DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
fórmula F 5985 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fórmula Freqüència total:  5985 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en el tema "amorós" i el van tractar fins a trivialitzar-lo en fórmules estereotipades; d'altra banda, perquè, en el XIX, el llibre
en mica prosperà la idea que aquesta "dinàmica social" —és secundari la fórmula amb què l'anomenem— mereix ser considerada matèria bàsica dels estudis de
abans en deien "progrés moral". Dic que "en deien", perquè avui la fórmula ha caigut piadosament en l'oblit: no sé si, com a màxim, encara hi ha
diria que fins i tot són "coses" consubstancials. Per això, davant de fórmules com "el Déu de la ira" o "la ira de Déu", que el lèxic religiós
no conceben els termes de la qüestió religiosa del moment sinó en una fórmula primària i expeditiva, el "qui no està amb mi està contra mi" traduït
representant d'un veritable "lliure examen", en el sentit que aquesta fórmula adopta en el camp laic de la intel·ligència. D'Erasme, pràcticament, l'ha
I un es pregunta: ¿veritablement, l'home no és, no som així? Tota fórmula, tota tècnica novel·lística, àdhuc la més escrupolosa en el propòsit
de grotesc. El sexe hi és: essencial. Per als enamorats, l'acte de l'amor —fórmula ja ben simptomàtica— representa la consumació carnal d'una devoció mútua,
i governamentalistes). Cap al tard vaig al poble, on escolto París. La fórmula anglesa transaccional —control a base d'observadors als ports, retirada
Això ha causat gran indignació entre els comunistes francesos. "La fórmula anglesa —escrivia Gabriel Péri a /L'Humanité\— és
Rilke, el gran insatisfet, el gran inquiet, trobava, però, constantment fórmules més o menys interines per als seus problemes, i, així i tot, fórmules
fórmules més o menys interines per als seus problemes, i, així i tot, fórmules molt segures i aplomades. Vinyoli creu que Rilke explica més plenament la
Ahir vam menjar uns deliciosos torrons de rovell d'ou, segons la fórmula de la tia del poeta Vinyoli. És el millor producte que hem menjat de la
tenies cap. —Potser sí —reconeix el delegat administratiu, i més baix—: Fórmula blava... Aleshores ell s'adona que els papers i cartolines de dins de la
és electricitat. —Es torna a asseure—. Som-hi. —Mira l'individu—. Fórmula groga... —No —replica l'altre—, blanca. Ja en tinc quaranta-dos. —No hi
de prosa ciceroniana en castellà, hauria fet poesies horacianes segons fórmula de l'escola salmantina, i potser hauria escrit un diari en el català
majestuosos Doctors, repetidors d'antiquíssimes, del tot difuntes fórmules; i així Jeroni passava ràpid i lleuger obstacles dels llatins mínims,
el seu únic fill hereu universal i el seu marit hereu de confiança, fórmula jurídica arrelada al país, que els francesos havien tractat endebades de
de bridge o des del seu rutinari tricotage. Només pensen en les fórmules i en el paper que intentaran fer o que els tocarà fer dintre el món
nasqué la remença com a símbol de servitud, i no solament com a simple fórmula de caràcter postfeudal segons la qual calia indemnitzar el senyor en
directa de llurs masos. Homes lliures en terra lliure, heus ací la gran fórmula sobre la qual ha reposat la prosperitat del camp català fins als nostres
l'entrada en acció dels rabassaires—. Ens referim al pairalisme. Aquesta fórmula fou airejada com a consubstancial amb el temperament català. No ens
l'ascendència feudal; s'oblida la missió social del primogènit. En les fórmules nascudes de l'establiment en masos, abans i després de la Sentència de
aquesta situació, mentre que als altres països degenerava cap a una fórmula purament senyorial o s'implantava de bell nou com a expressió del triomf
