'ells, tanmateix, en surten actes extrínsecs, com veure una poma, olorar una poma, gustar una poma i tocar una poma,
actes del lleó, coneix l'intel·lecte les seves passions intrínseques i extrínseques. Les intrínseques són l'elementabilitat, la vegetabilitat, la
Ergo... IV. Després membra l'intel·lecte les passions extrínseques del lleó, ço és, la venabilitat, la nobilitat, etc., que li
tactivitat, rugitivitat; i aquestes són accions intrínseques. Les extrínseques, però, són altres, com la venativitat, la motivitat, i
causen contínuament la composició, i que d'ells brollen els actes extrínsecs, peregrins, quan el lleó vetlla, sent i imagina. III. Demana
que en ell una és la intel·ligibilitat intrínseca i contínua, i altra l'extrínseca i peregrina, que té duració discreta, com quan entén la pedra o la
l'aire il·luminat continuat de l'objecte a l'ull per certa línia extrínseca, que va de la superfície de l'ull a l'objecte. Hi ha a més una línia
línia sensible dintre de l'ull, amb la qual la vista, mitjançant la línia extrínseca il·luminada, treu en el mateix ull l'espècie de l'objecte, generada altra
amb les quals fa ciència, i el raonar, amb el qual causa els actes extrínsecs peregrins. Aquests tres són concrets universals que pertanyen a
en treu les espècies desitjades, i l'estimar, amb el qual causa els actes extrínsecs peregrins. IV. També ascendeix l'intel·lecte a la memòria, en la
espècies membrades, i el membrar intrínsec, amb el qual causa els actes extrínsecs peregrins. V. Mentre això l'intel·lecte considera i fa ciència
visibles i les vistes, i el veure intrínsec, amb el qual causa els actes extrínsecs peregrins, i l'home quan veu la pedra té un veure peregrí particular, i
encara, va percebent, cada dia més, aquests ritmes reals, intrínsecs i extrínsecs, que uneixen el món físic amb el món metafísic, creant i descobrint una
feliç constatació suara enunciada: l'absència de tot dubte racional, tant extrínsec com intrínsec, sobre l'autenticitat de l'evangeli de l'anunciació. La
després de la guerra de 1936. Remarcable, tant per la magnitud extrínseca —més de LXXX opuscles de poesia, dels quals recull LX
obligats, involuntaris, posats en moviment per un mecanisme extrínsec. N'hi ha hagut, és clar, de molt actius. Sempre n'hi hagué. N'hi
sinó en el mateix moviment, com sigui que penja de normes que li són extrínseques, de finalitats íntimament lligades amb la realitat, de la màxima fretura
respecte a això: "A causa de la nostra herència social les condicions extrínseques de vida continuen essent cada vegada més complexes mentre que les nostres
espasmòdica pot ésser deguda a una causa intrínseca o bé a una causa extrínseca. Per a distingir les unes de les altres ens servim de l'atropina en
aspectes ben diferents. Un d'intrínsec respecte a l'arbre, i un altre d'extrínsec amb relació a les malalties que el puguin atacar, i ella fomentar.
són els autoritzats per a qualificar la legalitat de les formes extrínseques, la capacitat dels atorgants i la validesa dels actes, als quals facin
i Anderson (1895) establiren la doctrina de la inervació extrínseca d'estómac i intestins. L'excitació del parasimpàtic, pneumogàstric o
del que podria creure's a priori. Els trastorns del metabolisme d'origen extrínsec, l'excés d'alimentació, singularment albuminoide, l'alimentació
Estats d'abatiment orgànic. Insuficiència endocrina. faltes metabòliques extrínseques. Extenuació. Intoxicació. 2. Obstrucció o hostilitat en les vies
sempre hi ha un element intrínsec, el subjecte que entén, i un element extrínsec que li ve imposat des de fora, sense que mai pugui treure'l de sí mateix,
abans parlàvem. Descartes diu: "Tot ve dels sentits, tot ve d'un element extrínsec al pensament. I si tot ve dels sentits, jo em pregunto: ens poden
excitacions que les determinaren, l'experiència no respon a una imposició extrínseca a la ment que ens força a creure que la duresa, la blancor, la dolçor, la
la ment és integrada per dos factors, un d'ells, la matèria sensorial, extrínsec a la ment mateixa, ja que és donada en son vestíbul. Cert és que la
conformar-se amb el règim de la ment mateixa. Creure que hi ha un terme extrínsec a la ment a què la ment ha de conformar-se si vol pensar bé, és
a compendre, car la cosa compresa li ha d'ésser suggerida com a element extrínsec a ella; si aquella es vanta que la veritat ix de la conformitat del fet
rigorisme està sobretot en la manera d'encadenar les idees i en la forma extrínseca d'exposició. En el fons hi ha un fort corrent empíric i una vena rica
de reconèixer que el veritable parentiu dels dos pensadors és més aviat extrínsec; podríem dir que està en la terminologia més que en el fons dels
a les quals pertanyen les hipòtesis mecanicistes, no són més que apois extrínsecs per al descobriment de les lleis, Poincaré mostra com importa de
de l'acció simultània de dos tipus de factors: els "intrínsecs" i els "extrínsecs". Intrínsecs. La disposició genètica general, establerta ja en el
com són els òrgans endocrins i el sistema nerviós central. Extrínsecs. Els factors extrínsecs essencials per al desenvolupament normal del
endocrins i el sistema nerviós central. Extrínsecs. Els factors extrínsecs essencials per al desenvolupament normal del nou ésser són, sobretot,
intel·lectual. No serà aquesta la finalitat d'aquella il·luminació extrínseca que el Dr. Torras concedeix a l'artista de part de Déu? Car per a
pel respecte real, és realment distinta del fonament, però presa com una extrínseca denominació, s'hi identifica. No content amb això, En Guiu troba
meu jo, sentimental, en faç de la norma absoluta que, en el fons, m'és tan extrínseca com el Cosmos. Amb una doctrina així, què voleu que resti de la

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »