Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per sorolls somorts de plats, que venían de la cuyna, ó per suspirs de	fadiga	que 's permetían los més impacients ó enfeynats. Á la fí pogué entrar la
hi es; peró ja pot dirme á mí qué vòl, —feu lo sacerdot, badallant de	fadiga	y ab l' indiferencia d' un home d' oficina amohinat de treball.— La
dels homes d'esperit, Santa Continuïtat l'habitud del treball sense	fadiga	. Estem, doncs, de ple dins la tradició i obeïm el crit de darrera hora
obediència. No tots els qui l'acceptaven l'han servat fins a la fi. Les	fadigues	són inevitables i no tothom s'aconsola d'aquesta soledat de l'esperit que
d'En Salvat-Papasseit són un retorn a l'ordre bo o una	fadiga	del dinamisme inicial del nostre poeta acordat amb el dinamisme infantil
d'aquest estat de consciència. Havem vist l'assaig de novelament de la	fadiga	i de la curiositat modernes. I sempre el resultat era la eixutesa de
i noves dades i constatacions valoradores. Tot això amb la natural	fadiga	de treballar un tema revellit i de difícil contemporanització per molt
i tremola com una estrella sens brill. El seu cos adquireix un gest de	fadiga	i defalliment i va enfondint-se poc a poc en l'ombra com desitjant amagar
ben satisfeta de la seva tasca, aquesta mongeta, aclaparada de son i de	fadiga	, ha estat la primera en fer vibrar la corda novella; el nen sent que una
dels objectes que el volten i la cara se li contrau per un gest de	fadiga	i desconhort. Avui, al capvespre, com tots els dies, ha passejat pels
més petit bellugament, però un cop tancada la porta s'aixecà amb prou de	fadigues	i apagà el llum. Aquell capvespre havia estat un dels més agradosos de la
cuidava el jardí de l'ermita, i en havent menjat i reposat de les	fadigues	d'aquell jorn, abans de que s pongués el sol, es rentava el rostre i les
mentre els altres vetllaven anguniosament, encongits i esblaimats per la	fadiga	i l'ensomni, l'únic que va adormir-se amb una pau profunda va ésser el
Quan el rellotge de Sant Sulpici fa sonar les deu hores, Eugeni sent la	fadiga	nocturna del barri adormit sota els seus peus, i la frisança viva del cel
l'hivern, quan veu convertida en l'amable beguda enemiga de les penes, la	fadiga	de tot l'any; quan pot embriagar-se amb el vi de les seves vinyes; quan
i al costat d'ells, el nostramo, valent, sense conèixer la por ni la	fadiga	, el primer en el treball i el darrer en el descans, estalviador, i amb
de càrrega, que em digué: —No heu dormit bé: veritat? Teniu posat de	fadiga	. Si volguéssiu un agent de turistes, anit passada n'ha arribat un de bo,
un agent de turistes que anava a dimitir per raó d'incompatibilitat o	fadiga	o qualsevol cosa, i que, com que ell tenia quatre o cinc dies vacants, jo
un perfecte remolí, i jo estava mortalment fatigat, tot jo atuïment. La	fadiga	era tan gran, que tot seguit principià a plantar una mica de cara a
Pepa, qui, en lloc de seguir-los, es presentava a la escairada, i com amb	fadiga	d'haver dut el pas un bon xic apressat. —He dit an en Joan lo que ha manat
llit, Joaneta? —Volía veure abans si tu t'adormíes... —Vés. Vés... Amb la	fadiga	que porto, estigues certa que la sòn em vencerà aviat. I com la noia
menjaven un troç de pa i sortíen a continuar, cada una pel séu cantó, la	fadiga	del séu pelegrinatge per botigues i magatzems; i després d'haver sentit
de Gracia, passà el passeig i atravessà la plassa de Catalunya, on la	fadiga	material de la vertiginosa marxa que havía portada, el féu detenir a
Un cim representa un afany aconseguit, la compensació radiant de tota	fadiga	, el premi d'un treball, la fi desitjada. Per això les mitologies, les
menades amb puny segur pel majoral, troten cada cop més llassades per la	fadiga	, lluentes de suor sota les flames del sol d'istiu. La mainada salta i es
