Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

moros, egipcis i púnics. El resultat de l'operació evocadora seria ben	falaguer	. I la veritat és que junt al Mediterrani s'ha inventat allò que de més
bella i esplèndida, potser d'uns vint anys, que li somriu amb uns ulls	falaguers	i maliciosos. —És la meva amiga —presenta la noieta. Ella li allarga el
presència de Cinta. El noi queda subjugat per aquella madrastra bonica i	falaguera	que li prodiga una espècie de tendresa que ell no ha conegut. És en la
I així els catalans conegueren l'Estat modern en les circumstàncies menys	falagueres	: imposat per la conquesta, organitzat per mantenir-la, sense cap mena de
a acceptar uns objectius semblants —encara potser haurien estat més	falaguers	— als que hagué d'admetre per la derrota deu anys més tard? Sens dubte,
I així, planyent-me'n, m'haig d'esllavissar cap a una definició menys	falaguera	del seny que la que s'acostuma. El seny, l'hem adquirit a través de la
mantenir els somriures, les boques fan una ganyota amarga. Amb el to més	falaguer	que encerta, canvia de conversa; comenta l'excel·lència del menjar: la
de fer el pobre davant de forasters, per veure somriure la gent amb	falaguera	incredulitat. —Ja són tres quarts de set! —diu l'un, consultant el
no produirien en el qui afalaga l'afalac que ell cerca. Prop d'aquests	falaguers	deliberats podríem situar-hi aquells qui no volen deure atencions i que,
les creacions de la il·lusió i de la poesia per allò que verament són:	falaguers	fantasmes que no has de confondre pas amb la realitat. La realitat no és
¿perqué comensí á gosar si haitx de sufrir dolor fér? ¿Perque lo món	falaguer	al principi de la vida ab esperansas convida (que solts fantasías son) si
silenci. No era el so rutinari i sabut d'altres dies: era un so pròxim,	falaguer	, una mena de veu fredolica però alegre que no trobava resistències, que
de pluja Cel emplujit, una figuera ens fa reparo,	falaguera	... Brilla 'l silenci dels aiguals ont lliris grocs pujen
Ors, vell patriarca de la Renaixença, per a llegir en el passat l'auguri	falaguer	de l'esdevenidor? Un fet gairebé immediat havia de confirmar-nos en la
dret al públic; la crítica i els coneixedors, però, van donar-li acollida	falaguera	. La prova: al cap d'un any nova exposició de Sala, a les Galeries
dels prínceps són, de vegades, com el joguineig de les dones, més	falagueres	però més despietades quan tenen el ferm propòsit d'acabar desnonant que
i lo gens que's menja, segons a on. Vareig reflexionar el pervindre poc	falaguer	que m'esperava an aquell niu d'afeitar: vaig compendre que el sistema de
La imatge que tenim de nosaltres després d'aquesta anàlisi no és gens	falaguera	. Per arreglar-la necessitem excuses i justificacions. Ja sabem que l'home
Estan plens de goig de tanta aplicació i en treuen els averanys més	falaguers	i pensen, estufats, en l'home de supòsit que serà temps a venir, si no
en el seny és mogut pel primer, i per l'altre el que hi ha de més	falaguer	i més delicat en la passió; hi ha en aquell màximes, regles, preceptes, i
i llanguidora, i parla de la tomba on ha d'ésser enterrat. És insinuant,	falaguer	, oficiós envers tots aquells que troba prop de la persona a la qual
hagués existit, perquè unànimement ens la descriuen amb colors més aviat	falaguers	. Això és una prova que la crisi no arribà a ésser total, i que sempre es
el camp docent donant-li horitzons d'humanisme, obtingueren un resultat	falaguer	i han estat sempre fervorosament acollides pels alumnes. Per això, a part
de rebuig, de lleig y d'ordinari a n'aquell home; una esperansa vaga y	falaguera	com la que sol reanimar al vensut, vingué ben tost a sostíndreli
cos robust. Els esguards copsaren, doncs, recíprocament, una impressió	falaguera	i, per tant, aviat brollà la conversa. —Jo sóc molt bleda —digué la
