×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb fantasiar |
Freqüència total: 77 |
CTILC1 |
fistonat de merlets intactes, reclou dins ella mateixa la ciutat. | Fantasiem | un vaixell que, en comptes de navegar les mars, navegués els segles. | —una ombra lleu, indefinida, d'un aspecte angèlic,— tal com podría hom | fantasiar | l'ombra d'una Ombra. Però, com jo estava foll per l'excitació d'una dosi | flama d'una llantia o les brases d'un fogar; passar dies sencers | fantasiant | sobre'l perfum d'una flor; repetir monòtonament algún mot vulgar, fins | propòsit dels antics Sàtirs africans i dels Egipans, sobre'ls quals Usher | fantasiava | hores i hores. Les seves delicies cabdals, no-res-menys, les copçava de | ressorgiment d'Occitània i l'erecció del poètic reialme dels Pireneus que | fantasiava | el nostre Maragall, la tasca, més que religiosa, política, de Simó de | de tot arbre, lo mateix que de tota persona, que pera donar fruit ha de | fantasiar | , la gent en sol dir fantastics, i encara que això de donar fruit s'ho | vist és gran, és bell, és portentós; heu estat al cor de l'illa; heu pogut | fantasiar | ; els ulls han gaudit de meravelles; però l'impresió més agradable que un | gran admiració la coixeta. —Sí, sí; als països del Nord, quan les noies | fantasíen | amb un ser imaginari, els diuen que somíen en un príncep blau. —Ai, no, no | músic, per exemple, sense adonar-se que sense imaginació no és possible | fantasiar | cap idea nova, siga de la classe que siga. Mittasch ens conta que els | quilos de la seva humanitat abrigada. Al fons del fons... Allí on Wells | fantasiava | endut per les possibilitats de la màquina de menjar el temps, Marinetti | hores següents varen ésser una eternitat. A la mitja nit, cansat ja de | fantasiar | , de jeure, d'incorporar-me i de rebolcar-me de tots costats, me vaig | ells i estúpid jo, que els havia creguts! Que se n'anessin al diable a | fantasiar | visions d'espant sobre paraules obscures, que a parlar de bona fe no | cap i a la fi no creuran tampoc que la història sigui història, i totes | fantasiarien | que faig càbales amb llur nom per parlar d'elles sense empatx. Era una | fisiologia avergonyeix l'amor." Tan aviat era un jove guerrer, que | fantasiava | com seria suau el repòs damunt d'aquella sina madura, en tornar de les | envers un companyó i amic perdut per sempre més, em nuà la llengua. Vaig | fantasiar | morbosament que si Joe ho sabia, mai més no el sabria veure tot afalagant | de negra nit que aleshores tenien les finestres per la part de fora, i | fantasiava | que la veia a ella tot retirant la cara, i creia que havia vingut, al | pensava, tot alçant la mirada cap a llur trontoll, que hauria ben pogut | fantasiar | de trobar-me en un far batut per la tempesta. De temps en temps, el fum | —sigui dit de passada—, tampoc no negligia. Els esperits necessitaven | fantasiar | sobre els temes d'actualitat arreu del món: els miracles de la ciència, | de saber que la mulata Penèlope té un fill boig? —Conèixer la mestressa! — | Fantasiar | sobre la mestressa! ¿Serà d'ella, la història que vostè li encarranquini? | eleccions de regidors. En suma: tenim prou motius per a creure que no | fantasiem | , si pensem que el servei que el llibre pot prestar es multiplicarà | de la prehistòria ençà, han trepitjat el nostre país, a fi que poguéssim | fantasiar | lliurement sobre si hem assimilat i convertit en substància pròpia del | els qui asseguren que als Gerini, gent ben mascle i decidida, no els cal | fantasiar | . I l'arquitecte Redi, digne acadèmic dels Constants de la no llunyana | suprimeix les corrents i fonts de la natura. La gran tonteria: somniar o | fantasiar | . La suprema victòria: pintar exactament un tronxo de col, i si és podrit, | Catalunya baixa. Encara podem prosseguir els exercicis intel·lectuals i | fantasiar | imaginant una Catalunya totalment