Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la sang de Jacint naixeria una flor. Hi hauria dol i llàgrimes, un culte	fúnebre	que es perpetuaria en unes festes mesclades de tristesa i d'una fina
després d'englotir badalls a la sobrealimentació de les cerimònies	fúnebres	, presento els aranzels d'un esplai honest. Si és Alcestis, bugada ençà de
el sol tebi, en la llum quasi primaveral, aquell espectacle era a penes	fúnebre	(la nota més trista eren els familiars endolats darrera cada taüt): pel
general i el marquès de Collera. La música militar executava marxes	fúnebres	(el difunt era coronel d'artilleria) i finalment el poble en massa omplia
I ja veis on s'ha anat a morir. Dins infern cremarà. Tal fou l'oració	fúnebre	que la dama dedicà a l'il·lustre home públic davant la consternació de la
la punxaven, la feien enraonar; hi havia dies que es mostrava reservada i	fúnebre	, i feia veure que era sorda a certes converses massa lliures; altres cops
donava un God save the King molt lent, amb aires de marxa	fúnebre	, i ho he suposat. Aleshores, he anat buscant altres emissores —l'himne
contingudes. Darrere de les autoritats, la música interpretava una marxa	fúnebre	. El públic que veia passar la processó, s'agenollava en reverència de la
mort, la que 's dona als fills de Fransa; si al só del timbal y als cants	fúnebres	que 'ls frares cantan sents malehir á sa filla tot morint, un pobre pare,
va ressonar, tot d'una, de proa a popa, dintre l'aire humit, com un cant	fúnebre	. El meu amic s'acotà: —Escolta —va dir en veu baixa—. ¿Tens algun
silenci, sento la seva veu —trista al principi, suplicant com una cançó	fúnebre	, i a poc a poc s'irrita, remuga, dóna ordres. I guita contra el meu pit
vaig apropar a la punta de la platja; ara distingia clarament els cants	fúnebres	. Mimitó passà pel meu davant, corrent. —Què hi ha, Mimitó? —vaig cridar.
i es posà al cap de la comitiva. I darrera seu seguiren, cantant planys	fúnebres	, les dones i, més enrera, silenciosos, els homes. Desaparegueren en el
de fragàncies. Adesiara arribaven del pati, com ràfegues de vent, les	fúnebres	melodies. Un rossinyol, vora la finestra, es posà a cantar, i després,
calmar-me una mica... Ai, pobra vídua! Em vénen ganes de bruelar un cant	fúnebre	, per no esclatar! Va sortir disparat, s'encaminà cap a la muntanya, es va
les envaïen com un verí, la crosta del cor s'esqueixava i sorgia al cant	fúnebre	: —No t'esqueia, no mereixies estar ajaguda sota terra... Zorbàs va
a la cambra on jeia, immòbil, la seva vella amiga, i escoltava el cant	fúnebre	que arribava per la finestra oberta. De tant en tant la dolorosa tonada
i d'espeternecs com de gent que es baralla. I de nou ressorgia el cant	fúnebre	, monòton, desesperat, suau, com el zum-zum d'una abella. Les ploraneres
també va prendre dues galetes, se les ficà a la boca, i el cant	fúnebre	començà a sortir ofegat, escanyat, a través de les galetes: —Que
un sò singularment agut i discordant. Depositàrem, doncs, el nostre	fúnebre	feix damunt un cadafalc dins aquesta regió d'horror, i enretiràrem una
dels vidres sangonents hi aflueix una llum més roja; i la negror de la	fúnebre	drapería esfereeix; i si algú s'arrisca a posar un peu damunt del fúnebre
fúnebre drapería esfereeix; i si algú s'arrisca a posar un peu damunt del	fúnebre	tapiç, li ve del rellotge d'èbenus una sorda tocada, més solemnement
capa espanyola. El seu cap era abundantment eneriçat de plomes de carroça	fúnebre	, que ell feia vinclar-se d'ací i d'allí amb un aire gallard i
(es veu clarament en Racine, on la fidelitat amorosa sempre és un valor	fúnebre	), i d'una manera més general totes les actituds de bona consciència,
de les Maximes: s'hi respon amb el terrible, amb el	fúnebre	només és de la identitat restrictiva, i, encara, ja ho hem vist,
