DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
família F 30551 oc.
familià M 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb família Freqüència total:  30552 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

humanes. Res, però, de més perillós. Qui les escolta oblida deures, família, pàtria, tota rectitud, i corre cap a elles, als prats plens de flors, on
massa xorra", aclaria el jove dropo. "I el teu pare i la teva mare, la família, t'ho comporten?", s'escandalitzava el laboriós i metòdic senyor.
amb un concepte agudíssim del deure, un noble defensor de la seva família, de la seva ciutat i del seu poble." "Que simpàtic!", concedia, una
"És que sap la funesta sort que li toca. I també la calamitosa de la família i la catastròfica de la pàtria", va aclarir Pulcre Trompel·li. "Bah, no
i la nostra involuntària descortesia, el nom de pila, inseparable del de família, la senyora Magdalena Blasi. "De quina carta te'n vas, aquella
sota l'ombra d'aquell arbre, els fruits del qual i de la seva estricta família s'emporpren i negregen, en madurar, fins avui, com a memòria perpètua de
antigues, a les quals ens acollim, assenyalen que pertanys de segur a una família més noble i seriosa, en el seu origen, que la dels sàtirs. Agafes amb la
governi, fins per a una Atrida. Oh, vosaltres i nosaltres, les nostres famílies, quins llinatges! I Electra i Antígona s'assemblaven, la seva essència
existència al servei del palau de la destral del llamp i de l'estranya família que hi senyorejava", anava filant la memòria intacta d'Enone. "De la
esvanida, on li és impossible de trobar-me, de recobrar-me. Ve d'una família que no es mou d'un laberint, volten i volten tots ells pels tombants d'un
mica. Poc, però algú li deurà gratificar el servei." "Salom no tenia ni família", va indicar la senyora Magdalena Blasi. "Així es comprèn que tallés,
malaltia incurable, vivia amb els seus dos fills i una vella criada. La família de Lino i la de Tino Costa havien mantingut sempre unes cordials
mantingut sempre unes cordials relacions d'amistat —era de les poques famílies del poble amb qui es tractaven—. Vivien al mateix carrer, les respectives
de la mare, les relacions havien continuat en el mateix to entre les dues famílies, i Tino Costa manta vegada havia defensat Candi contra la brutalitat dels
en què vivien. Munda del Roso, la muller, era una dona fina, d'una família, més que adinerada, distingida. Era d'una aguda sensibilitat, però
treballs, a la companyia d'aquells éssers, convertits gairebé en la seva família, i on trobava la seva compensació i la seva pau. Veié néixer la petita
Tampoc ell, malgrat la seva severitat i l'apartament en què vivia de la família, no pogué amagar la satisfacció que li causava aquell enllaç, car, en el
de son pare i de sa mare, que veuen en ell un digne continuador de la família i saben que poden deixar-ho tot confiat a les seves mans. Mila hi havia
Una ona de satisfacció va recórrer el petit cercle de les respectives famílies. Mossèn Anselm rebé felicitacions pel triomf i, àdhuc, algun present fet
Els qui en tenien, havien portat llurs promeses. Hi havia algunes famílies amigues i altres coneguts. Aquell dia, a la taula, hi figurà també el
al final enmig del general desordre. El Sagristà era el perdulari de la família, bohemi i desvagat, el qual el vell Candaina no podia veure ni en
casa; li parlà, en fi, de la seva il·lusió de constituir una llar i una família i fer una vida ordenada "com mana Déu". No es referí per a res a la seva
de tot Santa Maria la persona que posseïa més antecedents sobre aquella família i coneixia amb més detall tot l'entrellat dels fets que havien portat els
desgràcia. Antoni Costa —així anomenaven l'avi— pertanyia a una de les famílies més distingides de Santa Maria: tots cristians de vella tradició, educats
