Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

remuntar-lo fins al cel, però és a sola fi d'abatre'l de més amunt a la	fanguera	, i enlloc no troba refugi ni repòs a l'hora del malastre, fins que
i semblant que s'enfonsessin en una pasta moradenca com un roc en una	fanguera	... Certament va inspirar-me compassió. I en Xaneta? Vaig sentir que de
enc que les estores baixes i les galgues i les rodes havien rebut de les	fangueres	del camí alguns presents no massa pulcres, oferia una traça excepcional
ab la panxa que quasi'ls tocava á terra, com se revolcavan per les	fangueres	de les Rambles al so planyivol de la cornamusa. Venía la nit, la boyra
a fer en aqueixes caceres d'aigua. A fi de tirar als becadells, recorria	fangueres	i aigüerulles, calçat amb unes males espardenyes i s'arriscava pels llots
les seves coses. Potser algun carro estarà ensorrat fins el botó en una	fanguera	i, després d'algunes provatures inútils, el carreter desenganxarà els
dar lliçons. Més hauria valgut posar-hi una carretada de grava en aquesta	fanguera	, mala reïra de roderes i de bèsties i de carretada... Arri!... Au!... Hop!
Els matxos es van aplanar com dues llebres, i van arrencar el carro de la	fanguera	i d'una arborada van quedar dalt del pujador. Nova parada i noves
la vela del carro, i els bous van quedar entrampats tota una nit a les	fangueres	. En reprendre el camí, cedí la boixa d'una roda del carro i l'eix es
vesper; os, ossera; cingle, cinglera; fum, fumera; foc, foguera; fang,	fanguera	; rengle, renglera; fila, filera; llit, llitera; capçal, capçalera; taula,
i em purifiquis! —I la carn i el llot, August? Recorda't de la	fanguera	d'on hem estat pastats; no oblidis la pedrera de la qual hem estat
o Primària es passaren més de cent milions d'anys xipollejant per les	fangueres	i aiguamolls i produïren una gran varietat d'espècies. N'hi havia de fins
Teresa. Els carrers d'avui estan ben empedrats; abans, en canvi, tot eren	fangueres	. Manlleu. És la segona ciutat de la Plana. A l'indret on avui
d'homens aturdits, esclaus, boy sens llibertat, lligats y encallats en la	fanguera	de la sensualitat, ab la seua ánima nobilíssima presonera y enmanillada,
desaparexin les raconades, y que hi hage aceres y empedrats en lloch de	fangueres	, y que les canals no dexen anar dutxes sobre 'l cap dels trantzeúnts, y
desitjém, com els aucells, pels aires; no arrastrarnos com cuchs per les	fangueres	. Y prou d' aixó, pera que 's doni cada hú per advertit, y per no donar
brodi 'l són de somnis y breçant-lo l' acompanyi á passar las negrencas	fangueras	de la terra. En aquets camps conreuats sobre l' esquena de tas planuras
sortidas de las ayguas de vostre Baptisme y ja vilment enllotadas en las	fangueras	de la corrupció. Conservéu en sos cors la posessió completa que de ells
d' adop y serán molt bones y açó encare que vingan d' una bassa, d' una	fanguera	y d' un bosch que serán ácides, per consegüent, putx tot passant perdrán
á sos sabis concells, enterrosant alguna vegada ses ales d' áliga en les	fangueres	de la terra, com ho deixa prou entendre la balada popular de Sant Ramon!
[(deprimit, anant-se'n cap al menjador)]: Pigmeus! Esclaus!	Fanguera	! Un home: Heu sentit com remuga tot sol el barber? Un
aná tot dihent: —Ni un ni cap; ni un ni cap. Fins que 'n trobá una	fanguera	ahont un pobre pagés hi tenia enfangats una pila de porchs, que per mes
Mugger s'apressa darrera d'ells, lliscant, molt aplanat, damunt la	fanguera	. Ara ja es comencen a disputar! Ja s'insulten! Ja s'arrabassen els
diners ni credit enlloc, tot foren plans i provatures pera sortir de la	fanguera	. Més, com tots els perdularis, que no volen veure en llurs tares la causa
ja estava fet y, no hi havía més, s' havía de sortir de dintre la	fanguera	ahont s' havía ficat. —Donchs las té ab un minyó pobre com la mateixa
¡Oh, mon Jesús!; jo volguera que'm tirás dins la	fanguera	; bany d'essencies me sería si'm visitás vostre amor.
un poble que s' arrossega brut é ignoble per la	fanguera	de tots els vicis? que no espera ni creu en res,
el vent encega els ulls —el xipolleig serè, l'alè de les	fangueres	. Hem vist el vol rasant en el caliu
que cau i no es deixa collir. També nosaltres, com allà, en la	fanguera	de la llum, amb els colors com podrint-se, com
baixa de la casa, al purgatori i sobretot a l'infern, per treure tota la	fanguera	i tota la porqueria que hi ha. —No em vols dir com t'ho faràs per tapar la