Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i la figura de la mestressa de l'Olimp. Ixió, enganyat, va abraçar la	fantàstica	imatge amb tanta passió, que en va néixer Kentauros. Aquest monstre va
li advenia es posava de cara al sostre, tancava els ulls i es lliurava a	fantàstiques	i quasi sempre desoladores reflexions. Així es passava hores i hores. Sa
s'agitaven uns éssers estranys que a la claror espectral adquirien	fantàstiques	figuracions; darrera d'ells els arbres aixecaven llurs branques nues
caçadors de vint-i-cinc anys enrera al peu d'un saltant d'aigua glaçat,	fantàstic	, com una pintura surrealista. Vora l'estany salta una merla. Al quintà
finestra s'allarguen les branques del cedre com les potes d'un drac blanc	fantàstic	. Però entre la neu, en el món gris i blanc, canta una mallerenga. És una
de la recent rebel·lió de Barcelona. Diu que es féu una despesa	fantàstica	de bombes de mà; segons digué a un germà seu un metge del Clínic, hi ha
Els homes carreguen garbes amb la forca. El sol es ponia entre un bosquet	fantàstic	de núvols, pins para-sol de neu encesa. 30 juliol. Dels
més enllà, opac. Era un espectacle meravellós, una mena de visió astral,	fantàstica	. 21 desembre. Dia de Sant Tomàs, gris, gebrat, però sense
olor de cabells femenins m'indica que he topat amb una dona. Algun far	fantàstic	de cotxe, de tant en tant. A darrera hora algú diu que les tropes
a favor de la concessió de la bel·ligerància a Franco. Alguns preus	fantàstics	d'ara: les patates, a Espinelves, van a 12 i 14
trista, trista. Tercer Nadal de guerra. Els avets negres —els astròlegs	fantàstics	d'Apollinaire— vetllaven entre la neu del Matagalls. Els veia entre la
m'és desconegut— que ha convertit el districte de Papeari en un verger	fantàstic	, exacerbant en els indígenes aquesta simpatia natural que senten per les
Va ser una guerra, encara que petita. I encara que	fantàstica	, tampoc tenia res de personal, la basca que em va
sovint un home utòpic, perquè el català no comprèn la utopia com un ideal	fantàstic	i sense realitat possible, sinó com allò que arrela en la més pregona de
alguna cosa de profit. Però, la carta d'Antoni Mates és de debò? Seria	fantàstic	que tot plegat fos una enredada de Guillem". Frederic anava repassant i
la història reaccionària d'Espanya al gust de Milà i Camps. Al	fantàstic	aristòcrata se li convertí la visió del món en una mena de manicomi
noies de la seva classe, Pat es pensava que existia un abisme sentimental	fantàstic	. Amb una noia de la seva classe, que no li importés gens, opinava que
per la seua adhesió a una realitat que ell veu fulgurant i	fantàstica	en si; el surrealisme a la Dalí no el podria temptar amb la seua
recader contava —com excusant-se, potser, d'una primera narració una mica	fantàstica	— que ell no ho havia vist tot, i que només sabia el que havia vist, i que
sigui en el pla de l'art, dit "vulgar" o "ingenu"; en l'arquitectura	fantàstica	de la ciutat del carter Cheval, en la dels decorats de Georges Méliès; o
l'origen dels tabús alimentaris ha d'ésser cercat en la imaginació	fantàstica	de certs avantpassats: resultat indirecte i repercussió a distància, creu
porta, s' enganyava á sí meteixa, donant importancia inmerescuda á las	fantásticas	flamaradas de vida que la mort troba pe'l camí y que no son més que fochs
amoratantse, tenyintse de zinch, agromollantse y per fí 's fongueren en	fantástica	cigonya sense potas que restá nadant en un horisó verdós. Llavors s'
brandejavan per l' ayre 's veyan á contra claror destenyits com vegetació	fantástica	. Per tot arreu aquell misteri, aquella falta de cos, aquella indecisió,
verda i moradenca de vegetal mullat i de capvespre, que donava clarors	fantàstiques	a l'aire, a la caixa, als roquets dels capellans i a les nostres cares.