a la seva casa pairal. Endebades s'intentà després, per part de la família d'ella, donar explicacions al marit, convèncer-lo de la innocència de
i la guerra s'encenia, no ja entre els pobles, sinó entre les famílies; un furor homicida llançava el fill contra el pare, el germà contra el
aquesta tropa arribà ell: era alt, ben plantat; pertanyia a una il·lustre família originària del Nord. S'havia distingit en nombrosos combats, i a
de tot; m'apar com si no tingués ja ni mare, ni padrí, ni amigues, ni família: com si només et tingués a tu. Que Déu em perdoni. —Mila! Quin consol que
perquè sabia, sí, que hi havia moltes noies a Santa Maria, i noies de famílies riques, de sa casa, treballadores i criades com Déu mana; però li
tots i afalagada. Estava a punt de casar-se amb un noi ric, d'excel·lent família, bon mosso i de disposició, ple de bondat i enamorat d'ella fins a la
segura en la solitud de la nit en què estava sense pare ni mare i sense família, sola, perquè tot li ho havia sacrificat. També ella li havia parlat del
m'has tractat tan cruelment?" "M'apar que no tinc ja pares, ni poble, ni família; que només et tinc a tu..." La seva ment rebutjava la visió; en fugia, i
quin mal li podrien fer? Ells aniran als seus assumptes: a veure llurs famílies, a les festes, pels seus negocis; ella anirà pel seu amor. Quin mal li
murmurar. —Però, com poden murmurar? Tots saben que Sileta és com de família. —Malgrat tot, és preferible que se'n vagi. Maria Àgueda no replicà; es
pressa del seu fill: Sileta, com ella havia dit, era gairebé de la família, i, per altra banda, la seva virtut sense tara la posava a l'abric de
seus néts continuen sostenint a Santa Maria la tradició camperola de la família. Només Quim Bisa es mantingué fidel a la memòria de Sileta i continuà
del boter de Saumur, i no la seva coquineria en escatimar el menjar a la família ni les seves martingales per eixamplar-se el patrimoni. Balzac ho
travessen les venerables convencions relacionades amb el sexe i amb la família. Prou que em guardaré d'afirmar que avui la gent practiqui la cràpula i
heroi. I insinuar, de passada, que l'heroisme és un talent estrany a la família literària. Entre els homes de lletres no trobarem mai un heroi. Hi ha
responsables —sens dubte— d'immenses quantitats de dol infligides a les famílies franceses al llarg d'uns anys tenebrosos, van ser classificats de
i zones en què aquells trets distintius, i d'altres, propis de la nostra família, van tenir encarnacions esplendoroses: l'Hèl·lade, ja se sap, en els seus
de l'intel·lectual perduren encara amb una certa vigència: les famílies benestants segueixen nodrint els seus rebrots lletraferits; el mecenatge
de la cavalleria novel·lesca, que volia imitar. Ulisses era un pare de família convençut, egrègiament vulgar, que enyora la llar, la senyora i "el fum
convertirà en un estímul potent i encoratjador. La luxúria acaba amb les famílies i sembra la incoherència en els costums: la continència frenètica no
dels que hi ha en vigència. Però, és això factible? Els individus de la família dels Mateo Alemán contestarien que no. Jo no contestaré que sí:
nació. En una ciutat, el cor col·lectiu és la plaça. La dispersa i unida família del Mediterrani no és sinó això, una col·lecció de places, àgores o
vegades dic al pare: gràcies per haver-me pegat quan era petit." És una família amb les velles virtuts, disciplinada, austera; respira la felicitat del
del Sol. Gent benestant, homes ben vestits, alguna noia de "bona família". (Hi havia la Nené Ivern, rossa, bruseta blanca). Eren burgesos
de juliol no ens hauríem tirat al carrer i ara no ens trobaríem sense família ni llar". 1 setembre. Al matí vaig de Premià a
d'avellanes, de xufles o ametlles. A casa la meva tia Carme coneixen una família que, per sopar, només mengen un plat de puré, i una altra que hi afegeix

  Pàgina 1 (de 612) 50 següents »