plana. Si a la nostra terra no hi havia | d'idees que'ns manca pera sobrepujar en gloria la ciutat material. Jo | fantasio | , en aquet moment del nostre coloqui, les vies de la Barcelona ideal, | y rodejat de sos amichs los llibres y papers vells, remirant sos versos y | fantasiant | progectes, y cercant les consolacions de la fè que tenía ben arrelada en | ses poesíes y realisar tan sols una petita part de lo que agosarat | fantasiava | , hauría posat son nom al costat dels caps-de-brot de les modernes | forastera, no travás el moviment, graciós y lliure, de la poesía qu' ell | fantasiava | . Fonch aquesta una prometença per l' estil de la que, anys després, havía | el coll adolorit. Se llevá la levita y s' agegué tan llarch com era, | fantasiant | hores y més hores, fins qu' aná a tornarlo a la vida real el guardiá del | més principals; pero en la Acrópolis de Lleyda, si l' artista hi pot | fantasiar | y l' arqueólech embadalirshi, lo historiayre pot llegirhi, full per full | amunt, lo respectat y temut que era nostre glorios blasó. Si volguessim | fantasiar | sobre 'l penó de Catalunya, tindriam materia pera ferne bells paragrafs; | aquesta tradició per un esfors cultural, enlloc d'haver passat els anys | fantasiant | sobre l'existencia d'una institució fantasma? Sí. Y ara'm permeto | y posat, per lo tant, á la vista d' acontexements iguals ha d' haver | fantasiat | á tot arreu de semblant manera, sobretot quan la humanitat no tenía altra | —És muda, —me va dî. Bon Deu! Quina ferida tan punyenta pel meu | fantasiar | de joventut. Fou com una caiguda molt rabenta que per | la rosa més xalesta, van dar-me les espines llur dolô. I, anant | fantasiant | en mon desvari, seguía meditant la trista sort del | grega, /phántasma\, derivat del verb /phantaso\, | fantasiar | , imaginar, ¿y què es lo fantasma més que una imaginació de la persona? La | apart per un instant los acostumats sospirs, volem una invenció ben | fantasiada | , la trovarem en aquell cant que comensa dient: O vos mezquins| qui | l' estudi de las tradicions, los resultats práctichs de sas sortidas que | fantasiavan | sa pensa y alentavan lo seu cor. Pot dirse que dominava á Gatell, una | Adéu, adéu Maria! Enyorament Lassa, la ment sols avui | fantasia | una ciutat en país castellà amb aqüeducte d'en temps | segut entre els pretendents, amb el cor amorós entristit, | fantasiant | el bon pare, si mai pogués comparèixer i fer una escampadissa | passos. Jo et seguia, esmunyint-me per dins l'ombra del meu | fantasiar | ; et creies sola i mon ull sotjava mentre, del goig de tu | t'abandon? I si al somni de tu la fosca s'obre, és el | fantasiar | ben trist i pobre amb què volen les fades innocents | Demetri Ell parla com a rey que té grans obligacions, y nosaltres | fantasièm | : ja ho diu. Gladys Es clar! Y si fosseu el Rey pensarieu com | Mariflora No haver-nos conegut més me valdría, que us veia, | fantasiant | , d'altra manera. Pròsper de Vianya Me pressentíes, doncs! | la casa. Isma· Jo no tinc ningú, ni sóc d'enlloc. Deixa de | fantasiar | sobre aquest poble que pot ésser el teu, però que no és el meu, ni pot | No sé si es lo diable ó son las ganas De ferse un nom, | fantasiant | deliris, Qui li ha inspirat tal pensa. La Escriptura | per a més avergonyir-me, en greu perill de mort a deu mil homes, que, sols | fantasiant | d'un ram de fama, van, com si al llit anessin, a llur fossa i que es | 'ls marins als pedrerals ab pedram apilotat, y aixís creya á la bon'hora, | fantasiant | gloriosos fins, teni 'ls defensors tots dins y 'ls enemichs tots afora. | però mai no trobà la Vaca de Mar, ni tampoc una illa com la que | fantasiava | . Quan la platja era bona i ferma, amb un pendís més enllà, ben a posta | elefants ultrapassen allò que el seny d'un home, blanc o negre, pugui | fantasiar | . —Fa quaranta cinc anys —digué Machua Appa— que segueixo els senyors |
|