Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

A voltes, Mila, en aquest camí inacabable, sent gairebé que la raó se li	extravia	; a voltes va quasi corrent, coixejant, caient i aixecant-se, com si ell,
les modes de les senyores, les quals acusà de "corrompre els cors,	extraviar	les intel·ligències, afeblir la moral i fer que les passions es desbordin
només és en ella; tot obeeix al ritme de la pròpia llei; sols ella s'ha	extraviat	de sendera. Cal extirpar aquell element de desordre; restituir-se a la
ingrat; es baratava la vida de debò, que tant havia agraït al bon Déu per	extraviar	-se en el cercle viciós d'una felicitat imaginària. La compensació li era
pell irregularment tacada: si en mengés, la seva presciència perillaria d'	extraviar	-se a dreta i a esquerra en lloc de concentrar-se en les qüestions
percebrà d'altres horitzons i d'altres objectes. Sens dubte, la marxa s'	extraviaria	si, a cada etapa, i sobretot quan es creu que ha arribat a terme, no fos
de perdre-la i trobar-la. A moments els ulls se li entelaven o se li	extraviaven	en un remolí d'imatges i quan creia que anava a desplomar-se li bastava
els músculs, sentirà feblesa general fins a segar-se-li les cames, se li	extraviarà	la mirada, els ulls esdevindran fixos, fora de les òrbites, els cabells
formar un deixeble millor que ell." "Jo sovint oblido, bromejo, m'	extravio	, la meva fe és un mosaic fet d'incredulitats. A vegades em vénen ganes de
en la glacera de la nit. A l'estiu, el pit-roig viu al bosc sense que s'	extraviï	molt ni gaire del paratge que ha triat. Guarda la barraca del vaquer.
un tot complet. Prendrà a molts en les seves xarxes, els commourà i els	extraviarà	. Tot haurà de rebre de les seves mans una valor novella. No es conformarà
caurà en descrèdit i semblarà mentida que els homes hagin pogut mai	extraviar	-se per camins tan perdedors, prenent-los per la dreta via de la seva
Hi ha homes que no escolten ni la raó ni els bons consells, i que s'	extravien	voluntàriament per la temença que tenen d'ésser governats. D'altres
imaginava tranquil·la com un recó de Paradís, hi havia camins que s'	extraviaven	dins una vasta i espessa tenebra. Els dos solitaris exploradors havien
mirà ben be ahont se trobava, per si tot allò fos somni ò qu'ell s'hagués	extraviat	. L'aula del senyor Bau Aquell any, al acabar les festes de Nadal, el
amunt i recollida dins la boca. Això és ben dissortat, i fet exprés per	extraviar	; perquè, com és natural, ell, usualment, no la hi té pas, en aquesta
resultava insuficient i feia que molt sovint son desig de compendre s'	extraviés	per un viarany fals. Aleshores era quan el públic de l'entorn reia i
i desconfiats ens apartàrem prudentment dels guies que ens havien fet	extraviar	, qui sap si intencionadament, per aquells mons deserts. I quan es féu
a les serres mecàniques i els torns, a les sales-i-alcoves on la gent s'	extravia	fent l'amor, naixent, emmalaltint, dormint, morint-se. Entres a la cuina,
ell en la cadira de braços, es desmillora d'una setmana a l'altra, se li	extravien	els gestos. Aquests dies rumio molt. Encén la pipa amb calma, xucla
caravana se n'ha perdut el rastre, o per culpa dels indis o per haver-se	extraviat	entre laberints de lianes. I, un últim consell: no us entretingueu, si us
l'Aureli com si una son espessa l'hagués rendit brutalment i s'hagués	extraviat	per sempre al fons del seu somni; en Santiago, escapolint-se per un túnel
les modes de les senyores, a les quals acusà de "corrompre els cors,	extraviar	les intel·ligències, afeblir la moral i fer que les passions es desbordin
del sistema és perfecta. Descartes ha sacrificat tot ço que el podia	extraviar	d'aquesta ruta, considerada com l'única bona. Així no podem estranyar-nos
portades a Agullana, han estat dutes a un altre poble? ¿És que s'han	extraviat	en anar del Mas Bell-lloc a Cantallops? ¿És que no han trobat el vehicle
