×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb farda |
Freqüència total: 49 |
CTILC1 |
| el tenim al davant. L'esperó de pedra tremola de la forta sotragada. La | farda | que arrossega a la primera línia no deixa córrer l'ona com voldria sinó | | perd i que ara torna a sortir dalt de la planúria, per on fuig entre la | farda | i la pinassa o sota l'obra calenta de les rouredes. En havent deixat | | Rafel d'Amat, i deixaven a les biblioteques dels convents tota aquella | farda | inútil; altres que podien ésser producte de tesis o de les innombrables | | entitat que es podia considerar prou acreditada per a eximir-se d'aquella | farda | . En realitat, però, tant com del fuero es tractava del | | són mots aràbics els noms d'alguns animals (alacrà, farnaca, fardatxo, | farda | , saboga, samaruc, aladroc, xaputa, etc.), de moltes plantes | | amb aquell espantadimonis de fiscal. Quin fàstic! Els fiscals són la | farda | de la carrera. Uix! Encara a Amèrica els fiscals tenen una mena de | | terres: Aquest lloc, que en altre temps, el miraven com a | farda | , perquè a punta d'alabarda son objecte eren els fems, | | vell Ferret al cim de l'avenc bo i esperant que arribin els ases amb la | farda | i els altres homes, contemplo amb emoció la seva boca. Aquesta imposa | | àpats regulars. Els entrepans i els menjars a corre-cuita són tan sols | farda | per a l'home i la dona moderns. Ara, les oficines de les ciutats reserven | | al costat del pensament capital que recullíem com or fí, hi trobàvem la | farda | que'l cubría, desferra de les construccions que ells meteixos feyen | | generosa, la pérdua de la fé y la prostitució de la caritat. Tota la | farda | de Madrit ha caygut dessobre de las regións, y si una veu apostólica ha | | seu niu. Nia al peu d' un cep en un petit clot ahont hi reuneix algunas | fardas | . Fa duas covadas l' any de cuatre á sis ous. Lo mascle cova al dematí y | | lo día en que, á més de vèureles, com volem á Catalunya, lliures de la | farda | que avuy la empresona, les sentirèm ressonar, ...com los bordons d' | | han donat el fench y als camps que 'ls han donat la palla, el segó, la | farda | , els naps sauvatges, els naps de bou y les remolatxes. A cada terra lo | | podrits ó quant ho son del tot ó en fi quant son á mitx podrir? —Quant la | farda | no es podrida, respongué mestre Matheu, hi ha, segons entench, | | sovint me cridava o em feia senyes orientant-me. Caminava amb pena per la | farda | . No havíen pas passat cinc minuts quan va ratllar l'aire, ferint la | | Només la cuereta la còrpora li espolsa, la barba netejant-li de | fardes | i de molsa, i el jaç li endega amb miques de garbellat sorral. | | indòmita, t'ho juro, mai no em dignaré a tenir por d'aqueixa inútil | farda | de dones que hi ha sempre aquí dins. Orestes. Repara que | | amb el Cristià ho hem decidit adés, perquè el buc del vaixell ja té prou | farda | ... Reina [(Amb una insistència angoixosa, baixant el to de la | | pares perilla. Per aixó fan cor comú ab las demés agrupacions de aqueixa | farda | lliberalesca, que obstinada sempre (es lo seu carácter) preferirá veurer | | lliberalisme, y fervos coneixer mes tota la malignitat de aqueixa mala | farda | ; pero me sembla que ab aquesta explicacioneta ne tindreu bastant per | | Si Deu non' fa una de las sevas no cregas pas que surti de aqueixa mala | farda | . Per mes quel Sant Pare los enjegue á tots á fregar fará prou si encara | | matan los fruits, pedregadas que assolan la terra; y sobre tot aqueixa | farda | de la malura dels seps y de tots los fruits es cosa quem dona que | | Com tot ho es de apostema aixó de lliberalots; com que es una mala | farda | ; es clar que encara no veu la llanseta de la rahó; encara no observa quel | | pero, en