Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de vellut subjectats sota el genoll, i el seu caminar amb un punt de	fanfarró	o de presumit, en el qual, els qui el conegueren, descobrien els trets
—Què hi dius, a això, baldat? ¿Et penses que haurà d'envejar el	fanfarró	del teu fill i el fanfarró de tu, que ets el seu pare? —M'has deixat de
baldat? ¿Et penses que haurà d'envejar el fanfarró del teu fill i el	fanfarró	de tu, que ets el seu pare? —M'has deixat de pedra —digué a la fi
amb l'aire una mica abatut, perdut en gran part l'aspecte un si és no és	fanfarró	, heretat del seu pare, que l'havia caracteritzat sempre, baixava aquesta
la història del Valent. El Valent, en efecte, havia estat un gandul, un	fanfarró	; de jove, el seu ofici havia estat, sobretot, anar a les corregudes de
d'un cloquer: no han mirat tots dos sinó de fer bella feina, mentre el	fanfarró	treballa perquè diguin d'ell que ha fet bella feina. La modèstia és al
principalment quan és fals i s'imita amb irrisió dels presents el soldat	fanfarró	. XXXIX. I ja que investiguem tots els detalls del que és
rossos que lluïen ulls blaus plens d'enyorança; amb sergents bigotuts i	fanfarrons	; amb oficials rígids i correctes. Tots volien saber on i quan havia
del Pirineu. Un pirinenc. Un home que no temia res ni ningú; una mica	fanfarró	potser, una mica envanit, però a la vegada audaciós i molt intel·ligent.
o la palleta i el bri que falte al bres de sos fillets; allà quan lo gall	fanfarró	pegant-se dos espolsons i entonant lo pit i allargant lo coll llance lo
verdoses, de superfície florida i margens festonejats. Ella, esplèndida i	fanfarrona	sosté continuament la saó d'aquelles terres molsoses, riques de
músics, ab l'instrument al coll, també ajuden a buidar lo rebost de la	fanfarrona	de la clavariessa. Bé se passa el ratet de la convidada; tots se
ràpida enfront d'un imprevist. S'ha de frenar els espeleòlegs novells,	fanfarrons	o lleugers. S'ha d'utilitzar el cap serenament. Els avencs només es poden
els que es vanen d'ésser-ho. Hom ha vist sovint morir com sants certs	fanfarrons	que durant llur vida feien gala d'impietat. També es dóna el cas molt
d'embriac; el francès d'orgullós; l'alemany de brutal; el normand de	fanfarró	; el borgonyó d'estúpid; el bretó d'inconstant; el sicilià de dèspota i el
sobretot a partir de Menandre, individualitza tipus: l'avar, el soldat	fanfarró	, el metge infatuat, són personatges arrencats de l'observació quotidiana
del 5 al 7 % de la població. És una espècie de	fanfarró	gras i de vol renouer; curiosament el seu cos és més gros que el de
I els que el vulguin atrapar des de fora, feina tindran! Es donà un cop	fanfarró	a la culata de les pistoles que sortien de la faixa. La minyona que
la premsa sensacionalista barcelonina. Considerat com optimista, audaç i	fanfarró	, l'entrenador ha vist assolits els seus objectius durant dos anys
y sos cortesans es ríen á còsta de la mòrt, que donaven per segura del	fanfarró	, com l' apellaven, de Don Joan de la Panarra, del que feen massa fisga
els habitants de l'Olimp, fent riure al públic mostrant-los com	fanfarrons	, covards, ambiciosos, lladres, arlots i així. No pren seriosament la vida
degué essé es qui la perdé; y aquell homo va callá: Un covart y	fanfarró	contava a na Margalida haver dat una corrida
forces reuneix. Ofídius Hèctor que fossis, el cabdill de ta raça	fanfarrona	, no podries, de mi, lliurar-te'n ara. [(Es baten. Vénen Volsques
Patricis, és que podeu sofrir que, cara a cara, vos parli eix	fanfarró	de ses fortunes que són vostra vergonya? Conspiradors No! Matem-lo! El
, engeguel, que ja en tenc un molt milló, de bona condició, ric, gentil y	fanfarró	: y ¡sabs que es de prim de pel! Faldó. Axó es lo que he menesté
