Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
fama F 2804 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb fama Freqüència total:  2804 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sigui insensible als afalacs de la glòria". I la seva semisuccedània, la fama, la brillantor de la qual a poc a poc s'apaga fins que la cendra la
es proposa un fi intel·ligible, és aquest: no el poder, la riquesa, ni la fama, ni el respecte, sinó el poder, la riquesa, la fama, el respecte, en la
, la riquesa, ni la fama, ni el respecte, sinó el poder, la riquesa, la fama, el respecte, en la mesura que justifiquen la nostra pressumpció. Cadascú
perdura, i perdura amb una mig gloriosa seguretat. No és únicament la fama pròpia i de mera inèrcia, que sol prolongar en la memòria de les
un prestigi abans viu però ja caducat; es tracta d'alguna cosa més: d'una fama, present i directa, viva, d'exemplaritat. L'home, l'home Erasme,
tots són personatges de Dostoievski —i esmento els de Dostoievski per la fama que tenen d'estranys i d'excepcionals—: tots som potencialment
Pla ("Revista de Catalunya", IV (1927), 570). Pla, segons la fama, ha estat sempre un gran defensor del plagi, i fins i tot —si hem de
errants, es proposa de fer com ells i de superar-los en glòria i fama. Si les aventures d'Ulisses eren fortuïtes, les de don Quixot tendien a
distingides especulacions teològiques i piadoses, només s'ha guanyat una fama important amb els seus diàlegs i els seus versos infames. No podem
escriure un petit assaig sobre la vida dels cucuts. Aquest ocell, que té fama de misteriós i gairebé d'invisible —/a wandering voice\— resulta
Durant el viatge he llegit /El Príncep\ de Maquiavel. La seva fama d'immoralista és ben merescuda. Però quin patriotisme ardent! Quina
diu per força! —No hi fa res. Els del servei de control permanent tenen fama de ser molt astuts. Aquesta insistència a dir que no dúieu
buit, i l'enviarà al Col·legi Tridentí, que ha recollit disminuïda la fama dels Estudis de la Rambla. Entre les primeres obres que fa per a
metòdica insistència per la dida. Hem dit que Jeroni adquiria, ben aviat, fama d'estudiant perfecte, i cal aclarir, perquè no sembli aquesta afirmació
a la tertúlia del llibreter Sterling, ja famosa a la ciutat, amb una fama merescuda de jacobina. Descobrí sorprès, embriagat per l'èxit, que els
Jervolino estranger a la ciutat, car era provinent de l'Abruzzo i, com és fama d'aquesta terra, tossut i malcarat. Pel to amb què Jeroni parla del tal
de la coixesa, de com el Valent va perdre la cama, i amb la cama, la fama de valent. Un dia este que vostè veu allí anava amb un amic a Tortosa,
i mirant sempre de biaix amb el "caliquenyo" a la boca i l'anar fent fama i acabà convencent-se, ell també, que era valent. Ell estava al cel, però
certesa: que no havia portat diners. Llavors, a més d'aventurer, cobrà fama de perdulari i de gandul, i la gent començaren a fer-li el buit. Essent
la cura principal de la seva vida consistí a anar cultivant la mala fama que li atribuïen. Començaren a córrer històries fosques sobre la seva
història negra, ocorreguda en una nit d'hivern, acabà d'afermar-lo en la fama d'home perillós de què gaudia i eixamplà entorn d'ell aquell cercle de
havia, per aquells dies, al poble una família de pagesos benestants, amb fama de valents i decidits, coneguts pels de la Catalana. La formaven el pare
ja aixecar els ulls devers el rival. Borra havia comprès que allí la seva fama no li serviria de res. Una estona després sortí Borra amb els seus.