fi, conech bé que si alguna vegada sen surt ab aqueixa mala | farda | ha de esser á patacadas. Nofre. ¡Viva la Llucieta! aixó m' | | crit de alerta! Nofre. Y donchs ¿que podia introduhirse alguna | fardola | ja anys atrás aqui en la nostra terra? jó pensaba que aixó sols podia | | de comú acort ab lo poble verdaderament cristiá per espurgar la mala | farda | de móros juheus y altres bitxos de malas unglas de casa nostra, ara venen | | la fé verdadera y va fuma mes enllá del canyet á tota aquella mala | farda | . Si es veritat que baix lo punt de vista de riquesas materials podía | | Jo també hauría fet lo mateix. ¡Arri! al diable tota la mala | farda | ; mes m' estimaria la pau de casa; los diners no m' enganyarian. Posaria | | pero ¿que vol dir ques volia ficar en casa nostra ja llavors aqueixa mala | fardota | ?... Pare. Mira si treballan fi per ficar la mala sisanya en casa | | de estarrufar un poch los vigotis quant se volgués acostar aqueixa | fardota | . Noy, quant aquella gent de tant enteniment ho feya, ja debia convenir. | | y s'entrabancaban per arreu, destorbant l'ascensió de la | farda | pesanta y voluminosa á las regions imperials de dessota la | | resseguís de dalt á baix; ab sos gótichs finestrals atapahits de pols y | farda | , y llur campanar, acantellat y feixuch, ab son remat de ferro florejadet | | allí ahont poguessin; però a cada punt s'entrebancavan ab els munts de | farda | . Primer van tenir d'arrambar pels recons els escombrots y las pedras, | | columnas, els plafons, las motlluras dels retaules... Però tota aquella | farda | romátiga y estantiça, criada a copia de temps y de paciencia per la | | estan imbuits de falses doctrines, d'antiquades creencies, de tota la | farda | de passades centuries que ens immobilisa en la via del progrés i la | | de poch que 'ns escapa 'l riure. —Oh, no riheu, nò; qu' á tota aqueixa | farda | de Palacio, la 'n hem de treure á cop d' escombras y si no... á | | un hospital de Perpinyà; pel que escriu, el van abandonar com si fos una | farda | de trastos inútils... Deixi'm llegir unes quantes ratlles: "No he sabut | | L'ideal que no il·lumini en aquet sentit farà fruits bords, i sols és una | farda | , un envalum que obstruirà'l camí, ja prou boirós per l'ignorancia, del | | li arranjava el jaç, ventant a dues mans l'herba i la palla, copejant la | farda | a on el viatger posaria el seu cap. «Ah! Ah! Ah!... feia fogosament, | | feliços no tenen història, ¿no serà que, carregats com som de tanta | farda | del passat, aspirem a una mena de catarsi? ¿No s'acompleix en tot cas | | el conill i la llebre (Lepus sp) així com l'esquirol, | farda | al País Valencià, (Sciurus sp) —esquiròu en gascó, | | en el sorteig de Nadal de la loteria. Aquest any juga el número 02021. La | farda | , com és norma, es situa en el segment més baix de qualsevol associació o | | a gairebé tot l'Aragó, la cueta és coneguda per engañapastor. | farda | 'esquirol' (Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Benassal, Castellfort, | | distintiva: enganyapastor aplicat a la cueta 'Motacilla alba', | farda | 'esquirol', fiero 'lleig', gomanella (i no tant | | —De menjar acostumàvem a fer el que es feia arreu a pagès: plat únic de | farda | i una mica de tall, llegum amb tossino, arròs amb bacallà, patates | | troncs se'n posaven uns altres de més prims i tot això ho omplíem de | farda | : brucs, branca de pi o d'alzina, bronzes... A sobre hi posàvem les | | déus d'Egipte, els de Mesopotàmia i els de Grècia, tots en una mateixa | farda | . Me'n record d'un any —devia esser vers la meitat de la dècada dels | | meu escriptori, vaig desfer la fina llaçada marró que contenia a penes la | farda | i, amb més curiositat que aprehensió, em vaig posar a fullejar el |
|