Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

llança l'obra comercialment. Tot això són reticències a liquidar,	extremitud	d'un puritanisme en retirada. Però no deixa de tenir la seva importància.
tita! Ai, Senyor!... la nostra alegria! [(Ernestina fa una	extremitud	com atacada d'epilèpsia.)] Vaja, res... si has d'emocionar-te
I jo encara lluitant amb una espurna d'esperança! Oh! [(Amb una	extremitud	nerviosa llença la costura de la seva falda, l'empeny amb el peu i adopta
en aquest cas la proximitat de l'acer! I el resultat de la més lleu	extremitut	, que mortal! ¿Era versemblant, a més, que els minyons del botxí no
i venjar la llei trepitjada. L'Aleix provà de reprendre la fugida, última	extremitud	d'una independència condemnada a fi pròxima. Aviat fou aconseguit, estès
els ulls, que li baixaven les llàgrimes cara avall, que plorava, sense	estremitud	, dolçament, el mateix que un orfe, el mateix que un incurable, amb
rama al bestiar, trobà la vaca rossa ajaguda a la palla mugint amb suaus	estremituds	de partera. Ho digué a la mestressa per pura fórmula, però ja sabia el
pels recons de pedruscalla, les bardisses quietes, de cop i volta fan una	estremitud	com si a dintre pernegés algú, i l'hàlit basardós de les cambres
la boca, i n'hi va tirar un raig entre les dents: en Valentí va fer una	estremitud	. Ja ho deia, ell, que li faria bé! El va aixecar a braç, aguantant-
es complaïa a imaginar un altre de semblant. L'impuls d'aquesta primera	extremitud	li ha durat uns mesos. Després, el tracte mes seguit ha destriat a poc a
i inflava com una vena d'aigua, amb breus desmais de silenci i	extremituds	de rialles ofegades. Després, carrer de Muntaner amunt, tranquil i gris,
la seva carn es regirava en les tenalles del record massa viu. Però les	extremituds	doloroses anaven minvant, minvant, fins a confondre's amb el so de cada
finestra, i, terrosa i balba com una mà de mort, tusta amb tremoloses	estremituds	... trap, trap... Adéu, adéu! L'estiu agonitza i cada fulla, que cau i
miseries de la vida, des de tan alt contemplades, no se'n deu sentir l'	estremitut	del dolor, sinó únicament la somnolencia pietosa de la conformitat; les
Ni una exhibició dramàtica de triomf per part de la sirena, ni una	estremitut	de mort per part de l'home. Tota l'expressió està continguda en el gest
pentinant-se al sol. Amb el bec esbullaven llur plomatge i amb una	extremitud	el tornaven a allisar i desplegaven l'ala i decantaven el cos i canviaven
a pocs passos, al peu d'uns matolls, la llebre, banyada de sang, feia les	extremituds	postreres. En Cassanella comparegué. Els seus ulls de xinès birbillejaven
de la Comissió de Consums. L'orxata multicolor de Canaletes brolla amb	extremituds	. Al carrer de Pelai sentiu la fressa d'una porta de ferro que cau. El
un moment d'immobilitat. Després vaig veure que alçava el cap fent una	estremitut	i que em mirava amb uns ulls entre irònics i delirants. Vaig veure que
el curs d'una conversa, del desmai i de l'apagament a l'estirabot i a l'	estremitut	histèrica, la naturalitat de Maria Pastoraes m'havia arribat a
un espectacle copiós i ple de vida, una barreja de sang i de vísceres, d'	estremituds	i de convulsions, de cops de ganivet i d'embutxacades de moneda picada
i de les guerres que havien omplert de sang i de desori les darreres	extremituds	de la Catalunya provincial. El cor del poble estava amb aquells homes que
teixeix la litúrgia d'aquests dies, riquíssima en clams de desigs i en	extremituds	de divina esperança. Però la vinguda del Fill de Déu al món no és una
calor. Pateix de calor. El coll s'engavanya i fa, de tant en tant, unes	extremituds	estranyes i violentes per desenganxar la pell suada del midó del coll
de joia, i esperà, els ulls molt closos, per a gaudir de la dolça	estremitud	per la imminència de les noves que s'apropaven... Va romandre-hi potser
