Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

seves descripcions, s'afeixuga en els detalls: fa una anatomia; tantost	feny	, exagera, passa el ver a la natura: en fa la novel·la. Ronsard i Balzac
sovint indigència d'esperit. Creieu que s'ha deixat enganyar de vós; si	feny	d'ésser-ho, ¿qui és més enganyat d'ell o de vós? Si observeu amb cura
del Châtelet o de coses semblants, diuen: les Halles, el Châtelet. Si hom	feny	de vegades de no recordar-se de certs noms que hom judica obscurs, i si
corrua de llatí que hom cita sovint davant de gent que no l'entenen i que	fenyen	d'entendre'l. El secret fóra de tenir un gran seny i força talent: car o
bell nou i tornar-se a alçar. —Té! Té! Té! —deia Kaa,	fenyent	escomeses amb el cap, que ni la ràpida mà de Mowgli podia desviar-la.
Un pare de famílies ha de mirar —pel prestigi de la seva autoritat— de	fènyer	certes particularitats heroiques, llegendàries. Jo, doncs, arribo tard a
amb violència d'aquella gran atenció angoixosa que a vegades arribava a	fènyer	en el silenci el so de la veu maternal... —Joanet... Era un engany i
vaig llegir-hi: "El noi Havisham es deia Artur. Compeyson és l'home que	fenyé	d'enamorar-se de la senyoreta Havisham." Vaig tancar el llibre i el vaig
els fan estret i constret; pertànyer, plànyer i	fényer	els fan respectivament pertanygut, planygut i fenygut.
i fényer els fan respectivament pertanygut, planygut i	fenygut	. c) cobrir fa el participi cobert, i igualment
Bacavés fart fàstic fava fer fetor fetillería fel femella fendre	fényer	fenàs ferida ferir ferro figa filar fill, a fil fit, a fivella, sivella
etc.. Recolzada a la paret hi ha la pastera i la posteta de	fènyer	. Encara que totes les barraques tenen llum elèctrica, i ja només és
més, que digueren que no sabia quedar bé! ¡Puix no va posar poc d'esme, al	fényer	la pasterada, en fer una coca ab molles, gran i redona com un colador,
lloc, una pasterada de pa de casa, de blat roig de Benaguacil, pastada i	fenyguda	per Lluïseta, la seua filla, la única dona de casa; tres dotzenes de
a soltar-li lo parlament, que qui sap lo temps que tenia ben pastat i	fenygut	. La geperuda com ja dies que sentia curruixes i desig de trobar
? —¡Tu, cara de botons! ¡En conter de cridar i maltratar, bé fora que	fenygueres	millor, i no te tirares saliva a les mans per a fer lo cordó de les
i barbut —Joanet de Cirilo—. Abraham, lo patriarca, ab lo ganivet de	fènyer	, barba també, i bigotot —Ramonet el Barralo—. Isaac ab lo gavell al coll
de legítim marbre, on l'art sense parió de l'escultor havia reeixit a	fènyer	la suavitat d'una carn molsuda i l'amable color rosat d'una pell ben
Dos gicóns es provehíen de un bòn pilòt de fanc cada u, el que feen ben	fenygut	o treballat, lo que arrematat, el primer juador día: —Pare Matròy, si fa
; llavò s'hi posa lo expressat; se bat; s'hi posa sa pasta a sa manera de	fènyer	. Sa pasta ha d'esser fluixeta i sa farina que sobri s'ha de reservar p'es
farina que sobri s'ha de reservar p'es fuis. Se treu d'es ribell, com que	fènyer	, i s'estufa amb s'aprimador molt. Se li dóna una untada grossa de saïm,
(200 gr.) de sucre —que té sa pasta de ses coques quan se volen	fènyer	— se posa una lliura (400 gr.) de farina i s'oli corresponent i
sa pasta un parei de vegades. Se deixa tovar una altra vegada i llavò se	fenyen	. Ensaïmades de raïssons 4 lliures (1 quilo 600
unes coquetes ben redones i planes. Quan ja s'ha trebaiat bé sa pasta, se	fenyen	per dues vegades més, canviant de dalt a baix. Després s'aprimen amb
de fregar ab llimona y arena, havía lo día avans de la festa la dona	fenyera	posat lluhents que s' hi veya la cara. Per Corpus y Sant Pere, s'
veu i fent la nostra vida. Mes ai, el cant que tota glòria	feny	caigué en el vent com ala dolorida. I quan fórem
maduren de tu. La melodia, ronca, de les caixes et	feny	ressols de paraments de núvia? Tenies les ninetes... blaves?...
grans d'espiga que canten per sa casa la veu amiga i	fenyen	la fermesa pel goig de viure. Va fent-se espesseïda la veu amiga
matinal. Sirenes, harpies d'un cor mal retut! No em	fenyés	sorrut de nits i de dies, amb les folles vies
Damunt ton solc novell amo tos cants, ta dansa que	feny	el desgavell, ta brusca fantasia que un nou delit debana.
pau, de blanor brescada com un gran pa de cuita pròpia, no de fleca, ben	fenygut	, ben cuit i acabat de traure del forn. I al mateix temps, sensació també
la menuda—, les tovalloles blanquíssimes, com llençols, del pa acabat de	fényer	i els mandils de llana, llistats de colors vius, amb què se l'abriga, les
i prims de les pales. Als dos costats, els bancs, també en obra, per a	fényer	i deixar-hi les cuites. Damunt de l'arc, en la paret que baixava de l'alt
que ell descarregava del carro els sacs polsosos del molí—. ¡Qui poguera	fényer	una pasta tan bona! —¡Eres un animal, Miquel! —li deia Emília quan les
enrere cóva, que a mida que pasta, tova, i a mida que	feny	, s'estova... Per fi no pot aguantar-se i exclama tot d'un
la va senyar en nom del Pare, del Fill i l'Esperit Sant. I	fenyé	els pans de seguida, tot pensant en Margarida... A
à la bòna de Deu, amb un gèni tan pacífich que 'l podían pastá y torná à	fêña	; sempre content y alegre, sense pretensions é incapás de fé mal à les
ratxa revolucionaria qui congrega les dispersions; aquexa annhilació qui	feny	y plasma ab una virtualitat creadora omnipotent; aquexa potència
mare, dels ulls paterns, que amb goig embadalit mal	fenyen	de negar-se en un escrit! Un sonet de Boccaccio A l'entorn
dia clos amb cadena, en les secretes hores foscants,	fenyent	, mig rosses, la quarantena, dones fent mitja criden passants.
al qual duràs metgia, tant, que allà dalt dura sentència	feny	. Aquesta Dona a Llúcia es dirigia, dient-li: —Necessita el teu
Magre, ferest com la finor d'un card gòtic, em pastava i	fenyia	el perfil, l'empedreït pom polit dels meus muscles de
destriat el forment que el portàs al molí,	fenyés	la pasta ferm i a més en fos forner. Per a fer tot això,
si no, tot ho perdràs i serà molt i molt gran el dolor que t'haurà de	fènyer	les entranyes»; la cinquena és una dalla fosca i la sisena és el vent, i
del Tercer Món. Avui, del cel, no cau mannà; les mans	fenyen	la pasta, agra, del desesper. L'estrany L'home blanc, com un eriçó
havia fermentat i crescut com el ventre blanc d'una dona prenyada, la	fenyien	encara, i amb una fulla rectangular de metall la tallaven a trossos del
Parlo del pa, D'aquell tan pur, Del que	fenyien	Les amoroses mans De ma mare, a Cinctorres,