goma, un llapis... Si voleu, podeu marcar-hi el nom a fi que no us l'	extraviïn	... i no dubteu a molestar-me sempre que tingueu algun dubte... Us he
de la nit han arribat dos francesos que la tempesta del vespre d'ahir	extravià	per la muntanya. Tot ho havien trobat tancat, la policia i les fondes.
anivellà els estaments, desfrenà les passions, irrità els esperits,	extravià	les idees, entronitzà la sobirania popular, i preparà així la ruïna de la
converteixen en els defensors de la llibertat que els liberals abandonen,	extraviats	per la seva pretensió de fer la felicitat pública". En substitució del
a no perdre la carta, perquè les Amèriques són molt fondes i si us hi	extravieu	ningú no us farà cridar pel nunci. Ull viu i a fer el que et dic.
els que per qualsevulla motiu, en la infància o en la joventut, s'han	extraviat	, trobin qui els retorni al bon camí amb autoritat tutelar i procediments
podia trobar coses perdudes i anar a la recerca d'altres que no s'havien	extraviat	, precisament. Era, en aquests casos, molt eficaç la possessió del
tendencia tan viva, que un dels sexes té cap a l'altre, està subjecta a	extraviar	-se, a pervertir-se, a desviar-se de les víes que li ha traçat la
de tot-om, començant pels petits, els quals, en lloc d'agafar prejudicis,	extraviant	llur imaginació amb la lectura de descripcions inversemblants,
de l'activitat intel·lectual, pero també li son un perill. A sovint	extravien	el enteniment del camí de la veritat. Esta afirmació confirmada plenament
de l'absolut i el sentiment del que és sagrat corrien gran perill d'	extraviar	-se, de tornar-se insípides i de corrompre's. Una filosofia cristiana de
individual i la humanitat estan exposats tostemps al perill mortal d'	extraviar	-se. Des d'una perspectiva cristiana no hi ha altra seguretat, tant per a
en aquestes hores desusades a aquesta santa casa? —Bons hòmens, ens hem	extraviat	al nostre camí i ignorem quina siga aquesta carrera i l'edifici aquest.
per un esforç de la intel·ligència. Al revés, un home podria fàcilment	extraviar	-se en el bosc de detalls tècnics que interessen un teòleg professional.
reconeixeràs com t'enceguen i com són capaces d'enganyar-te i	extraviar	-te. Provaràs de defugir-les i evitar les ocasions que les produeixen, si
formes de la meva fe tan contemporànies com sigui possible, sense por d'	extraviar	-me. Les proposicions que segueixen sobre l'església no són més que una
Jesús, podem estar gairebé segurs que surt de la seva competència i que s'	extravia	en camps que no són els seus. Els primers fruits d'aquesta intensa
la censura.) "Cal que us adverteixi, finalment, que no heu de deixar-vos	extraviar	per l'objecció que l'existència de malsons o somnis angoixosos contradiu
odi; si són decebudes, al seu torn també ens deceben. Aleshores poden	extraviar	-nos, per exemple, en la complaguda recerca de la maldat, en part com a
rural. "Marxant en tan bona companyia —afirmava—, no hi ha por d'	extraviar	-se". El tradicionalisme catòlic, per la seva banda, tenia en el bisbe
sud d'Europa. Té la flor blanca, i més que res pareix un juevert que s'ha	extraviat	per la muntanya. A part de la Serra Nord, està citada de la Talaia Moreia
sempre retornarem al punt d'origen quan el pensament i la sensibilitat s'	extravien	. Sembla que el món occidental no ha trobat encara un model per a oposar
de l'home i de l'artista, forçosament l'ideal ha d'envilir-se i	extraviar	-se. La "vida" de Goethe s'hauria de proposar com a "assignatura
ha per tot, com digué Salomó. Hi ha temps per a divagar, hi ha temps per a	extraviar	-se; hi ha temps, també, per a orientar-se de nou i retrobar el camí
fervor l'esperit és orfe de saviesa; l'esperit divaga, l'esperit s'	extravia	en sa volada impetuosa davant la immensitat de l'infinit; l'esperit no

Pàgina 1 (de 5)

50 següents