¿què fas aquí? Torna a casa, que la mare plora! —I En Vadoret feia una	extremitud	com si una vespa el fiblés i canviava tot d'una de positura, i la gent de
mort com un gos foll. L'actitud del mort era la que li deixà la darrera	extremitud	. Talment duia l'empremta de la darrera convulsió de fred, i aquella
els dóna la vida lluminosa i efímera del cremalló de les llànties. Una	extremitud	de fred va sostraure'l de les seves cogitacions. Seguia nevant a pleret.
poder respirar gens i vaig sentir que tot el cos se'm nuava vaig fer una	extremitud	i amb els peus vaig foradar la barca que semblava que s'hagués tornat de
seus ulls, aquells ulls, s'arronçaren, en una convulsió terrible com una	extremitud	de mort, com si mirant-los els hagués fet mal, i un xiscle espantà tota
produir-se el contacte, es cargolà tota ella, tot el seu cos vibrà en una	extremitud	parella a la vibració d'una molla massa tivant que s'escorre de sobte. I
més i em semblà que la seva pell ressonava harmoniosament, com si aquella	extremitud	hagués vibrat sonorament com una corda d'arpa en si sostingut.
dansen com posseïts, s'esvaneixen i es congestionen amb espetecs i	extremituds	violentes. Quan n'hi ha un que cau per terra, amb la boca escumejant, els
el determini de tornar a casa de Trabb amb una alegre llestesa. Amb una	extremitud	es va adonar de mi, i sofrí un accident tan greu com el d'abans; però
d'enfilar-se a un arbre. Estava acabada. Moribunda. Vomità amb grans	estremituds	. El gat no la deixava. La persecució era tenaç. Els miols de desig de
feia salts estranys com un ànec decapitat i, després d'una gran	estremitud	, les forces iguals i contraposades l'immobilitzaven un moment. Llavors,
i sémens diversos, per flaires barrejades, per llampegueig d'ulls i	extremituds	de membres heterogenis, representació autèntica d'uns temps que
que feien un ruixim de petites gotes d'aigua, com puntes de diamant. Les	extremituds	duraven poc; l'espurneig que produïen fascinava la vista. Després hom
d'una estridència estranya, mentre produïa sobre el coixí una violenta	extremitud	acompanyada d'un moviment tan brusc amb el cap que trabucà la cullera amb
pols molt trencat o nul, contracció violenta de les faccións,	extremituts	fortes per tot lo cos, desprendiment d'algunes llàgrimes... Senyals de
per'aixecarse, y cada colp qu'esclafava les cosetes toves del sòl, una	estremitut	involuntaria li feya cloure'ls ulls. El bestiar jeya amoladonat, a
prenía de la boca les fulles verdes que s'hi posava; y la Mila sentía una	estremitut	deliciosa quan la suavitat tebiona d'aquell morret esflorava sos llabis
indret, la dòna les apartava desseguida, moguda tota ella per una llarga	estremitut	. ¿Què feya allà? Esperava a n'en Matías. Ell li havía promès que pujaría
i gradual, amb els braços estesos, de manera que les convulsions i les	estremituts	de cada muscle del còs exposat siguin paleses, mentre les seves mans, no
estrofes el músic emprèn una volada dramàtica que encomana una intensa	estremitud	a l'ànima. Sembla que tota la seva composició és una mena d'aspiració
en una transposició de l'ordre de la realitat, no són més que les	extremituds	finals d'una empresa humana, iniciada en el paradís terrenal. Les
caricatures; estima la rialla franca y sanitosa y rebutja les malaltisses	extremituts	de l'impotencia... * * * [88, 89, 90, 91, 92, 93,
traguérem la impressió que, reclòs un viu en el megalit, amb les	extremituts	agòniques, trencà l'olla que devia tenir sota el cap, i amb els genolls,
la política hispànica. Naturalment, tot aixô són projectes, maniobres i	extremituds	dirigides des de l'emigració i sortosament sense gaire o gens de
de desesperació, recrudeix i causa més víctimes en les seves darreres	extremituds	. En aquest dies es multipliquen les detencions en massa i s'afusella a

Pàgina 1 (de 3)

50 següents