Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
fadrí A 72 oc.
fadrí M 1444 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fadrí Freqüència total:  1516 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

millor se li podia oferir? En tot Santa Maria no hi havia, en efecte, fadrí que se li pogués comparar ni en qualitats personals ni en hisenda. Quant
fas pena, Mila. Hi ha festes a la plaça. Les fadrines van al ball amb els fadrins, i tu t'estàs aquí al portal. Abans eres la gala de les festes: ell venia
Ara és la nit de sant Joan; les noies són a la plaça amb llurs fadrins, i tu t'estàs tota sola aquí, com una jove vídua, com si portessis dol,
rumors a propòsit de la jove esposa: es parlava d'un antic promès —un fadrí d'un poble veí—, que havia tingut relacions amb ella abans de conèixer
de pedruscall de la Rambla, enfront el convent dels Agustins. Era un fadrí forner, mort d'un treball, quan anava a repartir el pa, a les nou del
com un baf, la presència de tanta misèria suportada i admesa, veia el fadrí forner esperant, bo i estès a terra, de la caritat dels cristians
de les Drassanes. La defensa es fa despietadament, amb pressa. Uns fadrins basters que han topat, a penes, amb un grup d'apestats que s'enduen per
la complexitat de tota relació social, fidelitat respectiva de mestres i fadrins, d'amos i jornalers, de governants i governats. Durant les primeres
d'una vegada un escarni tan roí empunyo un mall de fadrí picapedrer i de bursada llevo la testa de qui
—Clara nit, clara nit de lluna plena! Ja venen els fadrins al ball de la masia, per totes les dreceres i camins.
té 'l cor robat!... Aqueixa gent no 's recorda sinó de fer diners! Pobres fadrins, cóm los tenen, cóm los enganyan! Jo sí que li tindría un quartet ben
trobada a l'escala de casa seva abraçada amb un home. Era aquest un fadrí madur, gairebé un conco, que feia anar moltes noies en doina i no es
les collites es llogava per plegar avellanes i veremar el mateix que un fadrí pagès. Durant dos o tres anys fou plegador d'avellanes i veremador de
una samarreta negra amb ratlles vermelles que el feia semblar un fadrí forner dels que es veuen pels nostres poblets; i, la jaqueta oberta,
dret a ajuntar-se als majorals, i són molts els que hi van, sobretot fadrins, llauradors quasi bé tots, sense, naturalment, que hi haja exclusió
amb les espardenyes de cànem i veta negra. La peanya la porten quatre fadrins al muscle, revestits de roquet que duu randes casolanes a les sises i a
rialles i avalots de bon humor. I encara, seguidament, la cursa dels fadrins, que s'apleguen per colles, que disputen abans de l'eixida, que
si els ve de gust, faran una altra i darrera correguda. Si ho fan, els fadrins les animen, escridassen o insulten segons coneixences, amistats o
francès duc de Vendôme, resident a Vinaròs i estiuejant a Benassal. Els fadrins del poble tenien, com encara tenen, per patró sant Agustí. Aquest sant
s'escampa al vent en les processons i en les pujades a les ermites. I els fadrins eren els encarregats de celebrar, cada any, la vespra del Carnestoltes,
de ferro forjat. La portava als cornalons de la sària el traginer, el fadrí que representava el traginer antic, cavaller sobre un matxo ben lluent.
o més tard potser, segons el tarannà de l'"ajo". Acompanyaven els tres fadrins cavallers, la gaita i el tambor —el tabalet i la dolçaina— i un bon
a la nit, en casa del majoral de sant Agustí —que era precisament aquell fadrí que al sorteig de les quintes havia tret el número més alt i per tant es
de les més sorolloses manifestacions d'amor que Amor mai ha conegut. Els fadrins s'han destriat en colles. Els més amics van junts, en una camarada. És de
Ju-juiii!— Les respostes, guturals també, enardixen més i més els fadrins, i els trons de les escopetades es repetixen una, deu, vint vegades més.
