Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

envigorit, però en la tenebra Persèfone el reclamava. L'una i l'altra, la	fal·lera	de caçador i els compromisos d'uns instints desviats endogalaven el
l'aprecio gens. I examinant-lo de prop, com acabaria, amb tanta estúpida	fal·lera	per caçar, fanàtic del perillós culte d'Àrtemis? Ara és un esportiu
de Catalunya. A divuit anys —era el més jove de la colla— ja tenia la	fal·lera	d'ésser cèlebre, ja s'ho treballava. De casa a l'Escola de Comerç i de
l'hora de sopar. Josep no sabia parlar de res més. Era com una dèria, una	fal·lera	d'enamorat que se'm contagiava. Semblàvem dos adolescents que fan camí
tinc d'anar-hi jo?" Jo ara segueixo, en aquesta ribera cretenca, la	fal·lera	del meu avi. Jo també he trobat un hoste, com si l'hagués buscat a la
Només voldria fer un petit afegitó en la perspectiva de la meva	fal·lera	per fer una novel·la, i per tant de crear un anàleg de la realitat. Si
un sol li restava fidel, un home sempre encaparrat en qui sap quines	fal·leres	, eixut de paraules i puntual com un rellotge. Entrava just a la seva hora
y va decidir enrunar el castellet que tanta nosa'ls feya. Ab aquesta	fal·lera	, diu que va espargir la cavallería y l'artillería per la Cerdanya, omplí
per diversos motius. Els més importants són: el fred, la gana, i la	fal·lera	d'anar a construir el niu i pondre els ous. Quan apunten les fredors i
volant cap a Palol, gurmands d'olives. I abans de que a mi se m'acabés la	fal·lera	, primer els tórts s'haurien menjat totes les olives dels olivets. —És que
de l'infant, el lloc de l'oca, però el gos d'atura tenia altres	fal·leres	i, a més, no li agradava l'ensiam. Els elefants pallassos Són quatre
real m'emplenaven les tardes. Era que ja estava tocat per la	fal·lera	pueril i ridícula d'aquest ofici amarg. No sé pas si podré veure mai més
El seu cel té una gran riquesa atmosfèrica, i els núvols hi tenen la	fal·lera	de l'originalitat. Solen pujar de la mar, blancs i grassos, s'eleven amb
aficionat al dret romà; fins per poc li encomana a En Maragall la seva	fal·lera	. Però desgraciadament aquest C. era molt ric i es va donar a la
cases o els caus, i en vestir maturrangues de preu mentre els ha durat la	fal·lera	. Quants pocs tenien com el noi Maragall el dret a refusar-se a seguir els
superioritat, sinó enternit i engrescat, com si se li encomanés la nostra	fal·lera	. Un dia anàvem amb En Giner, En Maragall i jo cap a la Sagrada Família;
amb una crítica burgesa, sinó que els feia veure el cantó bo de la seva	fal·lera	i el que podia aprofitar-se de l'entusiasme de cada un, si era sincer.
diguem-ho tot, no he volgut abusar de tu. Al cap d'avall això eren	fal·leres	, il·lusions, me'n podia passar. El que ara et demano és una necessitat...
ésser reclòs en aquest monument de ferro i aram, cec com estava per una	fal·lera	d'amor. Aquí havia de jaure fins i a tant que vingués a desencantar-me
en les batalles i en les revolucions, flaques del seu esperit, sospirades	fal·leres	. A la placeta de Santa Maria, davant per davant del carrer de Sombrerers,
havia defensat contra tothom la seva filla, tant en el temps de la seva	fal·lera	amb el carnisser casat i emmainadat, com en els dies més tempestejats de
gelosia que feia acusar-se els uns als altres de traïdors, desastrosa	fal·lera	que anorreà la puixança militar del partit, i que ara l'element civil
minves de l'urc sexual es torna criatura, la gràcil puel·la juga amb la	fal·lera	imaginària del vell sense atribuir-li una dolenteria que gairebé mai ja
és ben cert que sentia pel seu marit una íntima veneració, una tranquila	fal·lera	que la movia a seguir-lo amb els ulls i a trobar en la seva companyia una
-me jo, essent tan gran l'amor que li duia. ¿Com ha pogut passar tan dolça	fal·lera	, que ja ni amor ni gelosia no tinc? Fou aleshores quan En Constantí
