×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb fanfàrria |
Freqüència total: 55 |
CTILC1 |
| Tots ho provàvem, cada volta amb més desvergonyiment. En Xaneta deia amb | fanfàrria | : —Sa nit no es menja dingú. Ja podeu cridar i xarnegar: tot ho aguanta. | | de bell nou,— i vau dir que podíeu escriure en grec. ¡Bah, mestre | Fanfàrria | ! Quin sac de mentides no éreu! Mai no he trobat un sac de mentides com és | | li faci, senyor. Bé, Pip; aqueix mateix subjecte, amb aquestes maneres de | fanfàrria | , ell que em veié als Ganguilers (una pipa i una quarta de cervesa, | | De qui? —vaig preguntar. —Oh, us he de reconèixer que és un home ple de | fanfàrria | —digué Joe, amb un aire d'excusa,— però, tanmateix, la casa d'un anglès | | llurs primeres paraules, sempre difícils i delicades, enmig d'una tal | fanfàrria | ensordidora, havent de cridar igual que els jugadors de parchesi? | | començats en en, in, con), fanfara, | fanfàrria | , gonfanó, anfractuositat. Davant de n, s'escriu adés | | allí on, a jutjar per la literatura de les vitrines, a dins imperava la | fanfàrria | i la xerrameca dels engalipadors de multituds. A primer cop d'ull, | | de la seva tragèdia, els règims feixistes —sota la falsa alegria de les | fanfàrries | , l'espetec de les banderes i el bigarrament dels uniformes— mentre les | | justa de expressió, que pot expressar-ho tot sense enfarfecs, oripells i | fanfàrries | verbals, era exempta, per la seva naturalesa, de conceptualismes i de | | tot despedint se, anava per baixar del carruatge, s'esbravà amb aquesta | fanfàrria | : —¡En fi, senyora, el meu fill és governador!... —¡I bé, | | de 1928. Zura s'alçava com un malson abominable enmig d'una | fanfàrria | de trompetes celestials i exaltacions de símbols immortals. Carter, que | | les de la Mare de Déu de Campanar, i la que posava de relleu tota la seua | fanfàrria | i armava més soroll en les festes dels carrers de Sant Gil o de la Mola, | | crec que no podem dubtar de la presència de la Milícia. Altrament la | fanfàrria | de Zavala, sostinguda per més de dos batallons dissimulats, no hauria | | nombroses banderes desplegades al vent i deixant sentir una ensordidora | fanfàrria | de trompetes. A la vista d'aquest inatés i abrivat reforç militar dels | | 25 cañes: ¡quins cañarets s' armarien! Per desgrasia tot es | fanfarria | y ganes de parlar. Mosatros, per lo manco, ham anat al achuntament y no | | algun déu ens el dugui! Llavors t'esbarriaria totes aqueixes | fanfàrries | que ara gastes amb tant d'orgull, rodant a tot'hora | | —¡Peró si ell no hi es! Albert. —Podría contestá 'l | fanfarria | . Lluch. —¿No essenthi? Albert. —[(Irritat.)] Podría | | l'efecte d'un barroquisme excessiu: hi ha la mescla del luxe sensual i la | fanfàrria | militaresca, de l'antigor tradicional i de coses d'una actualitat | | l'havien de dur a ca l'oculista amb un ull fet malbé. Els plagues més | fanfàrries | del Gavilan organitzaven grans cavalcades històriques o | | Si vaig infatuar-me, reina, enderroco als teus peus l'edifici de la meva | fanfàrria | . Esther No criaturegis, visir, que guanyares, en fanatitzar-te, | | Mòni· Era per dir-li, al senyor Pons, on el poden conduir les | famfàrries | . No anava pas per vós, mi senyora. Vós, tard o d'hora acabareu | | Y una vegada més va semblarme admirable y aconhortadora la | fanfarria | humana, que així deslloriga totes les coses pera donàrleshi les belles | | banch. ¡Cremavan paper devant d' un públich! Jo, sol, á la quieta, sense | fanfarria | esmolaria plata ab la prenda més baixa que usa la persona! y 'l duro ó la | | te gelosía de vosté?... que som ximples aquí?... fugi, home fugi; no siga | fanfarria | , que no ho coneix que 's vol divertir? ¿Quánts anys te ella? —¿Qui la | | baixa una pluja de dicteris que fan esgarrifar: —Tontu! — | Fanfarria | ! —Macaco! —Ximple! —Pren