×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb fantàstic |
Freqüència total: 2045 |
CTILC1 |
i la figura de la mestressa de l'Olimp. Ixió, enganyat, va abraçar la | fantàstica | imatge amb tanta passió, que en va néixer Kentauros. Aquest monstre va | li advenia es posava de cara al sostre, tancava els ulls i es lliurava a | fantàstiques | i quasi sempre desoladores reflexions. Així es passava hores i hores. Sa | s'agitaven uns éssers estranys que a la claror espectral adquirien | fantàstiques | figuracions; darrera d'ells els arbres aixecaven llurs branques nues | caçadors de vint-i-cinc anys enrera al peu d'un saltant d'aigua glaçat, | fantàstic | , com una pintura surrealista. Vora l'estany salta una merla. Al quintà | finestra s'allarguen les branques del cedre com les potes d'un drac blanc | fantàstic | . Però entre la neu, en el món gris i blanc, canta una mallerenga. És una | de la recent rebel·lió de Barcelona. Diu que es féu una despesa | fantàstica | de bombes de mà; segons digué a un germà seu un metge del Clínic, hi ha | Els homes carreguen garbes amb la forca. El sol es ponia entre un bosquet | fantàstic | de núvols, pins para-sol de neu encesa. 30 juliol. Dels | més enllà, opac. Era un espectacle meravellós, una mena de visió astral, | fantàstica | . 21 desembre. Dia de Sant Tomàs, gris, gebrat, però sense | olor de cabells femenins m'indica que he topat amb una dona. Algun far | fantàstic | de cotxe, de tant en tant. A darrera hora algú diu que les tropes | a favor de la concessió de la bel·ligerància a Franco. Alguns preus | fantàstics | d'ara: les patates, a Espinelves, van a 12 i 14 | trista, trista. Tercer Nadal de guerra. Els avets negres —els astròlegs | fantàstics | d'Apollinaire— vetllaven entre la neu del Matagalls. Els veia entre la | m'és desconegut— que ha convertit el districte de Papeari en un verger | fantàstic | , exacerbant en els indígenes aquesta simpatia natural que senten per les | Va ser una guerra, encara que petita. I encara que | fantàstica | , tampoc tenia res de personal, la basca que em va | sovint un home utòpic, perquè el català no comprèn la utopia com un ideal | fantàstic | i sense realitat possible, sinó com allò que arrela en la més pregona de | alguna cosa de profit. Però, la carta d'Antoni Mates és de debò? Seria | fantàstic | que tot plegat fos una enredada de Guillem". Frederic anava repassant i | la història reaccionària d'Espanya al gust de Milà i Camps. Al | fantàstic | aristòcrata se li convertí la visió del món en una mena de manicomi | noies de la seva classe, Pat es pensava que existia un abisme sentimental | fantàstic | . Amb una noia de la seva classe, que no li importés gens, opinava que | per la seua adhesió a una realitat que ell veu fulgurant i | fantàstica | en si; el surrealisme a la Dalí no el podria temptar amb la seua | recader contava —com excusant-se, potser, d'una primera narració una mica | fantàstica | — que ell no ho havia vist tot, i que només sabia el que havia vist, i que | sigui en el pla de l'art, dit "vulgar" o "ingenu"; en l'arquitectura | fantàstica | de la ciutat del carter Cheval, en la dels decorats de Georges Méliès; o | l'origen dels tabús alimentaris ha d'ésser cercat en la imaginació | fantàstica | de certs avantpassats: resultat indirecte i repercussió a distància, creu | porta, s' enganyava á sí meteixa, donant importancia inmerescuda á las | fantásticas | flamaradas de vida que la mort troba pe'l camí y que no son més que fochs | amoratantse, tenyintse de zinch, agromollantse y per fí 's fongueren en | fantástica | cigonya sense potas que restá nadant en un horisó verdós. Llavors s' | brandejavan per l' ayre 's veyan á contra claror destenyits com vegetació | fantástica | . Per tot arreu aquell misteri, aquella falta de cos, aquella indecisió, | verda i moradenca de vegetal mullat i de capvespre, que donava clarors | fantàstiques | a l'aire, a la caixa, als roquets dels capellans i a les nostres