i intel·lectual. Des d'aquells jorns, i malgrat la supervivència de fórmules cancelleresques d'adscripció a les dinasties franceses, l'oligarquia
social que evoluciona d'acord amb el temps. A cada evolució adopta les fórmules econòmiques i socials pròpies de l'època. Millor dit, i aquest és un
i ben agençats pergamins del segle XI, en els quals, a través de fórmules de compravenda, procura i donació, s'articulà a poc a poc l'enreixat
als portadors de l'Esperit. Els fets proven a bastament —per dir-ho amb fórmula sintètica— que no fou Montserrat que creà la Catalunya actual, sinó que
cercles i l'etern mirallet de la tradició neogòtica del poder com a fórmula de prepotència i prestigi. La trobem a començaments de segle, fortament
relacions polítiques i socials catalanes sota les frívoles capes d'unes fórmules universals de submissió o d'irresponsabilitat col·lectiva. Però en el
son leys convencionals pactades entre lo dit comte i la terra". La fórmula no pot ésser més clara i contundent, ni més reveladora de l'estreta
econòmic i polític comunament establertes. Pot ésser el pactisme una fórmula moderna? No ho sostindríem pas; seria una errada de tipus
canònic que el seguí amb tanta fidelitat. Per a esclarir l'èxit d'una fórmula cal, sobretot, acceptar una modalitat humana disposada a la seva
parts ben característiques del nostre estil social: el pactisme, com a fórmula de sobirania col·lectiva, i la delegació de poders, com a instrument de
pactisme —intervenció dels representants del país en l'acceptació d'una fórmula governamental—; la procuració —delegació autoritzada de poders del sobirà
sobre aquest delicat i vital mecanisme. Se'ns objectarà que no era una fórmula viable; que aquest conjunt que hem trobat admirable no pogué resistir la
castellana ha despullat milers de documents i ha regirat i conjuminat les fórmules cancelleresques per palesar, primer, el sentit unitari dels regnes
tradicionalisme. Per tant, quan Castella es desempallegà de les fórmules cancelleresques i partí a la recerca de les seves pròpies possibilitats
del mossarabisme i de l'imperialisme neogòtic. De fet, prescindint de fórmules cancelleresques i d'expressions més o menys assortades, durant els segles
del règim agrari latifundista, a recer de l'extensió al camp de les fórmules capitalistes (desamortització, Codi Civil, Llei Hipotecària, etc.). De
triomfà en el terreny polític i constitucional, no solament perquè la fórmula estava de moda, sinó perquè es considerà com l'única possibilitat de
per l'Estat espanyol d'aquells temps. Contra això s'aixecà la segona fórmula, la catalana. De bon antuvi, digueren els catalans, cal que bastim una
a les altres Espanyes l'evangeli de la redempció pel treball. No és una fórmula retòrica, sinó real i històrica; així s'esdevingué durant la campanya de
a Catalunya, i que quan els catalans aconseguíem d'imposar la nostra fórmula, aquesta ultrapassava de tal manera les possibilitats de fer-la
alternativa a l'Estat de l'antic règim. Perquè cal dir que, a més de les fórmules abans esmentades, els catalans desenvolupàrem les tesis del
les palanques. El procés polític del pactisme. El pactisme fou una gran fórmula de relacions pràctiques i concretes entre el Poder i el poble català.
el Minotaure. Sospitem que molts es trobaven engavanyats per aquelles fórmules que ja no satisfeien l'esperit del temps. Però ningú no podia proposar-ne
del seu aixecament contra Felip IV, l'adopció pel darrer Àustria de la fórmula de l'immobilisme administratiu, foren elements que s'afegiren a la
senzilla administració municipal. La negació de tot govern, de qualsevol fórmula de relacions jurídiques, d'un instrument d'associació general, era
som homes feiners, constructius, reposats, previsors, capaços de trobar fórmules adequades al bon desenvolupament de les relacions privades i públiques.

  Pàgina 1 (de 120) 50 següents »