la cara i entorn dels parpres i vora dels llavis li naixia una ombra de	fadiga	. —Poc que podries pensar com canvia el color de la terra sota el cel, i
a poc i en encendre's els llums naixia en els ulls de tothom un tel de	fadiga	. I llavors, com una espurna, li vingué un pensament. L'ombra de la vella
fusta en l'aigua bruta— que li donen la semblança d'un pit que alena amb	fadiga	. Els descarregadors, vermells i cremats del sol, amb una fortor de carn
a les Rambles. Aquella nit, la seva mare li troba en l'esguard un deix de	fadiga	que li fa témer per un perill desconegut. Què tindrà en Joan que no pot
mi. Jo no sóc un actor com tants en coneixem, que treballen d'esma, sense	fadiga	, com aquell que no fa res. Jo no. Hi poso tota l'ànima. Tu bé ho
sortia de casa i caminava dues o tres hores seguides, perquè en tornar la	fadiga	li feia més blana la son. Quan es quedava a casa sortia al balcó i es
i li entelava els ulls o la feia parpellejar com si li posés una blana	fadiga	. Maria endreçava la casa i en remoure els objectes semblava que esplaiés
sentit com ell, acotxant el cap damunt el pit de la filla, en instants de	fadiga	dolça o de benaurança perfecta, son respir. Qui no faci com ell que,
i posem aigua. Comença de fosquejar. El camió reprèn, però amb quanta	fadiga	! Les bugies fallen. Ve una pujada, i els fars baixen terriblement. El
de la barraca, i llencen el "salakof" a terra. Els negres, morts de	fadiga	, es desfan de la càrrega. Deixen caure, d'un cop, el gran farcell de carn,
diríeu que el negre es banya dins aigua de roses. L'obsessió, la	fadiga	de l'excés de carn i de tuf, ateny tan vastes proporcions, que força a
la llargada de l'etapa fan gestes de caminar sens fi, i mimen una extrema	fadiga	. Al mateix temps mostren amb les mans el tros de trajectòria solar que,
vint quilòmetres al sol del nostre país. Durant les hores de sol alt, la	fadiga	és exagerada, desproporcionadament als quilòmetres recorreguts. Ara, quan
fuig un petit antílop. Mato una pintada dalt d'un arbre. Torno amb molta	fadiga	al campament..." Era la una, i tot plegat no havia donat més producte
carn, el caçador ha de caminar sense repòs, i bon goig si totes aquestes	fadigues	permeten al caçador arribar a enganyar els seus enormes i ràpids
noves. Exploració del camí. Un malalt de paludisme. La piroga esbotzada.	Fadigues	a peu i en camió. Les abelles de Tambacounda. La nostàlgia. Tot s'acaba
retorn, no té pas ganes de pensar en noves caceres. És després, quan la	fadiga	ha fugit, que la imaginació torna a jugar amb les imatges dels boscos
del tresor adquirit o tret a la llum, sinó que tot jo em refeia de la	fadiga	que em provenia abans d'aquella càrrega insofrible. La barca de tretze
posà de nom Noè, dient: Aquest ens consolarà del nostre treball i de la	fadiga	de les nostres mans en la terra que maleí Jahvè. I visqué Lamec, després
una rigidesa de turment. Ixen de llurs boques entreobertes sospirs de	fadiga	i de passió. Més que una dansa sembla un càstig; quelcom de grandiosament
homes amb una ardent simpatia, com uns bons companys de penalitats i de	fadigues	amb els quals es disposava a compartir el triomf o la derrota. Els seus
del que els separava el gorc, i d'esquena a la mar. Extenuats per la	fadiga	i les emocions, els dos companys es van deixar caure damunt de la molsa
li calia esforçar-se més perquè a cada passa se li feia més feixuga la	fadiga	. Quan la nit tornà, Marianneta es trobava al fons d'una vall closa. Cercà
oberta a l'admiració dels seus pobres ulls, com un premi a les seves	fadigues	i a les seves tristeses. —Que és bonic el món! —exclamà en el mateix to
Tarn, visible des del cim del penyal, i res no podia acovardir-la: ni la	fadiga	del llarg camí, ni el perill de la pujada, ni l'embat furiós dels vents

Pàgina 1 (de 8)

50 següents