als roquets dels capellans i a les nostres cares. Tot era tètric, irreal,	fantàstic	. Aleshores el meu dolor no tingué límits. Era una pena que no hauria
copiats en pulcres llibretes escrites a tres tintes, ornats amb dibuixos	fantàstics	i filigranes de cal·lígraf. Tenia un poema, /Botón de fuego\,
la suposava envoltada d'amants fabulosos, m'imaginava que venia d'orgies	fantàstiques	. I la llum irreal amb què la meva imaginació feia resplendir les escenes
estret per a la mateixa mort. Per instants, em creia dintre un navili	fantàstic	, amb espiralls a totes les mars de la terra, a tots els cels de
al fabulós Orient, i això augmentava, als meus ulls, la seva "realitat	fantàstica	". Era realitat, era fantasia? Què hi fa? Per a mi tenia la realitat de
follia, la imbecil·litat, la paràlisi... Per a un imaginatiu com jo —un	fantàstic	hauria de dir— propens a veure'm en els personatges dels llibres, fossin
i ara em feia conèixer una joia nova, pura, que tenia quelcom de	fantàstic	, de cruel, com el vent de mar que em glaçava les mans i la cara tot
Més enllà, en un tros de blau desert, vaig veure un estel misteriós i	fantàstic	. S'apagava, s'encenia, tornava a apagar-se, tornava a encendre's, així
La imaginació treballa i dóna a les coses més ordinàries el colorit del	fantàstic	. La vida del cor i del pensament s'excita, et trobes fora del món
batanes que ens havien fet córrer excitadament devers un món	fantàstic	. Una dona jove i bruna es contorsionava enmig del ròdol i la seva carn
se'ns perdia, llunyaníssim, devers l'horitzó, on trobava el repòs dels	fantàstics	altars daurats. Tot, dintre el polsim d'or tremolós, esdevenia fantàstic,
fantàstics altars daurats. Tot, dintre el polsim d'or tremolós, esdevenia	fantàstic	, però d'un fantàstic resplendent, enlluernador, vibrant. La immensa
Tot, dintre el polsim d'or tremolós, esdevenia fantàstic, però d'un	fantàstic	resplendent, enlluernador, vibrant. La immensa puixança de la llum creava
ella, devers aquell desconegut que era l'enigma, l'aventura. Allò era el	fantàstic	, el misteriós on jo hauria volgut anar. Ara sé que vaig concretament a
present amb milers de moments del passat i en fan un moment únic, irreal,	fantàstic	. Era un d'aquells estats excepcionals que solem anomenar poètics, de
Sembla un gran mirall entelat. Tot té un aire misteriós, sobrenatural,	fantàstic	, aquell aire que, de nit, les coses desconegudes prenen als ulls de
infinita. L'aire tremola i fulgura, crea vels de llum. És meravellós. És	fantàstic	. Tot al meu entorn és misteri, transfiguració, irrealitat, bellesa. Jo
idees, els llibres i els poetes em semblaven coses de quimera, irreals,	fantàstiques	, coses inútils i sobreres la coneixença de les quals no em servia de res
transparències de gasa daurada, de polsina de llum desfeta, somniosa i	fantàstica	que no m'ha fugit més de les nines dels ulls. Després d'una jornada
d'aquestes que de vegades ens sorprenen com un dels espectacles més	fantàstics	que l'art o la naturalesa puguin oferir a l'home, vaig tenir la sensació
amb la seva fúria tenaç, tot això se m'apareixia en un aspecte estrany,	fantàstic	, que ni la naturalesa ni el temps no havien tingut mai per a mi, puix que
la meva sensibilitat endevinava, formes cobertes d'aparences estranyes i	fantàstiques	que excitaven la imaginació a descobrir més enllà d'elles, i dintre
Josep. A moments em semblava somniar i veia allà baix, en unes fondàries	fantàstiques	, les clarors de Lió i em deia amb insistència mecànica que amb mitja
ella vindrà; sigui on sigui, ella tenyirà el món amb els seus colors	fantàstics	. Sense Josep encara seré més fort. Perquè ell, de vegades, se m'imposa,
la boira és transparent, una gasa darrera la qual les coses són toves,	fantàstiques	. M'encanta aquesta bellesa de Lió. Em dol anar mal vestit. —Demà, dic a

Pàgina 1 (de 39)

50 següents