—Ca! No ho creguis pas!... Se n'ha anat perquè ha vist que totes les seves	fal·leres	fracassaven. —Pobra xicota! —féu Amfós, no amagant la simpatia del
es riuran de mi! I se'n va anar a treballar, a córrer la plaça, amb la	fal·lera	de fer vendes, de guanyar pessetes, per donar una lliçó a la muller que
de recollir les fulles que voleiaven per l'aire. Per fer-se passar la	fal·lera	de llegir ja en tenia prou. —Roig, Roig, —va fer amb entusiasme— vina que
amb gent de la mateixa casta, va gairebé decidir-los a abandonar la	fal·lera	de veure món. No n'havien vist prou en aquella anyada de vida patagona i
mig aclucant els ulls amb voluptuositat. Godin, el pintor, amb la seva	fal·lera	de treure croquis de tot, no acabava de gaudir de les delícies del
faria del noi?... Se l'enduria?... No li venia de pla tampoc. Sentia la	fal·lera	d'anar-hi tot sol, i no gens menys, el pensament de deixar-se'l allí
a l'endemà que se l'endugueren. De petita sempre li blasmaven aquella	fal·lera	pel joc. I tants de cops com va costar-li i tantes privacions. Ara, però,
Martí el coneixia. Ho endevinava i regirava a l'entorn d'ell amb aquella	fal·lera	d'escandallar-li els sentiments. Un dia va gosar... —Ell fent "guàrdia"
el·lipse, escarapel·la, estel·lar, excel·lent, expel·lir, fal·laç,	fal·lera	, fal·lible, fil·loxera, flagel·lar, franel·la, gal·linaci, goril·la,
les dues /l\ consecutives s'escriuen /l·l\. Ex.:	fal·lera	, carretel·la, putxinel·li, col·legi, xarel·lo. El símbol
terme, atermenar; dia, adiar; jorn, ajornar; pressa, apressar-se;	fal·lera	, afal·lerar-se; ira, aïrar-se; tràfec, atrafegar-se; passió, apassionar
humanitat que es desvetlla. El Renaixement és un despertar de glòria. Una	fal·lera	apassionada de novetat omple els esperits. En la turbulent confusió dels
aquell desordenat neguit d'aprendre, d'estudiar, de saber-ho tot, i la	fal·lera	ingènua de transformar el món sencer... Arreu de Catalunya s'estenien com
distanciats com sempre, inútilment incompresos, cadascun amb les seves	fal·leres	. I ella? Més baixa que tots, més repugnant que els altres. Déu? No se sent
per acompanyar-los fins al peu del vaixell i el bon vellet tresca amb	fal·lera	al costat de Jofre i Emengarda ajudant-los a dur farcells, puix que Jofre
la girada del camí, ¿què hi devia haver? —pensava el menut. I aquesta	fal·lera	de veure coses noves, d'arriscar-se cap el desconegut el xuclava amb una
passat, a aquell passat d'abans de l'estiu, quan tots dos duien de cap la	fal·lera	de crear un grup d'avantguarda. Però Zeni se'n sentia infinitament
no ballava sinó amb ella; no pensava sinó en el moment en què la seva	fal·lera	fóra traduïda en èxit: en el moment en què constataria que havia sabut
Lamentaven tots dos, Carme i Zeni, que no poguessin tenir per a aquesta	fal·lera	els havent-sopats. Això, i Carme no hauria pensat mai a casar-se. ¿Quina
volia casar amb el soldat, que s'hi casés, ja que li havia agafat aquella	fal·lera	. Ella hauria volgut tot un altre partit, pel seu millor plançó... Havia
li donà fama —Déu meu!— d'humorista. En el curs de la seva vida tingué una	fal·lera	: els invents, els negocis fabulosos, la terra a l'Havana. Mai no arribà a
en un pis grandiós dels porxos d'En Xifrer, al Pla del Palau. La seva	fal·lera	per Barcelona era fortíssima. Els Collaso eren polítics. En realitat,
té aquests rampells. I encara ha tingut sort de trobar qui compartís la	fal·lera	. Hel·lena sola, trenca el seu ritu nocturn. Abans de despullar-se, s'ajeu
fos per la foscor, molts i moltes deixarien de sentir de mica en mica la	fal·lera	que ara senten pel Cine. El que més els atreu és la fosca. ¿Que no
la consonant, doble /l·l\ que pronunciem en carretel·la,	fal·lera	, taral·la, i que no és, ni la ela de religió, ni la ella de

Pàgina 1 (de 6)

50 següents