reconquesta del propi territori! Mentrestant, unes clarors vagues, però	falagueres	, en prometen de més formoses envers llevant. La lluna, acabant el seu
, jo? —digué Bagheera, a la fi, acostant-se-li als peus, tota	falaguera	. —Un gran bé, només. Sotja'ls fins que apunti el dia. Jo vaig a dormir
més. A mi m'escapà el riure per sota el nas; i aleshores en Xaneta, tot	falaguer	, amb un somrís, que li aclotà graciosament les galtones, va abraçar-me
mentres nosaltres ens estufaríem sota ets untets de ses paraules	falagueres	, en Llambregues bufaria de ràbia com si li gratessin s'esquena amb una
a l'espectacle de la /Mort\. El fet és que, amb èxit més o menys	falaguer	, tots els pintors de representacions simbòlico-decoratives s'han esforçat
Tot el peix al cove. N'hi ha de més tendres i estan més tarats que vostè.	Falaguer	: —Suara ho dèiem. Els anys no li passen. Cercava aprovació: —Eh, Quelot?
o el de Victor Cambon (/Notre avenir\) i comentaris	falaguers	com els de Ch. Sarolea (/Le réveil de la France\) o els de
Però, sigu com vulgu, aquesta confiança que et poso em sembla que ès ben	falaguera	per a un marrec de dotze anys, i crec que tindràs punt a no
del treball: ara, en canvi, sempre estava delitosa, i era amable i	falaguera	, i feia tots els possibles per trobar-se amb el xaval i retenir-lo al seu
callava les seves impressions, que no eren en aquell moment gaire	falagueres	. Malgrat el seu coratge, havia de considerar que la situació en què es
no admetre en la meva absència la conversa d'Arnau de Montascó, té de poc	falaguera	per al teu pare aquesta reserva que has observat... Digues, Marciana:
que l'amic escoltés noves lectures de coses seves. No era Joan Antoni	falaguer	, ni tendre, sinó severíssim en els seus judicis. Saumell s'hi enrogia com
Per de promte vostès passen uns dies ací... Els dos respiraren. Totes les	falagueres	promeses que s'havien fet, retornaven; afluïen els pensaments
per la carretera de la Ràpita. Hem deixat l'Ebre enrera, però aquest riu,	falaguer	i amorosit, ens vol acompanyar fins que serem al terme de la jornada.
Bultres balaguerines? Ja el tornem a trobar, ja l'enyoràvem aquest riu	falaguer	que duu en les seves aigües un doll inestroncable de joventut. Serà degut
Catalunya. Certament que deuen formar un galant esplet, a jutjar per les	falagueres	referències que en tenim i per la puixant fe de vida que donen sovint. No
a dormir. Cadascú a casa seva, s'entén. La perspectiva no podia ésser més	falaguera	. Carrer avall, dret al parc Monceaux, els glops de flams barrejats amb
Pots anar a passeig tot el sant dia. La visió d'aquest esdevenidor tan	falaguer	el fa suar. —Imagina't com et tracten. Ací un conyac, allà un mig litre de
a la nostra migrada intel·ligència, entestada a no veure sinó el caire	falaguer	en les destinacions eternes. I llavors Jesús, quan els enviats són fora,
¿Voleu cosa més aduladora que el gos? I tanmateix, qui més fidel? Què més	falaguer	que un esquirol? I qui és més amic de l'home que ell? Altrament caldria
que ajuda com cap altra a la tasca d'en Banyeta. Va al cranc i li diu, tot	falaguer	: —Per què no pots ésser tu com els altres? És que no ets tan bo, potser
amb la més gran innocència, això sí, li havia pintat amb colors tan	falagueres	les delícies d'aquell lloc i d'aquell clima! Alerta, doncs! Un tal
Voleu donar raó als indignes artistes que ens pinten grassos i	falaguers	trincant al volt d'una taula de disbauxa o al peu d'una bóta de celler?
de l'efecte que els causaria. Per altra part se'n prometia confidències	falagueres	. Com els hauria tractats l'octogenària i rica tia Honorina, aquella vella
tot emmurriat. L'amistat que l'unia als tres germans podia més que la	falaguera	perspectiva de passar uns dies en un nou ambient, en companyia del seu

Pàgina 1 (de 12)

50 següents