DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
falsari A 2 oc.
falsari M 85 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb falsari Freqüència total:  87 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

perdre res. O jo m'equivoco, o és ésser rei de trobar-se entre avars, falsaris, lladres, captadors d'esclaus, essent l'únic a qui no pugui fer-se
i, mostrant-li les dents, com un gos abrivat, li digué, exasperat: —Maleït falsari! Dius que no sabeu res, i per tu mateix ho sé. —Per mi? Això no
d'heretges", més encara, "heresiarca criminosíssim, horrible blasfem, falsari, inquisidor dels cels [= astròleg] i guia cec" (f.
condicions; no sols es diu Déu, ans fa el prodigi, impossible en un falsari per orgull o per demència, d'aguantar indefallent el to diví. La seva
a tota recerca pròpia. Imagineu-vos l'abús que un home inhonest, un falsari, faria d'un tal poder. Però tot això són indicis llunyans. La prova
un ou post en dissabte; canta les veritats més dures a la cara dels falsaris; no s'absté de treure a fuetades els mercaders del Temple, agreujant la
havien arribat a fer confós l'Edicte, declarà que es castigarien com a falsaris els jurisconsults que s'atrevissin a interpretar el text, i sols
que fa de la bandoleria un art de guerra, y no sent escrúpols d'esser falsari quan es la víctima un jueu o un moro. Don Quixot es més universal que'l
incomparable conseqüencia, com una acusació viventa dels ofuscats o dels falsaris de mitj sigle abans. Jo n'he rebut, per mercé de Deu, com os deya suara,
del idioma Castellá com únic oficial al Estat espanyol, i la declaració falsaria, i desorientadora per a les mases incultes, de que aitals llenguatges no
Sautuola. Tothom es posà a riure. Es tractà don Marcelino de Sautuola de falsari, d'impostor i d'estafador, i la reunió es va dissoldre sense que ningú
platònic qui tractava el Crist d'impostor i els seus primers deixebles de falsaris. Hom conserva íntegra aquesta obra. De la més important de les
qual no és pas certament proverbial, agafa la terrible maça, escomet el falsari i amb un sol cop l'avia al reialme de les ombres a meditar sobre els
pintors, escultors, i fins i tot músics (baldament sembli una paradoxa) falsaris o immorals, són mals pastors. I hem dit músics, perquè hi ha, certament,
qui hem estat batejats, si no volem merèixer que amb justícia se'ns digui falsaris; perquè tot home que estimi la seva qualitat de tal, cal que ho demostri
si i tan gravosa per les obligacions que imposà als seus adeptes, fou un falsari cruel, a més de blasfem. Si ho deia sincerament i no ho era, tenia la
estrictament literària. En fingir un autor del segle XIII, el falsari només es proposava una operació de simulacre erudit: inventar o
Potser, doncs, en una sala gremial o familiar, el P. Mulet, o el falsari que s'amagava darrera el nom del P. Mulet, sí que va aconseguir una certa
sinó probes concluents, almenys indicis de que era incurs en el crim de falsari, ja que d'aixó l'acusava la fama pública y se sabía que se li havía
un cop molt fort per al nostre historiador angèlic, i ésser tractat de falsari per un eclesiàstic li provocà gairebé una catàstrofe mental. La veritat,
l'esmentat autor. En quant a les penes amb que eren castigats els falsaris, diu que en 1356, un cavaller, anomenat Bouchard de Poissy, fou
la qual podien establir-s'hi impunement els adúlters, els lladres i els falsaris. Emmarcades així de seguretats aquestes terres, les manifestacions del
cridà tota mena de gent perdulària, adúlters amistançats, lladres, falsaris, criminals, serfs fugitius, i els garantí la impunitat; el lloc era
