Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

quedar al ras, a la serena, on es refredaria i es quedaria gelat com un	fardatxo	. Aquest ambient de taverna, que no és específic, ja es pot comprendre,
Així són mots aràbics els noms d'alguns animals (alacrà, farnaca,	fardatxo	, farda, saboga, samaruc, aladroc, xaputa, etc.), de moltes plantes
posarà més llum a la qüestió comparant les diferents denominacions del "	fardaig	" en vàries llengües, clàssiques enclós: Grec © Grec ©
substància carnosa, pulpa", és a dir, cosa blana, puix que'l valencià "	fardaig	" pareix poder comparar-se ab "fart", que porta certa idea de pulpa i
no l'hem trobada enlloc, contemporani ni històric. El "	fardaig	" valencià sembla més pròxim de l'alarb hardun ©, emperò
pròxima de saurites ©; i lacertus, i "	fardaig	", de "llangardaix", i uns i altres i especialment el doble article
els quals constitueixen un dels primers esplais renaixentistes. El	Fardatxo	Natural de Gandesa i comarca, té la forma aproximada d'un enorme
de Catalunya. El meu amic Ramón Carnicer trobà un antecedent del "	Fardatxo	" a Castella i, animat per un esperit desmitificador, em va prometre unes
i recercat en les novel·les de Blasco Ibáñez i no he trobat rastre del "	fardatxo	". És llàstima, perquè si les proporcions d'aquest monstre ja són
de la Terra Alta a Catalunya, em pregunto: ¿quina mida assoliria un bon "	fardatxo	" criat a gratcient en les hortes grasses valencianes, d'exhuberància tan
d'exhuberància tan barroca? Un altre lloc, però, on sembla que hi havia "	fardatxos	" en abundància —avui lamentablement extingits— era la comarca del
de la cartoixa manllevant les pedres, eliminaren així mateix els "	fardatxos	", fent-ne una horrible carnisseria sota el pretext que congriaven la
sota el pretext que congriaven la boira. Per altra banda, un "	fardatxo	" sembla ésser el sauri volador, trobat a Albí, i que s'incorporà a
hi jau i és terra que no m'agrada." No tinc més notícies dels "	fardatxos	". Això no obstant, el comte de Lacèpede, en les addicions a la
oberta en les llargues hores, entre un florejar clar d'esperança... El	fardatxo	(Capítol del llibre "Estiu") Dormia ocres de terra reseca
a despertar entre la calima. Sobre la pedra de torrada calcària, el	fardatxo	somniava, baix del sol, que era caimà o cocodril. Sols un conte (O una
des de molt de temps, ells han descobert aital secret. La serp i el	fardatxo	, encara que no per tothom, són animals que se mengen. Ells entre ells no,
i altres fruits. Així, que no sé què recomanar-vos, si heu de matar el	fardatxo	o no... Si teniu vinya, feu si us plau el que mon pare. Si no, deixeu
que li peguí en los lloms á aquell tonto una pedrá, qu' el deixí com un	fardacho	estomordit, sarpechant. Roseta. Y la pedra, de rébot, feu á
es deia també «sargantana» en català. Més tard, vaig saber que «	fardatxo	» era un mot comú (amb variants) a diversos llocs del terç oriental
semblava dos i cap; i així se n'anà amb passos lents. Com el	fardatxo	, quan cau el fuet dels dies de canícula, canvia de
d'aigua i la de ferradura, la granota verda, el gripau comú, el tòtil, el	fardatxo	, el dragó comú i rosat i diverses espècies de sargantanes. L'ofegabous o
de veure poden ser l'eriçó, el conill i la llebre, o rèptils com el	fardatxo	comú, la serp blanca, la serp verda o l'escurçó ibèric. Un al·licient
el gat salvatge. Hi abunden també els rèptils, entre els quals destaca el	fardatxo	comú, la sargantana comuna, la cendrosa, la corredora o la cuallarga, les
nit ratapinyades, òlibes i mussols, falenes, dragonets i dragonots com el	fardatxo	... i cans, na Blanqueta i jo, i ara moixos, en Blau i en Cel, que
serres resseques, sense fonts, sense arbredes, amb baladre i	fardatxos	, raboigat, cantaueso, roca i sol a l'estiu.
li'l feia la mama amb columnes i estels,	fardatxos	i flors de palma molt fina, tota humida i tendra.
orenetes i falsiges a l'estiu, gralles, corbs, gats cervals, raboses,	fardatxos	, falcons ràpids com el llamp, i esparvers capaços de mantindre's fixos a
escriure en la llengua pròpia. Canvia de pell als trenta-set anys com un	fardatxo	. Trenca amb la identitat anterior i decideix ser un altre. La ruptura és
que en prop de cent anys ha transformat la seua pell tretze voltes com un	fardatxo	(quan no urbs de l'imperi dels tsars, ha estat alemanya o polonesa).
la pàl·lida i sinistra duquessa de Meczyr... El vol anguniós del	fardatxo	El Priorat, la Ribera d'Ebre, l'Alt Camp El fardatxo és un
del fardatxo El Priorat, la Ribera d'Ebre, l'Alt Camp El	fardatxo	és un saure verd, amb escates i taques blavoses. Segons la creença
diuen al Camp de Tarragona. Malgrat aquestes disquisicions generals, el	fardatxo	no té uns orígens meridionals, sinó oceànics. Fra Tomàs de Berlanga va
l'aire amb la llengua bífida. La idiosincràsia arbòria fa sospitar que el	fardatxo	és un draco volans, un gènere de llangardaix que té la capacitat
el que més sovint traspassa l'Ebre cap al nord: agarrar, eixir,	fardatxo	, monyo, pardal, primentó, roín, tito/titot, vore, xuplar, i arriba amb
corder(o), esgarrar o esguellar, esvarar o esllissar,	fardatxo	o sarvatxo, gaiato, gemecar, llanda, meló d'aigua, moceguello (i
considera un castellanisme): gemels, tobill, saltamonts, llagart '	fardatxo	', colxó, etc. k) Hi ha dues variables que
i les mandíbules gegants). També compta la simetria! El maleït cervell de	fardatxo	se sent atret per rostres i cossos molt simètrics. Encara que la simetria