fa bona hora o fa vent o neva, o si les arabogues mullen les mantes. Els fadrins encara han de dir coses boniques, amoroses, a les fadrines: A la
treballadors... De tant en tant l'albada té un nou interès. És un fadrí que personalment canta a la seua estimada. Ella està darrere les
algú va a cantar una albada. Expectació! Redobla el tabalater, i canta el fadrí: Eres la flor més hermosa de totes les del carrer; més bonica que la
en aquestes hores ja n'hi ha a centenars. S'han disfressat homes i dones, fadrins i fadrines. És tot un poble que es llança al carrer amb vestits
amb tota solemnitat. Hi anaven arrenglerats a dues files molts homes i fadrins; després, les parelles d'atxes. I com que ja era nit fosc, les flames
els berenars. Fer la berena el dia de Pasqua, és un goig sobretot per als fadrins. I per als infants. Els infants es mengen la rosca com a llaminadura de
berenes de les dues tardes pasquals. Ballades i cantades a les eres. Els fadrins i les fadrines s'unixen en colles, en camarades, i se n'ixen al camp,
la silueta de les teulades retallant-se sobre el blavet celestial. Canten fadrins i fadrines les cançons de la moda per l'un costat, i per l'altre cançons
dels peus. I el ball era la jota. Iniciava el ball una parella. Fadrins i fadrines estaven asseguts als pedrissos, sobre les rastelleres de
cap al bescoll una punta que voleia de vegades, en ballar. Algú dels fadrins ha tornat de poc de servir el rei, i estava destinat a la guarnició de
somriure enganxat als llavis. Porten les borcatxes plenes de farina. Els fadrins s'amaguen però estan a l'aguait; elles els busquen. Algun, pinturer,
com un minué. Cada majoral presenta una parella de començadors: un fadrí i una fadrina. Així són dues les parelles que inicien el ball. Ells
com sobre núvoles, amb la gràcia que proporciona l'eurítmia. Però els fadrins del poble han de substituir els començadors, i ara l'un i poc després
i més carros... I centenars de cavalleries que transporten, les unes fadrins, i les altres fadrins amb fadrines a la gropa. Cavalleries guarnides i
centenars de cavalleries que transporten, les unes fadrins, i les altres fadrins amb fadrines a la gropa. Cavalleries guarnides i capells i orelles
de les cases, i els homes destriant-se en dues comissions populars. Els fadrins, per un cantó, encarregats de comprar un bou —que potser no serà bou,
dels voltants, que vénen cada any a veure les festes benassalenques. Els fadrins han aconseguit —després de nombroses reunions, parlaments, discussions,
uns quants perquè vagen a comprar el bou. I un matí, quatre, sis o vuit fadrins, cavalcant sobre matxos ensellats, es llancen muntanyes enllà a visitar
dures. Ha de ser un bou ben brau! ¿Què diria el poble de Benassal si els fadrins d'enguany portaren un animal bla o covard o massa jove o massa sec o
hores de camí, una nit més fora de casa o unes miserables onzes? I els fadrins comissionats, sota la inspiració i la protecció del patró sant Agustí,
Joan els casats han fet una junta; i un parell de dies després que els fadrins, marxen també camins enllà a comprar la vedella. La veritat és que,
. La veritat és que, dient-ho o sense dir-ho, els casats entenen que els fadrins no els han de guanyar, no els han de xafar la ratlla. Pels diners, no cal
riotes! El dia 28, sant Agustí, és el primer dia de festes. Els fadrins, però, no es poden aguantar, i la vespra, per la vesprada, ja fan la prova
s'apiloten ansiosos de vore passar la mala bèstia que han dut aquests fadrins, d'aquell mas que sempre té feres de sang. El bou està tancat al corral
posicions. Apareixen trossos de manta i sacs vells a les mans de fadrins que gosen fer alguna cosa semblant a una lídia rusticana. El tercer toc!

  Pàgina 1 (de 31) 50 següents »