fill. Josep, el fill de la Badona, era un minyó de mals costums; tenia fama de jugador i aficionat a la beguda. Feia alguns anys que havia anat amb
amb el cigarret als llavis i la visera molt tirada sobre el front. Tenia fama de saber el que es feia en qüestió de dones, i en més d'una ocasió havia
és ver, però tampoc un manobre. Sa mare era molt remolesta i tenia fama de mossona, a desgrat que a mi sempre em féu bon paper i fins que la
com la vainilla de Mèxic, però aquesta terra refulgent i espectacular té fama de poc saludable i bruta. En la meva primera experiència de les goletes,
La record quan quedà viuda. Es mort no se la mereixia. Es Bearns tenen fama de guapos, però Don Ramon era lleig i molt més vell que ella. Dona
incursió a través del temps: eren els moments decisius per a la seva fama. El marquès de Collera, polític i diplomàtic, havia decidit
impacients i, a l'igual que en el seu temps Don Toni Maura, anava criant fama de ponderat i cervantista. La Dictadura el tragué d'una situació
ses conseqüències d'aquell fet. Com que N'Aina Cohen sempre ha tengut fama de regionalista... —S'art està per damunt d'aquestes coses. —Això
tants d'èxits en el món de l'alta galanteria (havia estat segons la fama el primer amant de la Chelito), resultava del gust de la Violeta, que no
cara i sense dir ni mitja paraula, per una mala noia. I que amb la fama que li feia, si no es casava amb ell s'hauria de quedar per vestir sants,
Trènor, tebi sota la mitja de gassa. Rosa havia tingut —i tenia encara— fama de posseir unes cames perfectes. L'usdefruit d'aquelles cames havia estat
i homes de lletres. Hortènsia que era primmirada i honestíssima, tenia fama de dona lliure, i algunes senyores com Leocàdia, la trobaven cursi,
dels seus herbaris, perquè el canonge Claramunt era un botànic de fama. Va començar els estudis de les plantes, perquè s'acostaven més a la idea
havia algun estranger, el qual abans d'arribar a Barcelona ja coneixia la fama del restaurant, hi seia algun senyor dels habituals i dels fidels a la
una persona interessada en el negoci i els noms se'ls ha callat. Jo tinc fama de bocamoll... Però, m'ha jurat que és un matrimoni conegudíssim...
per aconseguir allò que Conxa aconseguia. Les modistes de més fama, quan volien imposar un barret de preu excessiu, utilitzaven com a
núvols en tots sentits. Leocàdia, tan primmirada, en les èpoques de mala fama de la vídua, sempre va ésser de les que deien "la pobra Pilar". Si
que, en altres èpoques, havia tingut a casa seva artistes de teatre de fama esqueixada, cantors de flamenc i generals com Primo de Rivera, es podia
poesia soviètica. En aquella penya hi havia dos dibuixants que tenien una fama poc viril. Amèlia Nebot era grassa, vulgar i espiritista. L'Altra amiga
conegudes. Corminola només dibuixava becs de gas. Tots dos tenien fama d'una altra cosa, però eren dos excel·lents xicots. El músic Cascante
de cap manera. Al principi quan un s'adona d'aquest poder, d'un poder de fama com el seu, no dubto que deu fer una certa gràcia; però després la
extraordinària, deuen sentir les ganes d'evadir-se de la majestat o de la fama i un dia fer-se passar el gust que no els conegui ningú, que no els
però coneixia l'amistat que un temps havia tingut amb el seu pare i la fama de què en el món elegant fruïa aquell solter amarg i correctíssim. Maria
de la vida i de les dones li havia servit només per donar-li una certa fama d'home correcte que no es lliura ni es descompon mai, entre les penyes
coses referents a la casa nova que es feia la Baronessa. Hortènsia tenia fama de bon gust i Conxa es fiava del seu criteri. Aleshores Conxa estava
quan em veuen en un lloc parlant amb ell. M'ha vingut a les orelles la fama que té aquest xicot i la fama que a mi em posen... —Però, Conxa, ¿no
amb ell. M'ha vingut a les orelles la fama que té aquest xicot i la fama que a mi em posen... —Però, Conxa, ¿no hem quedat que això t'és igual

  Pàgina 1 (de 57) 50 següents »