cares. | als roquets dels capellans i a les nostres cares. Tot era tètric, irreal, | fantàstic | . Aleshores el meu dolor no tingué límits. Era una pena que no hauria | copiats en pulcres llibretes escrites a tres tintes, ornats amb dibuixos | fantàstics | i filigranes de cal·lígraf. Tenia un poema, /Botón de fuego\, | la suposava envoltada d'amants fabulosos, m'imaginava que venia d'orgies | fantàstiques | . I la llum irreal amb què la meva imaginació feia resplendir les escenes | estret per a la mateixa mort. Per instants, em creia dintre un navili | fantàstic | , amb espiralls a totes les mars de la terra, a tots els cels de | al fabulós Orient, i això augmentava, als meus ulls, la seva "realitat | fantàstica | ". Era realitat, era fantasia? Què hi fa? Per a mi tenia la realitat de | follia, la imbecil·litat, la paràlisi... Per a un imaginatiu com jo —un | fantàstic | hauria de dir— propens a veure'm en els personatges dels llibres, fossin | i ara em feia conèixer una joia nova, pura, que tenia quelcom de | fantàstic | , de cruel, com el vent de mar que em glaçava les mans i la cara tot | Més enllà, en un tros de blau desert, vaig veure un estel misteriós i | fantàstic | . S'apagava, s'encenia, tornava a apagar-se, tornava a encendre's, així | La imaginació treballa i dóna a les coses més ordinàries el colorit del | fantàstic | . La vida del cor i del pensament s'excita, et trobes fora del món | batanes que ens havien fet córrer excitadament devers un món | fantàstic | . Una dona jove i bruna es contorsionava enmig del ròdol i la seva carn | se'ns perdia, llunyaníssim, devers l'horitzó, on trobava el repòs dels | fantàstics | altars daurats. Tot, dintre el polsim d'or tremolós, esdevenia fantàstic, | fantàstics altars daurats. Tot, dintre el polsim d'or tremolós, esdevenia | fantàstic | , però d'un fantàstic resplendent, enlluernador, vibrant. La immensa | Tot, dintre el polsim d'or tremolós, esdevenia fantàstic, però d'un | fantàstic | resplendent, enlluernador, vibrant. La immensa puixança de la llum creava | ella, devers aquell desconegut que era l'enigma, l'aventura. Allò era el | fantàstic | , el misteriós on jo hauria volgut anar. Ara sé que vaig concretament a | present amb milers de moments del passat i en fan un moment únic, irreal, | fantàstic | . Era un d'aquells estats excepcionals que solem anomenar poètics, de | Sembla un gran mirall entelat. Tot té un aire misteriós, sobrenatural, | fantàstic | , aquell aire que, de nit, les coses desconegudes prenen als ulls de | infinita. L'aire tremola i fulgura, crea vels de llum. És meravellós. És | fantàstic | . Tot al meu entorn és misteri, transfiguració, irrealitat, bellesa. Jo | idees, els llibres i els poetes em semblaven coses de quimera, irreals, | fantàstiques | , coses inútils i sobreres la coneixença de les quals no em servia de res | transparències de gasa daurada, de polsina de llum desfeta, somniosa i | fantàstica | que no m'ha fugit més de les nines dels ulls. Després d'una jornada | d'aquestes que de vegades ens sorprenen com un dels espectacles més | fantàstics | que l'art o la naturalesa puguin oferir a l'home, vaig tenir la sensació | amb la seva fúria tenaç, tot això se m'apareixia en un aspecte estrany, | fantàstic | , que ni la naturalesa ni el temps no havien tingut mai per a mi, puix que | la meva sensibilitat endevinava, formes cobertes d'aparences estranyes i | fantàstiques | que excitaven la imaginació a descobrir més enllà d'elles, i dintre | Josep. A moments em semblava somniar i veia allà baix, en unes fondàries | fantàstiques | , les clarors de Lió i em deia amb insistència mecànica que amb mitja | ella vindrà; sigui on sigui, ella tenyirà el món amb els seus colors | fantàstics | . Sense Josep encara seré més fort. Perquè ell, de vegades, se m'imposa, | la boira és transparent, una gasa darrera la qual les coses són toves, | fantàstiques | . M'encanta aquesta bellesa de Lió. Em dol anar mal vestit. —Demà, dic a |
|