a guanyar la batalla o a imposar condicions; la condemna dels cavallers	fanfarrons	que criden molt i fan molt poca cosa; les remarques sobre la furor dels
La Serp Però... Rigobert Silenci! Cap de Roc, [	famfarró	] Si a mi m'has complascut tantes vegades, bé puc una tant sols
El militar	fanfarró	Personatges [Pirgopolinices, guerrer. Artotrogus, paràsit de
És el que nosaltres, en llatí, volem dir, quan diem: "El	fanfarró	". Aquesta població és Efes. I el militar que se n'acaba d'anar cap al
. I bé, ja veuràs com et faig decidir. [(La pren pels braços, fent gestos	fanfarrons	).] Vaja, ja hem parlat prou! Ves a la teva cambra, vesteix-te amb
naixença i que mai no dic res amb cara i ulls? El Corifeu. Quin	fanfarró	, aquest maleït! Però les teves cames criden iú, iú, tot enyorant la corma
en el ""Boletín Oficial del Estado""." [(Se'n torna,	fanfarró	.)] Pierrot [(redoblada de timbals. Per l'esquerra, amb les mans
Bantayrol? preguntá l'infant. —Vol dir en gascó lo mateix que vanitós ó	fanfarró	. Peró deixau que us parle de ma fortuna, continuá'l juglar, mudant de to,
á la terra d' aquest home Un Herodes ordenés Matar tots los tragabalas,	Fanfarrons	y mentiders, Fora cosa de per riure La feta dels ignocents. Pero ja
creuada que li venía a sobre, com no fos efecte de son caràcter altiu y	fanfarró	, que sempre'l portava a despreciar al enemich, ò potser una afecció de la
Lo recort de la Mimí punxá altra volta sa conciencia, y ab una cansoneta	fanfarrona	tractá d'espantar sa por y revestirse d'una indiferencia que no sentía
han repetit. Las matexas vui nos dona La nostra gen	Fanfarrona	. Lo error sempre refutat Desvanescut fou estat,
del que ja ho estava. En Julià, no només era un feliç ineficaç sinó un	fanfarró	, un petulant que els abocaria al desastre si no l'aturava. Reflexionà
i l'altra reproduint una construcció de cinc o sis pisos, opulenta i	fanfarrona	—, i un retrat de Rock Hudson sense camisa. El telèfon estarà en un lloc
detractors, difamadors, avorridors de Déu, insolents, orgullosos,	fanfarrons	, enginyosos per al mal, rebels als seus pares, inconsiderats, deslleials,
sobrevindran moments difícils; els homes seran egoistes, amics del diner,	fanfarrons	, orgullosos, difamadors, desobedients als pares, ingrats, irreligiosos,
i obscura dels ulls. Però si l'acostament fos possible, rere l'aire	fanfarró	que respira el conjunt eqüestre, hi trobaríem les llambregades de duresa
Però sap molt bé, i ho ha sabut sempre que no és res més que un	fanfarró	. Sap que no puc tornar al fang, tal com diu, i que no tinc més amics al
amb el vostre humor de xafarderes. Presumiu dels vostres acudits com els	fanfarrons	amb les espases, que, gràcies a Déu, no fan cap mal. Senyor, us agraeixo
de Châtillon, com sempre on hi havia brega, aquest prototipus d'ambiciós,	fanfarró	incorregible. I allí acabà tristament en les mans de Saladí, conjurat a
provocava una gran decepció. René Descartes anomenà Fermat un «	fanfarró	» i l'anglès John Wallis es referí a ell com «aquest maleït francès».
del riu turbulent i no volgueu imposar els vostres crits i xiscles de	fanfarrons	urbanícoles. La pràctica dels esports d'aventura pot ser una seriosa
l'intèrpret inspirat i avinent d'aquella immensitat, és, si més no, tan	fanfarró	i tan inferior com l'esfinx. Céline es pot burlar de qui parla de
Ney, el vell company d'armes de Napoleó, rep l'ordre d'apoderar-se'n.	Fanfarró	, promet al rei que no tan sols capturarà l'avalotador, sinó que fins i
una escalinata, una flor pansida caiguda d'un missal i recollida (deia el	fanfarró	) mentre encara conservava el perfum de la mà que l'havia posat entremig

Pàgina 1 (de 2)

50 següents