DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
fenyer A 1 oc.
fènyer V 46 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fènyer Freqüència total:  47 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

seves descripcions, s'afeixuga en els detalls: fa una anatomia; tantost feny, exagera, passa el ver a la natura: en fa la novel·la. Ronsard i Balzac
sovint indigència d'esperit. Creieu que s'ha deixat enganyar de vós; si feny d'ésser-ho, ¿qui és més enganyat d'ell o de vós? Si observeu amb cura
del Châtelet o de coses semblants, diuen: les Halles, el Châtelet. Si hom feny de vegades de no recordar-se de certs noms que hom judica obscurs, i si
corrua de llatí que hom cita sovint davant de gent que no l'entenen i que fenyen d'entendre'l. El secret fóra de tenir un gran seny i força talent: car o
bell nou i tornar-se a alçar. —Té! Té! Té! —deia Kaa, fenyent escomeses amb el cap, que ni la ràpida mà de Mowgli podia desviar-la.
Un pare de famílies ha de mirar —pel prestigi de la seva autoritat— de fènyer certes particularitats heroiques, llegendàries. Jo, doncs, arribo tard a
amb violència d'aquella gran atenció angoixosa que a vegades arribava a fènyer en el silenci el so de la veu maternal... —Joanet... Era un engany i
vaig llegir-hi: "El noi Havisham es deia Artur. Compeyson és l'home que fenyé d'enamorar-se de la senyoreta Havisham." Vaig tancar el llibre i el vaig
els fan estret i constret; pertànyer, plànyer i fényer els fan respectivament pertanygut, planygut i fenygut.
i fényer els fan respectivament pertanygut, planygut i fenygut. c) cobrir fa el participi cobert, i igualment
Bacavés fart fàstic fava fer fetor fetillería fel femella fendre fényer fenàs ferida ferir ferro figa filar fill, a fil fit, a fivella, sivella
etc.. Recolzada a la paret hi ha la pastera i la posteta de fènyer. Encara que totes les barraques tenen llum elèctrica, i ja només és
més, que digueren que no sabia quedar bé! ¡Puix no va posar poc d'esme, al fényer la pasterada, en fer una coca ab molles, gran i redona com un colador,
lloc, una pasterada de pa de casa, de blat roig de Benaguacil, pastada i fenyguda per Lluïseta, la seua filla, la única dona de casa; tres dotzenes de
a soltar-li lo parlament, que qui sap lo temps que tenia ben pastat i fenygut. La geperuda com ja dies que sentia curruixes i desig de trobar
? —¡Tu, cara de botons! ¡En conter de cridar i maltratar, bé fora que fenygueres millor, i no te tirares saliva a les mans per a fer lo cordó de les
i barbut —Joanet de Cirilo—. Abraham, lo patriarca, ab lo ganivet de fènyer, barba també, i bigotot —Ramonet el Barralo—. Isaac ab lo gavell al coll
de legítim marbre, on l'art sense parió de l'escultor havia reeixit a fènyer la suavitat d'una carn molsuda i l'amable color rosat d'una pell ben
Dos gicóns es provehíen de un bòn pilòt de fanc cada u, el que feen ben fenygut o treballat, lo que arrematat, el primer juador día: —Pare Matròy, si fa
; llavò s'hi posa lo expressat; se bat; s'hi posa sa pasta a sa manera de fènyer. Sa pasta ha d'esser fluixeta i sa farina que sobri s'ha de reservar p'es
farina que sobri s'ha de reservar p'es fuis. Se treu d'es ribell, com que fènyer, i s'estufa amb s'aprimador molt. Se li dóna una untada grossa de saïm,
(200 gr.) de sucre —que té sa pasta de ses coques quan se volen fènyer— se posa una lliura (400 gr.) de farina i s'oli corresponent i
sa pasta un parei de vegades. Se deixa tovar una altra vegada i llavò se fenyen. Ensaïmades de raïssons 4 lliures (1 quilo 600
unes coquetes ben redones i planes. Quan ja s'ha trebaiat bé sa pasta, se fenyen per dues vegades més, canviant de dalt a baix. Després s'aprimen amb
de fregar ab llimona y arena, havía lo día avans de la festa la dona fenyera posat lluhents que s' hi veya la cara. Per Corpus y Sant Pere, s'
veu i fent la nostra vida. Mes ai, el cant que tota glòria feny caigué en el vent com ala dolorida. I quan fórem
maduren de tu. La melodia, ronca, de les caixes et feny ressols de paraments de núvia? Tenies les ninetes... blaves?...
grans d'espiga que canten per sa casa la veu amiga i fenyen la fermesa pel goig de viure. Va fent-se espesseïda la veu amiga
matinal. Sirenes, harpies d'un cor mal retut! No em fenyés sorrut de nits i de dies, amb les folles vies
Damunt ton solc novell amo tos cants, ta dansa que feny el desgavell, ta brusca fantasia que un nou delit debana.
pau, de blanor brescada com un gran pa de cuita pròpia, no de fleca, ben fenygut, ben cuit i acabat de traure del forn. I al mateix temps, sensació també
la menuda—, les tovalloles blanquíssimes, com llençols, del pa acabat de fényer i els mandils de llana, llistats de colors vius, amb què se l'abriga, les
i prims de les pales. Als dos costats, els bancs, també en obra, per a fényer i deixar-hi les cuites. Damunt de l'arc, en la paret que baixava de l'alt
que ell descarregava del carro els sacs polsosos del molí—. ¡Qui poguera fényer una pasta tan bona! —¡Eres un animal, Miquel! —li deia Emília quan les
enrere cóva, que a mida que pasta, tova, i a mida que feny, s'estova... Per fi no pot aguantar-se i exclama tot d'un
la va senyar en nom del Pare, del Fill i l'Esperit Sant. I fenyé els pans de seguida, tot pensant en Margarida... A
à la bòna de Deu, amb un gèni tan pacífich que 'l podían pastá y torná à fêña; sempre content y alegre, sense pretensions é incapás de fé mal à les
ratxa revolucionaria qui congrega les dispersions; aquexa annhilació qui feny y plasma ab una virtualitat creadora omnipotent; aquexa potència
mare, dels ulls paterns, que amb goig embadalit mal fenyen de negar-se en un escrit! Un sonet de Boccaccio A l'entorn
dia clos amb cadena, en les secretes hores foscants, fenyent, mig rosses, la quarantena, dones fent mitja criden passants.
al qual duràs metgia, tant, que allà dalt dura sentència feny. Aquesta Dona a Llúcia es dirigia, dient-li: —Necessita el teu
Magre, ferest com la finor d'un card gòtic, em pastava i fenyia el perfil, l'empedreït pom polit dels meus muscles de
destriat el forment que el portàs al molí, fenyés la pasta ferm i a més en fos forner. Per a fer tot això,
si no, tot ho perdràs i serà molt i molt gran el dolor que t'haurà de fènyer les entranyes»; la cinquena és una dalla fosca i la sisena és el vent, i
del Tercer Món. Avui, del cel, no cau mannà; les mans fenyen la pasta, agra, del desesper. L'estrany L'home blanc, com un eriçó
havia fermentat i crescut com el ventre blanc d'una dona prenyada, la fenyien encara, i amb una fulla rectangular de metall la tallaven a trossos del
Parlo del pa, D'aquell tan pur, Del que fenyien Les amoroses mans De ma mare, a Cinctorres,