Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

era. Una dona que bevia i l'apallissava, un home amb la pell foradada de	fístules	, una somera petitona i coixa: eren aquests els seus primers records. La
d'evolució amb brots successius de febre i de dolor, amb l'aparició de	fístules	supurades i amb importants alteracions radiològiques vertebrals, havia
tractament mixt, desaparegueren els dolors i la febre i es tancaren les	fístules	. Actualment, vuit mesos després, el malalt es dedica a les seves
típica de genoll, ens el donen els escassos portadors d'una vella	fístula	supurant, mantinguda per un procés osteomielític local, ja que són
de les ferides i la seva petitesa, és corrent d'observar la formació de	fístules	supurants per les quals no solen sortir gaires residus de segrestos i
davant de la infecció de la mateixa manera i també és freqüent d'observar	fístules	supurants al cap de molts mesos d'una perforació sense cos estrany
la mastoides) y part alta, ocasionen los abcessos retro-auriculars y les	fístules	mastoidianes; y si cap á baix, ó punta de la mastoides, les mastoiditis
enteritis i demés malaltíes de nostres budells que a voltes degeneren en	fístula	. Tots aquests perjudicis s'apoderaríen casi inmediatament de nostra
toxines al torrent circulatori d'una manera semblant a si ens feren la	fístula	d'Eck, que no és més que enllaçar la vena d'entrada de la sang al fetge
una dona que va operar del fetge: la quantitat de fel que sortia per la	fístula	augmentava en 200 grams, el jorn que prenia el bonet. Des
sessió en la que's conseguí aquest resultat; a una malalta operada de	fistula	recto-vaginal i perineorrafia fou també precis intervenirla novament de
conformació i estructura. Fisiologia. Patologia: vaginitis, prolapses,	fístules	i vicis de conformació. 56. Uter o matriu. Anatomia: medis de
formant el flemó biliar, el qual pot evolucionar cap a la	fístula	biliar, o acabar amb el malalt per febre hèctica o produint complicacions
considerable d'abscessos anomenats miliars i areolars de Chauffard.	Fístules	biliars Són consecutives a l'evolució de les formes tòrpides o agudes de
no dec reproduir aquí. Sols com exemple de la relativa freqüència de tals	fístules	citaré els casos de Curvoisier, Naunyn i Moynihan, que
i Moynihan, que sumen 402. D'aquests, en 184 la	fístula	va obrir-se en les parets abdominals; en 109 en el duodèn
parets abdominals; en 109 en el duodèn (essent 94 les	fístules	colecisto-duodenals i 15 les coledocals); 51 vegades
retroperitoneals, les més para-renals; en 15 casos, les	fístules	es congriaren a través del diafragma, tretze vegades perforant la pleura
en les vies urinàries sobre tot en la bufeta. Es coneix també un cas de	fístula	colecisto-jejunal, altre de colecisto-ileal; altre, clàssic, de J. P.
bufeta biliar i el lligament ample i l'ovari drets; un de Faber de	fístula	entre la bufeta i l'úter gràvid; per fi, Lucy publicà un cas de
experiència un cas d'abscés sub-frènic, altre d'empiema pleural, altre de	fístula	cutànea supra-umbilical, dependents tots ells de la colelitiasi; he
dependents tots ells de la colelitiasi; he trobat en dues autòpsies la	fístula	vesiculo-duodenal i crec haver presenciat l'obertura de una vesícula
E. Ribas i Ribas trobà fins el 1911, tres casos de	fístula	vesico-intestinal i un de coledoco-intestinal. Nosaltres hem vist dos
i un de coledoco-intestinal. Nosaltres hem vist dos casos de	fístules	obertes a la paret abdominal, operats pel doctor S. Cardenal; un
a la paret abdominal, operats pel doctor S. Cardenal; un de	fístula	vesico-còlica seguit de cancerització; altre de fístula a través de la