set ases; per una bufetada, set bufetades. En canvi, no admetia lladres, falsaris, criminals ni adúlters, "ja que no és convenient que els dolents habitin
el pontificat d'Alexandre VI, diverses vegades el Papa es va queixar dels falsaris; que, en 1493, va suspendre la concessió de totes les
No deixa de produir impressió el raonament. Ens imaginem difícilment uns falsaris —astuts i sapientíssims— que s'esforçarien infinitament a perfeccionar
tingut fills essent Papa; i existeix una remota possibilitat que uns falsaris, ben pagats i ben organitzats, tècnics excel·lents, gaudint de les més
es mostraran forts, obstinats, incorruptibles. Ben sovint també seran falsaris i hipòcrites perquè la naturalesa humana és més complexe del que
Febrer, un dels heretats per Jaume d' Aragó en lo reine de Valencia. El falsari, puix, dirigintse a Pere I, fill d' en Jaume el Conquistador,
legal surt d' ell; mes en sentit inmediat y directe, el lladre, el falsari y l' assessí son els verdaders autors del mal que 'ls castiga; ells son
adulatione decipi" (Eccles· VII-6). —Veyem que son castigats els falsaris, y no els aduladors, que encare fan més mal; perque si aquélls falsifican
hem de restar i després de la victòria. Perquè ¿sabeu qui era el cardenal falsari? El pare carnal del mateix home que ha portat la desventura a les terres
deambulen pels carrers: lladres, assassins, falsaris, que els escombren, matiners. Donen mirades obscenes,
que no seré cregut, com també n'estic molt més que se'm pendrà per un falçari. No'm fa pas res. Crec complir no callant un deurer d'agraiment infinit
si es per rahó d'Estat o per algun delicte... tal volta per falsari! Mes ell de la Fortuna coneix prou l'humor vari y a l'enveja
respectar el sagrari d'un bon nom i d'una llar; per atrevit i falsari, llenguallarg i estrafolari, perjurador i temerari:
d'escrits anònims, d'hom taliquí, d'enveges sordes, d'amic falsari, de mestressetes de rall mesquí; que no et censurin
Vós aquí?... Albert Bé m'ho sembla. Rafeques falsari! Fa com si se n'anés... Albert I torna. Rafeques I heu
em jutgis sense escoltar-me primer. Al cràpula i al falsari, i al lladre i a l'assassí, no els neguen dret que
ah, malfactors, ara sí que se us veu el rostre! Mentre hi havia feina, falsaris, treballàveu com si res, i qualsevol hauria assegurat, en veure-us, que
[(esverat)]. No ho fessis pas! Dirien que ets un mentider, un falsari, un home sense paraula; dirien que no tens cap esclau fidel, sinó jo. Si
No sé pas com vos ho mireu, damisel·la; és tractar-me d'usurpador, de falsari. Ah! Ah! Això en temps de cavallers es pagava amb tres pams de llansa
deslliurant d'eixa bàrbara batalla al infeliç ceguet. Però, el falsari? preguntarà el lector. ¿No va posarhi á sa falacia
és el flagell de màgia, llagoteig, hipocresia, simoníacs, falsaris, robadors, alcavots, baraters i companyia. El primer frau, no
gran la justícia de Déu ferma i segura sobre els falsaris que apuntats estan. No crec que es contemplés cosa més dura a
enmig d'un poble nombrós us lloaré. De mi no gaudeixin els meus falsaris enemics; els qui m'odien sense motiu, que [entre]
homicides, fornicadors, malèfics, adoradors dels ídols i tots els falsaris, la part d'ells està a l'estany encès amb foc i sofre, que és la mort
amb el sincer et portes sincerament, però amb el falsari et tornes rigorós. Que tu defenses el poble humiliat,
ulls, i em comporto segons la teva veritat. No m'assec amb els falsaris, i no entro en tractes amb conspiradors, detesto els
En la meva consternació fins vaig dir: "Tot hom és un falsari" ¿Com podré pagar al Senyor tot el bé que m'ha fet?

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »