Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

rost amunt la pesantor de la roca. Tàntal continuava morint-se de	fam	i de set. Ixió giravoltava per l'aire, lligat a la roda flamejant. He
a rosegar amb complaent lentitud les delicades menges, perquè la nostra	fam	insaciable en destriï els mil gustos dels bocins. Ens pertanyen també
de presa amb cap de dona, les cares de les Harpies són pàl·lides de	fam	. Filles de Thaumas i d'Electré, volen com voltors, més ràpides que el més
i qualsevol cosa que es mou, ombres i fulles, l'entreté. No acaba mai la	fam	i menja fins a vomitar. Vigila el vòmit com un tresor, i aleshores ni tu
les barques ancorades, ran del tuf de l'aigua atapeïda de rebuigs i de la	fam	de vol curt de les gavines. El brivall l'havia clissat d'ençà de
Quines noses, pobra noia! I tot per guanyar-se amb mals tractes la	fam	de la vida. Perquè el pinxo s'entreté a apallissar-la al final de cada
explicada en quatre paraules. Dintre d'això, posa el que vulguis de	fam	, de maltractaments, de tot el pitjor que puguis imaginar. —Però és
per una falsa acusació, havien d'ésser tancats i consumir-se per la	fam	en els seus calabossos ombrívols. Veia el comte al mig, ja amb els
seu; agafats a les seves robes, plorant, condemnats també ells a morir de	fam	ensems amb l'ancià en el recinte de l'ombrívola terra: tot sota una llum
salvés. Tots foren trobats després —tots en un petit grup— sucumbits a la	fam	en la solitud de l'ombrívola torre —la torre de la Fam, com se l'anomenà
del port. Hi anava per ofegar la seva set de tendresa insatisfeta, la	fam	de la carn sotmesa a una llarga abstinença; qui sap si la seva
una capa llòbrega sota la qual s'amagaven les misèries, la sordidesa, la	fam	, els vicis, les més horribles monstruositats. De dia tot estava en repòs;
econòmics. No sé si m'expresso bé. Penso que no basta l'"execrable	fam	d'or" per a dictaminar la presència de l'avarícia: cal, de més a més, que
senyores de Versalles enyoraven, duien una existència tenebrosa:	fam	, explotació, malaltia, incomoditat, por, vexació, eren el seu pa de cada
rendirà a la força de les armes (puix que està molt fortificat), sinó per	fam	. Els queviures dels vaixells que puguin burlar el bloqueig resultaran
Sembla, també, que ha estat trobat un fugitiu de la guerra mort de	fam	. Passen, des de fa tres o quatre dies, molt pocs trens, i van amb carbó.
Roset: diu que només desitja "la pau absoluta". Es veu que pateixen	fam	: només —diu— s'alimenten d'herbes. 12 maig. Álvarez del
Mai no ens havíem trobat acarats amb aquest espectre elemental: la	Fam	. Per fugir-ne fem mil passos, suem traginant llarga estona pesos feixucs.
mesos, em representa un ingrés de 1.944 pessetes. La por de la	fam	ens circumda com una obsessió. Només es parla de la guerra o del menjar.
pensar que hi ha tanta gent que sofreix, que viu en l'estretor i la	fam	. 25 desembre. Dia de Nadal pur, fred. El cel és blau i
dos junts i enamorats" Com demostren les darreres estadístiques sobre la	fam	mundial "ningú no s'ha de quedar sense la seva nevera" i nosaltres hem
cansalada era pecaminós, per què havia de ser molt més greu satisfer una	fam	no menys imperiosa que la que ens conserva la vida? La puresa que
naturalesa, i potser menys sofista del que es proposava ser. Perquè la	fam	que el conduïa al bosquet, una i altra vegada, rera unes faldilles, era
d'aquest gust de gormand per la vida que té un home malalt? Cal passar	fam	per saber el gust incanviable, infinitament bo del pa. Cal haver arribat
mar; dies i dies sense vore terra, i després d'això, les faves; a passar	fam	i fred, a patir misèries, i en lo perill que et fotessin un tiro a la
amb tota tranquil·litat, devorava el que havia collit i satisfeta la	fam	, s'ajeia a fer la migdiada. Llavors Miquel de la Rutlla se sentia com un
riqueses, mentre ella es matava de treballar i els nois se li morien de	fam	... —Culpa d'ella i de "dengú" més, t'heu torno a dir. Perquè ¿
feia oblidar dels torpedes dels submarins, les bombes de l'aviació, la	fam	, les tempestes i sobretot la desfeta de tants d'ideals i el nostre incert
sosté. És com un ball o mortal minué. És com un ball. Hi ha la	fam	, la precarietat, com hi ha els sermons i hi ha el pecat
les cames tremoloses. És la debilitat. Era el sexe. És la	fam	. Es tornava a ballar. Ara em deus aquest ball. I
i creuant, un per un, tots els túnels dels segles amb una bruta	fam	de claredat, només. Ens demanen silenci. Els prohòmens mediten.
i una secreta, dolça confiança en la vida, més enllà de la	fam	i les humiliacions i les precarietats. El carrer de
de postguerra. S'imposava l'amor; brutalment s'imposava sobre	fam	i cauteles. I fou un amor trist, l'amor brut, esgarrat.
hi havia la guerra, les delacions, el tacte de colzes, sols la	fam	? Oh sí, també hi havia, com la ceba que grilla, un
llomes blavoses sota tota la lluna, el ventre de sis mesos, la	fam	, la por, l'espant. Un silenci, una pols, l'amarga polseguera.
entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs	fam	i tindràs set, no podràs escriure els poemes i
multituds. Bé sabem que la invasió de la Pesta Negra i la successió de	fams	i mortaldats desvetllaren arreu d'Europa onades d'histerisme popular, de
o més simplement de donar menjar als espanyols (problema de la	fam	). Després, de la dificultat de superar la seva angoixa vital davant
la centúria i per l'aplicació dels decrets tridentins; i sobretot, per la	fam	i la pesta que un any rera l'altre escometen la població. El bandolerisme
la ruïna de les gèneres, que si sóc el pare del pecat i de la son i de la	fam	i del fred i de totes les misèries i les ignomínies! Això em sento dir,
Volant... Eva. Quina colla de desmenjats! Ja ho diu Adam que la	fam	és un càstig. Tot, tot són càstigs. Ai! [(Reapareix Nara amb el cossi.
Més lleis, més traves! ¿No n'hi ha prou amb el treball, les malalties, la	fam	, el fred, la mort? Més entrebancs encara! I al capdavall de tot, les
lilàs a l'abril, la paciència de l'aranya que escriu la seva	fam	, el cos amb quatre cames i dos caps en un solar gris
insolents, quan els teus homes prínceps, envilits per la	fam	, aprenen amb l'esquena les més subtils raons de la
Prou de color Villon. Espanya s'aixecava al meu temps de	fam	, és a dir, reptava com mai. S'aturaven trens com
meus braços. [(Torna a juntar el seu braç a la cintura d'ella.)] És	fam	de les teves delicadeses. [(Li clava els ulls en la nuca amb una
pluges, de color de llamp i mig menjat del vent que besa amb	fam	. Les nits de vent, la vella, com a folla, cantava al finestral
tot d'ossos i sang, i en sa gran mirada, pintada de	fam	. La plaça és bonica, d'estiu colorada; els músics,
ànima tan indiferent com la vianda a la brasa que serveix per apagar la	fam	del pelegrí apassionat, ell, l'adolescent, d'una manera inexperta i
grillons per la servitud i cítares per la dansa. La	fam	, que una casta irrita contra l'altra, començà: la

Pàgina 1 (de 81)

50 següents