Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el tenim al davant. L'esperó de pedra tremola de la forta sotragada. La	farda	que arrossega a la primera línia no deixa córrer l'ona com voldria sinó
perd i que ara torna a sortir dalt de la planúria, per on fuig entre la	farda	i la pinassa o sota l'obra calenta de les rouredes. En havent deixat
Rafel d'Amat, i deixaven a les biblioteques dels convents tota aquella	farda	inútil; altres que podien ésser producte de tesis o de les innombrables
entitat que es podia considerar prou acreditada per a eximir-se d'aquella	farda	. En realitat, però, tant com del /fuero\ es tractava del
són mots aràbics els noms d'alguns animals (alacrà, farnaca, fardatxo,	farda	, saboga, samaruc, aladroc, xaputa, etc.), de moltes plantes
amb aquell espantadimonis de fiscal. Quin fàstic! Els fiscals són la	farda	de la carrera. Uix! Encara a Amèrica els fiscals tenen una mena de
terres: Aquest lloc, que en altre temps, el miraven com a	farda	, perquè a punta d'alabarda son objecte eren els fems,
vell Ferret al cim de l'avenc bo i esperant que arribin els ases amb la	farda	i els altres homes, contemplo amb emoció la seva boca. Aquesta imposa
àpats regulars. Els entrepans i els menjars a corre-cuita són tan sols	farda	per a l'home i la dona moderns. Ara, les oficines de les ciutats reserven
al costat del pensament capital que recullíem com or fí, hi trobàvem la	farda	que'l cubría, desferra de les construccions que ells meteixos feyen
generosa, la pérdua de la fé y la prostitució de la caritat. Tota la	farda	de Madrit ha caygut dessobre de las regións, y si una veu apostólica ha
seu niu. Nia al peu d' un cep en un petit clot ahont hi reuneix algunas	fardas	. Fa duas covadas l' any de cuatre á sis ous. Lo mascle cova al dematí y
lo día en que, á més de vèureles, com volem á Catalunya, lliures de la	farda	que avuy la empresona, les sentirèm ressonar, ...com los bordons d'
han donat el fench y als camps que 'ls han donat la palla, el segó, la	farda	, els naps sauvatges, els naps de bou y les remolatxes. A cada terra lo
podrits ó quant ho son del tot ó en fi quant son á mitx podrir? —Quant la	farda	no es podrida, respongué mestre Matheu, hi ha, segons entench,
sovint me cridava o em feia senyes orientant-me. Caminava amb pena per la	farda	. No havíen pas passat cinc minuts quan va ratllar l'aire, ferint la
Només la cuereta la còrpora li espolsa, la barba netejant-li de	fardes	i de molsa, i el jaç li endega amb miques de garbellat sorral.
indòmita, t'ho juro, mai no em dignaré a tenir por d'aqueixa inútil	farda	de dones que hi ha sempre aquí dins. Orestes. Repara que
amb el Cristià ho hem decidit adés, perquè el buc del vaixell ja té prou	farda	... Reina [(Amb una insistència angoixosa, baixant el to de la
pares perilla. Per aixó fan cor comú ab las demés agrupacions de aqueixa	farda	lliberalesca, que obstinada sempre (es lo seu carácter) preferirá veurer
lliberalisme, y fervos coneixer mes tota la malignitat de aqueixa mala	farda	; pero me sembla que ab aquesta explicacioneta ne tindreu bastant per
Si Deu non' fa una de las sevas no cregas pas que surti de aqueixa mala	farda	. Per mes quel Sant Pare los enjegue á tots á fregar fará prou si encara
matan los fruits, pedregadas que assolan la terra; y sobre tot aqueixa	farda	de la malura dels seps y de tots los fruits es cosa quem dona que
Com tot ho es de apostema aixó de lliberalots; com que es una mala	farda	; es clar que encara no veu la llanseta de la rahó; encara no observa quel
pero, en fi, conech bé que si alguna vegada sen surt ab aqueixa mala	farda	ha de esser á patacadas. Nofre. ¡Viva la Llucieta! aixó m'
crit de alerta! Nofre. Y donchs ¿que podia introduhirse alguna	fardola	ja anys atrás aqui en la nostra terra? jó pensaba que aixó sols podia
de comú acort ab lo poble verdaderament cristiá per espurgar la mala	farda	de móros juheus y altres bitxos de malas unglas de casa nostra, ara venen
la fé verdadera y va fuma mes enllá del canyet á tota aquella mala	farda	. Si es veritat que baix lo punt de vista de riquesas materials podía
Jo també hauría fet lo mateix. ¡Arri! al diable tota la mala	farda	; mes m' estimaria la pau de casa; los diners no m' enganyarian. Posaria
pero ¿que vol dir ques volia ficar en casa nostra ja llavors aqueixa mala	fardota	?... Pare. Mira si treballan fi per ficar la mala sisanya en casa
de estarrufar un poch los vigotis quant se volgués acostar aqueixa	fardota	. Noy, quant aquella gent de tant enteniment ho feya, ja debia convenir.
y s'entrabancaban per arreu, destorbant l'ascensió de la	farda	pesanta y voluminosa á las regions imperials de dessota la
resseguís de dalt á baix; ab sos gótichs finestrals atapahits de pols y	farda	, y llur campanar, acantellat y feixuch, ab son remat de ferro florejadet
allí ahont poguessin; però a cada punt s'entrebancavan ab els munts de	farda	. Primer van tenir d'arrambar pels recons els escombrots y las pedras,
columnas, els plafons, las motlluras dels retaules... Però tota aquella	farda	romátiga y estantiça, criada a copia de temps y de paciencia per la
estan imbuits de falses doctrines, d'antiquades creencies, de tota la	farda	de passades centuries que ens immobilisa en la via del progrés i la
de poch que 'ns escapa 'l riure. —Oh, no riheu, nò; qu' á tota aqueixa	farda	de Palacio, la 'n hem de treure á cop d' escombras y si no... á
un hospital de Perpinyà; pel que escriu, el van abandonar com si fos una	farda	de trastos inútils... Deixi'm llegir unes quantes ratlles: "No he sabut
L'ideal que no il·lumini en aquet sentit farà fruits bords, i sols és una	farda	, un envalum que obstruirà'l camí, ja prou boirós per l'ignorancia, del
li arranjava el jaç, ventant a dues mans l'herba i la palla, copejant la	farda	a on el viatger posaria el seu cap. «Ah! Ah! Ah!... feia fogosament,
feliços no tenen història, ¿no serà que, carregats com som de tanta	farda	del passat, aspirem a una mena de catarsi? ¿No s'acompleix en tot cas
el conill i la llebre (Lepus sp) així com l'esquirol,	farda	al País Valencià, (Sciurus sp) —esquiròu en gascó,
en el sorteig de Nadal de la loteria. Aquest any juga el número 02021. La	farda	, com és norma, es situa en el segment més baix de qualsevol associació o
a gairebé tot l'Aragó, la cueta és coneguda per engañapastor.	farda	'esquirol' (Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Benassal, Castellfort,
distintiva: enganyapastor aplicat a la cueta 'Motacilla alba',	farda	'esquirol', fiero 'lleig', gomanella (i no tant
—De menjar acostumàvem a fer el que es feia arreu a pagès: plat únic de	farda	i una mica de tall, llegum amb tossino, arròs amb bacallà, patates
troncs se'n posaven uns altres de més prims i tot això ho omplíem de	farda	: brucs, branca de pi o d'alzina, bronzes... A sobre hi posàvem les