un de fístula vesico-còlica seguit de cancerització; altre de	fístula	a través de la pleura operat pel doctor Fargas, i un de fístula
de fístula a través de la pleura operat pel doctor Fargas, i un de	fístula	probable coledoco-intestinal seguit de curació espontànea després d'una
i ben aviat es complicarien d'esfacels parcials del budell i de	fístules	estercoràcies que produirien ràpidament la caquèxia i la mort. No
perfeccionar la tècnica de Heidenhain per obtenir, en gossos,	fístules	gàstriques. Proposà el mètode anomenat del petit estómac. Amb aquest
se'ns fa aigua a la boca". D'igual manera, quan donem menjar a un gos amb	fístula	, s'accentua la secreció en el petit estómac, mirall fidel del que passa
els aliments i que aquests arribin a l'estómac. Si s'ha fet també una	fístula	esofàgica i es constitueix un cercle viciós, de tal manera que el menjar
de tal manera que el menjar que es degluteix torni a sortir per aquella	fístula	—a això anomenà Pawlow el menjar fictici—, la resposta
al múscul buccinador. (Stein, Busch, etc.) Schmid exposa un cas de	fístula	vesico-vaginal, operada abans diverses vegades sense cap resultat. Tancà
(Bailleu, Mauclaire, Picot.) En la sutura de l'esòfag per ferides o	fístules	i en un empelt per fístula salival del conducte de Stenon (Mauclaire
En la sutura de l'esòfag per ferides o fístules i en un empelt per	fístula	salival del conducte de Stenon (Mauclaire Kostenko), així com també en un
del conducte de Stenon (Mauclaire Kostenko), així com també en un cas de	fístula	faríngea al nivell de la membrana hio-tiroidea. Per a reforçar una sutura
Per a reforçar una sutura de colèdoc (Strauss, Cumburg.) En sutures o	fístules	de l'estómac. (Wacker, von Hacker.) En ferides o fístules intestinals.
En sutures o fístules de l'estómac. (Wacker, von Hacker.) En ferides o	fístules	intestinals. (Ritterhaus, Villiams.) Per a reforçar sutures ureterals. En
de cossos cavernosos. (Legueu.) Per pèrdues de substància de la bufeta i	fístules	vesico-vaginals. (Hoffmeir, Schmidt.) En l'extròfia de la bufeta (Payr) i
, Schmidt.) En l'extròfia de la bufeta (Payr) i ferides de la mateixa. En	fístules	bronquiòliques (Koening, Delfino) i en les fístules traquials. (H.
de la mateixa. En fístules bronquiòliques (Koening, Delfino) i en les	fístules	traquials. (H. Neuhof.) En fístules faríngies. (Mauclaire.) En hèrnies
(Koening, Delfino) i en les fístules traquials. (H. Neuhof.) En	fístules	faríngies. (Mauclaire.) En hèrnies pulmonars. (Le Fort.) En ferides i
no es desenrotllà cap hèrnia postoperatòria. Ritterhaus cita el cas d'una	fístula	fecal situada en un magma de teixit granulós i complicada amb una extensa
i es guarí la ferida en bones condicions. Joffe publicà un cas de	fístula	intestinal i hèrnia subsegüent a una apendicitis. Va tancar la fístula,
de fístula intestinal i hèrnia subsegüent a una apendicitis. Va tancar la	fístula	, però no pogué fer-ho amb les parets abdominals, per la qual cosa emprà
Papilomes uretra Lesions anals (condilomes, hemorroides, estenosis)	Fístules	rectovaginals Flemó isquiorrectal Adenitis inguinal Sarna Icterícia
condilomes vulvars Resecció petits llavis hipertròfics Obertura trajecte	fístula	isquiorrectal Extirpació condilomes anus Dilatació recte (estenosi)
etc.) Condilomes vulvars Lesions anals (condilomes, hemorroides, etc.)	Fístules	rectovaginals Abscés isquiorrectal Pelviperitonitis gonocòcica Adenitis
plàstica pièlica en els inicis per dehiscència de sutures i producció de	fístules	lumbars, i àdhuc fan laboriosa la nefrectomia secundària, pràcticament
producció de necrosis i d'infarts parcel·lars, amb ulterior producció de	fístules	urinoses rebels o convertir-se en zones d'esclerosis litogèniques (fig.

Pàgina 1 (de 2)

50 següents