vinagre que tens por, li diuhen, y 'l pobre | | tornis; á casa meva no s' hi venen á fer conquistas. —No chille tant, Don | Fanfarria | ! digue quant s' ha fet de gasto y no 's propasse á parlar de mal modo, | | los cinch dits que vos hi encastaré: perque ja 'm teniu cremat ab la | fanfarria | que gasteu, y perque fugiu del pacte que tinguerem de no resar de la | | hi havía una mala fè molt gran. Lo Banch de Crèdit anunciat ab tanta | fanfarria | tres mesos há, no havía dat fins ara més senyals de vida que la | | ningú sabé d' ahont, la deixá am la dita á la boca: —Be 'n gasteu prou de | fanfarria | !... —esclatá, sorprenent á n' en Siset, quin paper de segón en aquell | | los travalls y rescabalar als accionistas estafats. Lo casalot, ab tanta | fanfarria | anomenat Habitacións, estava malmés, sense vidres, sense portas, ple de | | no té cap dupte; mes cal consignar també, que si | fanfarria | disgusta, mes que pobre fa mesquí quant de lo sencill | | traça que sempre apar que faci la dels altres. L'home, tan afectat de | fanfàrria | i de figurar, s'ha reservat la facultat de donar forma al darrer invent, | | ni reduirà la noble bravura de la seva voluntat encara ignocenta de | fanfarria | , ni cobrirà amb la vergonya d'un sentimentalisme misteriós l'aspra | | tant pròp, y solament no s' era empetxat de sebrer de hont sortia tanta | fanfarria | , ni si havia trobat negret, que éll ja sabia be, que l' auca no heu treya, | | El seu cosí Paco era l'agutzil. I Xanó pensava, com gosava l'altre fer el | fanfàrria | al davant seu? Ell sabia que eren cosins tan prims que no es veia el fil | | poder només seria reconegut en la mesura que adoptés les disfresses i les | fanfàrries | del poder, com que només existiria en la mesura que fos secret i tingués | | era contra els seus enemics llavors era amic nostre, els acompanyaven | fanfàrries | de trompes i tambors i una esquadra de llances llargues, una de | | i el tant per cent, d'altaveus que vomiten els sorolls vulgars de les | fanfàrries | falsament entendridores, dels aparadors de les botigues curulles del luxe | | del polifacètic creador valencià Carles Santos, que ha compost una " | Fanfàrria | " per a l'ocasió, els intèrprets lluiran models de dissenyadors com | | Les anades i vingudes de l'empresària i primera actriu eren mera | fanfàrria | («Com m'agradaria representar el seu paper, en un escenari tan | | Doncs ja saps què et toca. El sant pare ha de morir. Fressa de | fanfàrria | . Fi de l'acte primer. Acte segon | | trobar-lo aquest matí. (Surten.) Escena ii ( | Fanfàrria | de trompetes. Entren Claudi, rei de Dinamarca, la reina Gertrudis, el | | ho detecti, pagaré el robatori. (Entren trompetes i timbals i sona una | fanfàrria | .) Hamlet Ja vénen cap aquí. Jo em faré el boig, i | | del pensament. La democràcia, un compromís amb la majoria, fa sonar la | fanfàrria | per a l'home comú, que a la major part del planeta té com a Déu el futbol. | | públic, i Science, el privat. El 2003, ja sense tanta | fanfàrria | , se'n publicava un nou esborrany, molt més complet, i el 2005 encara un | | el seu menyspreu, el general Darras que desembeinava el sabre, la | fanfàrria | que tocava, Dreyfus en uniforme de gala que caminava cap al general | | i dels megaducs de marca, dels emirs altisonants, dels senyors de la | fanfàrria | , dels grans sacerdots del foc, megalòmans i panarres, dels capitans de | | de la seva detenció, només li coneixia l'empresa d'assegurances i la | fanfàrria | del mecenatge. Aleshores insistia: —Quan la política està en mans | | altar— hagi apostat per un Godot molt proper, sense solemnitats ni | fanfàrries | estèrils. Ha valgut la pena esperar. | | encerts d'un Johnson que segueix en forma, disposat a viure lluny de la | fanfàrria | d'oblit immediat per mitjà del gust i la intel·ligència. Disposat com un |
|