nivells, del social a l'eròtic, està embolicada amb un gran arranjament	fúnebre	; això comença amb la imatge del Pare cansat, que s'arrossega, recolzat
ho fa veure per a no passar per beneit. Del bateig a les pompas	fúnebres	, la usufructuació és general. Si mai has de fer el teu fet vigila els
les glasses del bagul i un floret d'autoritats en el dol d'honor i els	fúnebres	cants d'un estol de clergues. Mentrestant, Don Quixot va pel món, ombra
a quatre anys, va vestit de martir! Segueix la banda, tocant la marxa	fúnebre	més fúnebre, i, quasi a la fi, prop de "La Sang", hi và una
anys, va vestit de martir! Segueix la banda, tocant la marxa fúnebre més	fúnebre	, i, quasi a la fi, prop de "La Sang", hi và una bandera tan
a casa, després de l'enterrament, amb les orelles encara plenes de les	fúnebres	cantòries dels capellans, el cor serrat per l'amarg sentiment de sa
gronxava llurs caps en un solemne unissó: el dol, els de les pompes	fúnebres	, tothom. Tot seguit que vaig haver acabat, vaig fugir a l'avant-cambra en
alguna altra cosa a suggerir? —Res més, sinó que els caps de les pompes	fúnebres	aniran en el mateix carruatge, com és costum. Els subordinats i els
que contenia dos poetes que no creien en Déu i portaven oracions	fúnebres	manuscrites que els sobreeixien de les butxaques de pit; després un
de morts; després un carruatge contenint els dos caps de les pompes	fúnebres	; després una comitiva d'ajudants i funcionaris de les pompes, a peu; i
l'altre padrí m'abraçà; els cirurgians, els oradors, els de les pompes	fúnebres	, la policia, tothom s'abraçava, tothom es felicitava, tothom cridava, i
que sonés un fox-trot i en acabat un altre i en acabat una marxa	fúnebre	. No cal dir que la meva adhesió a les ballarines sentimentals és purament
maternal... Entretant la nit va estenent per tots indrets el seu	fúnebre	crespó, com si portés pressa per endolar aquella cambra on agonitza un
ombrívola. Les masses dels cels i de les aigües se corresponen en llur	fúnebre	majestat, en llurs ombres misterioses, en llurs incessants espurneigs, en
de puntillisme en virgules; en Regoyos, també conegut, amb el seu	fúnebre	païsatge /Día de viento\ i el /Día de difuntos en el
(massa monòtons i vinosos, a la veritat) per donar un aire tètric,	fúnebre	, a l'espectacle de la /Mort\. El fet és que, amb èxit més o menys
estol m'havia tancat la natura. Tantes vegades he sentit els planys	fúnebres	en el meu veïnatge; tantes vegades ha passat davant ma porta, darrera
per saludar a algú que no els correspon, o per afegir-se al seguici	fúnebre	d'algun home desconegut, o per acudir al judici de qui pledeja sovint, o
y Col·legi de Sant Joseph, á entrada de fosch quedava deserta y	fúnebre	. Sols s'hi trobava alguna parella de festejadors allá pels voltants de
a cal notari tractà de bromejar, de fer desaparèixer la serietat gairebé	fúnebre	de l'acte i prendre's la cosa com una folga de dos amics, però l'Aspriu
t'estimo com sempre." "¿Creuràs que dues vegades he anat a sota aquell	fúnebre	garrofer pensant que hi deixaria els ossos? Cada vegada, per això, m'he
sobre la vila mig deserta, i el soroll de les campanes li donà un aspecte	fúnebre	. Amb això, la creació d'una classe de monges especials —anomenades
s'havia llevat el barret i havia pronunciat una mena d'oració	fúnebre	, lloança de la morta i expressió de condol als parents. Això a ciutat ho
imaginació més aviat esquifida. Hi hagué, no cal dir, intents d'oració	fúnebre	, cerimonials minúsculs, i fins i tot llàgrimes de Jaquim, el savi
de Bellmunt i Talavera, la glaçada és més forta i la grisor més densa i	fúnebre	. El gebre té una lliscor i una repel·lència de llençol de fil i un color

Pàgina 1 (de 13)

50 següents