Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ni una gota en les venes de la presa, se n'aparten amb menyspreu i amb	fúria	, trepitjant-la amb ultratge, i en busquen amb riotes de seguida una
i es llançaria, des de l'embarcació on els aqueus la duien captiva, a la	fúria	del mar —vegeu els versos 1259*1265 de l'esmentada obra
potser tota la vida, que detesta? Escometia, sense més raó que la seva	fúria	, els uns i els altres. Estima el combat i la lluita perpetus, la
Assabentada per la serventa d'allò que havia succeït, entrà feta una	fúria	, sense respectar l'estat d'ell. —Què li has dit, a ta filla? No te
el cel estava encapotat, i la mar, embravida, es debatia amb sorda	fúria	contra les costes. Els mariners anaven acudint, ara l'un ara l'altre,
el pas del temps i les tempestats; com en temps passat desafiava la	fúria	enardidora dels combats, tal vegada esperant la pròxima revolució que
peus; s'aixeca un vent sobtat i impetuós; bramen les aigües amb una nova	fúria	, i ones gegantines es drecen i es precipiten contra invisibles ribes. Un
consensus universal dels diccionaris tendeix a classificar aquesta	fúria	entre les espècies de la ira. Ara bé: un teòleg, un moralista, potser ens
Luter; es limita a escriure'ls, però, amb l'esperança única d'atenuar la	fúria	dels seus enemics i, de retop, retenir la complaença dels protectors
les Torres —li va dir un dia— allí et posaries bo. Jeroni es posà fet una	fúria	. —No tornaré més a les Torres! I tu no tornis més tampoc. Jo estic bo,
sotmeto a les seves quatre voluntats. I la serpeta de Cinta que atia la	fúria	del meu pare i prodiga somriures dolços que ja no escauen a la seva cara
Catarineu, que seguia rentant i planxant i robant, i això posava fet una	fúria	Bonsoms, i no sols contra el desvergonyit criat, sinó i sobretot contra
que en lloc d'entusiasmar el general Duhesme el posaren fet una	fúria	. La llista era encapçalada pel propi senyor Erasme de Gònima que es
causa francesa no tingués altra finalitat que arrencar-li aquesta amagada	fúria	em donaria per ben pagat. Però no dic la veritat, ho saps. Què m'importa
la plaça enllosada, el sòcol rectangular on cavalcava, fet una	fúria	, Il Colleone, era per a Jeroni un oasi de terra pròpia. Possiblement
també se'm fa difícil no compadir-la mentre la veig estrellar la seva	fúria	contra el silenci glaçat de Jeroni que espera, bo i assegut, que ella
el feren bocins; el colpejaren sense parar, salvatgement, amb	fúria	terrible, amb ferotgia, com si amb l'animal acabessin també amb el mal
plena de bromera i exhalant en crits, en udols, tot el dolor i tota la	fúria	que el posseïa: com una bèstia ferida i acorralada. —I les "indeccions"
el pensament que corregué, fuetejat com els cavalls, amb la mateixa	fúria	, temps enrere. I com si et contemplessis en un mirall miraculós et
Un entre tants com trencaven els cants. Un entre tants entre	fúries	i espants. Un entre tants entre tots els amants. Un entre
Regne de València, un amor com aquell, com el nostre, la gran	fúria	de viure. Demà serà una cançó Ab dol, ab gauig, ab mal,
delirant per moments i arribaria a extrems de turment i de	fúria	, a l'abric del capot, aquells vespres d'hivern de
del dia i l'any aquells, adorables tossals, cossos, noms, dies,	fúria	. Tota la vida, amor, fins encontrar la forma suprema de l'amor,
dels teus i fer teua la seua pena i fer teua la seua	fúria	, i així seràs íntegrament, als ulls de Déu i als ulls
hòmens, i seràs poble per a sempre. Pena unànime,	fúria	unànime, així varen nàixer els salms. El temps que ve
arriba a espaordir com un caníbal gloriós, sense control, posseït de la	fúria	i de l'alegria dels animals de la selva. Jo voldria saber què li passa, a
vora els seus pares.)] Adam. Calla, condemnat! ¿No sents la	fúria	de Jahvè? [(Travessen el cel àngels armats d'espases.)]
i era rossa com l'aire, lluminosa com el lleó de	fúria	total. Se'ns l'ha menjat. Fem-nos canilla d'ira. Tallem el vent
perfets de la lascívia, sobre el camp i el pretext de tanta	fúria	, la dona! àmfora blana de la voluptat. Infants
Pepe. [(Molt apassionat i apretant-la contra d'ell amb	fúria	.)] És en va! M'ho demana tot el meu ésser, tota la meva sang!
damunt de l'os ja no li queda pell, aquest que xiula amb tanta	fúria	és ell. I sí que ho era, que de mica en mica la tramuntana se
musica per aquells cims de Déu, esmaperdut. I amb la mateixa	fúria	que hi rodava hi roda encar i el temps que hi rodarà,
llevava tenia els ossos condolits. I en Quimet es va posar, amb una gran	fúria	, a queixar-se de la cama. La senyora Enriqueta va dir que el mal d'en
i me la vaig trobar desesperada al bressol fent anar els bracets amb	fúria	, tota coberta de cuc, i quan li vaig haver tret el cuc de sobre i sortia
podia dir-li que només sentia crits de colomí demanant menjar amb tota la	fúria	del cos ple de canons grocs clavats a la carn morada. No podia dir-li que
les cries, em vaig posar a prendre'ls els ous i a sacsejar-los amb	fúria	. Esperava que ja hi hagués el colomí a dins. Que se li ben estabornís el
Si algú tocava una d'aquestes dues persones, don Tomàs es posava fet una	fúria	. No cal dir que la immunitat, el prestigi i la superstició que havien
perill, almenys, per ara; d'aquí un any en parlarem. I se'm posa fet una	fúria	. —Ho trobo naturalíssim. No sé com t'atreveixes a proposar-li certes
a una incontinència de carretera irrespirable de pols, arribessin a la	fúria	de dos tartaners biliosos amb la llengua saturada d'allioli. El testament
amb cor de proposar el problema al seu pare; se li hauria posat fet una	fúria	. Maria Lluïsa era d'una família noble, però arruïnadíssima; a casa seva
com En Bernat? Temps era temps que la ciutat s'omplia de malvestat, de	fúria	i de turments, i el poble, contra vostra tirania, aixecava debades llurs
XII Sense illes voluptat, sense riberes,	fúries	candents i roses trepitjades... Sols a la fi l'inútil
la porta. I allí, en la foscor és on es desborda tot l'horror de la seva	fúria	; els dits enfebrats premen terriblement la balda gèlida com si garfissin
, o bé saltant per sobre de l'altre, o bé tirant-se-les de lluny amb	fúria	, o bé canviant-ne delicadament la direcció, com aquell qui no fa res,
sempre que vulgui, i que l'esforç improvisat i momentani —la famosa "	fúria	"— pot suplir, en esports tècnicament tan treballats, allò que l'atleta
n'estava enamorada; quelcom hi havia hagut entre ells dos, i ara la	fúria	li esmolava la llengua. Havent-nos assabentat que estava malalt de mal de
darrera conferència havia rebatut les idees del senyor Mata amb tanta de	fúria	i de destresa, que l'havia deixat "baldat, esclafat". D'antuvi,
ni jo l'orgull d'haver-la conquistada. De moment s'apaivagaven les meves	fúries	; una dolcesa poètica i saborosa m'envaïa tot; creia en la paraula d'ella
canapè. Aquesta relació excità la meva passió i vaig sentir una absurda	fúria	combativa. "Avui mateix te'n vas d'aquesta casa", vaig dir a la criada.
que tenia quelcom de temeritat i de follia i que més endavant esdevingué	fúria	sensual. Quan em trobí sol i fracassat, arreconat en un col·legi de

Pàgina 1 (de 39)

50 següents